|
Font: Resenya histórica y crítica dels antichs poetas catalans, part de les Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals catedrático que fué de literatura en la Universidad de Barcelona. Coleccionadas por el Dr. D. Marcelino Menendez y Pelayo de la Real Academia Española. Tomo tercero. Estudios sobre historia, lengua y literatura de Cataluña. Barcelona: Librería de Álvaro Verdaguer, 1890. pp.168-169.
1 Desert d' amichs | de bens é de senyor,
En strany loch | e 'n estrany' encontrada,
Luny de tot be, | fart d' enuig é tristor
Ma volentat | é pensa cativada,
Me trob del tot | en tal poder sotzmés.
No veig negú | que de me s' aja cura,
E soy guardats, enclós | ferrats é pres
De qu' en fau grat | á ma trista ventura.
2 Heu hay vist tems—que no 'm plasia res,
Are-m content | d'açó qui 'm fay tristura,
E los grillons | leugers ara preu mes
Qu' en lo passat | la bella bordadura;
Fortuna vey | qu' a mostrat son voler
Sus me volent | qu' en tal punt vengut sia,
Pero no cur | pus hay fayt mon daver
A tots los bons | que-m trob en companyia.
3 Car prench conort | de com suy presoner
Per mon senyor | servint tan com podia,
D' armes sobrat | é per major poder
No per deffalt | gens de Cavallaria.
E prench conort | c'om no pot conquerir
Honor en res | sens que treball no senta,
Mas d' altra part | cuyt de tristor morir
Com vey que 'l mon | del revers se contenta.
4 Tots aquets mals | no son res de sofrir
En esguart d'u | qui del tot me destenta,
E-m fay tot jorn | d' esperansa partir,
C'om no veyrets | que-ns avans d' una spenta
En acunçar | nostre desliurament,
E mes com vey | ço que-ns demana Força
Que no soffer | algun rehonament;
De que lengueix | ma virtut é ma força.
5 Perque no say | ni vuy res al presen
Que-m puixa dar | en valor d' una scorça,
Mas Deu tot sol | de qui prench fundamen
E de qui fiu | hi 'b qui mon cor s' esforça;
E d' altra part | del bon rey liberal
Qui socorrá | per gentilesa granda,
Lo qui-ns ha mes | del tot en aquest mal
Qu' ell m' en traurá | car suys jus sa comanda.
- TORNADA.
Rey virtuós, | mon senyor natural,
Tots al presen | no us fem altra demanda
Mas que-us record | que vostra sanch reyal
May defallí | al qui foy de sa banda.
|
Font: Historia de la lengua y de la literatura catalana. Magin Pers y Ramona. Barcelona. 1857, pàgs. 96-97 (Fol.96 cinco estrofas de 8, torn. de 4. Catálogo razonado de los manuscritos españoles de la Biblioteca nacional de París.).
«Desert d' amichs, de bens é de senyor,[1]
«En estrany loch é en estrany' encontrada
«Luny de tot be, fart d' enuig é tristor,
«Ma voluntat é pensa captivada.
«Me trop del tot en tal poder sotmés,
«No vuy algú que de melasa cura,
«E soy guardats en dos ferrats é prés
«De quem' fan grat d' una trista ventura.
«Heu ay vist temps que nom' plasia res,
«Aram' content d' assó quim' fay tristura
«E los grillons leuger ara pren mes
«Quen' lo passát la bella brodadura.
«Fortuna vey qu' ha mostrat son voler
«Sus me volent quen' tal punt vengut sía,
«Pero nom' cur, pus hay fayt mon dever
«Ab tots los bens quem' trop en companyía.
· · · · · · · · · · · · ·
«Perqué no say ni vuy res al present
«Quena' puga dar en valor d' una escorsa;
«Mes Deu tot sol de qui prench fundament
«E de qui fiu y ab qui mon cor s'esforsa.
«E d'altra part del bon Rey liberal
«Qui secorrech per gentilesa granda,
«Lo quins ha mes del tot en aquest mal
«Qu' ell m' entendrá, car soy just sa comanda.
tornada.
«Rey virtuós, mon senyor natural,
«Tots al present nous fem altra demanda,
«Mas queus recort, que vostra sanch real,
«May deffallí al quí fos de sa banda.» [2]
|
