Sequedat

← Defalliment

Sequedat Poesies (Miquel Costa)

L'harpa →

 SEQUEDAT


Blanca floreta qu' á l'ermás nasqueres
Y qu' obrint lo teu cálzer á l'aubada
Ni sentires cantors de veu amada,
Ni la companya d'altra flor tengueres;

 Pobre flor, quant ses llágrimes derreres
Compassiva te dona la rosada,
Pareix que tu sonrius y qu'una diada
Plena d'amor y de ventura esperes.

 Espera sí, floreta, la bonansa;
Espera ton amor encar' que sia
Una il-lusió no més tanta esperansa.

 També mon cor, tot esperant, somia;
Y de te vida n'es fehel semblansa,
Floreta sens amor, la vida mia!

1875.