Relacio de la continvacio del siti de Lleyda

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

RELACIO DE LA CON-
TINVACIO DEL SITI DE LLEYDA,
de 4. del corrent mes de Iuny fins als 17. de dit, per lo Exercit de sa Magestat Christianissima (que Deu guart) gouernat per lo Serenissim senyor Comte de Harcourt, Virrey, y Capitá General en Cathalunya, etc.

Escut - Relacio 1646.jpg


Ab llicencia, en Barcelona, en casa de Antoni Lacaualleria,
Any 1646.

IESVS MARIA.


A
Ls 5. de aquest mes lo senyor de Counonge Lloctinent general del Exercit, gouernat per lo Serenissim senyor Comte de Harcourt, anà per son orde a Flix per referir exactament lo estat en ques troua dita plassa, y pendrer bon cuydado en regoneixer los puestos per hont se podria socorrer en cas de siti, despres del bon succes de aquell de Lleyda. Lo Caualler de la Valiera despres de auer tingut en aquest Camp vn particular cuydado dels traualls de la circonualacio, se ha retirat a Flix de hont ell es Gouernador, per orde de sa Alteza, tant per acabar las fortificacions que y ha ordenadas, com per hi assistir lo dit senyor de Conuonge per regoneixer be tot lo estat de dita plassa.

 La nit de dit die a las onze horas los assitiats llansaren sobre lo riu de Segre (que va molt rapit) vn brulot conduit de personas de gran resolucio, prouehit de totas las cosas necessarias pera cremar nostre segon pont, que està baix Lleyda al quartel del senyor de Counonge: hont lo senyor de Chauagnac Mariscal de Batalla per sa ausencia gouernaua dit quartel: lo qual treballà ab tal diligencia, que lo dit brulot fonch enganxat per vna fragata que tenim a cent passos del nostre pont: y auent estat tirat a la vora del riu no si trouà sino vn oficial, lo qual tenia los braços mitg cremats, per lo que hauia estat surpres del foch, que fonch causa no se poguè saluar ab los demes.
 Als 6. lo senyor de Counonge torna de Flix, y donà auis a sa Alteza que hauia trobada la plassa molt be municionada de homens, y de las demes municions necessaries, de manera que estaua en estat de suportar vn llarch siti, y de donarnos lloch de acabar aquest, y de ferhi perir los enemichs.
 Als 7. y 8. lo riu Segre vinguè de tal manera gros per causa de las neus ques fonen en los Pirineos, que tinguerem tots los treballs imaginables en guardar que los nostres pons no fossen emportats, a que la vigilancia, y cuydados de sa Alteza, y del senyor de Counonge cada hu en son quartel, assistits dels bons cuydados del senyor Marques de la Barra Lloctinent General de la Artilleria, y del senyor de Chanfort remediaren ab molta dicha.
 Als 9. a la matina los enemichs auent tingut designe de romprer nostre pont del costat del quartel del Rey, feren vna sortida de alguns dos mil homens de peu; pero vent la diligencia de la caualleria Catalana que estaua campada lo mes prop de Lleyda de aquell costat que estaua tota montada, seguintla part de altros Regiments de la caualleria Francesa, ells no gosaren empenyarse, y se retiraren ab mes prestesa que ells no eran vinguts, y no sens perdua de soldats, encara que fossen afauorits de llur cano.
 Desde 9. de dit mes no se ha passat cosa notable dins nostre camp fins lo 17. de dit, que los ferratjers de Lleyda essent tancats com son per nostres corps de guarda auançats del costat de la plassa, auentse volgut escampar dins lo quartel del senyor de Chanbon, foren forsats de retirarse per la ocasio de vint y quatre mosqueters que teniem allotjats tras de dos parets auansadas vers los enemichs; y vist asso los sitiats se resolgueren traurels de dit puesto, feren exir cent mosqueters sostinguts de sexanta caualls; la nostra gent los aguarda de molt prop, y los dona la carga tant acertadament quen matà alguns, y per la continuacio de la escaramuça donà lloch al senyor de Chanbon de fer auansar vn esquadro del Regiment de Gault, gouernat per lo senyor T. ell se mesclà de tal manera ab la caualleria dels enemichs, que despres de auerlos morts, ò nafrats alguns quinse mestres, y altres tants caualls, fou forsada de retirarse al fauor de llur mosqueteria fins al Conuent de sant Ilari, que es a tret de mosquet de Lleyda, de hont ells no gosaren auançarse mes; los nostres restants sempre senyors de ditas postas auançadas que tenien abans.
 Lo Rey Catolich, y lo Princep Baltasar son à Çaragoça de pochs dias en sa, ahont donen pressa ab los cuydados ques pot imaginar per las lleuas de las tropas promesas per los Aragonesos, à fi de obligar al Marques de Leganes a posar ab tota diligencia en campanya, lo exercit que ell deu gouernar: de que ses escusat fins al present, per lo que no està encara cumplit lo numero de las tropas que li son estadas promesas, y que serien necessarias per fer alguna considerable diuersio.
 No obstant los enemichs tenen sempre algunas barcas deuant Mequinensa, ahont ells han comensat (com ja han sabut) alguns treballs per ferhi vn pont, sie per venir socorrer Lleyda, ò per empendrer lo siti de Flix, encara que ells coneixen molt be no auerhi apariencia de fer rehixir lo hu, ni laltre designe. Flix està per lo present fora de tot temor, y nostra circonualacio està prouehida de cantitat de bonas tropas, ahont lo numero se augmenta tots los dias per las recruas que van arribant, y que sera molt prest fortificat per lo primer socorro que sa Magestat te destinat per aquest Exercit, a fi de li donar forças per obrar mes poderosament durant tota la campanya, que al comensament della.