Quan siguis vella

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Quan siguis vella

de
William Butler Yeats

(Traduït per Jobuma)


Quan siguis vella i cabellgrisa i, ensonyada,
pesis figues vora el foc, pren el llibre aquest,
llegeix-lo a poc a poc, i pensa en l’esguard dolç
dels teus ulls d’abans, i en les seves ombres fondes.


¡Quants t’estimaren els moments de gràcia alegre,
i la bellesa, amb amor fals o de debò!
Un de sol estimà en tu l'ànim pelegrí
i les penes d’aquell teu rostre variable.


Corbant-te vora els capfoguers roents, llavors,
murmura, un poc planyent-te’n, com l’amor fugia,
dalt de les muntanyes enlaire se n'anava
i la cara escondia enmig d’un fum d’estels.