Prometheu Encadenat (1898) - Argument
ARGUMENT
Prometheu havia robat a Jupiter el secret de produir el foc (que en l'ample symbolisme de la tragedia grega s'entén l'ús de la llibertat humana) i el divulgà entre ls homes. Aquests trobaren, ab l'ajuda del foc, tota mena d'arts utils i belles. L'ira de Jove fou tant gran que manà a sos servents, la Força i la Violencia (Κράτος καὶ βία.)[1], que encadenessin a Prometheu a les roques de les montanyes del Caucas. Vulcà, déu de les fargues, forjà les cadenes pera engrillonar a la victima de l'ira del Pare dels déus.
Un cop encadenat Prometheu, van a conortar-lo les Nymphes Occeanitides ab llur mateix pare l'Occeà, qui aconsella al malhaurat que vulla demanar perdó a Jupiter ofès. Ho refusa Prometheu, que coneix massa bé ls implacables sentiments d'aquell. Io, filla d'Inacho, hi acut també. Prometheu li endevina ses dissorts passades i les que li esdevindran, afegint-li que un dels descendents d'ella deslliurarà a Prometheu.
Segueix aquest acurullant recriminacions contra Jove, menaçant al Pare dels déus ab esser despullat de l'imperi. Jupiter li envia a Mercuri pera que refreni son desvergonyiment, menaçant-lo ab un llamp si no s'amanseix, i no explica ab claretat totes les dissorts que, segons ell, menacen al déu. Prometheu s'hi resisteix ab energia i acaba la tragedia enviant la ofesa divinitat lo llamp que extermina al toçut divulgador de secrets.
L'escena passa en la Scythia i en les serralades del Caucas.
Traduim aquí la mise en scène que Sar Peladan proposa en sa Prométhèide pera lo Prometheu encadenat.
«L'escena és a l'O. del Parapomisus, 51º de long. Or., o bé al S. del Mazenderan, en l'Elbourg, vessant Ν. de la montanya. Al mig de l'escena, més o menys un xic a l'esquerra, una roca practicable, que serà l llit de Prometheu.
A l'alçar-se l teló, Prometheu, plegat de braços, sorrut i decidit, surt a l'escenari entre l Poder, vestit de vermell i apoiat en gran sceptre de ferro, i la Força, vestida de negre, duent un fuet de manec llarc i diversos ramals que acaben en ganxos de plom. Vulcà arriba aprés d'ells, a poc a poc, com si hi anés per força; porta capell ovalat, i sa tunica curta deixa al descobert sa espatlla i el braç dret; va carregat d'anelles i cadenes i duu a la cintura un mall pesant i un sac de claus.
- ↑ El Robur et Vis ab que ls llatins tradueixen Κράτος καὶ βία, podria en català dir-se la Força bruta?