Marina

MARINA


Canta y voga 'l mariner
Tot solet á dins la nau;
Y al fons seré del cel blau
Aguayta l'estel primer.

Y la nau seguit, seguit,
Se balandreja y avansa,
Y sobre 'l mar en bonansa
Vola adormida la nit.

Lo vent dols de la ribera
Papalloneja pe'l mar
Y fa l'aigua tremolar
Ab sa volada lleugera.

Y, ab lo cant del mariner,
Porta á les ones llunyanes
Perdudes veus de campanes
Y aromes de taronjer.

Ángels de pura claror
Ja les estrelles encenen;
Y baix de l'aigua s'extenen
Llums de blava resplandor.

Estels pe 'l cel de la nit,
Claror dins l'abisme blau,
Y en mitx suspesa la nau
Com si anás á l'Infinit...

Á baix parla enamorada
L'ona del mar infehel;
Y tremolant dius el cel
Parla de Deu l'estelada.

Y alsant los ulls á l'altura,
Y d'anyoransa cantant,
S'en va 'l mariner, remant
Demunt la mar insegura.
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
¿Qui no sent el mariner
Que va remant sense pau?
¿Qui sab hont será la nau
Quant muyra l'estel derrer.

1875.