Qüento de Nadal
.png)
PUBLICACIONS
TEATRALIA
TEATRALIA
QÜENTO
QÜ DE NADAL
La Tradició
Bernat (40 anys) Amo de la masía
Laya (30 anys) sa muller
La Padrina (70 anys) mare de Bernat
| Martinet (13 anys) Teresona (12 anys) |
fills de Bernat y Laya |
Janot (60 anys) Pastor
El Rabadà (14 anys)
| La Mare Garça La Bruixa de Prats |
Bruixes |
Ginebró, Follet
Follets
El Papu
El Pare Gegant
L'Anima d'en Rosega-Cebes
L'Animeta d'en Cantiret
Un Gripau
Animes
Pastors
PRELUDI
A TELÓ TIRAT
A vosaltres, petits, mainada bulliciosa,
esperança dels grans, alegría dels vells;
a vosaltres, menuts, poncelles mitj descloses,
de cors adalerats y llavis rïallers;
A vosaltres, infants, per qui les coses graves
qu'ens fan arrugà el front no us el arrugan gens,
per qui'l mon, al voltar, no sembla donar voltes,
com el temps, al fugir, no sembla moure un peu;
A vosaltres, avuy qu'aplegats aquí us miro,
—vermell de fret el nas, les mans balbes de fret,—
vos desitjo salut y bon Nadal.—Oiume:
a vosaltres vos parlo ab la veu del temps vell.
¡Nadal!... ¿Y quàn millor qu'avuy qu'és vostra festa
—festa eterna, sublim, infantil com cap més—
per dirvos: «Benvinguts sigueu a casa nostra!
De teatre y actors vos fem senyors y reys.»
Sí, no us sorprenga; avuy aquet teatre és vostre,
ben vostre, no dels grans, tot vostre solzament;
¡els grans ray! ells tot l'any tenen seu el teatre!
¡Que us el deixin avuy perque en goseu a pler!
Pels grans, y sols pels grans, tot l'any sobre l'escena
massa hi fem palpitar la vida ab sos replechs,
ab sos greus, sos dolors, ses lluites y miseries,
les angoixes del cor, les febres del cervell!
Avuy en vostre honor y pel goig de complàureus,
per fer batre tan sols vostres cors ignocents,
avuy n'hem fet fugir la Vida del teatre!
n'hem tret la Veritat ab sa copa de fel!
Avuy res de grans mots ni tesis ni conflictes!
res de crims passionals ni drames truculents!
Avuy.... autor y actors ens hem tornat criatures;
si no'n sabem ser prou.... ja'ns ho perdonareu.
Com els nins d'altre temps, vosaltres y nosaltres,
divertimnos contant... un qüento de follets.
Veniu: rigueu, ploreu, aplaudiunos, xiuleunos,
feu com millô us plaurà! sóu més qu'amos, sóu reys!
Y vosaltres, els grans, persones judicioses
plenes de bon sentit, de bon gust y bon seny,
penseu qu'el teatre avuy, és d'ells, nó de vosaltres;
¡deixeulos un cop l'any fer de públich també!
Penseu qu'és per ells sols qu'avuy se fa la festa;
que si us hi deixem ser... és que som complacents;
y si l'obra us deplau ¡no'ls ho dongueu a entendre!
¡no'ls malmeteu el goig murmurant «no val res!»
Mireu als vostres fills,—a n'ells sols, no a nosaltres,—
mireu els ullets fits y els llavis entroberts;
y en veritat vos dich qu'aquet sol espectacle,
aquèt, ja us pagarà tot l'enuig que us donguem.
Nó, l'espectacle avuy no'l busqueu a les taules,
sino aquí baix ont sóu, entorn vostre!... Y potser
—deixeumho dir ben baix, ben baixet, qu'ells no ho sentin—
reviureu aquells anys que no tornan may més.
.png)
Laya, dreta devant de la taula, està farcint el galldindi que té plomat demunt d'un tovalló estès; escampats al seu voltant, gerra de llard, saler y demés utensilis propis.
Bernat, assegut al escó, ab la pipa a la boca, està esclofollant castanyes, que treu d'un cabasset que té al costat y va posantles en un plat negre que té a la falda, després de tirarne les esclofolles al foch.
La Padrina, asseguda en un escambell, aguanta una pahella demunt del foch, remenant el contingut ab una forquilla de fusta.
¿Estàn les castanyes?
La derrera... y alça! aquí les tens. (S'aixeca espolgantse)
¿Has tingut compte que no t'en passés cap de corcada?
Totes són sanes com tu meteixa. (Li posa'l plat al demunt de la taula)
Donchs, castanyes amunt.
¡Això semble la boca de l'infern, que diu que s'hi entra de correguda!
¡Y lo qu'engolirà encare! ¿Que't penses que no hi hà més sinó omplir una bestiassa com aquèsta?... ¡Si pesa més qu'un ase mort! Yo ja tinch els braços trencats de tant remenarlo.
Donchs jo ja tinch les dents esmolades no més de miràrmel.
Padrina.
¿No sentiu, mare?... ¿Volsthi jugar que ja hi fa la bacàina?
No dormo, no; no cal que'm llevis falsos testimonis, que ja't sento.
¿No'm deixeu pas cremar les salsitjes?
Y ¡qu'haig de deixar cremar, burranga! Si estàn rosses com un fil d'or.
Y l'olor que fan!... Hm!... ¿Voleu deixarmen tastar una, mare?
¡Tu! mira que't picaré els dits. ¡Sempre seràs criatura!
Avuy tots en som de criatures, ¡tots hem de serne de criatures! ¿Per ventura hi hà cap més diada al any com aquèsta? Jo no sé que té però avuy semble qu'a ún li treguin els anys de sobre; sembla que's respira un altre aire,—aquèll que respiràvem de marrechs. Tot fa una olor de cosa vella... que rejuveneix. Y quan ún veu els alegroys de la mainada, ja no hi hàn anys, no hi hàn penes, no hi hà experiencia que ho aguanti: ún se sent quitxalla... y mireu: jo penso que l'home fa una bestiesa deixant de ser quitxalla!
¡Si, fill, si; ja tens rahó! ¿Què'ns quedaría a nosaltres, els vells que ja'ns en anem d'aquet món, si no fossin aquestes rebifalles d'infantesa?
Donchs si us passa a vosaltres que ja'n sóu tan lluny ¡figureuvos què'ns passarà a nosaltres qu'encare en som a la vora! Mireu, mare: avuy,—are meteix si gosés—
m'asseuría a la vostre falda perque m'amoixéssiu com avants m'amoixàvau, em cantéssiu una cansó d'aquèlles qu'em cantàvau... y anarme adormint, adormint, somniant en aquells angelets que somniava trenta anys enderrera.
Vaja, vaja, Bernat; tingues un xich d'enteniment. Hi hàn coses que no té de dirles un pare de familia.
¡Còm, de familia! ¡Digues de sis families! Y si Déu vol....
Calla y enteniment.
¡Què, enteniment! ¿No t'he dit qu'avuy no és die de tenir enteniment? ¡Malviatje l'enteniment! Avuy, tots, grans y xichs, tots som quitxalla. Es el privilegi de la vetlla de Nadal.
¿Estàn les salsitjes, padrina? Tinch por qu'en feu massa.
Ni massa ni poch. Aquí les tens, y digam per ta vida què t'en sembla. (Presentantli la paella).
Al punt padrina; no poden estar més al punt.
¡Oh y tal, si talment parlen!
Calla, beneit.
Y és clar; si estàn dient «menjeunos». No sé quin sant me deté...
Donchs no'n tastaràs fins que siga l'hora. Ja que vols ésser quitxalla, espera el torn com la quitxalla. (Segueix farcint).
Y are que díus de quitxalla: ¿creuríes qu'aquells brivalls ja començen a ferme estar ab ansia?...
No'm parleu d'ansia, que ja fa bella estona qu'em rossego la llengua y callo per no donarvos pena.
¿Y de què heu de passar ansia?
Es que sí; ja començen a trigar massa.
Em semble que tenían temps d'haver anat y vingut dugues vegades per no dir quatre.
¡Ah, sí! ¿que't penses qu'anar y venir del bosch és donar un tom per l'era?
Vejes quin temps fa.
¡Uy! està nevant a cenallades. No sembla sinó qu'allà dalt ploman colomins. (Torna a ajustar la porta)
¡Ay els àngels de Déu!
¡Mira que també has tingut una pensada de ferlo pujar al bosch a buscarse el tió!...
¡Y si per ells és una granja! Tanta festa és fàn el d'anar al bosch a buscarlo y durlo a rossegons, com després, de garrotejarlo y ferli suhar el turró. ¡No deuen ferne poca de gatzara rodolant costes avall!... ¡Y quines corradiçes y tombarelles deuen ferhi, aquí caic y aquí m'aixeco! Jo rich no més de pensarhi; talment em sembla que m'hi trovo.
¡Sí, però ab aquesta nevada, pobres criatures! Ben segur qu'han trovat neu fins a genoll. També el podíes haver dut tú meteix el boscall, quant n'has baixat!
¡Que s'el afanyin, que s'el afanyin, qu'aixís trobaràn els turrons més dolços! Ja he fet prou de serrárlosen allà els el hi deixat estès y agarrotat com un mal lladre, ab les cordes a punt perquè no haguessen de fer més qu'arrossegarlo.
Vaja, Bernat, diràs tot lo que voldràs, però no puc donarte la rahó. Fa una vetlla de tots els diables. ¿No sents com xiula la tramontana? Arrivaràn glaçats fins al moll dels ossos.
Y després de tot, y ont havía d'anar jo carregat ab el tió a coll y bè. Penseu qu'havía de baixar al poble...
Es qu'ès aixís meteix que no hi hà senderi de fer anar unes criatures per aquets móns de Déu, ab una tarde com la que feya! Jo, la veritat, enfeinada com estava y fins perque no'm vinguessin entre peus y em fessin anal'obra, no hi he posat esment; però are m'en penedeixo. ¡Vejes si'n fa d'hores qu'és nit y encare no s'els veu en furat ni finestra.
Vaja, Bernat, aqueixes criatures em fan estar ab una angunia que no'm deixa viure. Déu fassa que no'ls hi haja passat res.
Y ¿què voleu qu'els hi haji passat, santa cristiana? Si fos un de sol podríeu dir, però són sis, sentíu? ¡sis!
¡Sí, però sis que no valen per mitj!
¿Còm s'entén...? ¡Poch a poch, Laya; el Martinet és un home!
Per fer criaturades y maleses.
¡Tot un home, et dich! tan home com més de quatre homes fets! Tan segurs van ab ell els menuts com ab mi meteix... ¿Y el Cisó...? ¿Y la Teresona? ¿qué m'en dius
de la Teresona? ¿Qué no és un home també?... vull dir: ¿que no és una dona? ¡Es que sí qu'és tota una dona!
¡Oh sí; com els teus fills no n'hi hàn d'altres.!
Déu no'ns en donga de pitjors. Tant de bò que tots els demés que vingan....
¡Calla!
Callo: però Déu fés que tots els demés que vingan...
¡Que callis torno a dirte!
¡Si callo, dona, si callo! (Pausa)
¿Ont és el capdell?... ¿Qué m'heu tocat el capdell de fil, padrina?
Ay, jo no, filla...
Si'l tens aquí al devant dels ulls, ¡santa Llucia gloriosa!
No'n fassis cabal, perque estich tan anguniosa que ja començo a no saberme lo que'm patollo!
Però ¿per qué tens d'estarne d'anguniosa? ¿Que per ventura no havía anat jo també de nit pel bosch, y may s'em va menjar cap llop? ¿Que per ventura no hi havíes anat tu també, de faluga, y may se t'en van endur les bruixes?... Oh y després de tot, ¿quí't diu que no s'hajan aturat al mas Guitart o al mas Vila a ensenyar el tió a l'altre quitxalleta, y a fer pa y trago si'ls ho han perferit?
Oh, tu, posat a pastar de tot ne fas coques.
Déu fassi qu'aixís sía.
¡Y és clar qu'aixís ès! La nit de Nadal no pot passar cosa dolenta, ¿fa, padrina?
Aixís ho hem de creure, però may és bo tentar al diable.
Avuy el diable està encadenat. Hey, això sóu vos meteixa qui va ensenyarmho.
Bernat! Vina; aguàntam aquesta bestiassa, que tota sola hi pateixo el pelegrí.
¿Ja'l cuses?
¿Y donchs?
¿Ja li has ficat la poma al rebost?
Sí, home, sí, no havía de faltarte la poma!
Es que per mi un indiot sense poma és com una dona sense morenor; li falta tota la gracia.
¡Cap vert!... Mira lo que fas, bajanda! aguanta bé, que no s'et capgiri... ¡Ex! treute aquesta pipota de la boca, ¿no veus que'm fas venir tot el fum a la cara?
¡Millor, dona! aixís seràs més morena. Si tot justament és lo qu'are et deya!
¿Es pot entrar?
Sense trucar.
Els meteixos y janot, ab samarra, esclops y el gayato a la mà.
Santa nit tothom...
Ah, ¿ets tu, Janot?
Mentres Déu vulga. (Acostantse a la taula) ¡Hola! que ja esteu cordant la cotilla al difunt?
¿Y doncs, que't penses que som heretjes? ¡Bé l'hem d'enviar a l'altre món ben endreçat per fora y per dintre!
Vós sabreu de què ha mort, el pobre, però no fa pas cara d'haver mort de miseria!
¡Això no! ¡Ja voldría tenir jo'ls seus palpissos!
Sí; al plat voldríes tenirlos.
Y vós, padrina, ¿com ho tenim això? ¿Que no hi hà sòn avuy?
¡Ni l'ombra! y encare qu'en tingués...
Bé, es clar qu'avuy no és nit de dormir. La nit de Nadal treu la sòn de les orelles. (Encén la pipa, ab una brasa qu'aplega del foch)
Oh, no és pas per això!...
Y donchs, qu'espereu al promès, potser?
Calla, gat ¡l'angunia que cuida menjàrsem de viu en viu!
¿Angunia?... ¿Y de què passeu angunia?... No sabeu qu'aquesta nit és un pecat passar angunia?
¡Bé massa tenim de què passarne, Janot!
Bo ¡vêten aquí un'altre!
¡Ay gracies a Déu, ja està! (Aixugantse les mans ab el devantal vé al mitj de l'escena, Janot s'alça y s'hi acosta). Figúrat qu'aquèt...
«Aquèt» vol dir «l'amo»
...ha tingut la humorada de fer anar la brivalla al bosch a cercarse'l tió. En aquet temps no hi hà tarde per res: y entre la fosca que fa y la gran neu qu'ha caigut, jo no sé que deu havèrloshi passat, però mireu quin'hora és y encare estem esperant que tornin!
¿Y què voleu qu'els hi haja passat?... ¡Res no'ls hi ha passat!
¡Això és lo qu'els hi dich jo! ¡però les dones són aixís; Si no's poguessin donar pena ja no estaríen contentes!
Per mi la pena les engreixa.
¡Tan poch seny teniu vós com el de casa!... Poseuvos les mans al pit: criatures soles...
¿Soles y són sis? ¡No sé de què deus dirne companyía!
...Tres hores que son fora...
¡Ni qu'en fes quatre!
¡Els homes teniu el cor de roure!
¡Y vosaltres el teniu de pi, que tots s'en van en llàgrimes!
Y al cap d'avall, mestressa, penseu qu'avuy és nit
de Nadal, y que la nit de Nadal a ningú pot passarli cap cosa dolenta.
¡Àngela! (A Laya) ¿No ho sents? (A Janot) Es cabalment lo qu'els estava dient are.
¡Qu'el bon Jesús vos escolti!
Veyam si encare neva... ¡Uy!
¡A portadores, Laya, a portadores! ¡Aquest any se veu que la neu va a cap diner!
¡Ay els fills del meu cor!
¡No puch trèuremels del magí!
Y bé ¿y vós, que no veniu, nostramo?
¿Aont?
A la missa del gall.
¡No, home, no! ¿No veus qu'esperem la mainada per
fer suhar el tió? Nosaltres anirem a missa matinal, si Déu vol.
Donchs yo ja ho tinch tot apunt. Are acabo de guarnir el xay per durlo a benehir... ¿El voleu veure?
¡Y és clar que sí, home de Déu! ¿Ont lo tens?
Aquí fora, al corral; ja diré al rabadà que l'entri. ¡Fa una patxoca! Semble tot un senyoret ab aquell bé de Déu de cintes y llaços que m'ha deixat la padrina.
Hey, tu; mira qu'encare són del meu casament.
Donchs a fe de Déu qu'el díe qu'eus torneu a casar, encare podreu rumbejarles, perque semble que surtin de la capsa (Anant a la porta y cridant). ¡Hey, tu, menut! Porta el xay aquí dins qu'el veuràn els amos! (Tornant a l'escena) ¡Ja us dich jo que sí qu'en fa de patxoca!
Els meteixos y el rabadá qu'entra estirant un xay tot guarnit de llaços de colors.
¡Rutxquet! vina... no tingues por, rutxquet, vina a donar la santa nit als amos... (Entrant) Ave María.
¡Ay qu'es bufó!
¡Talment sembla un Maig!
¿Fà, que no li manca més que saber dir "si senyor" y "no senyor" per semblar tot un marquès?
Vaja, Janot, no sabía que tinguessis tanta manya.
Y donchs, ¿que us pensàvau que no'n tinch més que per fer fluviols?
¡Hey! Jo també hi tinch la meva part, val a dirho.
¿Tu?
Jo, jo. ¡Li he fet el nus a la cúa!
Ah sí, vol dir aquet floch del cap d'avall, que hi está tan bé com un pegat en un banch!
Pobret, bé ha tingut prou cap per ser tant totxo!
Prou que'n tinch de cap! el mal és que no tinch lletra; que si jo tingués lletra...
¡Oh, ja ho crech! ¡si sabés de llatí com el senyor rector, prou hauría inventat la polvóra, ¿fa, menut? (Donantli una clatellada)
¡La polvóra potser no, malehit siga! ¡però altres coses més catxoyes... potser sí: mal que us en rigueu!
Vaja, Janot, et dono l'enhorabona; jo t'asseguro que com el teu xay no n'entrarà cap més a l'iglesia.
¡Pobrissó! ¡ferlo pujar en aquestes hores montanya amunt fins allà dalt!...
¡Això ray! ja m'el carregaré a coll. ¡Vès si li deixaría fer una hora llarga d'estripa-pits!... (al anyell) ¿fà, titoys?
Oh y ademés, que passarem pel bosch; allí dintre els abres guarden bon xich de la neu y de la tramontana.
Ay, Janot, feume el favor de mirar bé per totes bandes; crideulos a cada revolt, veyam si'ls troveu; que, per mí, no pot serne d'altre sinó que s'han perdut.
¡Y què s'han d'haver perdut! S'hauràn entretingut en alguna masía... (Al Rabadà) ¡Au, tu! torna el xay al corral y vés a la plassa a esperar els altres pastors, ¿sents? Y en senthi tothom vina a avisarme.
Anem, falugueta; anem a lluhir el rumbo, que may més ens hi hem de veure tan enfarbalanats.... ¡Rutxquet! (Desapareix. Al meteix temps se senten lluny veus de criatures que van acostantse cridant)
¡Au! ¡au! ¡au!... ¡au que ja'l tenim!...
¿Això són hores de tornar?... ¡Ja veuràs ton pare!... (Segueix la cridoria acostantse)
¡Ja són aqui!
¿Ho veyeu?
¡Y si, dones, no us ho deya? (Tots corren a la porta)
A tu, però are rènyals ¿oh sents? ¡Que'ls fassis l'enfadat y cara ferrenya!
Avuy no's renya a ningú ni ningú s'enfada. Fóra un pecat trencar l'alegría de la quitxalleta!
(Els meteixos y Cisó, Teresona y tres marrechs més qu'entren arroçegant un gran boscall; el deixen al mitj de l'escena, suhant y esbufegant. Tothom els envotlla ab gran interès.)
¡Ay, fills meus! ¿ont vos heu ficat?
¿Aquestes són hores de tornar a casa, grandíssims? No valeu tant, tots plegats, com les angunies qu'ens heu fetes passar.
¡Hm! ¡hm!... y cuidado qu'un altre díe... ¿sentiu?.., qu'un altre díe... (Li escapa el riure)
¿Y ont és en Martinet?
¿En?....
Sí, el noy gran; ¿ont és el noy gran?
¡Oy! Digues ¿com és que no vé ab vosaltres?... ¡Ont és, cuita!
¿En Martinet?... (Ansietat general) No ho sé.
¡Còm, no ho sabs! ¿Tu no sabs que s'és fet en Martinet?... ¿Y vosaltres tampoch ho sabeu?...
¿Voleu que us ho diga jo?
Sí, fill, sí, digues.
S'ha perdut.
¡Reina santíssima!
Oh... ja veureu... Cóntaho tu, Teresona, qu'ho contaràs millor.
No, no; cóntaho tu qu'anaves al devant.
¡Vaja, acabeu d'una vegada! ¿Còm ha sigut això?
Oh... ja veureu... (Se grata el clatell)
Ja veurem, ja veurem, però lo que veig és que no veyem res.
Oh, res... Ja teníam el boscall a punt d'arrossegar, quan tot d'una aquèt li diu "guayta quin esquirol"
¡Mentida, qu'ha sigut aquésta!
¡Oy no, qu'has sigut tu, vês!
¡Tant se val, no't torbis!
Ell que s'enfila al abre tot poch a poquet... l'esquirol ¡paf! s'en va a un altre; ell va per pujar al altre...
l'esquirol ¡paf! salta a un altre; ell que s'en va al altre...
Bé, bé, sí, s'ha anat allunyant.
Fins que ja no'l vèyam; y com que gaire bé ja era nit, ell qu'ens crida: "començeu a fer vía avall que ja us aconseguiré".
¿Y vosaltres heu tingut el cor de deixarlo?
Oh, jo no volía pas; aquèsta ha sigut, que les dents espetegaven de feresa..
¡Oy no, vês! ¡Aquèt era el qui'n tenía!
¿Jo? ¡si no he badat boca!... Aquèt, que fins feya el ploricó.
¡Sembla mentida entre bons germans!...
Oh, però en arrivant a cân Guitart hem estat més d'un hora esperantlo... Com que la masovera ens ha donat pa y nous y ens ha fet fer beguda...
Vêt-aquí ¡per xo no us ha dolgut l'espera!
¿Y que no l'anàveu cridant pel camí?
Prou que'l cridàvem... però ben baixet per no espantar l'esquirol.
Y ell ¿no us ha respost may?
¡Qu'és cas! ¿No veyeu qu'hauría espantat l'esquirol?
¡Malviatje l'esquirol! ¡Sempre aquesta deria de rapinyar alguna cosa!
Ah sí, ell may torna del bosch ab les mans buides!
Y are ¿que fem?... (Tots se miren consternats: pausa)
Els meteixos y el Rabadà desde la porta
¡Janot! (Tots li claven una mirada interrogativa)
¿Què portes de nou?
¡Au! veniu qu'els pastors ja són tots a la plassa ab els xays, les gralles y les simbombes. No més us esperen a vós per posarse en marxa—Teniu, la manta. (Li dóna)
Bé... dígalshi que començin a passar, que ja'ls aconseguirem.
Ah no, si no marxem tots plegats jo no vinch, ja us ho aviso.
Y això ¿per què?
Perque el pastor de cân Castany, qu'acava d'arrivar are meteix, diu qu'el fret ha tret una manada de llops de la serra y qu'are pastorejen pels encontorns del bosch. Tot venint els hi ha vistos lluhir els ulls com brases enceses.
¡Reina santíssima!
¡Valgans la cort celestial!
Y fins diu qu'els ha sentits! que diu que fan uns udols de gana... que diu que fan tremolar les copes dels genolls.
¡Fill del meu cor! menjat de llops! (Cau sanglotant
demunt del banch, amagant la cara en el devantal)
Ja m'ho deya el cor qu'ens en amenaçava una de grossa ¡Fa tres dies que l'òliba no para de voltar per demunt de casa!
¡El Martinet!... ¡Pobre Martinet!...
¡Vaja, no pot ser! No vull creure que la nit de Nadal puga succehir cap cosa dolenta! (Al Rabadà bruscament) Anem. (Surten tots dos)
Veniu, àngels de Déu, veniu, que pregarem al bon Jesús que no'l deixi. (Ab veu trèmula d'emoció) Pare
nostre qu'estau en lo cel, sía santificat el vostre sant nom... (Segueix barbotejant)
Nostre pa de cada día donaunos, Senyor, en el día
d'avuy y perdonaunos nostres culpes.... (L'oració va perdentse en un murmull qu'ofega l'estrèpit de panderos, gralles y simbombes dels pastors que s'allunyen)
¡Martineeeet!...
En primer terme una caldera posada demunt d'un foch qu'atia manxant el Gripau.
Flam, flam,
creix d'un pam!
Flama, flama,
xiula y brama!
La caldera
treu fumera.
Pedra foguera!
Pedra de llamp!
Flam, flam,
esponcéllat com un ram!
Molt bé, rateta, molt bé, Veig qu'has feta bona feina. De la caldera munta una farum de cosa podrida capaç de retornar un mort. Per la paga et donaré una mosca de cementiri.
¡Tantes mercès, Mare Garça!
¡Ah, lleminerot! ¡més que lleminerot! (Arrivan, una per la dreta y l'altre per l'esquerra, la Bruixa de Prats y la Ferrera cavalleres en escombres de bruch ab brides d'or)
Abracacs.
Abracacs.
Abracacs. (Se saludan cerimoniosament)
Qu'el Diable us dó salut, Mare Garça.
Y moltes centuries de vida.
¡Ell vos ho torni, germanetes! ¿Veniu cansades?
Jo arrivo capolada. Aquet corçell galopa com si portés gatoses sota la cúa.
Jo no, però al passar per la xemeneya de la fornal del meu home m'he posat l'esquena feta un Sant Llàtzer.
No parlis de sants, en aquesta hora solemnial, qu'ens podría dur malestrugancia.
Perdoneu, Mare Garça, no'm recordava de que s'acosta l'hora malehida.
Y bé, ¿què porteu, germanes?
Dos ulls de gat negre.
Dos ullals de llop negre.
Dues plomes de corb negre.
Sabaot.
Sabaot.
Sabaot. (Al caure cada objecte a la caldera en surt un raig verinós)
¿Manca res més?
Sí per cert: gaire bé lo principal. Manca la sanch d'un ignocent.
¡Maledicció!
Nous espanteu encare, germanetes. Molt serà qu'els Follets, nostres servidors, no'ns ho portin conforme els ho he manat (Al Gripau). Ja pots retirarte. Empòrtaten els corcells d'aquestes nobles dames y tingues per ells tots els miraments que's mereixen.
Oh, sí; el méu rellisca a flor de terra com el llagart més corredor.
Y el meu vola entre dos núvols més lleuger que cap oreneta. (El Gripau pren les dues escombres per la brida y se les emporte derrera els arbres després de fer una gran reverencia).
Mare Garça, teniu un criat que val un imperi.
¡Es una alhaja! Tan feiner, tan modoset, tan callat! Bo per encendre el foch, bo per embridar una escombra, bo per tirar verí... ¡Es una veritable alhaja!
Y are digueume ¿ont heu estat, germanetes? ¿Quines bones obres heu fetes avuy?
Jo he malehit un camp y he fet assecar tota la sembra. (Riu)
Jo he malehit un bosch y he fet corcar tota la fusta. (Riu)
Jo he malehit una font y la font s'és estroncada. (Riu)
¡Bona tasca! ¡bona tasca! No's podrà pas dir qu'hem malversat el día.
Y millor encare aprofitarem la nit ab l'ajuda de la Mort y del Diable!
Sabaot.
Sabaot.
Sabaot (Se sent una xiulada estrident que va acostantse y desemboca esbojarrada la corrúa de Follets. Lluhen com a guspires de foch y porten ales d'espiadimonis.)
Els Follets qu'arriven.
¡Salut! ¡salut! ¡salut!
¿Ja sóu aquí trapacers?
Aquí som per servirvos y honrarvos, hermoses donzelletes.
¡Ginebró, Ginebró! vejes de no burlarte de la vellesa
Y donchs ¿de què'ns burlaríam no haventhi aquí altra cosa de què burlarnos? ¡Som follets o no ho som! y el follet que no's burlés de lo que se li presenta deixaría deser follet. ¡Nosaltres ens burlem dels boscaters en els boscos, dels llauradors en els camps, dels viandants pels camins, dels morts al fossar, dels vius a la taula, al llit, a la feina, a la dança, a tot arreu y a totes hores! Per nosaltres allà ont hi hà un ser humà hi hà un motíu de burla.
Són deliciosos.
Jo m'els estimo com si fossin fills meus.
Si; però l'altre vespre qu'ens divertíam a casa teva obrint y tancant una finestra que t'havíes deixada oberta, vas aixecarte y vas posar les baldes.
Perque no'm deixàveu aclucar l'ull ab aquell batre y rebatre de porticons.
¡Ja'ns la pagaràs un altre díe!
Escolta tu, llengua llarga, ¿ja heu segat la corda de la campana perque quant el campaner vaji a repicar es quedi ab la corda entre mans y la gent del poble sense missa?
¡Ay, mare Garça!... No hem pogut.
¡Com s'entén, no heu pogut!
¡Bé hem bregat y esgarrapat y rossegat ab dents y caixals!... La corda forta que forta!
¡Grandíssim mentider! ¡perque us heu entretingut a fer endimoniadures de les vostres!
No, mare Garça, no; ens podeu ben creure. Peró avuy al campanar no hi hem pogut res.
¿Avuy? ¿Y per què tot justament avuy?
Perque... és la Nit de Nadal.
¡La Nit de Nadal!
Sí, y al cim del campanar hi havía un àngel vestit de celistia qu'ens ha esquivat a tots a cóps d'ala.
¿Però al menys bé deus portarme lo que t'havía demanat? ¿Ont ho tens?
Ho porto... Y no ho porto.
¡Mira qu'et faré engrunes!
¡Espereu, mareta, espereu! no us prengueu les coses tant a la valenta o sinó semblaríeu una bona dona de sa casa. M'heu demanat que us portés aquesta nit la sanch d'un ignocent ¿no és això?
¿Y ont és?
La tindreu, la tindreu; un xich de paciencia.
Es que no'n caldría d'altra. Però, a veure explícat més clar.
Ens estàvam dintre d'una bauma comtant els borrallons de neu que queyen, y éram ja a... (A un Follet) ¿a quánts éram, tu?
Déixet de ximpleses y vés al dret.
Donchs tot d'un plegat sentim rialles y cridoria y ens veyem arrivar bosch amunt una covoyada de sis o set marrechs que pujaven a cercar el tió per aquesta vetlla. "¡Ja us tenim!" varem dirnos. Tot justament aquet matí el seu pare m'havía estellat un roure que jo havía donat per ferhi niu a una puput amiga meva. Al devant de la covoyada hi anava un marrech que ja m'en ha fetes moltes: un día m'ha fet saltar un niu de mussols banyuts, l'altre día m'ha malmès una niarada d'escorpins... Es un alet que no puja al bosch que no ens la fassi! "¿Ah si? m'he dit, are me las pagarás totes" Y mentres els seus germanets s'agarraven a les cordes del boscall, jo li faig saltar un esquirol devant d'els ulls. Ja n'ha tingut prou; corre cap al roure, l'esquirol salta a una alzina; ell cap a l'alzina, l'esquirol a un castanyer. Y nosaltres donantli volts per ferli perdre el món de vista. ¡Ay maretes! ¡ni que l'hagués picat una vespa!—"¡Comenceu a pasar! ha cridat als altres marrechs; ja us aconseguiré!" Y tombant d'una soca a l'altre soca y ab els ulls enfabats y el nas en l'aire ens l'hem anat enduent tan endintre, tan endintre, que quan s'ha adonat de que la nit s'en hi venía al demunt ni ha sapigut ont era ni ont anava, ni d'ont venía. (Cridant com escarnint) "Ep!... ¡Hei!... ¡Assistencia!..." (Rient) Si vés, ja pots cridarla l'assistencia; si l'has perduda blanca búscala negra!
Y are ¿ont és? ¿per què no'l dúyeu fins aquí?
Perque la cosa ja durava massa y sabeu qu'a mi les coses llargues em cansen aviat.
¿Y volsthi jugar que t'el has deixat escapar, grandíssim cap de vent?
¡Oh cà! derrera d'una roca hem trovat el Papu que s'estava apedaçant la capa negra de fer por, y li he dit: "aquí us el deixem"
¿Y bé?
Y bé: qu'ell l'ha pres pel seu compte, y correntli al derrera y escarnintlo el vé empaitant dret aquí ont li he dit que vosaltres esteu esperantlo.
Mentres no m'el atueixi en un recó y no gosia mòuressen en tota la nit...
Entre nosaltres, el Papu no és ningú, un no res, un sach de vanitat pagat de la seva mala fatxa; però un mal paper ab vós, Mare Garça, no hi hà perill que'l fassi. (Se senten lluny els crits de Martinet y com un eco, l'udol del Papu que li respòn).
Aquí'l teniu. A reveure. (Desapareixen els Follets)
Apareix Martinet fugint esbarat del Papu qu'el persegueix. Aquèt va tot vestit de negre agitant sa gran capa com unes ales y treyent foch pels ulls.
¡El Papu! ¡El Papu!
¡Corre, que t'atrapo!
¡Cisó!... ¡Teresona!.. ¡Fugiu que vé el Papu!... ¡El Papu!
¡Ay que t'atrapo!
¡Pare!... ¡Mare!... Ningú'm sent, pobret de mí! ja no puch més!... (Entre tant han donat una volta per l'escena; en aquet moment, Martinet, adonantse de les tres Bruixes corre a refugiarse entre elles).
Bones senyores, grans senyores, tingueu pietat de mi y ampareume que'm segueix el Papu.
¡Are si que t'atrapo!
Déixal; ja és nostre.
¡Sabeu que m'ha fet corre, l'esperitat! Fa un'hora que li vaig gambejant al derrera. ¡Uuuuf!
Ja no us tinch por, are, mal home! Are ja no soch sol. ¡Sabeu qu'en teniu ben poques d'entranyes de fer por a un pobre noy que va perdut pel bosch!
El bosch és meu, en aquestes hores.
Gran mal vos en feu de ser valent a les fosques.
La fosca és meva.
Y veyentme sol, abandonat de tothom...
La soletat també és meva.
¡Donchs digueu que tot és vostre!
Ja has tingut sort d'aquestes nobles dames o si no t'estimbo.
¡Vaya una hassanya! No m'ho haguéreu fet si'l pari fos aquí.
An el teu pare ja l'havía fet corre més d'una vegada quant era marrech com tu, y li havía glassat la sanch a les venes y fet eriçar els cabells demunt del cap.
¿Per què no li feu are, valent?
Perque'ls grans... no'm fan cap gracia.
¡Prou! Perque d'un cop de destral vos partiría de dalt-baix. (El Papu esclafeix una gran riallada)
Tantas mercès, compare; per la paga vos convidem al nostre festí.
No li vulgueu, senyora, qu'es un mal home. Tan solzament de vèureus al devant aquet motllo de fer diables, el gall no us faría profit. (Les Bruixes riuen)
Està grassonet; en bona fe està grassonet: dóna bo de tocarli aquestes galtones.
També m'ho diu la padrina; pobra padrineta, ¡que deu passarne d'ansies a hores d'are! Estich segur de què deu dirmen de pare-nostres!.. Però bah, no pot succehirme res de mal estant en tan bona companyía. Es clar que més m'estimaría ser a casa, vora aquell bon foch de la llar y fent suhar el tió ab els meus germanets. Però encare
gracies que veig que teniu aquí un foquet que Déu n'hi dó y l'olla ronca que ronca.
Més roncarà quan tu hi seràs dintre.
Calleu vós, boca d'infern, ¿Encare no'n teniu prou d'haverme fet corre com m'heu fet corre? ¡Ja m'en heu feta, ja, de feresa! Començava a sentir un nus que s'em en pujava a la gargamella!... Però are, mireu, are que estich descançat, em sento unes dents més llargues qu'en bona fe us menjaría a vós y tot.
A mí també se m'han allargat les dents a força de corre. De bona gana... Afanyeuvos, Mare Garça, poseulo a coure aviat que ja'm vé solivera no més pensant ab la cuixeta que tinch de menjarmen.
Els mateixos y els follets qu'enrotllen el grupo saltant y ballant.
¡Per mi! ¡Per mi! la cuixa, per mi!
Calleu, fills meus, calleu, que per tots n'hi haurà.
¿Ah, fills vostres són aquets mosquits? ¿Sabeu qu'els teniu molt mal criats? Ja'ls conech ja; més de quatre vegades han vingut a ferme nosa. Tu, tu, si, tu: (A Ginebró) una vegada estava a punt d'agafar un niu de merles;
ja era al cap de la branca, ja'l tocava ab la mà, quan vé aquet cedacer y zas, m'esqueixa la branca y'm fa caure daltabaix qu'encare'm dolch de l'esclatarada. (Els Follets riuen y volten)
Es qu'els nius de merles són nostres.
¿Y tu? també't conech a tu. Un altre día vaig trovar la llebra al jas adormida com un sant de guix. Ja anava a plantarli la mà al clatell quan compareixes tu y ¡cop d'ala al nas de la llebra, fiblada al meu nas! jo pego un crit, ella pega un bót y ¡bona nit llebra! s'em va fondre de devant dels ulls com si se l'hagués dragada la terra. (Els Follets tornen a riure y a voltar)
Es que les llebres també són nostres.
Al cap d'avall tot el món serà vostre.
En el bosch tot ho és.
¿A n'el bosch?... Y qu'és al bosch el celler de casa quan hi veniu a deixar una aixeta oberta perque's pensin que som nosaltres que'ens li hem descuidada? ¿Qu'és el bosch la porxada de casa quan barrineu les pomes y bei fiqueu el corch a dintre? ¿Qu'és vostra també la filosa de la padrineta quan li umpliu el fil de nusos? ¿y les devanadores de la mare quan li embulleu la troca? y els bous del pare quan no volen llaurar dret, y el bóch del Janot quan tossa a les ovelles? ¿Es vostre tot això?
Es per fervos pagar les vostres malifetes.
¡Quí parla de malifetes, don no-ningú! Ja us conech, ja, sóu els Follets, sóu uns manefles. ¡Ja té rahó la padrina, que té més por de vosaltres que de la peste! Allà ont vos fiqueu hi feu més mal qu'una pedregada.
¿Y allà ont vos fiqueu vosaltres? Robeu els nius, malbarateu les críes, lleveu les ales a les papellones y els ulls a les sargantanes: ens deixeu sense mores ni ginebrons ni bolets ni castanyes, y encare no contents ab això ens estelleu els abres.
Ja ho sents, Martinet: les acusacions són gravíssimes. Les culpes són tantes y tan grosses que mereixen un càstich exemplar.
¡A la caldera! ¡a la caldera! (Gran cridoria y remolinada)
Els meteixos y el Pare Gegant que surt pegant ensumades a dreta y esquerra. Va ricament vestit y porta grans botes y sabre descomunal.
¡Jo sento olor de carn cristiana!
Ah, el Pare Gegant.
¡El Pare Gegant!
Salut, gran senyor, y sigueu el benvingut a nostre festa.
¡Jo sento olor de carn cristiana!
No esperàvam, per cert, vèurens honrats ab vostra gentil presencia, y per lo tant agrahim més sincerament la vostra cortesía.
Massa amabilitat, massa amabilitat.
No és més que justicia, gran senyor.
Tantes mercès, Mare Garça.
¿Mare Garça? Aquèsta deu ser, donchs, aquella mala bruixa de què tants cops m'ha parlat la padrina?... Y aquestes altres deuen ser la Bruixa de Prats y la Ferrera, les seves companyes de malestrugancies... ¡En quines grapes he caigut, Reina santíssima!
M'estava allà baix en el meu palau de Morería—¿sabeu, aquell palau que té les parets d'or, y les portes de diamant?—...
¡Quí no ha sentit contarne les mil maravelles!
¡Oh, y les mil y mil més que ni podrían contarse—Donchs, com deya, m'entretenía matantme un remat de bous que s'em passejava per la barba, quan l'oreig m'ha dut una oloreta de carn cristiana, que m'ha retornat els esperits. Pego ensumada pel cantó d'ont bufava el vent y m'he dit: "La Mare Garça prepara un bon ressopó per aquesta vetlla!" (Rient) ¡M'agrada tant la carn cristiana!...
¡Panarra!
Em calço les botes que fan set llegües de camí a cada passa, y en quatre gambades m'he plantat aquí sense aturarme més qu'el temps just per engolirme un barco que venía de la India carregat de...
¿Carregat de què, pare Gegant?
Carregat de cindrias. Res, les olivetes per fer venir gana. Allò obra camí sense ocupar puesto.
Pare Gegant, sóu un gran home, toqueula.
Hola, cusí; perdoneu si no us havía vist, però ¡és que porto una ganeta!...
Si, té tan aprop les dents que no's recorda dels parents.
Y com diu el llibre de les set civelles: la boca no vol noves.
Y menos després d'un viatje aixís.
¿D'això en dius viatje, tu, formigueta? Ja's coneix que per donar el tom a una ferigola acabes les forçes! Jo, no més per estirar les cames y agafar dalit per caminar tinch de donar la volta al món.
¿Y donchs, y un cop ja heu agafat dalit?
¡Pxé! quan fa molta calor m'arrivo a la lluna a fer petar la claca ab el Mal Caçador.
¿Y quan fa fret?
¡Oh! quan fa fret... em quedo a casa.
¡Aaaaaah!
A veure, Mare Garça, sens cumpliments, ¿no teniu a mà qualsevol futesa per entretenir la gana!... Passeume aquet noy, mentrestant, per fer boca.
Poch a poch.
¡Si, poch a poch; diu bé!
¿Per què?
Perque té d'havernhi per tots.
¡Per tots! ¡per tots!
¿Còm s'entén per tots? ¿D'això? ¿d'aquesta escarranciadura? (Rient) ¿No veyeu que jo no'n tinch per una dent?
Espereu, Pare Gegant; deixeume posar les coses en son lloch.
Digueu, y res de preàmbuls, que jo, quan sento olor de carn cristiana no estich per discursos. ¡M'agrada tant la carn cristiana!
¡Fastigós! ¡No sab dir altra cosa!
Deixeu que primer li treguem la sanch qu'és lo qu'ens falta per acavar de fer l'untura dels maleficis;
després vos abandonarem el seu cos, y si us sembla... us el podeu fer a palletes.
Ni la sanch, ni'l cos, ni res; al primer que s'em acosti d'un cop de roch li bado la cervellera.
Aquet marrech ha sentit contar allò de David y Goliat. ¡Un gegant de pasta d'agnus! ¡No era de la meva familia!
¡Mala nissaga! ¡més que mala nissaga! ¡Ja té rahó la padrina quan diu que de tots vosaltres s'en hauría de perdre la mena!
¡Que mori! ¡que mori! (Se sent una salmodia funeral y remor de cadenes que va acostantse)
Calleu: aquí venen les nostres amigues les Animes. No podem resoldre res, avans d'escoltarles.
els meteixos y les ánimes qu'arriven en professó, cubertas ab mortalles blanques y algunes d'elles arrossegant cadenes. Devant de totes van l'Anima d'en Rosega Cebes y l'Animeta d'en Cantiret. Tothom els hi fa lloch; donan una volta per l'escena y's forman en semicírcul: En Rosega Cebes s'avança.
Salut, noble companyía.
Salut, ànimes del altre món.
¡Quina furtor de ceba!
Del altre món venim, en efecte, per pendre part al vostre festí, ja qu'aquesta nit no podem anar a estirar llençols ni despertar a ningú tota vegada que tothom vetlla.
Se us agraheix l'atenció y la galàn companyía.
Excelent companyía. Tractantse de menjar jo no admeto més que la de convidats com vosaltres: que no menjen.
Ay això si que no, ¡qu'en fa d'anys que vam perdre la gana!
Desde que devíau perdre els caixals.
¿Ja't recordas d'ont vas deixar els teus quan encare eres d'aquet món?
¡Prou!
Ah, per xo, que si no, ja sabs com hauríes d'anarlos a cercar el día del Judici.
No m'en parlis que m'esborrona el pensarhi.
No'm toquis, que'm trencaríes.
¡Ja sé qui ets! ¡Ets l'animeta d'en Cantiret. Quan la claror toca en els cantirets de vidre ¡quantes vegades t'he vista pujar y baixar per les parets y el sostre!... ¿Animeta, bona animeta, tu'm defensarás, veritat? perque tu no ets dolenta com tots aquets altres. (Corrent a agafarshi)
¡No'm toquis!
¡Ten compte a trencarnos cap ànima!
¿Qui parla aquí de gent dolenta? ¿S'atrevirà ningú a dir que siga dolenta jo? (Estenent els brassos y mostrant una ceba a cada mà)
¡Ah! ¡En Rosega-Cebes!
¿Quin mal he fet may a ningú si no és an aquestes duges cebes que vaig rosegant, rosegant, donant volts pel purgatori, pels fossars, pels quartos foscos... Y això fins a la consumació dels sigles!
¡Ja n'hi hà per aburrir les cebes!
¡Ay, pare Gegant! Fins el día del Judici, en què'l Jutje Suprem ens cridi a tots a comparèixer devant de son tribunal, fins aquell día el Cassador de la Lluna no cassará la mosca que persegueix fa mil anys y jo no m'hauré acabat aquestes cebes que fa mil anys que rosego.
¡Demà fos!
¡No diguis heretjíes!
¡Vos figureu quin suplici és per nosaltres arrossegar la trista existencia derrera d'aquesta furtor de ceba?
A mi ja m'en ploren els ulls.
A mi'm van les llàgrimes cara avall.
¡Y a mi! (Tots s'aixugen els ulls)
Oh, y cebes del altre món, que fan una fetor de sofre.
¡Sofre! ¡Are que diu sofre!... ¿Y còm no's trova ja entre nosaltres per presidir la festa, nostre rey y senyor Sa Majestat el Diable?
M'ha encarregat que l'excusés, però's trova un xich febrós y ha cregut que fóra imprudencia surtir ab una nit tan freda.
¿Y sa augusta companya y reina nostra Sa Magestat la Mort?
Sa Magestat la Mort m'ha encomanat que us fes vinenta sa dolença per no poder assistir a la festa, però es trova un xich refredada.
¡Si! ¿voleu saberho lo que tenen? Que la nit de Nadal els ha assentat malament y no poden pahirla; perque aquesta nit no poden fer de les seves, y la rabia s'els xucla. ¡Heus-ho aquí perque no venen aqueix parell de males herbes.
¡Ha blasfemat!
¡A mort! ¡A mort!
¡A la caldera!
Misericordia, bon Jesús qu'acaveu de néixer. (Se sent molt lluny música de gralles, simbombes y panderos.—Sorpresa general)
¿Qu'és això?
¡Ah, els pastors que tornen de la missa del gall!
¡Maledicció!
¡Benehits sigan!
Nit de Nadal, nit bella y santa
en què tot prega, adora y canta,
nit de recorts y anyorament;
nit de Nadal!
nit de Nadal, nit santa y bella,
en què és un arpa cada estrella
y és un concert el firmament;
nit de Nadal!
mentre al infant y al vell somrigues, mentre ta humil llegenda digues;
nit de Nadal, beneita sigues!
nit de Nadal!
(Mentres el chor ha anat acostantse tots els personatjes, menos Martinet, han anat reculant aterrats. Al aparèixer la corrúa de pastors pel fons, van desapareixent tots com espectres, de manera qu'al presentarse aquèlls en escena ja no hi queda més qu'en Martinet que's precipita dret a n'ells)
martinet, janot, el rabadà y pastors. Els uns porten llanternes enceses, altres gralles, simbombes y panderos, altres menen xays guarnits de cintes y rama.
¡Janot!
¡Y are, Martinet, d'ont surts? ¿Què fas aquí tot sol en aquestes hores?
¡Valenta angunia qu'has fet passar a tots els de casa teva!
¿Y no t'en dónes vergonya d'haverte perdut com un nen d'en Cises? ¿Encare no'l tens prou apamat el bosch, com hi hà nonsas!
Els Follets m'han desencaminat.
¡Si, la deria d'empaitar algun esquirol! ¿fà que ho endevino?
¡Y m'ha surtit el Papu!...
¡La por t'ha surtit!
Y m'ha empaitat bosch endintre.
(rient)
Y he trovat les Bruixes... y he vist el Pare Gegant... y les Animes...
¿Que potser voldríes fernos agafar por a nosaltres també? (Tots els pastors riuen).
¡Y volían tirarme a la caldera!... Vos ho juro per aquesta creu y a tallar coll.
Vina'm aquí, poch senderi, qu'ets massa gran per creure aquestes falornies! Té, beu un trago de la carbaça, qu'estàs tremolant de fret.
De por està tremolant.
¡Tu haguessis vist lo que jo he vist, no t'en riuríes!
¡Alça, alça! menos rahons y avall, qu'aquí ja hi tenim totes les feines fetes, y a casa teva deu ésser una mar de llàgrimes. Vosaltres, feu llum y vosaltres cops als panderos per espantar la por ¡En marxa! (S'allunyan cantant).
La meteixa decoració del primer acte. La Padrina está aseguda resant entre dents, rodejada de la mainadeta. Laya asseguda en un cantó ab els colzes demunt dels genolls y sanglotant ab la cara en el devantal. bernat a la porta guaytant en fora anguniós. Moment de pausa en què no sent més qu'el murmull de la pregaria y els sanglots de la Laya.
¡Martineeeet!
¡Fill meu!... fill meu!... pobre fill meu!... menjat de llops!...
¡Martinet!... (Se senten veus y xiririboy que van acostantse)
¡Déu meu, quin Nadal! tanta alegría per tothom y tant de dolor per nosaltres!...
Calla... No sé quines veus sento. (Cridant) ¡Janot!..
¡Pare!
¡Es aquí! (Tots se precipitan al portal al meteix temps qu'arriva en Martinet seguit dels pastors. Tots l'abraçan y el petonejen, prenéntsel l'un del altre. Moments d'emoció y expansió manifestades per crits, sanglots y rialles)
¡Fill del meu cor!
¿De veras tornas viu?
Aqui'l teniu tan sencer com el día que va néixer. ¿No us ho deya?
¡Ay àngel de Déu! Poch me pensava tornarte a veure may més.
¡Que'ns en has feta passar d'angunia!
¡Ni carregat d'or valdrías tota la qu'ens has fet passar!
¡Ay Padrina! ¡De quína m'he escapat! ¿Sabeu totes aquelles coses tan esgarrifoses qu'ens conteu? Donchs totes les he vistes, totes. Bruixes, Follets, el Papu...
¡Jesus, María, Joseph!
Vaja, déixet de rucades, que tot això no són més que mentides; no vinguis are a encomenar als menuts la por que tu has passada.
¡No, que no n'he passada!
¡Gota!
¡Ni gota ni gens! Y sabeu perquè no n'he tinguda de por? Perque ja sabía que a la nit de Nadal no pot succehir cap cosa dolenta.
Donchs qu'ho tingues ben present per sempre. Y vosaltres també (La quitxalleta la rodeja) Feu sempre el vostre camí ab el cap dret y la conciencia neta, y per vosaltres serà nit de Nadal tota la vida; no hi haurà cosa al món que dega espantarvos.
¡Ben dit, padrina!
Y are, lo passat, passat; al diable les angunies, que'ls turrons se refredan. ¡Alça brivalls, el tió al foch ¡y má a les masses!
Esclat d'entusiasme. Mentres els uns posen el tió a la llar, els altres enarbolan massas y garrots als crits de «¡Tió! ¡tió!» Els pastors, tirant barrets y barretines enlaire cridan «Bon Nadal» y rompen a sonar panderos y gralles.
.png)
1 PTA.