Poesies en mallorquí popular/Quatre paraules d'introducció
Pensava no escriure Prolech, perque aquesta part de l'obra casi may se lletgeix; pero com son pochs els llibres que no'n tengan, m'he resolt á la fi á escriure'n un.
Per sortir del pás podría consignar aqui quatre fets biográfichs, y dirvos que vaitx naixer l'any tal, que'm vaitx casar l'any qual, que ja som vell y un homo com els altres, ab lo nas al mitx de la cara, desenganyat del mon, que té ja els peus á la fossa, y que per lo mateix dins breus anys ja no s'en cantará d'éll gall ni gallina.
Podría també parlar de les composicions en vers que conté aquest tomet; de si ó no han estades premiades, y fins y tot contarvos una sensible historia de cadascuna; pero no'm convé moure cassos que dormen, ni m'agrada sonar el bombo; lo qual no fóra per altra part desacertat, sabent que aquestes composicions, com á filles que son d'un que may ha fet un estudi formal y fondo de les lletres, ni ha lletgit tan sols les obres mestres de moltes notabilidats literaries, no poden tenir ni paraules escullides, ni condicions clássiques de cap casta, per poder esser presentades com á mostres de la bona literatura de la terra.
Donchs ¿per que les publicas? (dirán molts). No ho fas per desitx de fama, perque la fama d'aquest mon es fum de formatjada, y val més cercar la del altre; ademés que jo may m'he tengut per poeta; estranyant molt qu'els meus compatricis m'hajan aficat dins el Parnás mallorquí, sense jo ferne comptes, ni mereixer tal distinció. Tan mateix per bé que fassan may seré res més qu'un glosador que ha estodiat una mica de lletra.
Tampoch ho fas per talent de tresetes, perque la publicació d'un tom de poesies, ó cançons, ó gloses, (digauli lo que voldreu), dins Mallorca no es estat may cap negoci; y axò ho sap tothom de cor y de repetir.
Les publich solament per satisfer els desitjos de molts de companys y amichs, que me aconsellan fa temps que ho fassa; y com fa temps també que los vaitx passant amb paraules, no vull que se cregan que jo no tench ganes de complaurels.
Ara entra lo bò. Deman jo també. ¿Y perque será que mos companys desitjan aquesta publicació, quant tan poch es el valiment que tenen unes gloses compostes per via d'entreteniment, per un que ho ha fet per distreure certes idees que fa molts anys que li donan matadura, y per descansar d'altres feynes que res tenen de poétiques? ¿Será tal volta perque el poch mèrit que tengan el degan al assunto ó motiu que descriuen? Segurament que sí; perque casi totes elles fan referencia á fets o cos tums del país que van olvidantse y despareixquent de día en día; y baix d'aquest punt de vista comprench que la seua reunió dins un sol llibre puga esser agradable als méus amichs; majorment quant havent moltes de elles vist abans la llum pública, en diverses époques, dins almanachs y periódichs, son ja males de arreplegar aqueixes fulles volants de curta vida.
Aquestes consideracions derreres son les que més m'han mogut á fer la edició que present, la qual crech que mereixerá la benevolencia del públich que sempre s'es mostrat molt indulgent envés de la méua persona.