Pronostich catala historic, geografic, astronomic, instructiu y religios per lo any 1847
PRONOSTICH CATALA
HISTORIC, GEOGRAFIC, ASTRONOMIC,
INSTRUCTIU Y RELIGIOS.
PER LO ANY
1847.

BARCELONA.
IMPRENTA. Y LLIBRERIA DE AGUSTI GASPAR Y ROCA
plassa de palacio devant la llotja.
Desembre de 1846.
Lo present any es de la era cristiana ó naixament de nostre Señor Jesucrit lo de 1847.—De la creaciò del mont 5830.—Del diluvi universal 4171.—De la poblaciò de España 4091.—De la de Barcelona 3524.—De la invaciò dels moros 1637.—De la espulsió dels mateixos 355.—Del establiment de la dinastia ò llinatxe dels Borbons 147.—De la invenció dels molins de aigua 1059.—De la dels de vent 592.—De la bruxula 587.—De la pólvora 466.—Del descubriment de las Américas 355.—De la introducció de las patatas en Europa 270.—Del reinat de nostra augusta soberana doña Isabel II de Borbon lo 15.—Del bombardeix de Barcelona per Espartero lo 6.—De la majoria de la Reina nostra señora lo 5.—Del casament de doña Isabel II, ab lo infant don Francisco de Asis Borbon lo 2:
Aureo número | 5. | Indicció romana | V. | |
Epacta | IV. | Lletra dominical | C. | |
Ciclo solar | 8. | Del martirilogi romà | P. |
Septuagésima als 31 de jener. Cendra lo 17 de febrer. Pascua de resurrecciò lo 4 abril. Lletanias lo 10, 11 y 12 maig. La anunciò del Señó 13 maig. Pascua de pentecostes 23 maig. La santisma Trinitat lo 30 maig. SS. Corpus Christi lo 3 juny. Primer piumenge de advent lo 28 novembre.
Primera als 24, 26 y 27 febrer. Segona 26, 28 y 29 maig. Tercera 15, 17 y 18 setembre. Cuart 15, 17 y 18 Desembre
Dias en que se tra[il·legible] anima del purgatori.
31 jener, 23 febrer, 6, 7, 14, 26 y 27 mars, 7 abril y 27 y 29 maig.
La primavera entra lo 21 mars à dos cuarts de sis del mat Lo estiu al 22 de juny à dos cuarts de tres de la matinada. Lo Otoñ al 23 Setembre á dos cuarts de cinc de la tarda. Lo Ivern als 22 desembre à un cuart de onse del dia.
Se nomenaba avans la España, à la que estaba unida Portugal, Iberia y Hesperia; aqueix ultim nom que significa pais occidental ó de ponent li donaren los Grechs, per causa de sa situació; y lo de Iberia per rahò del riu Ibero vuy dia Ebro, ó tal volta per la paraula caldaica Aiberin que significa estrem ó fi, puig que los antics miraban eixa regio de terra com lo fi del mont.
España está separada de la fransa, per los pirineus al gregal; y termina ab lo mediterraneo per llevant y mitxdia, ab Portugal per per ponent, y ab lo occeano per Mestral. Està situada entres los 5 graus y 45 minuts ponent y 6 graus y 59 minuts llevant longitud del meridiano de Madrid: sa latitud entre los 36 y 43 grau y 46 minuts tramontana; sa llargaria de tramontana á mitxdia es de 150 lleguas des lo cap de Peñas en asturias fins à la punta de Tarifa en lo estret de Gibraltar y de llevant à ponent doscentas lleguas desde lo cap de Creus en Cataluña fins al de finisterra en Galicia.
Pocas nacions y ha que oferescan un conjunt de preciositats iguals com la España, lo pais generalment parlant es molt saludable y delicios, un poc fret en vers tramontana, pero bastant templat cap al llevant y mitch dia, puig y ha puestos que apenas sentan la ivern. Lo terreno es molt fértil en los tres regnes, vegetal, mineral y animal, abunda en tota clase de grans, vins, olis, fruits, pastos, herba medicinals, flos, bestiá, llanas y sedas. Te minas de or, plata, argentviu, estany, plom, coura, ferro, carbo de pedra; pedreras, de marmols, de alabastros y de jaspis; y també aiguas minerals de tota especie.
Vingueren à Espanya com à comerciants los Cartaginesos envers lo any 480 antes de Cristo, y en lo temps del General Amilcar se feren dueños de ella aixo al cap de 230 anys. Los durà als Cartaginesos mol poct eix imperi puig ab las armas se lo prengueren los romans los cuals dominaren eixa terra per espai de 660 anys. Eixos senyors del mont la partiren en esterior y ulterior; y despres ne feren tres parts, nomenantlas Lusitania, Betica y Terraconense. No deixa de tenir algunas variaciones eixa divisió en lo temps dels ultims Emperadors. Al principi del sicle quint los Suevos, Alanos, Vandolos y Godos, se apoderaren de eixa part del imperi roma, partinse entre si la peninsula que per fi fou dominada per los godos.
Pasats trescents anys lo ultim Rey Godo D. Rodrigo perdé la vida y lo trono en mans dels Arabes Serracens ó Moros, que irritat feu venir de Africa D. Julia conde de Tanger ab pretest de un agravi que digué haber rebut de D. Rodrigo. La famosa batalla de Guadalete ocurraguda en lo any 741, obrí la porta de Espanya á aqueixos barbaros, que en tot ó en part la dominaren mes de 700 anys. Los nomenaba lo vulgo moros per haber vingut de mauritania, nom que donaren los antics á una part de la Africa.
Mentres tant los Españols que se pugueren lliurar de tan infame esclavitud; refugiarense á las montañas de Asturias, elegiren per son Rey à D. Pelayo, princep de sang goda, lo cual comensá à contenir la embestida de sos conquistador, y à fortificar son nou y petit regne: los que lo succeiren, sens interrupciò estengueren poc à poc son domini fins que se feren formidables à los moros. Per consecuencia de aquellas conquistas la España Cristiana estigué molt temps distribuida en distins regnes à saber lo de Lleo, Castilla, Navarra y Aragó. Mes per fi vingué à parar en una sola monarquia envers lo any de 1476, per lo matrimoni de Fernando II Rey de Aragò ab Doña Isabel povilla de los reynes de Castilla y Lleó. Lo ùltim regne de los moros, que era el de Granada, fou conquistad en lo any de 1492, per dit rey Fernando, sent alguns anys despues enviats à africa los moros que habian quedat.
Deslliurada ya la España dels Serracens, Felip Archiduc de Austria, fill del Emperador Maximilia habentse casat ab Joana filla de Fernando é Isabel, fou dueño de eixa gran monarquia: la cual arribà en lo mes alt grau de gloria, baix lo gobérn de son fill Carlos V. (y I. de España,) aqui succei Felip II. que era dueño del regne de Napols, Sicilia, Cerdeña, y del ducat de Milan en Italia, del franco condat en Fransa; de diset provincias en los paisos baixos nomenadas provincias unidas, de las islas Filipinas de Asia, y de moltas parts de américa comensada á conquistar per Cortés en lo temps de dit Fernando; podense dir lo sol entre tots los reis de la terra, que lo sol ja may se ponia en son imperi; y cuant en 1580, perdé las provincias unidas, recompensà aqueixa perdua ab la posesió de Portugal que conservaren sos succesors fins lo any de 1644. En lo any 1700 Carlos II. ultim rey de aqueixa dinastia no tenin succesio, nombra en son testament per hereu de los estats Españols; à Felip duch de Anjou y net de Luís XIV. de Fransa y de la infanta Maria Teresa, Germana del rey Carlos II. Lo nou hereu prengué lo nom de Felip V. pues Carlos archiduch de Austria, pretenia eix regne per ser descendent de Fernando y altres rahons; y eix fou lo fatal origen de la guerra de España: nomenada de succesio, que durà desde lo any 1700 fins als tractats de pau de Utrec y Baden en 1713 y 14 per los cuals quedà la corona de españa à favor de Felip V.
Lo Mont, ó globo terrestre te ocupadas à poca diferencia las dos terceras parts per las aiguas del mar occeano; sobre lo nivell de las cuals se axecan massas de terra de major ó menor extensió, aisladas las unas de las altres. Lo conjunt de aqueixas terras, que segons sa grandarie se nomenan continents ó islas presentan tres parts principals.
LO MONT VELL O ANTIC CONTINENT, abrassa la Europa, Asia y Africa, y ocupa la major part del emisferi oriental.
LO NOU MONT O AMERICA, que ocupa lo emisferi occidental.
Entre aqueixas dos parts se aixecan varios continents de major ò menor grandaria, com la Nova Holanda, Borneu, Susmatra Java, etc. y un gran numero de islas à cual conjunt se ha donat lo nom de Oceania.
Lo total de las terras ocupan una superficie de unas nou centas cuaranta una mil vuitcentas vint y cuatra horas cuadradas.
Lo mar occeano esta igualment subjecte à varias divisions geogràficas, puig que en realitat una sola massa de aigua rodeija totas las terras del mont.
Al rededor dels polos que son los estrems del mont y ha los mars glacials ò de gél, nomenats àrtic y antartic segons lo nom del polo. Lo occeano atlantic se esten entre Europa y Africa per una part y America per la altra. Lo occeano pacific, mar del Sur, ò gran occeano se comprent entre America y Asia. Lo occeano indi, ò mar de las indias se conté entre las costas merídionals de Asia, las occidentals de Nova Holanda y las orientals de Africa.
LAS montañas mes altas del mont son las seguens en Europa Monte-Blanco, Monte-Rosa, El Pico de Methu y el Etna ahon y ha el vesubio.—En Asia El pico princìpal de Hymalayas que es lo mes alt de tots, y Elburs en lo Caucaso.—En Africa, el Atlas y el pico de Tenerife.—En America Lo Nevat de Sorata, Lo nevat de Illimani y el Chimburazo.—En la Occeania, el Ojir en Sumatra.
Entre los setsens trenta set millons de habitans que poblant lo nostre mont se contan Cristians catolics, cent trenta nou millons,—Cristians grecs sexanta dos millons—Protestans cinquanta nou millons—Jueus cuatre millons—Islamitas (Morus) norante sis millons Bramistas (Moros) sexanta millons—Budismistas cen setanta millons,—Diferentas Religions de indios y africans cen cuaranta set millons.
La atmosfera es lo conjunt dels fluidos que rodeijan lo nostre globo y serveixen com de caixa proveint de diferents modos als tres regnes animal, vejetal y mineral. Lo regne animal se compon de tots los animals racionals é irracionals, Lo vegetal, es lo conjunt dels arbres y plantas de tota especia; y lo mineral, comprent tota clase de minerals com sals, argent viu etc. y minerals com or, plata, ferro, plom etc. etc.
Los fluidos son tres, Electrich, Lluminós y Magnetich. Lo electrich que es la propietad que tenen los cosos de treurer chispas de foch y causar fortas esplotacions, encendrer las materias combustibles; y produir llamaradas ó ràfagas lluminosas; se excita electricitat per la frotasiò, per lo contacto y per lo calor, la electrecitat favoreix à la vegetaciò.
Lo Lluminós, ve del Sol que lo esparseix per tota la naturaeza, influeix sobre totas las criaturas, fà creixer los cosos per medi del calor, y vivifica la vegatació.
Lo fluido Magnetich dividit en austral y borreal se sembla molt al electrich y se diu tal per rahó à la pedra iman que se dirijeix sempre à un dels pols del mont.
Se trovan en la atmosfera diferentas materias estrañas procedents dels vapors aigosos y de las exalacions ó bafos de la terra La atmosfera es la causa principal de totas las transformacions los animals li deuen lo calor y la vida, los abres y las planta lo desarrollo de sas llavós, sa crexensa y fruits, y ab fundad motiu à ella se atribueix lo germen dels acidos esparramats pe la naturaleza; y tots bebém en eixa font inagotable sens coneixer la manera misteriosa ab que lo Ser Supremo nos dispensà tants inmensos beneficis que son superiors à la inteligencia humana.
Los fénomenos atmosferichs mes dignas de aténcio son los aigosos, lluminosos, igneos y airosos ó ventosos.
Lo aire, es un fluido molt sutil y prim, impalpable cuant se esta aturat, invisible, molt elastich y trasparent. Cada peu cubich de aire atmosferich ve à pesar una onza tres dràgmas y tres grans y aixis se calcula que un home regular sosté una columna de aire de trenta tres mil sis sentas lliuras de pes, que aumenta ò disminueix, segons los llochs vapors, y altres circunstancias que fan lo aire mes ò menos pesat y produeixn lo fret ò calor.
Lo vapor comunment se forma de las parts sutils y humidas que se aixecan de la terra per la acció del calor y per la naturaleza dels liquits.
Los metehoros aigosos, son als que se forman, per los vapors que se axecan de la terra y se arraplegan y quedan suspesos en la atmosfera; de eixos se forman los nuvols que se mouan à voluntad dels vents, ò se arreplegan dalt las montañas de diferentas alturas, segons lo estat de la mateixa admosfera y la atraccio dels llochs ahon se posan, la altura dels nuvols mes prims ó llauges may pasa de cinc mil canas. Durant las tempestats se acostan ò abaxan tan los nuvols que á voltas casi tocan los sims de las montañas y campanás.
La pluija no es altra cosa que un ò mes nubols condensats per lo fret, que per lo seu mateix pes cauen en mil millions de millions de busins sobre la terra, cuals bosins ò miquetas son las gotas de aigua à que nomenem pluija.
La rosada se compon de una certa cantitat de particulas de aigua molt imperceptibles que fluctuan per la atmosfera en temps saré y de calma, y que perdent ab la frescó de la nit lo séu moviment cauen per la matinada sobra la terra, las herbas y las fullas de los arbres y demes plantes.
La neu se forma de la aigua recullida en los nuvols la cual se gela per lo gran fret que fá en las ragions de la atmosfera durant lo ivern, un cop geladas las gotas de aigua, se pegan las unas ab las altres y forman aixi los copolls de neu, los que son tan llauges per ocupar sos poros lo aire sutil, y tan blancs per que las petitas parts de gel que los forman sent solidas y transparents nos reflexan la llum per totas parts.
La pedregada se forma cuan al caurer las gotas de aigua dels nuvols trovan lo aire tan fret que las gela y petrifica, de manera que las pedras son del mateix grandor que aurian estat las gotas de aigua, sino se hages eixa gelat al caurer.
La boira es un nuvol que cau suavament à la terra en estat de vapor.
LOS METEHOROS LLUMINOSOS son los que se fundan ab la refracciò y reflecciò del raix del sol. Lo ratx solar es lo conjunt dels set raix de que se compon la llum; aixo es: roix, taronja, groc, vert, blau clar, blau fosc y morat.
Lo arch iris es lo resultat de eixos raichs reflecsats ab un nuvol espes, que generalment se veuen cuant plou.
Se diu crépuscol y aurora ó matinada al color vermell que se veu en los horizontes y cel al sortir y pondres lo sol, causat per la refracciò en la atmosfera dels raixs de aquell astro que no pudent arribá à illuminarnos directament se inclina sobre la terra y unicament nos fant visible lo raix que es lo mes refactable.
LOS METEHOROS IGNEOS son aquells que se forman en la atmosfera per la electricidad, per la descomposició de las aiguas: y per altres cosas diferents.
Lo llam es lo principal de eixos fenomenos: consisteix ab una chispa electrica, que pasa ab un resplandor viu y penetran de un nuvol mol carregat de electrecitad a un altre que non te tanta, caient mol frecuenment y ab molta velocitat sobre la terra.
Lo tró es promogut per la esplotació ó suroll del chispaso electric; y se aumenta lo ruìdo per la prolongacio del eco. Per conexer cuan lluñ es de la terra lo nuvol que despedeix los llams, se contan tantas vegadas sis sentas canas com segons pasan entre lo temps que se veu lo llam y se sent lo trò.
Lo foch de santem es una rafaga de llum blava, produida per la electrisitad que apareix al sim del pals de los barcos ò panells dels campanas.
Los fochs fatuos son uns fochs fatuos ò que no creman, produits per las exalacions inflamables que provenen de la putrefaccio dels cosus; per aixo son molt comuns en los fosos, cañets y famés, particularment en lo estiu que es lo temps de las ecsalacions.
LOS METEHOROS AEREOS O VENTOSOS son los que se produeixen entre las parts que forman la atmosfera. Sas causas principals son; la dilatació ó condensacio del aire per lo fret ó per la caló: lo moviment de la terra de ponent à llevant: i lo crexent ò meguant que te la lluna—La clasificacio dels vents se fa segons la velocitad ab que corran, se diu vent bonancible al que camina unas cent canas per minut; mitxa al que camina cent cìnquanta: fort, al que pasa de doscentas vint y cinc; fugos tal que corra de trescentas à trescentas cincuanta: burrascos al que arriba à cinc sentas, y huracan al quen pasa, puix cuan aqueix arriba à una velocitat de caminar mil canas per minut, no y ha arbres ni edificis que lo resisteixin.
Los vents se divideixen en cuatre principals, cuatre cardinals vuit michas partidas y setse cuartas.
Los principals son Norte, (Tramontana) Este, (Llevan) Sur, (Mitxdia) y Oeste, (Ponent).
Los cardinals son: Nordeste, Sueste, Sudoeste y Norueste. Lo primer de eixos se diu tambe Gregal per que bufa de mes entlla de las montañas del continent de Grecia; lo segon se diu Chaloct perque ve de la part de Siria, lo tercer Llaveix perque corra de la Libia y lo cuart Mistral (ò Señor) per ser lo mes violent del Mediterraneo.
Perque las gallinas ponguian ous en temps fret, se posan uns cuants grans de alls picats en la aigua ab que se fa coura ó se escalda al manjá de las gallinas; ò be se tira en ell, be que no ab molta cantitad, pebrinas vermellas ben picadas y polverizadas; pero tot aixo sols se deu fer en temps de ivern.
Per coneixer lo bon Gall, se te cuidado com los pollastres se varallan quin es lo que surt vencedor, y si eix des de petit, se manifesta viu, es cantadó, gros y de veu forta, te la cresta ben vermella y dreta, lo cap gros, lo vec curt doblat y agut, las unglas llargas, las orellas grosas y blancas, las barballeras grans y ab tacas blancas, lo coll estirat, las alas grosas, la cua dreta, y las plumas llargas y lluentas: serà un bon gall.
Per curar lo brom als gossus, Cuant los gosus destilan molta aigua per lo nas, y sels infla lo clatell, sels cura, untantlos la par llastimada ab oli de Camamilla i rentanlos bé ab vinagre sal.
Per matar las pusas als gosus, se fa bullir un manat de absenta ab aigua per espai de una hora, y ab aquella aigua y la mateixa herba se frega lo gos a rapel: y es pobrat moran totas las pusas que te á sobre.
Modo per fer engrosar las fruitas se fican dintra uns saquets de roba de llana ó estam ben atapit per que no hi pugui penetrar lo sol, puig que aqueix no las deixa engrachar per la evaporació que ab lo seu calorich los ocasìona.
Per fer creixer y nutrir be las plantas y arbres Se prent una par de nitra y dos de sal comu; se barreijan y se fan fondra ab una olla en lo foch, despues se deixa refreda y se barreijan per cada lliura cinc porrons de aigua: y ab ella se regan las plantas qué se volen fer progresà.
Per conservar las fruitas en los arbres per lo ivern Durant la primavera cuan los arbres comensan à traurer flò, se arrencan ab totas sas arrels procuran que eixas conservian una miqueta de terra y se guardan en un sutarrani ò gruta fins lo mes de setembre, allavoras se plantan ab un test ben gran y se tenen dintre de una establa ahont y aiji sempre bestiá, y reganlos tots los dematins ab aigua en la que si disoldrán dos dracmas de sal amoniach, aijis los arbres donant fruit per lo febrer ó mars.
1 divendres. ✠ La Circuncisio del Sr. y s. Concordi.
🌝︎ Lluna plena à tres cuarts de tres de la tarde revolt y pluijas
2 disapte. s. Macari abat.
3 diumenje. s. Daniel mártir.
4 dilluns. s. Tito bisbe y confesor.
5 dimars. s. Telesforo papa y mr.
6 dimecres. ✠ La Adoració dels sants reys.
dijous. s. Ramon de Peñafort y s. Julià. (se obran las velacions.
8 divendres. s. Lluciá y companys. mrs.
9 disapte. s. Marcelino bisbe.
🌜︎ Cuart menguant à tres cuarts de set de la nit neus y gels.
10 diumenje. s. Gonzalo de Amaranto. confesor.
11 dilluns. s. Higini confesor y s. Salvi bisbe y mr.
12 dimars. s. Benet, sta. Victoria y s. Nasari.
13 dimecres. s. Gumersindo confesor.
14 dijous s. Hilari, s. Felix, y s. Bernat de Corleon.
15 divendres. s. Pau prime hermità, y s. Mauro abad.
16 disapte. s. Fulgencio, s. Marcelo y s. Honorat.
🌚︎ Lluna nova à dos cuarts de una de la nit neus y pluijas.
17 diumenje. Lo dols nom de Jesus, s, Anton abat, y sta. Rosalia.
18 dilluns. La catreda de s. Pere, y sta. Patricia.
19 dimars. s. Canut y s. Macari.
20 dimecres. s. Fabia y s. Sebastia mrs.
21 dijous. s. Frutuos y sta. Ines mrs.
22 divendres. s. Vicens y s. Anastasi mrs.
23 disapte. Sta. Encarnació Verja, y s. Ildefonso arcabisbe.
🌛︎ Cuart creixent à un cuart de cinc de la tarde bonancible.
24 diumenje Lo decens de Nostra Sra y s Timoteo.
25 dilluns La Conversiò de s. Pau apostol y sta. Elvira.
26 dimars. s. Policarpo mr. y sta. Paula viuda.
27 dimecres. s. Juan Crisóstomo bisbe y doctó.
28 dijous. s. Cilio y s. Julià.
29 divendres. s. Francisco de Sales y s. Valero.
30 disapte. sta. Martina y Marcela.
31 diumenje, de septuagessima. s. Pere Nolasco.
🌝︎ Lluna plena à un cuart y mitx de nou del mati bon temps.

—
1 dilluns. s. Ignaci, sta. Cecilia y sta. Brigida.
2 dimars. ✠ La Purificació de Nostra Sra.
3 dimecres. s. Blas y el bto. Nicolás de Longobart.
4 dijous. s. Andreu Corsino, s. Robert y s. Joseph de Lleonisa.
5. divendres. stas. Agata y sta. Calamanda y los Beatos mrs. de la Compañia de Jesus.
6. disapte. sta. Dorotea vr. y mr.
7. diumenje. de septuagessima. s. Romualdo y s. Ricart rey.
8. dilluns. s. Juan de Malta.
🌜︎ Cuart menguant à dos cuarts de dos de la tarde, nuvols y variable
9. dimars. sta. Apolonia. vr. y mr.
10 dimecres. sta. Escolástica y s. Guillem de Aguitania.
11 dijous. Los set Siervos de María fundadors.
12 divendres. santa Eulalia vr. y mr.
13 disapte sta. Catarina de Rizis.
14 diumenje de Quinquajesima. s. Valentí y el bto. Juan Bautista de la Concepciò.
15 dilluns. sans. Faustino y Jovita. germans martirs.
🌚︎ Lluna nova à un cuart y sis minuts de dotse del dia pluijas vents y neus.
16 dimars. s. Juliá y 5000 Cps. ms. (se tancan las velacions)
17 dimecres de cendra s. Pere Tomás bisbe.
18 dijous. s. Simó y sta. Cristina. vr.
19 divendres. s. Conrat confesor.
20 disapte. s. Lleó bisbe y confesor.
21 diumenje I de Cuaresma. s. Felix bisbe.
22 dilluns. La cátedra de s. Pere en Antioquía.
🌛︎ Cuart creixent à tres cuarts y nou minuts de cuatre del matí variable y bonancible.
23 dimars. sta. Margarita de Cortona y s. Sireno.
24 dimecres. ✝ s. Matias apostol y s. Modesto.
25 dijous. s. Averrano confes.
26 divendres. Ntra. Sra. de Guadalupe de Méjico.
27 disapte. s. Baldomero y s. Maurici.
28 diumenje II de Cuaresma. s. Roma, s. Macari y companys mrs.

—
1 dilluns. s. Rosendo bisbe.
2 dimars. s. Simplici papa y martir.
🌝︎ Lluna plena á las tres de la matinada variable.
3 dimecres. s. Ermenteri, s. Celedoni y s. Medi mrs.
4 dijous. s. Casimiro rey y confes.
5 divendres. s. Nicoláu Factor.
6 disapte, s. Olaguer bisbe.
7 diumenje. III de Cuaresma. s. Tomás de Aquino.
8 dilluns s. Juan de Deu.
9 dimars. s. Pasià y sta Francisca viuda.
10 dimecres. s. Meliton y als 40 companys mrs.
🌜︎ Cuart menguant à dos cuarts de cinc del mati seré y gels.
11 dijous, s Eulogi y sta. Aurea.
12 divendres. s. Gregori papa y doctor.
13 disapte. s. Leandro arcabisbe de Sevilla.
14 diumenge IV de Cuaresma. sta. Matilde y la Traslaciò de sta. Florentina.
15 dilluns. s. Longinos, s. Ramon abad y sta. Madrona.
16 dimars. s. Eribert bisbe y confesor.
🌚︎ Lluna nova à las nou y 11 minuts de la nit pluijas y neus.
17 dimecres. s. Patrici bisbe y confes.
18 dijous. s. Gabriel Arcángel, s. Braulio y s. Salvador de Horta.
19 divendres ✝ s. Joseph marit de la Mare de Deu.
20 disapte. s. Niceto bisbe.
21 diumenje de Pasió s. Benet fundador.
22 dilluns s. Ambros de Sena.
23 dimars. Lo Beato Joseph Oriol y sta. Victoria,
🌛︎ Cuart creixent à tres cuarts de set del vespre vario y bonansa.
24 dimecres s. Agapito bisbe y mr.
25 dijous ✠ La anunciació de Nostra Señora y la Encarnació del fill de Deu y s. Dimas.
26 divendres Los dolors de nostra Señora y s. Càstulo.
27 disapte. s. Robert bisbe y confes.
28 diumenje de Rams s: Sixto III. papa.
29 dilluns. s, Eustaqui abat.
30 dimars. s. Juan Climaco abat.
31 dimecres. sta. Balbina vr. y mr.
🌝︎ Lluna plena à un cuart y set minuts de deu de la nit bonancible y nubols.

—
dijous. Sant. s. Venancio bisbe y martir.
2 divendres Sant. s. Francisco de Paula fundador.
3 disapte. de Aleluya s. Benet de Palermo.
4 diumenje. Pascua de Resurreció. s. Isidoro.
5 dilluns ✠ s. Vicens Ferrer.
6 dimars. ✝ s. Guillem y s. Celestino.
7 dimecres. s. Epifanio bisbe y mr.
8 dijous. San Albert lo Magno, S. Dionisio y el Bro. Julia de S. Agusti.
🌜︎ Cuart menguant à dos cuarts de cuatre de la tarde bon temps à la costa y variable à la montanya.
9 divendres. sta. Maria Cleofé y sta. Casilda mr.
10 disapte s. Ezequiel profeta.
11 diumenje de Cuasimodo, s. Lleò el magno papa.
12 dilluns. s. Victor y s. Zenon mrs. (se obran las velacions.)
13 dimars, s. Hermenegildo rey de Sevilla.
14 dimecres. s. Pere Gonzalez (vulgo s. Telm) y Tiburci Cps mrs.
15 dijous. stas. Basilia y Anastasia y s. Lucio confesor.
🌚︎ Lluna nova à dos cuarts de set del mati bonancible y gels en la montanya.
16 divendres. s. Tiburcio y sta. Engracia vr. y mr.
17 disapte. La bta. María Ana de Jesus y s. Aniceto.
18 diumenje. s. Eleuteri bisbe y mr.
19 dilluns. s. Hermógenes y s. Vicens.
20 dimars. sta. Inés de M. Policia.
21 dimecres. s. Anselmo bisbe y doctor.
22 dijous s. Sotero y s. Cayo papas y mrs.
🌛︎ Cuart creixent à un cuart de deu del matí bon temps.
23 divendres ✝ s. Jordi mr.
24 disapte. s. Gregori y s. Fidel.
25 diumenje. Lo Patrocini de s. Joseph y s. March evangelista.
26 dilluns Ntra. Sra. del B. Consell.
27 dimars. s. Pere Armengol y s. Anastasi.
28 dimecres. s. Prudencio y s. Vidal mr.
29 dijous. s. Pere de Verona y s. Robert abat.
30 divendres. sta. Catarina de Sena y s. Pelegri confesor.
🌝︎ Lluna plena à dos cuarts de dugas de la tarda bon temps y bentets.

—
1 disapte. ✝ s. Felip y s. Jaume apòstols.
2 diumenje. s. Atanasi bisbe doctor.
3 dilluns ✝ La invenció de la santa Creu.
4 dimars sta. Mónica viuda.
5 dimecres. s. Pio V papa.
6 dijous. S. JAUN ANTE - PORTAM - LATINAM.
7 divendres. s. Estanislao bisbe y mr.
🌜︎ Cuart menguant á las onse de la nit bon temps y ruchats de pluija.
8 disapte. La Aparicio de s. Miquel Arcángel.
9 diumenje. s. Gregori Nacianceno bisbe.
10 dilluns. s. Anton arcabisbe de Florencia.
11 dimars. s. Poncio, Florencio, Anastasi y Andal mrs.
12 dimecres. sans Domingo de la Calzada y Pancrasi.
13 dijous. ✠ La asenciò del Señor y s. Pere Regalat.
14 divendres s. Bonifaci.
🌚︎ Lluna nova à dos cuarts de cuatre de la tarda nuvols vents y pluijas.
15 disapte. ✝ s. Isidro, llaurador.
16 diumenje. s. Juan Nepomuceno y s. Vidal.
17 dilluns. s. Pascual Bailon.
18 dimars. s. Felix de Cantalicio.
19 dimecres, s. Pere Celestino y s. lbo.
20 dijous. s. Bernardino de Sena y s. Baudili mr.
21 divendres. s. Secundino.
22 disapte. sta. Rita de Casia y santa Quiteria vr. y mr.
🌛︎ Cuart creixent à un cuart de una de la matinada variable.
23 diumenje, Pascua de Pentecostes o vinguda del Esperit Sant. y s. Desideri.
24 dilluns. ✠ s. Juan Francisco Regis.
25 dimars. ✝ sta. Marìa Madalena de Pazzis y s. Gregori VII.
26 dimecres. s. Felip Neri confesor y fundador.
27 dijous s. Juan papa y mr.
28 divendres. s. Just y s. Jerman.
29 disapte, s. Maximino bisbe.
30 diumenje. La SSma. Trinidad y s. Fernando, rey de España.
🌝︎ Lluna plena à las tres menos 3 minuts de la matinada bonancible y ventos.
31 dilluns. sta. Petronila vr.

—
1 dimars. s. Simeon monjo y s. Fortunat confesor.
2 dimecres, sans Marcelino, Pere y Erasme.
3 dijous. SS. Corpus Christi y s. Isaac.
4 divendres, sta. Saturnina y s. Francisco Caracciolo.
5 disapte, s. Bonifaci bisbe y mr.
6 diumenje. san Norbert confesor.
🌜︎ Cuart menguant à un cuart de cinc de la matinada bon temps.
7 dilluns. s. Pau bisbe y confesor.
8 dimars s. Medard y s. Salustiá
9 dimecres, s. Prim y s. Feliciá.
10 dijous, sta. Margarida y sta. Oliva.
11 divendres. Lo santisim cort de Jesus y san Barnabè,
12 disapte. s. Juan de Sahagun y san Onofre.
13 diumenje. s. Anton de Padua.
🌚︎ Lluna nova à la una de matinada variable sens pluija.
14 dilluns s. Basilio el Magno.
15 dimars. s. Modesto y s. Vito y sta. Crecencia.
16 dimecres. sta. Lutgarda, sta. Julita y s. Quirico.
17 dijous. s. Manuel mr.
18 divendres. s. Márcos y s. Marcelino.
19 disapte. sta. Juliana y sans Gervasi y Protasi mrs.
20 diumenje. s. Silveri papa y mr.
🌛︎ Cuart creixent a tres cuarts de vuit del vespres segueix variable.
21 dilluns. s. Luis Gonzaga confesor.
22 dimars. s. Paulino bisbe y mr.
23 dimecres s. Juan Presbitero.
24 dijous. Lo Naixement de S. Juan Bautista.
25 divendres. s. Guillem bisbe.
26 disapte. s. Juan y s. Pau mrs.
27 diumenje, s. Zoilo y Comps. mrs. y s. Benvingut.
28 dilluns. s. Leon II, papa y confesor.
🌝︎ Lluna plena á dos cuarts de dos de la tarde bon temps.
29 dimars ✠ S. Pere y S. Pau apostols.
30 dimecres La Conmemoraciò de s. Pau y s. Marciá.

—
1 dijous, s. Galo y sta. Leonor.
2 divendres. La Visitació de la Mare de Deu.
3 disapte s. Trifon mr.
4 diumenje. s. Laureano y el bto Gaspar de Bono.
5 dilluns. sta. Zoa y el bto. Miguel dels Sans.
🌜︎ Cuart menguant a 3 cuarts de nou del matí nuvols y neus.
6 dimars. s. Rómulo bisbe y martir.
7 dimecres. s. Odon y s. Fermin.
8 dijous. sta. Isabel viuda reina de Portugal.
9 divendres s. Cirilo y s. Zenon companys mrs.
10 disapte. s. Cristóful y los set jermans mrs.
11 diumenge s. Pio I papa y martir
12 dilluns. s. Juan Gualbert, s. Felix y s. Norbert.
🌚︎ Lluna nova à 3 cuarts de dotse del dia calma y bon temps.
13 dimars. s. Anacleto
14 dimecres. s. Bonaventura bisbe.
15 dijous s. Enrich Emperador y s. Camilo.
16 divendres. Lo Triunfo de la Sta. Creu y Ntra. Sra. del Cárme
17 disapte. s. Aleix confesor.
18 diumenje. sta. Sinforosa y los seus set fills mrs.
19 dilluns. s. Vicens de Paul frare y sta, Justa y Rufina.
20 dimars. s. Elías, y sta. Margarita y Librada mrs.
🌛︎ Cuart creixent a la una de la tarde variable.
21 dimecres. sta. Praxedes vr.
22 dijous. sta. María Magdalena penitenta.
23 divendres, s. Libori y s. Apolinar.
24 disapte. sta. Cristina verga y mr.
25 diumenge. San jaume apostol patró de España y s. Culgat.
26 dilluns sta. Ana, mare de la verge Maria.
27 dimars. s. Pantaleó y stas. Semproniana y Juliana.
🌝︎ Lluna plena a un cuart de onse de la nit nubols y ciubascos.
28 dimecres. sans Nasari, Celso y Víctor mr.
29 dijous. stas. Marta verga y Beatriz mr.
30 divendres s. Abdon y s. Zenon mrs.
31 disapte. s. Ignaci de Loyola fundador.

—
1 diumenje. s. Pere Advíncula y s. Felix mr.
2 dilluns. Ntra. Sra. dels Angels.
3 dimars. La invenciò de s. Esteve proto-martir.
🌜︎ Cuart menguant à las 2 de la tarde calicha y calós.
4 dimecres. s. Domingo de Guzman.
5 dijous Ntra. Sra. de las Neus.
6 divendres. La Transfiguració del Señor y s. Just y s. Pastor.
7 disapte. s. Cayetano y s. Albert.
8 diumenje. s. Ciriaco y Comps. mrs.
9 dilluns. s. Roma fundador.
10 dimars. ✝ s. Llorens mr.
🌚︎ Lluna nova à 2 cuarts de 1 de la nit, variable y calors.
11 dimecres. s. Tiburcio y sta. Susana.
12 dijous. sta. Clara.
13 divendres. s. Casiá y s. Hipolit.
14 disapte. s. Eusebio capellà y confesor.
15 diumenje. La Asunció de la mare de Deu.
16 dilluns. s. Roc y s. Jacinto.
17 dimars. s. Liberato abat.
18 dimecres. sta. Elena emperatriz y s. Agapito.
19 dijous. s. Magi, s. Mariano hermitans y s. Lluis bisbe.
🌛︎ Cuart creixent à las 5 y 7 minuts del mati variable y calors.
20 divendres. S. Bernat abat y frare.
21 disapte. sta. Juana Francisca Fremiot fundadora.
22 diumenje. s. Joaquim pare de la mare de Deu.
23 dilluns. s. Felip Benicio.
24 dimars. ✝ s. Bartomeu.
25 dimecres, s. Lluis rey de Fransa y s. Genis.
26 dijous. s. Celestino papa y mr.
🌝︎ Lluna plena à 1 cuart de 7 del mati revolt.
27 divendres s. Joseph de Calasanz.
28 disapte ✝ s. Agusti.
29 diumenje. La mare de Deu de la Consolaciò.
30 dilluns. sta. Rosa de Lima verje.
31 dimars. s. Ramon Nonat confesor.

—
1 dimecres. s. Gil y s. Lupo.
🌜︎ Cuart menguant a 2 cuarts de 10 de la nit bonancible.
2 dijous. s. Antolin y s. Esteve rey.
3 divendres. s. Nonito.
4 disapte. sta. Candida y sta. Rosalia.
5 diumenje. s. Llorens Justiniano.
6 dilluns. s. Petronio y s. Eleuteri.
7 dimars. sta. Regina.
8 dimecres. ✠ La Nativitat de Nostra Sra. y s. Adria.
9 dijous. s. Gorgoni.
🌚︎ Lluna nova a las 4 de la tarde nuvols y pluijas.
10 divendres. s. Nicolau de Tolentino.
11 disapte. s. Proto y s. Jacinto germans mrs.
12 diumenje. Lo dols nom de Jesus s. Leoncio y s. Eulogio.
13 dilluns. s. Felip y Comps. mrs.
14 dimars. La exaltació de la santa Creu.
15 dimecres. s. Nicomedes.
16 dijous sans. Corneli y Cipria.
17 divendres. Las llagas de s. Francesca y s. Lamberto.
🌜︎ Cuart creixent à dos cuarts de 8 de la nit variable.
18 disapte. s. Tomàs de Villanova y s. Furriol.
19 diumenje. Los dolors gloriosos de nostra señora y s. Grau.
20 dilluns. s. Eustaquio y cps. mrs.
21 dimars. ✝ s. Mateu.
22 dimecres. s. Mauricio y comps. ms.
23 dijous ✝ sta. Tecla vr. y mr.
24 divendres. La mare de Deu de la merce.
🌝︎ Lluna plena a 3 cuarts de 3 de la tarde nuvols vens y pluija.
25 disapte sta. Maria de Cervelló ó Socos.
26 diumenje. s. s. Gipria y sta. Justina.
27 dilluns. s. Cosme y s. Damia martirs.
28 dimars. s. Wenceslao y el bto. Simon de Rojas.
29 dimecres. ✝ La dedicació de s. Miquel Arcangel.
30 dijous s. Geroni doctor y fundador.

—
1 divendres. s. Remiji bisbe y confesor.
🌜︎ Cuart menguant a las vuit del mati nuvols y revolt.
2 disapte. lo Angel de la guarda y s. Leodegari.
3 diumenje. La mare de Deu del Rose y s. Cándido.
4. dilluns. s. Francesc frare.
5 dimars s Froilan y s. Placido
6 dimecres. s. Bruno frare.
7 dijous. s. Marc papa y s. Sergio martirs.
8 divendres. sta. Brigida y sta. Reparada.
9 disapte. s. Dionis Arcopagita.
🌚︎ Lluna nova à 2 cuarts de deu del mati pluijas y neus.
10 diumenje. Ntra. Sra. del Remei.
11 dilluns. s. Nicasio bisbe y martir.
12 dimars. Ntra. Sra. del Pilar de Zaragoza.
13 dimecres. s. Eduardo rey y s. Gerardo abat.
14 dijous. s. Calixto papa y martir.
15 divendres. sta. Teresa de Jesus.
16 disapte. s. Galo y bta. Maria de la Encarnacio.
17 diumenje. sta. Eduvigis.
🌛︎ Cuart creixent à las vuit del mati bonancible y sol.
18 dilluns. s. Lucas evangelista.
19 dimars. s. Pere de Alcántara.
20 dimecres. s. Juan Cancio.
21 dijous. sta. Ursula y once mil verjes.
22 divendres. sta. María Salomè viuda.
23 disapte. s. Pere Pascual.
🌝︎ Lluna plena à las 12 de la nit pluijas y calamarsadas.
24 diumenje. s. Rafael arcàngel, s. Bernat y s. Maciá.
25 dilluns. s. Crispi y s. Crispiniá.
26 dimars. s. Evaristo, s. Llucia y s. Marciano.
27 dimecres. s. Vicens, stas. Sabina, y Cristeta.
28 dijous. ✝ s. Simon y s. Judas apostols.
29 divendres. ✝ s. Narcis bisbe.
30 disapte. s. Claudio bisbe y mr.
🌜︎ Cuart menguant à 2 cuarts de 11 de la nit abonansa lo temps.
31 diumenje. s. Quinti mr.

—
1 dilluns ✠ La Festa de Tots los sans.
2 dimars. La Conmemoració dels Difunts, y sta. Eustaqui.
3 dimecres. Los innumerables mrs. de Zaragoza y s. Armengol.
4 dijous. s. Carlos Borromeu bisbe y confesor.
5 divendres. s. Zacarías y sta. Isabel pares del Bautista.
6 disapte. S. Seve bisbe y s. Lleonart.
7 diumenje. s. Florenci bisbe y confesor.
8 dilluns Los cuarante sans màrtirs coronads.
🌚︎ Lluna nova à dos cuarts de cuatra de la matinada nuvols y bonansas.
9 dimars s. Teodoro martir.
10 dimecres. s. Andreu de Avelino.
11 dijous. s. Marti confesor y s. Mena mr.
12 divendres. s. Marti papa y mr. y s. Diego de Alcalà.
13 disapte. s. Estenislao de Koska y s. Homobono.
14 diumenje El Patrocini de Nra. Sra. s. Charapi y s. Rufo.
15 dilluns s. Eugeni I arcabisbe y s. Leopoldo.
🌛︎ Cuart creixent à dos cuarts y nou minuts de set del vespre revolt pluijas y calamarsadas.
16 dimars. s. Rufi
17 dimecres. s. Gregori Taumaturgo, sta. Gertrudis, s. Acisco y sta. Victoria.
18 dijous. s. Maximo, sta. Eufrasia y s. Odon.
19 divendres. sta. Isabel reina de Ungria.
20 disapte. s. Felix de Valois.
21 diumenje. La Presentaciò de Ntra. Sra.
22 dilluns, sta. Sila verga y mr.
🌝︎ Lluna plena à dos cuarts de onse del mati revolt y neus fortas en la montanya regulars en la costa.
23 dimars. s. Climent papa y mr.
24 dimecres. s. Juan de la Creu.
25 dijous sta. Catarina verga y mr.
26 divendres. Los Desposoris de Nra. Sra.
27 disapte. sans. Facundo y Primitiu mrs.
28 diumenje I de Advent. s. Gregori III papa.
29 dilluns. s. Saturni mr.
🌜︎ Cuart menguant à tres cuarts de cinc de la tarde millora lo temps y fineix ab bó.
30 dimars. s. Andreu apostol.

—
1 dimecres. s. Eloy.
2 dijous. sta. Bibiana verga y mr.
3 divendres. s. Francisco Chavier.
4 disapte. sta. Barbara y s. Pere Crisóloga.
5 diumenje II de Advent. s. Sabas.
6 dilluns. s. Nicolau de Bari.
7 dimars. s. Ambros bisbe.
🌚︎ Lluna nova à tres cuarts de nou de la nit bon temps.
8 dimecres. La Purísima Concepció de Ntra. Sra.
9 dijous. sta. Leocadia.
10 divendres. Ntra. Sra. de Loreto y sta Eularia de Mérida.
11 disapte. s. Damasco papa.
12 diumenje III de Advent. s. Sinerio.
13 dilluns. sta. Llucia y el bto. Juan de Marinoni.
14 dimars. s. Espiridion bisbe.
15 dimecres. s. Eusebi bisbe.
🌛︎ Cuart creixent á tres cuars de cuatre de la matinada pluijas y neus.
16 dijous. s. Valenti mr.
17 divendres. s. Llatsa y san Franco de Sena.
18 disapte. Ntra. Sra. de la O.
19 diumenje IV de Advent. s. Nemesi.
20 dilluns. s. Domingo de Silos abat.
21 dimars. ✝ s. Tomàs apostol.
🌝︎ Lluna plena à un cuart de onsa de la nit plugas y vens.
22 dimecres s. Zenon soldat.
23 dijous. sta. Victoria y s. Sérvulo.
24 divendres, s. Delfi bisbe.
25 disapte. ✠ Lo naixement de N. Sr. Jesucrit.
26 diumenje. s. Esteve proto màrtir.
27 dilluns ✝ s. Juan apostol y evangelista.
28 dimars ✝ Los sans Inocens.
29 dimecres. s. Tomàs Cantuariense.
🌜︎ Cuart menguant á las dugas menos sis minuts de la tarda serè y gels á la montanya.
30 dijous. La Tras.aciò de s. Jaume y s. Sabino.
31 divendres. ✝ s. Silvestre papa y sta. Coloma.

—
Lo 10 de desembre de 1809 capitula la inmortal Girona y al dia 11 entraren en ella las tropas francesas, manadas per lo Mariscal del imperi Augereau, per lo portal del Areny, y quedaren admirats y asombrats al veurer aquellas pilas de cadavers y ruinas, tristos monuments de un desdichat heroisme: als moriren de nou à deu mil personas entre ells cuatre mil veins de Girona. Aquell famos siti durá set mesos; atacarenla los fransesos ab forsas considerables, alsaren contra sas murallas cuaranta baterias de las cuals y tiraren xaxanta mil y balas vint mil bombas y granadas, valensa de cuants medis senyala lo ar. Res de aixó pogué fer entregar á Girona. Sols la fam y la falta de municions acabaren sa resistencia. ¡Gloria puig á sos defensors!

En los márges del Llobregat á una hora llarga de la vila de Esparraguera, que han dista set de Barcelona, si trovan situats los manantials sulfurosos de la Puda, cual nova casa de Banys representa la present estampa: reuneix, aquet establiment de aiguas termals, modelos de cuants existeixan en Espanya, las comoditats, lo remey; y las diversions mes escullidas.
Hi ha també una hermosa y abundant fonda, dirigida per la societat propietaria de aquell edifici.
Alli se reuneixen en temps de Estiu la elegancia y lo bon tó; y una numerosa concurrencia alegra aquell punt y prova las propietats medicinals de aquellas aiguas.
Encara que aqueixas aiguas se poden pendrer en cualsevol época del any, la temporada mes á proposit comensa en lo mes de maig y conclou en lo de octubre.
Eixas aiguas tan recomenadas; per los brians, herpes y atras malaltias y dolors, se ven ab ampollas en casi totas las polblacions del Regne.
De la admòsfera.—Si las estrellas apareixen mes grosas que lo acostumat y mes acostadas las unas à las altres es señal de que lo temps se vol cambiar.
2.º Si las estrellas perden sa claredad sens veurerse nuvols en lo cel, señal de tempestat.
3.º Cuant se veu llampegar prop del horizon sens cap nuvol, señal de bon temps y de calor.
4.º Los trons per la tarde indican tempestad, los del mati vent, y los del mitx dia pluija.
5.º Lo tronar seguit anuncia una forta borrasca.
6.º Lo arch Iris ab colós molt vius ó dobles manifesta pluija seguida.
7.º Los rollos blanchs que se posan al rededor del Sol de la Lluna ò de las estrellas, señal de pluija.
8.º Cuant la pluija fa fum en lo caurer indica que ploura ab abundancia.
6.º Si despues de una pluijeta ò ruxat se descubreix prop de la terra un nuvol que sembla fum, señala que ploura molt.
10.º Los nuvols que despues de la pluija pasan baixos y sembla que rodan per sobre los camps, señalan bon temps.
12.º Pero si le boira bé durant lo bon temps y se alsa deixan nuvols es segura la estació dolenta.
13.º Si se venen dos sols, anuncian neus y frets.
Los llampechs en lo ivern, señalan una pròxima nevada, vens ó tempestat.

Dels animals.—1.º Lo musol que crida durant lo mal temps indica lo bo.
2.º Las ratas piñadas que surten ab mes numero que lo comù y que volan molt, indican que lo proxim dia serà bó; pero al revés, si son pocas y entran per las casas cridant, puig allavors indican mal temps.
3.º Cuant los anachs y las ocas volan de un costat al altre durant lo bon temps, y cridan y se tiran al aigua, señalan pluijas ó tempestats.
4.º Cuant las abellas se separan poch de sas casas, ó bè cuant y tornan correns à atropellarse, indican pluijas.
5.º Cuan los pardals cantan mol y cridan pera reunirse, indican mal temps.
6.º Si los pollets se revolcan per la pols [il·legible] galls cantan per la tarda, ó fora de temps, señalan pluija.
7.º Cuant las auranetas volan que casi tocan las aiguas ò la terra, indican mal temps.
8.º Cuant los mosquits se reuneixen abans de pondrerse lo Sol y forman una columna flotant, señalan bon temps.
9.º Cuan las granotas cridan molt, surtan los garipaus dels rius los cucs se pasejant per sobre la terra, los taus treballan molt y los bous y galls se reuneixen es segura la pluija.
10.º Cuant lo bestià, particularment los moltons, no tenen ganas de pastorar, no tarda à plourer.
En lo ivern una grosa cantitat de neu promet un any fértil, y abundants pluijas fan teme lo contrari. Si la primavera es calenta y ha molts fruits; si es freda, los fruits seràn tardans.
Si la primavera y lo estiu son tots dos secs ó humits, amenasan mala cullita ó carestia.
Si lo estiu es calent y haura moltas malaltias.
Un otoño pluijos señala que lo ví serà de mala calitat; si lo otoño es molt bó, sera seguit de un ivern molt ventos.
En jeneral la llarga intemperie de las estacions, seguia per la sequedad, humitat, calor ó fret, es perjudicial y dañina à las plantas y als animals.
La primavera i los estius humits produeixen un bon otoño; si lo ivern es pluijós la primavera es seca; si es sec, la primavera es humida; cuant lo otoño es hermos la primavera dona pluijas.
Ni haura en lo present any dos de Sol, y un de Lluna.
Lo 21 de mars eclipse de Lluna visible. Principi à las 8 y 3 minuts de la nit, mitj à las 9 y 12 minuts: oposiciò à las 9 y 22 minuts, fi à las 10 y 14 minuts: digits eclipsats 3 d. 4 contats des lo limbo borreal de la Lluna.
Lo 15 de abril. De Sol invisible. Conjunció ecliptica à las 6 y 31 minuts del mati en la longitud 24º 39º y en la latitud de la Lluna de 0º 31' A.
Als 24 setembre parcial de lluna invisible. Principi à las 1 y 51 minuts de la tarde oposiciò à las 2 y 42 minuts: mitx à las 2 y 50 minuts: Fi à las 3 i 50 minuts digits eclipsats 5d. 6 contats des lo limbo austral de la Lluna.
Lo 9 octubre de Sol visible. Principi á las 6 y 28 minuts del mati mitx y conjuncció aparent à las 7 y 4 minuts: fi à las 7 i 6 minuts digits eclipsats.