Diada de Juny

De Viquitexts
(S'ha redirigit des de: Poesies (Miquel Costa)/Diada de Juny)


 DIADA DE JUNY


L'estiu ja arriba, ja 'l camp oneja
Vestit d'espigues coloret d'or;
Pe'l cel puríssim ja'l sol flameja
Y de la terra s'axampla'l cor.
 
 Ja l'aucelleta á son niu
 Extén l'ala maternal,
 Y la cigala á tot'hora
 Fa resonar lo seu cant.
 Ja les espigues fa moure
 Ab dolsa remor l'embat,
 Que les enceses roselles
 Pareix qu'aviva á son pas.

 Segadors arreu blanquejan
 Á llargues files p' el camp,
 Ventant en la ma robusta
 Les nobles armes de pau.
 Si'l sol ardent los abrasa,
 Los venta amorós l'embat,
 Si los rendeix la fatiga,
 Reprenen forsa cantant.

Are es la festa tan esperada,
Lo temps es are mes bell del any;
Cantau, pagesos, qu'es arribada
La recompensa de tant d'afany.

 Aquí mes prop, ran de l'ombra,
 De l'ombra del vell casal,
 Un estol de jovenalla
 L'era adesa trafegant.
 Y'l cassot de blanca tela
 De lluny se veu ballugar
 Ab l'ample capell de pauma
 De llarga cinta voltat.
 Un estol d'espigoleres
 Pe'l rostoll s'escampa ja;
 Y cansons lleugeres volan
 Com aucells en llibertat.
 Á la tanca mes enfora
 Roda á l'era el bestiá,
 Y, ab llargaruda tonada,
 Lo fa moure'l majoral.

Alegre feyna n'es la batuda,
Lo temps es ara mes bo del any;
Cantau, pagesos, que ja es venguda
La recompensa de tant d'afany.

 Les timbes de l'alta serra
 Vestides están de blau,
 Y lluny ab lo cel confonen
 Sos alterosos penyals.
 Rica vesta de les faldes,
 S'extenen los olivars,
 Y'l bosch espés que negreja,
 Y los fruyters de la vall.
 Per entre cayrades roques,
 Llunyana guayta la mar
 Que, mesclada ab lo celatge,
 Par que diga: ¡més enllá!
 Tot vessa harmonia y vida,
 Tot canta un himne sagrat...
 ¡Gracies, Deu, que per sentirlo
 Un cor me volguereu dar!

L'estiu ja arriba, ja'l camp oneja
Vestit d'espigues coloret d'or;
Pe'l cel claríssim lo sol flameja
Y de la terra s'axampla'l cor.

1873.