Prefaci a la Crítica de l'Economia Política
Consider el sistema de l'economia burgesa en aquesta sèrie successiva: capital, propietat del sòl, treball assalariat; estat, comerç exterior, mercat mundial. Sota les tres primeres rúbriques recerqui les condicions econòmiques de la vida de les tres grans classes en les quals es divideix la societat burgesa moderna; la interconnexió de les altres tres rúbriques salten a la vista. La primera secció del primer llibre, que tracta del capital, consisteix en els capítols següents: 1. la mercaderia; 2. els diners o la circulació simple; 3. el capital en general. Els dos primers capítols constitueixen el contingut del quadern present. El material global el tinc a l'abast en forma de monografies, fetes per a la pròpia comprensió en períodes ben separats, i no pas destinades a la imprempta, i l'elaboració interdependent de les quals segons el pla exposat dependrà de circumstàncies externes.
He omès una introducció general, després d'haver-la redactada, perquè, en una reflexió més detinguda, m'ha semblat confús anticipar resultats per demostrar, i el lector que realment vol seguir-me haurà de decidir-se a avançar de particular a general. És un lloc apropiat per fer uns aclariments quant al curs dels meus estudis político-econòmics.
La meua carrera fou jurisprudència, però la vaig emprendre tan sols com a disciplina subordinada a la filosofia i a la història. En l'any 1842-43, com a redactor de la "Rheinischen Zeitung", em vaig trobar per primera vegada en l'ocasió d'haver de discutir sobre els anomenats interessos materials. Les deliberacions de la Cambra renana sobre els robatoris forestals i la parcel·lització de la propietat agrària, polèmica oficial iniciada pel senyor von Shaper, llavors president suprem de la Província Renana, amb el "Rheinischen Zeitung" sobre la situació dels pagesos de la Mosel·la, i finalment els debats sobre el lliure comerç i els aranzels proteccionistes, em donaren la primera oportunitat d'ocupar-me de qüestions econòmiques. D'altra banda en aquella època on les bones intencions d'"avançar" suplien sovint el coneixement factual, un eco de socialisme i comunisme francès, lleugerament tenyit de filosofia, era encara aparent a la "Rheinischen Zeitung". Denunciava aquesta intromissió, però alhora admetia francament en una controvèrsia amb la "Allgemeinen Augsburger Zeitung" que els meus estudis anteriors no em permetien d'expressar cap opinió quant al concepte de les posicions franceses. Vaig adquirir la il·lusió força curiosa dels responsables de la "Rheinischen Zeitung", que per la posició més feble de la publicació, es va poder capgirar fins a fer-me pensar en retirar-me de l'escenari públic cap a l'estudi.
El primer treball que vaig emprendre per resoldre els dubtes que em tormentaven, fou una revisió crítica de la filosofia hegeliana del dret, un treball la introducció del qual aparegué el 1844 a París en el "Deutsch-Französischen Jahrbüchern". La meua recerca em conduí al resultat que ni les relacions jurídiques ni les formes estatals es podien entendre ni a partir d'elles mateixes ni tampoc a través de l'anomenat desenvolupament general de l'esperit humà, sinó que arrelaven més aviat en les condicions materials de vida, la globalitat de les quals Hegel, d'acord amb l'exemple dels anglesos i francesos del segle XVIII, es resumia sota l'expressió de "societat burgesa", i que l'anatomia de la societat burgesa, però, calia cercar-la en l'economia política. La investigació de la darrera, la vaig començar a París i la vaig continuar a Brussel·les, d'on vaig ser expulsat a conseqüència d'una ordre de deportació del senyor Guizot. El resultat general que em donà i que, una vegada assolit, serví de guia als meus estudis, es pot formular breument: en la producció social de la llur vida els homes entren en relacions determinades i necessàries, independents de la voluntat, unes relacions de producció que es corresponen a un nivell determinat de desenvolupament de les forces materials productives. La globalitat d'aquestes relacions de producció constitueix l'estructura econòmica de la societat, la base real, damunt de la qual s'alça la superstructura jurídica i política i les formes determinades de consciència social que s'hi corresponen. El sistema de producció de la vida material condiciona en general el procés vital social, polític i intel·lectual. No és la consciència de les persones la que en determinar l'ésser, sinó que inversament és l'ésser social que en determina la consciència. En un cert nivell de desenvolupament les forces materials productives de la societat entren en contradicció amb les relacions presents de producció o, ço que és tan sols una expressió jurídica equivalent, amb les relacions de propietat, dins de les quals s'han mogut fins ara. Abans formes de desenvolupament de les forces productives, aquestes relacions ara les encadenen. Apareix llavors una època de revolució social. Amb l'alteració del fonament econòmica es transforma més o menys ràpidament tota la monstruosa superstructura. En la consideració d'aquestes transformacions hom ha de diferenciar sempre entre la transformació material en les condicions econòmiques de producció, que es pot constatar amb la fidelitat de la ciència natural, i les formes jurídiques, polítiques, religioses, artístiques o filosòfiques, en breu, ideològiques, en les quals les persones entenen aquest conflicte i l'emprenen. Tal com hom no jutja un individu d'acord amb l'opinió d'aquest individu, hom no pot jutjar tampoc aquesta època transformadora a partir de la consciència, sinó que aquesta consciència més aviat s'ha d'explicar a partir de les contradiccions de la vida material, del conflicte existent entre les forces socials productives i les relacions de producció. Una formació social mai no se'n va abans que s'hagen desenvolupat totes les forces productives per a les quals deixa prou espai, i hagen aparegut noves relacions superiors de producció en lloc llur, abans que hagen madurat les condicions materials d'existències en el ventre de la mateixa vella societat. Per tant la humanitat es proposa tan sols les tasques que pot resoldre, ja que si s'hi considera més detingudament, sempre es trobarà que les pròpies tasques tan sols sorgeixen quan ja existeixen les condicions materials per resoldre-les o, si més no, són en procés de formació. A grans trets es poden designar els sistemes de producció asiàtic, antic, feudal i burgès modern com a èpoques progressives de la formació social econòmica. Les relacions burgeses de producció són la darrera forma antagonista del procés social de producció, antagonistes no en el sentit d'antagonisme individual, sinó d'un antagonisme que creix de les condicions social de vida dels individus, però les forces productives que es desenvolupen en el ventre de la societat burgeses creen alhora les condicions materials de resolució d'aquest antagonisme. Amb aquesta forma social clou, doncs, la prehistòria de la societat humana.
Friedrich Engels, amb qui mantenia d'ençà de l'aparició del seu genial assaig sobre la crítica de les categories econòmiques (al "Deutsch-Französischen Jahrbüchern") un intercanvi continu idees per correspondència, arribava per un altre camí (vegeu la seva "Situació de la classe treballadora a Anglaterra") al mateix resultat que jo, i quan a la primavera del 1845 s'instal·là també a Brusel·les, decidirem d'elaborar conjuntament l'oposició de la nostra idea contra la ideològica de la filosofia alemanya, i de fet retre comptes amb la nostra antiga consciència filosòfica. L'intent es realitzà en la forma d'una crítica de la filosofia post-hegeliana. El manuscrit, dos volums gruixuts d'octaves, ja havia arribat al seu editor de Westfàlia, quan ens arribà la notació que, per un canvi de les circumstàncies d'impressió, no es publicaria. Vam abandonar el manuscrit a la crítica rossegadora dels ratolins de força bon grat, ja que havíem assolit el nostre objectiu cabdal - l'autocomprensió. Dels treballs escampats en els quals ja presentàrem, segons tal o tal aspecte, les nostres idees al públic, esmentaré tan sols el "Manifest del Partit Comunista", redactat conjuntament per Engels i jo, i un "Discours sur le libre échange" que vaig publicar. Els punts clarificadors de la nostra visió es resumiren per primera vegada científicament, per bé que polèmica, en una obra adreçada contra Proudhon, "Misère de la philosophie etc.". Un tractat alemany sobre el "Treball assalariat", on combinava lliçons presentades sobre aquest subjecte en l'Associació de Treballadors Alemanys de Brussel·les, fou interromput en premsa per la revolució de febrer i per l'allunyament forçós conseqüent més enllà de Bèlgica.
La publicació de la "Neuen Rheinischen Zeitung" el 1848 i el 1849 i els esdeveniments ulteriors interrompiren els meus estudis econòmics, que tan sols vaig poder reemprendre l'any 1850 a Londres. El material enome d'història d'economia política que vaig reunir en el British Museum, el punt de mira favorable que Londres ofereix a l'observació de la societat burgesa, i finalment el nou estadi de desenvolupament en el qual aquesta societat sembla haver entrat darrerament amb la descoberta de l'or californià i australià, em decidiren a començament completament de nou i a treballar críticament amb el nou material. Aquests estudis conduiren en part per ells mateixos a disciplines aparentment del tot deslligades, en les quals vaig d'haver esmerçar més o menys temps. Particularment, però, la necessitat imperativa de sosteniment em reduïa el temps disponible. La meua col·laboració, ara ja de vuit anys, amb la primera publicació anglo-americana, la "New-York Tribune", feia necessària una fragmentació extraordinària dels meus estudis, ja que tan sols excepcionalment escriva pròpiament com a corresponsal de premsa. Com que els articles que tractaven d'esdeveniments econòmics destacats d'Anglaterra i del continent constituïen una part tan important de les meues contribucions, em vaig veure obligat a familiaritzar-me amb els detalls pràctics que resten fora de l'àmbit de la ciència estricta de l'economia política.
Aquest esquema del curs dels meus estudis en l'esfera de l'economia política tan sols hauria de demostrar que les meues idees, tant se val com hom les puga jutjar i com de poc coincidesquen amb els prejudicis interessats de les classes dominants, són el resulta d'una investigació científica i prolongada. En l'entrada en la ciència, però, com en l'entrada de l'infern, s'hauria de presentar la demanda:
- Qui si convien lasciare ogni sospetto
- Ogni viltà convien che qui sia morta.
London, gener del 1859
|
