Relació sobre la Vall de Andorra

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

RELACIÓ

SOBRE

LA VALL DE ANDORRA

DEL

R. F. T. J., PROVICARI DE ANYOS,

Casa de la Vall.

Domus consilii, sedes justitiæ
Escut Andorra - Relació 1838.jpg
Virtus unita fortior.

« Suspice sunt vallis neutris stemmata, suntque
» Regna quibus gaudent nobiliora tegi:
» Singula si populos Andorra bearunt,
» Quidni juncta ferent aurea secla tibi. »

any 1838.


PROLEC DEL AUTOR.

Englische Linie.svg


 Salvat per misericordia de Deu del naufragi, que en 1835 patiren en particular los Regulars de Espanya; y despres de haver passat per totas las alambicacions modernas de las fronteras de Espanya, y Fransa vas entrar lo 29 de setembre en la vall de Andorra, en que no vas trobar cuadrillas armadas dels partits, ni de lladres, ni de soldats, ni de gens d'armas, ni de guardas, ni de capmanera de molestàns; de conseguén no vas sufrir registres, ni escorcolls. Aqui no hi ha barreras, ni aduanas, ni bureus. No se han menester guìas, cartas, ni passaports, totom menja lo que pot, vestex com vol, va y ve aon li acomoda, com y cuan li agrada sens haver de comunicarho a ningu solamen se reprimex al criminal. Aqui entre tanta tranquilitat me vas trobar comque haguès exit de una presò, ô de un somni tenebròs, y hagues recobrat la llivertat santa en que vivian nostres passats. Per aquexa causa van tres anys, que jo habito aqui olvidat de las comoditats passadas, sens sentir tan las adversitats presens. En aquex tems he buscat las noticias possibles pertanyens a la Historia de Andorra las que dono allum per complaurer nossols a mols amans de la historia, que continuamén me demanan la copia, y lectura del cuadern que he compost; si que tambe per donar una proba de ma regonexensa als habitans de las valls de Andorra. Jo quedaré satisfet mentras siga algust de tots y mol mes si pot servir de utilitat al paìs.

RELACIO

sobre

LA VALL DE ANDORRA.

Englische Linie.svg

 1. DEL TERRITORI DE ANDORRA.
 Las valls de Andorra son una petita regio de Catalunya del corrégimen de Puygcerdà del partit y al nort de la Seu. Envers los 40 minuts de latitut del grau 42 lo Pirineu fa una entrada de 4 minuts cap a la part de Espanya, o mig dia, y se torna girar cap al nort haven format lo cap de mun de la vall d'Ausat en la part de Fransa. Lo cap de dita vall se troba envers los 5 minuts de longitut del grau 19. Lo Pirineu seguin sa natural direccio camina cap al orien fins a la montanya de fon argenta àls 26 minuts de longitut y 37 de latitut de dits graus, de aqui se gira al migdia al cap den Valira fins als 26 minuts de latitut. Aqui dexa lo Pirineu un ram de montanya igual al Pirineu que se dirigex entre ponen y migdia fins al cap de la Peguera als 20 minuts de latitut, y dotse de longitut, del cual lloc comensa a abaxarse la montanya, y pren direccio al migdia fins al pla de las forcas nort, y un cuart de la Seu. Del primer pun cap de la vall de Ausat, y Boet se despren altre montanya igual al Pirineu divisoria del partit de Urgell, y Pallàs ab direccio àmigdia cuart à ponen, de la que als 19 minuts de latitut ix altre ram dit lo Cogoll cap à orien, y ve afinirse devàn lo pla de las forcas pero de aqui se despren una serra en que hi son los forts de Urgell fins â tres cuarts migdia y ponen de la Seu enque lo riu Valerio, o Valira entra en lo riu Segre.
 Lo que se troba dìntre de aquexa linea son los aigua vertens del Valira, mes tots ells no son pas de la jurisdiccio de Andorra. Desde lo pla de las Forcas fins a la farga de Molas y encara un cuart mes amùn hi ha dos horas de un canal estret del Valira, que reb de ponen las riveras de la vall de St.-Juan Fumat, y la de Argolell, que son de Espanya. Lo riu Runér que del cap de la Peguera ve del orien al cap de dos horas a morir al Valira es la ralla de Andorra, y per la part del ponén la carena que dividex la vall de Fontaneda de la de Argolell. En lo interior envers los 18 minuts de longitut del Pirineu a la distancia de mitja hora cap â migdia hi ha lo puig dels Meners, y en seguida marxa una cordillera cap â migdia cuart ponén fins al puig de la Penya, ô roca corba en los 27 minuts latitut per la cual se forman dos grans valls, y tos dos rius principals dits Valira de orien, y Valira del nort, y dels varios ramals, que ixen de esta cordillera y de la linea designada antes se forma una altre multitut de comas, valls, torrens y riveras que confluexen als dos Valiras.

 2. DE LA POBLACION DE ANDORRA.

 En las valls de Andorra y ha sis parroquias; y en cada parroquia alguns poblets dependéns. Cada parroquia te un territori comunal à tota la parroquia, que regularmen son las vagas de totas las valls del territori del comù, sobre lo cual totom pot lleynyar, y traurer boigs pagàn una friolera al comù. Despres tan la parroquia com cada poblet, o be ab unio de altre poblet immediat forman un cuartel, dit cuart que te son territori particular, que sol ser la solana immediata, y sinte altre a mitjas ab lo poblet vehì se diu cuart mitjé. Las parroquias y cuarts son com se seguex.
 Lauredia vuy S.-Julià de Loria estâ. Al N. y 3 horas de la Seu a la esquerra, e immediata al r. Valira petita vila de 300 habitans. Al S. y 3/4 de h. a la dreta del Valira hi ha la casa de Tolsa ab una capella, o iglesia a la bora cerca del Valira. Al O. una vall, y a 1 h. Fontaneda de 30 hb., mes al O. unas bordas, y lo port de Civìs, al S. O. a 2 h. lo Mas de Lins casa sola ab capella, y lo port de Ardux, y Asnurri. Al O. N. hi ha vall de Os poble de Espanya, a sòn devàn hi ha lo famòs puìg de Soloria, y de Emborts; y ùn port dit del Conflen per anar a Tirvia, y lo de Cabùs per anar a Tor. A la dreta de esta rivera dal de un bosc a 2 h. de S. Julià hi ha lo santuari de N. Sª de Canolic, al S. O. del cual y ha lo port de Cervellà per anar a Civis. A la dreta y a 2 h. las casas de Axàs a 1 h. 2/4 Vexasarri de 50 hb. a la matexa dreta al peu de Valira las casas de Xovall, ab la capella de Sta Filomena de 25 hb. al N. C. E hi hà en una altura a la esquerra del Valira la capella de Sn Martì, un cuart mes aman tiràn mes al C. O. lo poblet de Certés de 50 hb., y sobre la confluencia de dos torrens mès aprop de Sn Julià las casas de Nagual de 30 hb., encara mes aprop de Sn Julià en una altura la capella de Sn Cerni, mes amun al N. E. lo poblet de Llumineras, y al N. exin de Sn Julia se passa la petita rivera, que luego entra al Valira la que passada se troba una capella, y la casa de Molinas, esta rivera ve del puig de Loria, y ras de Ramonet, que es lo mes elevat de las montanyas ques veuen de la rivera de la Seu al seu N. E. lo poblet de Anxiravall està en aquexa vall a 1/4 y al E. de Sn Julia de 50 hb. Al E. S. hi ha altre poblet a 3/4 de 50 hb. dit Aubinyà a la esquerra de la rivera, que ve de Caborreu, y entra al Valira un poc mes avall del pon de fusta de Sn Julià, y al S. E. a 1 h. y ha altre poblet de 20 hb. dit Juberri a la dreta del riu Runer ; que es la ralla, ô divisoria, cual poblet en lo eclesiastic es de la parroquia de Arcavell al seu devàn a la esquerra del Runer. Tots exos poblets y masìas forman la parroquia de Sn Julià de 'sinc â 600 hb.
 Andorra al N. E. de Sn Julia a 2 petitas horas, es una vila de 400 hb. y capital de las valls de son nom situada en una altura al peu de la escarpada montanya, que hi ha a son N. O. dita mons clarus, o com vuy se anomena Anclar, en esta vila hi ha la casa de la reunio dels consuls y consellers dita la casa de la vall, al O. hi ha cuasi contiguas las casas del Puyal, y un poc mes al S. las casas, y fon de Tovira. Andorra esta situada al mig de una plana de una h. y 3/4 de llargada de N. E. en direccio a O. S. y de amplada un cuart cual direccio seguex lo Valira per lo centro tenìn un pon de pedra sota la vila. Al O. C. S. hi ha lo poblet de Sta Coloma a 3/4 de uns 60 hb. Sobre del cual al O. hi ha las ruinas del castell e iglesia de Sn Vincens. Al O. passa la rivera de una vall que forma la montanya de Anclar, y cau al Valira sota Sta Coloma. AS O. se troban a 1/4 mes avall de Sta Coloma las casas ô bordas de la Margineda aon hi ha sobre Valira un pon de pedra. Al S. E. hi ha lo Fené a la esquerra de Valira a 1/4 de Andorra de 50 hb., y al S. de aquest la coma, ô vall de prat primer. Al O. y a 2/4 de Andorra a las dos parts del Valira oriental comunicànse per un pon de pedra hi hà las Escaldas de 200 hb. Al N. E. de Andorra prop de las Escaldas en un costa hi ha Engordany de 80 hb., mes al N. lo Vilà de 12 hb. Entre las Escaldas, y Andorra hi ha la unio del Valira oriental, y septentrional. Un poc mes amun de la confluencia hi ha lo pon de pedra dit Escalls. En una altura de la dreta la capella de Sn Pere, y desdel pon a la mitat del cami de Andorra la capella de Sn Andreu. Al E. de las Escaldas hi ha las casas del Barri cuasi contiguas, y al cap de mun se passa la rivera Madriu per un pon de pedra. Esta rivera a tres cuarts al E. S. se uneix ab la que ve del S. de la coma de Clarò en que hi ha lo port negre per passar a Bescaran; aquesta rivera reb la que ve del S. E. del port de Perafita, per la cual se va a Aransa, entre estas dos hi ha lo petit estany de la Nou. En la de Madriu sobre una altura hi ha lo estany blau y pujàn per la matexa rivera se troba Vall civera en la que hi ha los estanys forçats, lo port o portella dels esparvers per la que se va a la vall de la Llosa, al costat del cual esta lo elevat puig de la Muga.
 Sobre las Escaldas à la dreta de Madriu, y esquerra de Valira se troba lo mas del Noguer, més amun las bordas del sequer y al ultim en un planell al E. de las Escaldas hi ha la capella de Sn Miquel, y bordas de Angulastés, y en seguida la elevada montanya dita la Tosa. Tots exos poblets, casas, bordas, y territori son de la parroquia de Andorra, de uns 800 hb.
 Al N. E. de aquexa vila a 2 petitas horas hi ha la parroquia de Encam, a poca distancia al O. C. E. hi hà una capella y mes enllà en igual direccio hi ha Vila de 40 hb. A son S. E. las casas del Tremat de uns 80 hb. y al N. E. los Bons en la matexa dreta de Valira sobre una penya, y al E. al peu y esquerra de Valira hi ha la Mosquera tot a distancia de mig cuart, que fan una parroquia. Al N. de la Mosquera se passa una rivera contigua que luego entra en Valira, y ve del E. de varias valls y comas dita dels cortals, en las que hi ha lo port que passa per los Egols â Madriu, per la coma dels Llops â vall Civera per Ensagens als Esparvers, per los Cortals â la part de Soldeu y per coma llosada a la part de Ronsol. Tot lo que forma la parroquia de encamp de uns 500 hb. Tambe es de Encamp lo famos estany de Angulastes a son S.
 Al N. E. de Andorra a 3 h. 1/4 à la dreta de Valira un poc retirat a la Montanya hi lia Canileus, vuy dit Canillo a la bora y dreta de la rivera de Moncaup, de uns 300 hb. al E. y continuo hi ha una capella ab algunas casas, una altre a la esquerra y devan lo pon de fusta, al S. de Canillo, en la matexa direccio a 2/4 hi ha las casas del Forn de 18 hb., a 2/4 a S. O. hi ha Prats de 50 hb. per aon passa lo torren del Forn, que un poc mes avall entra en Valira, a mig cuart mes avall sota lo cami ral, y a la matexa esquerra de Valira y ha lo santuari de N. Sª de Meritxell ab las casas de las Molleras de 30 hb. AI seu devàn entra en Valira per la dreta la rivera de las bordas de Merex. Al N. E. de Canillo à mig cuart en una penya a la dreta de Valira hi ha la iglesia de Sn Juan, y mes al N. lo Vilà intermediàn lo cami de uns 20 hb. pujàn cami ral amun a 2/4 a la matexa direccio de N. E. se passa l'aigua que ve la vall del Riu, y caminàn un cuart, sobre lo cami hi ha las casas de la Aldosa de 20 hb. y a un altre cuart hi ha Ronsal separat algun tan del Valira à la esquerra del riu, y vall de Ronsol, continuàn la matexa direccio ab alguna inclinacio al E. hi ha la Costa; mes amun Tarter, Prada, y la iglesia, ô capella de S. Pere al cami que va pujan per la dreta de Valira fins a passar l' aigua de Incles, y luego se puja a Soldeu distan 2 h. de Canillo de uns 100 hb. y Valira ve de dos a tres horas mes amun de la part de migdia, aon se troba lo famos puig den Valira confinàn â cuàtre provincias, y cuatre rius, A son N. O. te la vall de Andorra, y Valira riu, Al N. E. lo principi del riu Arieje, y son departamen, encara que la vaga de aquesta vall pertany a Carol y la solana a Andorra. Lo dit puig te al E. Camcardos dels Pirineus Orientals, y al O. S. la valle de la Llosa de Catalunya. Las aiguas de la primera van al riu Arabò que passa devan Puigcerdà al O, las de la vall de la Llosa cauen al riu Segre en lo Martinet.
 De aquexa vall del Valira se passa a la vall de la Llosa per las portellas de Monmalus Juan Antoni, y Esparvers, per lo port den Valira, o F. Miquel al Bac de la casa en la vall de la Arieje, als meners de Carol, al port de Pimoren , y seguìn lo cami al Hospitalet, aon tambe si va per lo port de Soldeu. Al cap de mun den Valira hi hà una multitut de estanys petits dits los Pessons, en la vall de Incles hi ha una multitut de bordas, y los ports de Sisquerò, y Sisquer que van al Hospitalet, cerca dels cuals hi ha alguns estanys. A son costat, hi hà las escarpadas rocas de Juglàn, la coma y estany. Mes al N. hi ha la montanya, y port de fon Argen Manegò per anar a Merencs, y lo de Anrodat, Cabana sorda per anar a la vall de Aston, y lo del Querol per anar a la vall de Ronsol aon se encontran varios estanys. Per la vall de Ronsol se passa a la ja dita de Aston, y giranse al O. se puja als meners, y se passa la collada que va a la coma de la Serrera, y Sorteny. Cerca los meners hi ha dos estanys. Per la coma del Riu del vall sense cami se pot passar a la del Estanyò, Serrera y meners. En ella hi ha lo estany, y al cap de mun un puig mol elevat. Per la vall de Moncaup se passa â coma Vaga y estanyò. Per la vall de Merex se passa al Ensegù, y lo coll de Ordino per lo cual se comunica ab Canillo, cual parroquia te de sinc â 600 habitans.
 Al N. C. O. a 1 h. y 2/4 hi ha la parroquia de la Matrana vuy Massana â la dreta del Valira septentrional, y de la rivera de Arinsal en alguna petita distancia, y com mig cuart distàn de la confluencia de esta rivera ab Valira. A son E. S. y a 3/4 hi ha en un altura a la esquerra, y cerca de un despenyadero del Valira lo poblet de Anyòs de 65 hb. y al E. a 1/4 lo de la Aldosa tambe en una altura a la esquerra de Valira de 40 hb.. Devàn de Anyos al E. S. hi ha lo puig de la penya y roca corba, sobre las Escaldas, y lo bosc de Padern detras de Engordany, al E. la col·lada de Vexalìs per la que se va a Vila, y Encamp, al E. N. del mateix poblet de Anyòs hi ha la vall, y riu de son nom, y lo solà de l'Aldosa, y al cap demùn lo puig de las Neras, se pot dir, centro de la vall que fa cara per lo O. a la Massana, per O. N. a Ordino, per N. E. a Canillo y per E. a Encamp. Al N. C. E. a 1/4 en una altura devan la Massana hi ha lo Puy de 35 hb. en la esquerra de la rivera de Arinsal. Al N. C. O. y a 2/4 de la Massana al peu y esquerra de dita rivera hi ha Erts de 50 hb., en la matexa banda, y direccio las casas del Puyol, un poc mes amun las del Mas, y per ultim a 1 h. de la Massana Arinsal de 60 hb., seguìn la matexa direccio al cap de 2 h. hi ha lo derrera, o culassa de la vall de Ausat. Al N. la coma y puig de Percanela, sobre lo Mas lo coll de las Casas per aon se va a la Cortinada o be per coll de Jou al N. de Erts, al O. antes de pujar al pla del estany se va a coma Pedrosa en que hi ha un famos puig. En esta coma hi ha dos estanys ; y per ella se passarìa al Boet de Areo si lo terreno permetes cami. Mes avall en la part de O. hi ha bordas y coma Llemple, per la que passàn lo port negre se va a Tor de la vall de Lins. Devan de Erts del Occiden ve una rivera que aqui se junta ab la de Arinsal, y a 1 h. en dins a la esquerra hi ha Pal de 75 hb. y a son S. O. lo port per lo que se passa a Seturria , y de deseguida a Tor per los ports de la Ovella y Cabùs. Al cap de mun de la coma de Seturria hi ha lo famòs puig Al de la capa que fa cara al S. a Seturria, al O. a la vall de Tor al N. a coma Llemple, al E. N. a la coma de Galliner, que porta las aiguas devan de Arinsal, y al E. al sola de Pal.
 A 1/4 O. N. en un altura a la dreta de la rivera Arinsal hi ha Escàs de 25 hb., al S. ha 2/4 hi ha Jovell, Susbony ô Suspony vuy Sispony de 140 hb. en una petita plana al devan nivell, y O. de Anyòs quedàn lo Valira en una profunditat y estretò gran per la penya de Anyos, y la de la creu y serra de la Nor. Al S. hi ha lo majestuòs puig de Anclar, y la montaya que camina al S. O. una hora, y despres se torna al S. formàn la vall de Anclar, o de Sta Coloma, y al N. fins a tocar l' Al de la capa, pero com antes de arribarhi se despren la montanya que fa la vall de Pal, al S. O. de Sispony dexa formada la vall de Monderrer vuy Montaner. En esta vall hi ha los cortals y solà de Sispony, y per la collada del cap de mun de Montaner se passa a Os. Mes al S. de la confluencia del riu Montaner, y de Padern se troba lo santuari de Sn. Antoni Abat a la dreta del Valira y al peu del cami que va a Andorra dit de la Grenya vuy Grella, per que la montanya de Anclar del' O. sembla estar unida ab la de Padern al E. Apar que lo Valira las ha separat; puig se veu, que no hi ha sino lo profundo canal del riu en mig de unas elevadissimas penyas y montanyas que sembla pujan a plom fins a las bromas. Contot en aquex canal de mitja hora al peu del riu hi ha lo cami ral y per medi de dos pons un sota Sn. Antoni, y l'altre dit pon Pla a un cuart mes avall al S. E. se passa per una y altre part de riu bastan comodamen.
 A la dreta del pon pla en una pedra hi ha un petit fòndo que ha donat motiu a la fabulosa tradicio de que Carlo magno, ô un dels seus Pars passàn per aqui no saben com donar grana a son caball donà un cop de colser a la pedra ab que feu la dita concavitat, y en ella posa la grana que menjà son caball. Entre mig dels dos pons al mig tel cami hi ha una pedra per la que passa lo cami, y la matexa tradicio diu: que lo dit Sr pegà un cop de peu, y feu cedir la pedra dexàn emmollada la sua sabata, o bota en lo clot que te la dita pedra. Pero lo que es de advertir que mes amùn del pon pla a la dreta del riu hi ha â poca distancia una del altre dos pedras solas com dos piramidas artificials. Y encara es mes notable en la creu de ferro un poc mes amun de la sabata â la esquerra del cami, y riu, pun de la divisio de termes de Andorra y Massana hi ha una pedra disforme sola, y separada del resto de la montanya, que presenta una Ossa grandiosa assentada tenìn sos petits entre las garras ab la boca oberta con si artificialmen a lo grotesco si agues posat. Tots los poblets, casas y bordas que s' troban en lo territori que acabo de dir forman la parroquia de la Massana de 5 â 600 hb.
 Al N. y a 2 h. de Andorra hi ha la parroquia de Ordinavi, vuy Ordino, en una petita colina a la esquerra, y un poc separada del Valira, y a la dreta de la rivera, que baxa del E. coll de Ornino, y de Casamanya, que es un elevadissim puig que hi ha a la Cordillera central que fa cara per l'O. S, a Ordino, y per l'E. S. a Canillo. Al N. C. E. a 1/4 de Ordino a la esquerra de Valira hi ha Sornàs de 50 hb., mes amun Anssalonga de 50 hb., mes amun las casas del Vilà de 25 hb., y luego a 3/4 de Ordino al N. O. a la dreta la Cortinada de 100 hb., cuasi contiguo a la esquerra lo Soler de 20 hb, y a la dreta un poc mes amun hi ha las casas de Arans distàns un poc del riu, y cami, a un cuart mes amun l'hostal del Vilarò y a 1 h. llarga de Oridino, N. C. E. a la dreta de Valira, y esquerra de la rivera de la Nangonella hi ha Llorts de 80 hb. y 2/4 mes amun al N. de Ordino lo Serrat de 15 hb. sobre la confluencia de la rivera, que ve del O., ab lo Valira que vaxa del N. aon y hi ha lo puig elevat, y fon dit riu Albus, vuy Rialp, y lo port per lo que se passa lo Pirineu y se va a Siguer; per lo de la Arvella mes al E. se va à la coma de Gudanes, A 2/4 mes amun del Serrat baxa del E. la rivera de la vall y coma de Sorteny, y Serrera a la que se reunex la que ve del N. E. port de las Cabanas y la que ve de E. S. del estany de Estanyò. Per la rivera que passa devan lo Serrat y ve del O. se va a la coma del Castellà, y Creussans, per la que se passan los ports de Ausat, y Vicdessos, y antes a la coma de Tristayna dita axis per los tres estanys que se troban en ella. Devan de Llorts del E. ve la rivera del Ensegu, y la de Comavaga entra en Valira un cuart mes amun. Los pobles casa y bordas y territori aqui dit fan la parroquia de Ordino de 6 a 700 hb. Las ditas sis parroquias contenen de cuatre a sinc mil habitans casi tots ocupats al treball de la terra. En un terreno com es la vall de Andorra ficat dintre los Pirineus, per ta fragositat, y asperesa de las montanyas, y per lo rigor de sa temperatura no devem contar la poblacio per la ecstencio de lleguas, sino per respecte a la poblacio dels territoris, ques troban en iguals circumstancias. En aquest respecte Andorra es poblat com las de mes montanyas de Catalunya, y mol mes que las de la Arieje sas veynas.

 3. PRODUCCIONS NATURALS.

 En las montanyas de Andorra se troban tots los arbres, arbustos, y plantas comestibles, y medicinals com en las demès montanyas del Pirineu. hi ha pedra calcinal ab abundancia, pero no poden, o no saben ben purificarla. En totas la parroquias se troba llosa ab la que totas las casas son cubertas. En totas las montanyas se veuen pedras y fons, que indican mena de ferro; mes en la cima de la vall de Ronsol hi ha los minerals del ferro de aon se trau continuamèn mena ab tota abundancia, y las moltas y grans cavernas que hi ha manifestan lo llarc tems ha que sen trau. En las montanyas de Arinsal se troba alum brut del que se valen los naturals, per alumar sos draps, be que per la perfeccio ni anyadexen del net. En la montanya dels cortals de Encamp se troba un mineral de plom approbat del que actualmen se ha tractat sobre la sua ecsplotacio, y esperan millors circunstancias per executarse. Tambe hi ha terra armini, y terra negre.

 4. AYGUAS MINERALS.

 Las aiguas son bonas, saludables, y fortas a causa de tanta pedra ferruginosa. Las fons ferruginosas son moltas en las montanyas; las principals son la que hi ha al S. del Fanè a un cuart mes amun, la fon roja del Puy a 2/4 de la Massana abundàn, y mol suau, y la de Llorts que se fa rajar a la aigüera de casa Fitjat, que es encara mol mes ferruginea, que la del Puy. Los menjars, encara que comuns son gustosos y los pernills son ecsquisits. Tenen lo cel sere, y hermòs los ayres encara que frets y forts fan la terreno sanitos.
 Tot lo peu de la montanya en que està edificat lo pople de las Escaldas brolla de aigua sulfurea, y si troban varias fons abundans de un calor eccessiu, bonas per veurer, y per banys sulfureos, be que no hi ha comoditat per banyarse y los que hi van han de valerse de bogaders, de pasteras, ò de la banyera de llauna que lloga lo petit Canturri. Es de particular estimacìo la petita fon que raja en lo torren de Madriu mes amun del Barri no sols per la temperatura de son calor com aigua tebia, si que tambe per tan sulfurea, que lo Dr Anton Ximenes metje de Andorra la aprecia al millor sulfureto, y com atal causa los mes bons efectes als que las prenen, Es llastima de que no se haje efectuat may lo fer uns banys termals en dit poble de las Escaldas apesar de haverse proposat tantas vegadas especialmen en lo lloc de aquexa ultima fon tan propria per uns banys temperats.

 5. PRODUCCIONS DE AGRICULTURA.

 En totas las parroquias se cull blat segle del que menjan regularmen totom lo pa, en los anys regulars ne falta mol poc per lo consum. Las millors terras son destinadas a las praderìas, las cuals, y las montanyas los produexen pastura abundàn per lo mol bestiàr de llana, cabras, bacas y eguas que crian; de llegums ne cullen per son consum, de trumfas tambe ne tenen per la cria dels tossinos. Los arbres fruitès de montanya son poc cultivats. En los fondos com es en Andorra, y Sn. Julia los Noguers y proban be; Roures, Elsinas, y Castanyers no son despreciables. Lo terreno es saludable.

 6. INDUSTRIA.

 L'agricultura, y las crias del bestiar ja dit ocupan en general als habitans de Andorra. Tots los pagesos se treballan lo canems y la llana de sa cullita que despres ne fan fer draps per los texidors de las Escaldas, y S. Julia; y totom (segons la primera y tan util y laudable regla de bon pagès) vestex de las robas y usan de las telas fetas de sa cullita.
 En las Escaldas se troban deu, ô dotse nocs ô batans per enfortir lo drap ab l'aygua calenta y sulfurea. En S. Julia hi ha botigas de mercadarias francesas, pero mes servexen per los estrangers que per los naturals.
 En totas las parroquias hi ha hostals, y carnicerias, y aquellas tendas de las cosas mes necessarias per lo consum ordinari tan del menjar y veurer com del demes. En Ordino hi ha la gran farga de ferro de la cusa de Areny, en lo Serrat, la de Rossell, en Encamp la de Picart, en Madriu la de Andorra que se destruì l'any passat de 1837, en Areabell la de Molas, en Os la de Planas que totas juntas donan mol treball al Andorrans ja en fer carboneras, ja en lo transport del carbò, mena, y ferro.

 7. COSTUMS.

 Llengua, los usos, y costums son los dels Catalans, especialmen com los del partit de la Seu de Urgell ab los que tenen comunicacio mes ecspedida. Los costums particulars son que en lo tems del carnaval los fadrins alguna vetllada van per las portas de las casas de las fadrinas cantàn una cansò ab la que demanan la minyona per casarla ab aquell fadri que ells judican que lo casamén seria proporcionat, las fadrinas los donan alguna cosa, y despres de lo que han arreplegat un dia fan una brenada, y ne diuen la festa dels casamens. Fan altre festa quen diuen lo Gener, que ve a ser la plega que los fadrins fan en altres parts lo dia del dijous gras o dijous llardé. Lo día de Pascua se jugan los ous, esto es las fadrinas procuran ser las primeras de bon mati de trobar al fadrí y saludarlo dienli Pascua es arribada, tu pagaràs los ous; pero realmen las fadrinas portan ous, y cocas, y los fadrins pagan le demès, y tots juns fan una altre brenada quen diuen dels ous; la cual ha donat motiu â mols parrocos a declamar contra lo perill dels ecsessos que hi pot haver.
 La festa de la Ossa es mes singular. Al mig de la plassa se posan dos com a dallayres, un altre vestit com una criada com si portas menjà als dallayres, altre vestit de senyor, al costat de altre com una senyora, ques passejan, al ultim ix un vestit de pells representan un os disforme que altera a tots ab lo ademan de assaltarlos; al mig de aquex espàn ix un a modo de cassador que dispara un tiro, y lo que representa la Ossa cau com â mort, y alas hores los ecspectadors fan aplaudimens grans al matador; y acabats tots los de la comparsa fan un ball que conclou la funcio. Per mes que he preguntat, y buscat no he pogut averiguar si axo te algun significat real, o ficcio sola. Jo me inclino a pensar, que es una representacio de algun fet real de haver mort algun subjecte la Ossa al pun que estaba per despedessar algun senyor, o senyora que havia exit a passejarse, y veurer los seus darlayres.

 8. CUALITATS.

 Los Andorrans son amans de la Religio catolica, y observan lo ritual de Urgell, a cual Bisbat pertanyen. Son zelosos en conservar sos usos y costums antichs, enemichs de novedats; son caritatius ab los pobres, fenlos limosna de lo que tenen, y en tots los pobles las casas principals los acullen donànlos de sopar a la nit, y esmorsar al demati. Son curiosos de saber, y dir tot lo que se passa en la poblacio, pero cuan se tracta de interessos sigan propis, o dels comuns son tan reservats que sempre temen de ecsplicarse massa; de lo que prove lo dir en Catalunya de un que fa l'ignoràn que fa l'Andorrà. Contot son sensills, y no maliciosos.
 L'altre adagi de dir de un que ha corregut mol terreno, de que ha seguit la Seca, la Meca, y la vall de Andorra, crec que esta fundat sobre un castell vell que hi ha a la dreta del Valira à la ralla de la vall de Andorra dit la Seca; y un altre que sen veu tambe arruinat al N. sobre Ordino dit Meca com que se volgues dir: qui ha testat â la Seca y â la Meca ha seguit la vall de Andorra.

 9. GOBERN DE LAS VALLS DE ANDORRA.

 Lo Ilmm Sr Bisbe de Urgell es lo Princep soberà de las valls de Andorra, y la M. del Rey de Fransa com a comte de Foix es lo Consenyor. Cada un de estos posa son Gobernador dit Veguer Vicarius, que en nom dels seus Senyors administran l'a justicia. Cada un de dits Senyors posa son Batlle Bayulus, que son jutges de primera instancia a proposta del consell de la Vall, cual empleo dura tres anys. Los dos Senyors posan un jutge de apellacions, que sol ser perpetuo, y los Senyors lo elegexen una vegada l'un, altre vegada l'altre. Hi ha un portè, o nunci.
 Lo gobern mucipal es com lo anctic de Catalunya. Hi ha dos Consuls â cada parroquia major, y menor, y dos consellers, y los prohoms, que son los que han estats Consuls. Cada cuart fa lo consell de cuart de tots los caps de casa; que tenen bens radicals. Dels principals dels cuarts se compon lo consell de parroquia per nominacio de aquest consell. Te sas juntas ordinarias en certs dias determinats, y las ecstraordinarias per convocacio del Consul primer, en la casa comuna que hi ha en cada parroquia. Los Consuls y Consellers son los administradors dels bens del comu com los Ajuntamens, y ab lo consell resolen totas las cosas del comu, y nombran tots los empleats en ell, y los de sagristans ab la presidencia del paroco.
 Lo consell general o de la vall se compon dels dos Consuls, y dels Consellors de cada parroquia, de un notari per secretari, y de dos Sindics, o Procuradors que elegex lo consell. Se reunex en Andorra en una gran casa dita de la Vall en que hi ha dos salas bastan capassas ab una capella bax la invocio de Sn. Armengol al que celebran la festa lo dilluns antes de Sn. Thomas Apostol, y en lo endema tenen lo consell. Sobre lo portal de la casa de la Vall en 1761 se posà una pedra ques tragué de Monjuic en que son grabadas las armas ab sos lletreros en la forma ques veu en lo fron de aquex escrit. Los consells ordinaris son sinc, o sis l'any. Fora de las juntas lo Sindic primer o lo segon en sa ausencia, o tots dos representan lo consell, y obran en son nom, y en casos de importancia lo Sindic congrega ls consell, y ell ecsecuta la sua resolucio.
 Aquex consell en lo de Sn. Thomas aproba los consuls proposats per los consells de parroquia, ô posa las personas, que ve li apar. Los Consuls prenen possessio cada any en lo consell de sas respectivas parroquias lo dia dels Sns. Innocens; los que ixen de Consuls tornan entrar en lo consell del dilluns antes de Pentecostes per Consellers. Lo ram de policia, y economìa pertany â est consell, y tot lo contenciòs en materias comunals. Per los varios privilegis y gracias concedidas per sos Senyors soberans fan ordinacions, y lleys ab la sanciò, y aprobaciò de ells. Te la incumbencia de mirar per lo be de las valls, y de vetllar de que se observian sos usos, lleys; y privilegis.

 10. ADMINISTRACIO DE JUSTICIA.

 Tot lo contenciòs en causas civils va al Batlle, del que se pot apellar al jutje y las apellacions de sentencias proferidas per lo Jutge van als Senyors. Tot lo de alta justicia passa del Batlle al Veguer. En casos de consideracio lo Veguer convoca Corts; esto es se forma lo tribunal dels dos Veguers y Jutge ab dos comissionats destinats per lo consell de la Vall que com a vigilans de la observancia de las lleys, y privilegis assitexen a la formacio de la causa.
 Los Veguers y Batlles son los que tenen lo poder de la ecsecucio de las sentencias civils, y criminals, y en sa ausencia los Consuls, y autoritats municipals. Lo consell de la Vall te la incumbencia de cobrar tots los revinguts; de consegüen de sufragar per los gastos tot lo necessari. Axis ell cuida de pagar al butxì cuan se envia â buscar de Fransa, o Espanya per la ecsecucio de las sentencias, o per fer las ecsecutar à fòra.
 La consell de la Vall ab unio de las autoritats donan possessio al Bisbe nou, y al comissionat Apostolic en sede vacan. Al Illm nou se li demana la confirmacio dels privilegis, y los que de nou se li proposan, que solen concedir si son raonables, y confirman los dels seus antecessors. La Vall li fa un petit regalo. Tan per la recepcio del Illm com per totas las demes cosas tenen son ceremonial antic, que observan rigurosamen.
 La forsa armada consistex en los cap de casa sens distencio menos los vells, tots deuen tenir armas y municions. Se passa o deu passar revista de armas cada any, qui no la porta ben arreglada se li obliga a procurarsen una de ben corren. Tenen los capitans elegits de entre ells matexos despres hi ha los denés que venen a ser com los cabos, que deuen comandarse homens. Lo Veguer es lo comandan baix del cual està tota la forsa. Los Batlles, y Consuls per causas petitas se valen dels deners, y per cosas majors dels Copitans, o Veguer per movilisar la gen que han menester. Lo Sindic pot tambe valerse de la forsa armada en los asuntos de sa inspeccio.

 11. PAGOS DELS HABITANS DE ANDORRA.

 Lo Illm Bisbe de Urgell es lo parroco de totas las sis parroquias, y cobra lo delme a poca diferencia com se paga al demes de son Bisbat. Lo Sr Bisbe te un Vicari perpetuo a cada parroquia que ell paga ab un salari ficso. Lo de Andorra es Rector de Sta Coloma; lo Capitol de Urgell te los Tersons. Totas las parroquias tenen son vicari conductiu pagat de bens del comu. Cuasi en totas las parroquias, y a mols pobles hi ha algun benefici que si no es suficien per la manutencio de un capella lo sol obtenir lo vicari.
 Los arreadamens de trossos de montanyas, hostals, y altres emolumens ab los sobrans de la questia, que es lo pago dels Senyors, fan la renda dels comuns. Lo pago de la questia se fa un tan per cap de casa, per cada cap de bestiar, y per cada caballò; pero se uneix en massa, y ve a ser (encara no) una mitat del catastro ordinari de Catalunya. Los Cuarts o Comuns en son terme respectiu venen los trossos que judican; y lo comprador, sel queda pagan pensio annual del preu judicat. Poden los veins traurer boigas ab llicencia pagàn una friolera.

 12. PRIVILEGIS PRINCIPALS.

 Los Andorrans son considerats per los Goberns, Espanyol, y Frances com a veins de cada nacio; portàn passaport del Sindic poden viatjar com los naturals en cada regne; portàn certificat de la justicia de que los generos son de Andorra tenen la circulacio com los del paìs. Dels dos Regnes ecstrauen tot lo que han menester per son consum; encaraque del blat; y alguns altres generos tenen lo numero ficso de lo que poden traurer; contot no se fa atencio a no ser que se observia en algu que es per fer lo controbando. En lo interior no tenen cap entraba, ni cap dret; axis fan libremen lo tabaco. Son tambe libres de quintas, de Foris capí, y de tot laudemio. Tenen una altre multitut de gracias, y privilegis, que son mol actius en ferlos tenir, y valer en las suas ocasions.

 13. LEGISLACIO.

 Lo doctor en dret Fiter, y Rossell en los varios empleos que ecsercì en las valls de Andorra tingue ocasio de registrar lo Arxiu de la Casa de la vall, tancat ab sis claus, que estan en poder de cada primer Consul de las sis parroquias, feu unas notas admirables de lo mes principal del dit Arxiu; sobre las cuals notas, y ab altres noticias componguè lo R. M. Anton Puig de las Escaldas un llibre inedit de la Historia de Andorra. Segons aquex Historiador, y segons lo que dexà escrit lo Dr Fiter, la legislacio de Andorra es lo dret comu, las lleys de Catalunya, y las particulars de Andorra de sos privilegis confirmats per sos Senyors, que es dir:
 Andorra sempre ha seguit, y segueix las lleys usos costums de Catalunya, en falta de aquestas se arregla com Catalunya per lo dret general y comu de las gens. Pero se dexan aquestas, y aquellas cuan te per us, costum, y privilegi legitimamen aprobat alguna eccepcio, y se conforma ab aquesta, com es la cessio de bens que per un privilegi concedit per la Illm Voltas y confirmat per los successors lo deutor pot recobrar la finca encaque hagen passat mols anys de mans del acreador paganli lo preu per lo que li fou adjudicada.

 14. ANTIQUITAT DE ANDORRA.

 Dexàn lo que mol be ecsplica lo R. Puig sobre lo nom y antiquitat de Andorra, per no estar basat sino en meras conjecturas; y lo dels tems antics, Romans, y Godos perque no sen parla a causa de anar compresa en los noms dels Ceretanos, o del habitans dels Pireneus a que pertany la Andorra. Havem de passar tot de seguit al sigle octau, en que las circonstancias del tems, feren la vall de Andorra teatro de la guerra dels Arabes dits Moros, pero que podem parlarne mol poc per la falta dels escriptors de aquells tems.
 Lo R. puig preten que Marc Almugaver (que dona nom als tan celebrats Almugavers de Catalunya) passà ab sinc mil Andorrans a reunirse ab Ludovico Pio en la vall de Carol contra los Moros. Ell matex fundat ab las noticias del llibre manuscrit del Arxiu de Andorra dit: de renovatione vallis Andorræ diu: que Andorra fou assolada y destruida, y despoblada per los Moros , que Ludovico Pio, posat en lo mas diumenge de Engordany preparà las cosas per recobrar Urgell, y tornà a poplar las valls. Per las historias mes criticas de Espanya sabem: que Carlo Magno no vingue ni padia venir a Catalunya que solamen envià son fill Ludovico lo cual entrà per Rosellò; y anà a sitiar Barcelona, que en esta ciutat hi dexà un comte que fou lo principi dels Comtes de Barcelona.
 Encaraque lo fet de Almugaver se presenta com impossible de poder tenir en son mando sinc mil Andorrans en un tems de tanta despoblacio, cuan vui dia tan poblada la Vall entre totas las personas de homens y donas y de totas las edats ab prou feyna conta sinc mil habitans; contot se pot donar exida dièn que Almugaver ab los Catalans, y Andorrans que tenìa bax son mando fortificats en la vall de Andorra se uniren ab lo socoro vingut de Fransa no en tems de Ludovico Pio, sino mols anys antes en temps de Carlos Martell en l'any 734 ô trenta sinc despres de la batalla de Tours cuan los Catalans que assistiren en ella ab alguns Francesos, y Alemanys quels donà Carlos Martell perseguiren los Moros, y en la vall de Ira los venceren altre vegada; aon per memoria, y defensa edificaren la vila y castell que anomenaren del nom de son mestre Caroli, corrompense depres en Carôl. Ab ells podia reunirse Almugaver ab los sinc mil homens que comandaba en las valls de Andorra.

 15. ANDORRA AL DOMINI DELS ALMUGAVERS.

 Resulta de tot axo que en tot lo sigle octau lo Cristians comandats per Dn. Marc Almugaver estigueren apoderats de las montanyas de Cerdanya, Urgell, y de las valls de Andorra, y que (com escriu lo P. P. Vilanova) los Moros no poguerem may ferhi llarc assiento en ellas, per estarhi los Cristians fortificats, que continuamen los eran a sobre. Axis es que en l'acte de la consagracio de la cathedral de Urgell del any 819 se troban existents la sis parroquias de Andorra ab poblets, y casas.

 16. ANDORRA AL DOMINI DELS EMPERADORS.

 Es tambe un fet positiu que lo Comte, que Ludovico Pio dexà en Barcelona en 804 per forsa, o per convenencia fou regonegut per tots los Senyors catalans, y que la Provincia quedà en feudo per mols anys als Emperadors, y Reys de Fransa, y que ells se reservaren lo domini immediat de algunas poblacions, y territori entre altres de las valls de Andorra.

 17. ANDORRA AL DOMINI DELS COMTES DE URGELL.

 Carlos Calvo cedì al Comte de Urgell Sicfrido per lo mol be que dit Comte se havia portat en la guerra que sostenia contra los Normans las valls de Andorra com consta del acte de donacio fet en lo Monastir de San Vedasto a 23 de Janer de 843, desde cual tems lo comte de Urgell quedà Sr Princep de Andorra.

 18. CESSIO DE ANDORRA ALS BISBES DE URGELL.

 Los Contes de Urgell estan continuamen sobre los Moros ecstengueren mol son comtat, y se feren memorables per sa Religio, y per son valor, de cuals glorias los Andorrans ne participan com a vassalls que ab sa gen y son dìner assistian a son Senyor; y foren los primers en recullir lo fruit de la pau havén los comtes portat las fronteras de son estat devan dels Moros de Lleyda.
 Veyèn los Contes que a proporcio que se engrandìan ells aumentaban lo treball, y necessitats de la Mitra pensaren en recompensarla donanli la senyoria de mes seguritat com era la vall de Andorra. Axis Armengol comte, y sa mare Belisxita la comtesa viuda feren donacio de tots los drets y pertinencias que ells tenian en las valls de Andorra (reservanse del pon de la Maisana en amun) al Bisbe Eribal-lo, y als sucsessor, ab aprobacio del Sumo Pontífice com consta del acte de donacio fet en l'any 1040, cual donacio ells matexos confirmaren, y renovaren l'any 1060.
 La contessa Anna en 1085 feu donacio del pon de la Massana en amun que Armengol, y Belixita se havia reservat, per cual donacio quedaren los Bisbes de Urgell los Princeps, y Senyors de totas las valls de Andorra,
 Los Comtes successors commensaren a mourer disputas als Bisbes sobre aquestas donacions, y pretenìan que solamen existìa la de la Comtessa Anna, per lo tan que ells eran senyors del pon de la Massana en avall. Bax de aquesta raò, lo Comte Armengol concedì de propia autoritat al Viscomte de Castelbo Arnaldo lo senyorìo, y facultat de reedificar lo castell de Sta Coloma, en l'any de 1170, de lo que resultaren disturbis y guerras entre ells, y lo Bisbe Bernat Castillo que se oposà fortamen, mes fou tan oprimit que en 1195 se vegè obligat a demanar soccorro al Comte de Foix que li donà, y feu cessar la guerra. Pero las questions y guerras no foren ben apagadas fins l'an 1230, en que lo Comte de Urgell regoneguè al Bisbe com a Senyor de totas las valls de Andorra y despres de alguns anys per major validitat lo Comte Armengol declarà com â nullas las pretencions dels seus antecessors, y novamen renuncià, y donà totas las valls de Andorra, y tots sos drets al Bisbe, y als successors ab lo que quedaren en total y tranquilla possessio de ellas, mes fou per poc tems, perque se alsà una nova pretencio.

 19. CONSENYORIO DEL COMTE DE FOIX.

 Lo dit Arnaldo Viscomte de Castelbo dexà sos estats, y bens a Ermessendis sa filla casada ab lo Comte de Foix. Los seus descendens foren Comtes de Foix, y Viscomtes de Castelbo. Roger Bernat 3 son net volgue sostenir la consecio feta a son vesavi Aarnaldo del castell de Sta Coloma per lo Comte de Urgell en 1190, y al mateix tems demanà al Bisbe lo Cosenyorio de totas las valls promes à son antecessor cuan vingue en lo aucsili del Bisbe Castillo. Lo Bisbe Pere de Urgio se resistì a estas pretencions, y lo Comte de Foix li moguè tal guerra que fou obligat a concedirli lo que li demanaba prometén, que demanaria al Papa la aprobacio dintre cuatre anys. Com haveu passat los cuatre anys sens haver tret lo Bisbe la aprobacio promesa, lo Comte de Foix tornà à la guerra ab un ecsercit formidable que assolà los estats del Bisbe matàn, y creman pel tot aon passaba, y apretà lo siti de la Seu de tal modo, que reduì la ciutat al ecstrem. Lo Bisbe de Valencia per fer cessar tanta efusiò de sanc, y calamitats posà sà mediacio, y logra una concordia ab la que se restabli la pau.

 20. PARIATGES.

 La concordia se anomena Pariatjes fou feta y firmada per arbitres compositors de alta suposicio devan de testimonis de una elevada cualitat entre altres de Dn. Pere tercer Rey de Aragò, y se publicà a 7 de setembre de 1278 en seguida la aprobà lo Bisbe de Urgell Urgio, la confirmà lo Papa Martì 4 y la acceptà lo Comte de Foix, la que substacialmén es com se seguex:

 «1. Lo Bisbe de Urgell, y comte de Foix son Senyors per indivis de tota la vall de Andorra en lo temporal.
 »2. Cada Senyor podrà fer la quistia, lo de Foix â sas libres voluntats, y lo Bisbe 4000 sous [1].
 »3. Cada Senyor posarà son Veguer, ells administraràn tota la justicia.
 »4. Cada Veguer elegirà son Assessor, ô Jutje [2].
 »5. Que dels emolumens de la administracio de justicia sen faran 4 parts, las tres seràn per lo Veguer del de Foix y la una per lo del Bisbe [3].
 »6. Que lo de Foix reconexera al Bisbe lo feudo del castell de Sn. Vicens, y demes que tinga en la vall.
 »7. Que cada Senyor pot armar y traurer la gen que vulga per fer guerra, mentras no siga per anar l'un contra l'altre [4]».
 Los altres capitols son de poca monta, y ja fora de us.
 Los dits Pariatjes ô concordia esta substancialmen en observancia, y no ha suffert altres variacions que las que se han notat. Duràn los disturbits ja dits los Andorrans no suffriren cosa substancial perque ells quedaren neutrals â las cuestions dels seus Senyors.

 21. CONFISCACIO DE LAS VALLS.

 Lo dit Rey Dn. Pere tercer de Aragò confiscà al Conte de Foix la vall de Andorra per haver seguit lo partit dels seus enemichs en la guerra de Sicilia. Dn. Fernando primer de Aragò las hi torna â confiscar per haver lo de Foix aucsiliat al Comte de Urgell cuan pretenia la corona. Duràn lo tems del fisc observaren los Pariatjes, y neutralitat de Andorra.

 22. VALLS DE ANDORRA A LA CORONA DE FRANSA.

 Lo Comtat de Foix per casamens y successio passa al Rey de la Navarra francesa, y de Bearne. Enric Rey y Senyor de aquexos estats succeì à la corona de Fransa, y fou coronat y acceptat bax la nom de Enric 4 l'any de 1595 desde ex tems los Reys de Fransa son Consenyors de la vall de Andorra com a Comtes de Foix de consguen han de estar als Pariatjes per los que la vall no es de Espanya, ni de Fransa sino del Bisbe y Comte de Foix, y axis se ha quedat, y es neutral a la dos coronas.
 En la revolucio de 1791, los Francesos tragueren lo Veguer de Andorra, no volgueren la questia per haver abolit tot feudo, y los feren independens de Fransa; mes al tems del imperi tornaren las cosas com antes, ab la sola diferencia, que antes de la revolucio lo intenden de Perpinyà tenìa lo encarrec dels assuntos relatius a Andorra, y hara son encarregats al Prefet de Foix.
 En 1794 una colonna de francesos baxà fins a Andorra per anar al siti de la Seu, pero sen torna luego sens haver fet hostilitats. Si los Andorrans demanan aucsili a Fransa, lo dona contra cualsevol quels pertorbia la tranquilitat, y axi matex fan los Espanyols si lo Bisbe los ho demana.

 23. ENTRADAS DE FORASTERS.

 Cualsevol que se refugia en Andorra siga de cualsevol Naciò se li permet libre abitacio mentras no cometia cap crimen en la vall, o no maquinia contra lo gobern de Espanya, o Fransa. Contot los reos que lo Bisbe, o Rey de Fransa demanan son entregats al qui destinan. En 1823 los constitucionals entraren sens permissio per portarssen alguns refuigiats, Los realistas que al 2 de Febrer abondonaren los forts de Urgell passaren per Andorra, y marxaren a Fransa. En 1829 en los cortals de Incles, y Soldeu se formà una reunio de ecspatriats constitucionals; las tropa de Urgell, y Puigcerda ab llicencia del Bisbe anaren per prendrels; mes no feren altre cosa que ferir una dona de Soldeu que no respongué al quién vive. En 1830 lo general Sn. Miguel ab uns 500 constitucionals, sabèn que lo Comte de Espanya lo esperaba per batrel en Puìgcerdà, se gira cap Andorra y de Sn. Julià marxà cap a Civìs lo 17 de Octubre. En 1833 l'Oficial Priu, de renom Cuatre ulls perque continuamen portaba ulleras, entrà de comissio per traurer de la vall los carlistas que si refugiaban, despres de haverseli donat los aucsilis que Andorra debia en cumplimen de las ordres; se usarpa tanta autoritat; que atropellà los habitans pacifics de la vall, obligan son despotisme a commouer la juventut contra ell. Si los Andorrans se acontentaren de las amenassas, no faltaren homens de valor, tres o cuatre Carlins mes amun de Canillo lo prengueren, y portaren pres al Ros de Eroles. Mes despres fou rescatat ab diners.
 A 30 de Octubre de 1835 travessà la vall una partida de tropa Cristina, que anà acompanyar lo Gobernador de la Seu a Fransa, y tornà a passar sens inquietar a ningu. Als ultims del matex any una partida de Cerdans, y Cristins de la Seu de Sn. Julià sen portaren lo Garrofa de la Seu. Als derres de Juny de 1836 lo cuatre Ulls ab tropa entra per Aransa registrà las Escaldas, lo Fene y en Sn. Julià pretenia portarsen los monjos que tenia la Sr Rector hospedats en sa casa, mes no se li permete. En una paraula moltas altres vegadas han entrat y comés assessinats, y atropellamens contra naturals y forasters de manera que se havian format en las montanyas cuadrillas, que propriamen eran lladres. Pero lo zel infatigable de Dn. Joseph Picart primer Syndic, assistit de son collega, y de tot lo consell de la Vall ha lograt que en aquexos tems de tanta tribulacio la neutralitat, y privilegis de Andorra sigan respectats, y lo pays siga mantingut en una agradable tranquilitat.

 24. EMPRIUS.

 Los Andorrans creuen per una tradiciò que en tems passat tenian emprius de montanyas immediatas a las suas. Los de Andorra pensan que poden anar en una partida de la montanya de Lles, o Viliella, los de la Massana creuen que tenian dret de emprivar a la montanya del Bouet pagàn ô fen un petit regalo al poble de Areo. Los de Ordino y Canillo a las montanyas de Siguer, Miclos, y en la coma de Ensinyac. Per cual motiu antes de la revolucio francesa encara abservaban lo costum de enviar la vigilia de Sn. Juan als dits pobles de Siguer, y Miclos dos comissionats que prestaban lo juramen de amistat y bona correspondancia, y despres feyan un repas ab lo Mere y altre comissionat tots cuatre al hostal, y ultimamen se donaba un ball a la plassa. Los de Encam, y Canillo estan en la quieta possessio de un tros de Montanya en los Esparvés y Monmalùs que es al cap demun de la vall de la Llosa.
 Lo tros que hi ha desde lo capdemun de la Arieje fins prop del Hospitalet, que es la esquerra del riu dit la Solana de Andorra ha sigut mol tems ocasio de disputas, penyoradas, presas de bestia, y de venir à las mans los del Hospitalet y Merencs ab los de Canillo y Encamp. A pesar de tenir estos la sentencia favorable del Consell supremo de Perpinya en 1766. Mes vuy dia estan en pacifica possessio per la sentencia feta a son favor por lo Consell Real de Tolosa a 19 de novembre de 1835.

 25. ERRORS O CRIMENS DE ALGUNS SECTARIS.

 La vall de Andorra no sols quedà libre dels furors de la guerra en la contiendas dels Comtes de Foix ab los Bisbes, sique tambe dels errors, y heretgias Albigenses ab que los de Foix infectaren lo Biscomtat de Castelbo. En lo sicle disset las valls se trobaren carregadas de personas que feyan professio de la bruxerìa, y ab ex titol passaban â cometrer lo crimen de enmatsinar cuantas personas podìan. La Vall que no sabìa, o ja no podia corregir tan criminal abùs reclamà lo aucsili de la Inquisìcio de Barcelona; que ab poc tems limpià las Valls de gen tan criminals, y la purga de tals errors. Desde cual tems los zelosos parrocos en unio dels Consuls de las parroquias han bastat per mantenir la Religio pura sens mescla de cap falsa doctrina. Y debem confiar que Deu la conservarà en sa puresa continuan los Consuls actuals, y los que vindran en conservar la perfeta armonia ab los seus pastors espirituals, y oìn la sua vey com la de Deu en la correccio dels criminals, y aplicàn los castics als incorregibles. Fentho de aquex modo las valls de Andorra nosols conservaran sos usos, costums, y privilegis fonamen de sa pau, y felicitat terrena, sique tambe desterreran tots los vicis y corrupcions, per viurer en la santedat de la Religio santa de Jesucrits ab la que alcansaran la pau y felicitat en la eterna vida. Axis siga.


Englische Linie.svg


 Per confondrer la superbia especialmen dels sabis del mon Jesucrist se valgué de dotse ignorans pescadors, y permedi de ells planta en tota la terra la sua Religio. No es doncs impossible lo que se escrigué 1817 de un pobre y bon pagés de Fransa dit Tomas Martin, cual llibre se ha reimprés varias vegadas, y en substancia conta: Que l'Arcangel Sn. Rafel se aparegué al dit Pagés desde lo 15 Janer fins al 2 de Abril de 1816 unas dinou o vin vegadas manàuli anàs a trobar lo Rey manifestanli lo que debia dirli. Tomas Martin fou ecsaminat moltas vegadas per son Parroco, que lo envià al Bisbe. Lo Bisbe despres de haverlo ben preguntat, dona part al Ministre de Policia. Ab ordre de aquest lo Prefet tambe lo torna a ecsaminar, y lo envia â Paris. Lo Ministre ab parer dels metjes lo feu tancar a la Bogeria lo 12 Mars. Lo Archebisbe de Rems donà avis al Rey; S M. saben per lo Metge del Hospital, que no era boig, lo volgué veurer, y lo 2 de Abril tingué ab ell una conferencia de cerca una hora, y Tomas li digué tot lo que Langel li havià dit, lo Rey lo dexa tornar a sa casa. Lo que Tomas digue al Rey reduit en pocas paraulas es: que si lo Rey no feya justicia, no impedia la corrupcio, la impietat, la impuresa, y desordres en especial de las Carnestoltas, si no feya sanctificar los diumenges se faria un forat à la corona, que sino s' dexaba l'orgull, e incredulitat vindrian a Fransa grans desgracias, y que antes del any 1840 no hi hauria la pau.
 Se preten: que l' assessinat del Duc de Berri en tems de Carnestoltas entràn a la opera a 13 Febrer de 1820 fou cumplert lo forat a la corona, que ab las desgracias del any 1830 y sequens se castiguàren los demes pecats y l'orgull pronosticat, que si no se fa penitencia se cumplira tot lo predit per Tomas.

F I.

___________________________

Toulouse. Imprimerie de Ph. Montaubix.



  1. Es la cuantitat que cobraba de tems antic. Lo de Foix tambe cobra hara cuantitat ficsa com una cuarta part mes Feu lo pago tot enter un any al Bisbe de 8,000 sous, y l'altre any al de Foix de uns de 12,000 sous catalans.
  2. Posteriornen convingueren los Senyor en posar ells lo Jutje com ja es dit.
  3. Esta desproporcio es perque la renda de la Mitra paga al Veguer y Batlle del Bisbe un salari ficso encaraque petit.
  4. Hora nos mouen sino por lo be dé la Vall.