Remeys per la matansa de la plaga de la llagosta

De Viquitexts


R E M E Y S

PER LA MATANSA DE

LA PLAGA DE LA LLAGOSTA,

EXTRETS DE DIFERENTS PAPERS, VIN-
guts á noticia del molt Illustre Consistori de Deputats del General de Catalunya, trets à llum per lo consuelo dels Pobles del present Principat; á instancia dels molts Illustres Senyors Deputats, y Oydors de Comptes del General de Catalunya, perque cada Poble elegesca de aquells los que li aparexerá mes convenient segons lo tereno.

SE EXORTA A TOTOM, QVE NO DEXEN DE FER TOTES
quantes devocions pugan, perque Deu Nostre Senyor nos mire ab vlls de sa infinita misericordia.

Any
1688.


En Barcelona: Estampats per manament de dit molt Illustre
Consistori, en casa de Rafel Figuerò.



IESVS, MARIA,IOSEPH, Y S.IORDI.

SEGVEXENSE LOS REMEYS,

LO PRIMER

ES LO QVE HA TRET A

LLVM LO REAL CONSELL, LO

qual lo manà publicar per tot lo Principat,
que es del tenor

seguent.


C
ONSIDERANT sa Excellencia, y Real Consell los estragos llastimosos ha causat, y amenaça la Llagosta, afligint diferents Termens del present Principat, devastant en alguns totalment los fruyts, y en altres en pars, ocasionant en tots los Llochs ahont ha arribat dany considerable, y atenent à que se và de cada dia estenent de uns á altres districtes molt distants, y que à mes de las calamitats se han originat fins vuy desta Plaga, podrian resultarne altres molt majors en avant, si ajudats de la Divina Clemencia nos desvellassen los naturals, en precaucionar los remeys, que tant urgent necessitat demana. Desitjant la Excellencia la conservaciò, y alivio del Pays, com a materia de son primer cuydado havent ab molta premeditaciò ponderadas las circunstancias, y consequencias de aquest negoci de tanta importancia per lo be publich; ha resolt prevenir lo contingut en los Capitols seguents.

 PRIMERAMENT, regonexentse, que en tots los apretos, y afliccions lo principal, y mes eficás consuelo, se ha de implorar de la Ma de Deu Nostre Senyor, y de sa infinita Misericordia; perçò sa Excellencia ha posat en la consideraciò dels Prelats Eclesiastichs, que disposen ab tota brevedat, y ab lo zel, que correspon á los Oficis, y Carrechs las devocions mes proprias pera aplacar la yra Divina, com son pregarias, dejunis, vots, penitencias, y altres actes de virtut, y remeys espirituals; y pera que no reste Nostre Senyor ofès ab escandols publichs, y delictes atroces, sa Excellencia ha ordenat, no sols que se evitassen semblants desordes, sinò tambè las ocasions de que podrian sucitarse, lo que ab tota aplicaciò se vá executant, y se mana als Ordinaris, axi Reals, com de Barons, observen, y observar fassen lo mateix, perseguint amancebaments, jochs illicits, y blasfemias contra la honra de Deu, y de los Sants, y qualsevols altres coses de mal exemple.
 ITEM, per quant la voluntat de Deu Nostre Senyor es, que per nostre part ab medis humans procurèm obviar esta Plaga, ponderant, que en tres temps principals, convè fer las precaucions mes essencials. Lo primer, quant las Llagostas se apletan, en lo qual temps se condideran dos operacions dellas, ço es lo disposarse per covar los ous, y lo covarlos immediatament. Lo segon despres de haver ovat, y quant avivadas estàn per volar. Lo tercer, quant començan a pendrer la volada, y se escampan per la terra. Perçò se aniràn proposant los remeys per cada hu de dits temps en particular. En orde al primer, que es quant se apletan per fer los ous, y quant los tenan fets, lo que succeheix en lo mes de Agost, ò en altre temps poch menos avançat, se judica molt important, ques llaure la cara de la terra, y ahont nos podrà llaurar ques cave; perçò se diu, y encarrega se fassen estas diligencias ab tot cuydado; y que las Llagostas, canons, y ous se hauràn trobat per medi dellas, se sepulten en uns clots, pous, ò sitjas molt fondos los que aparexerán necessaris, que por est efecte se han de fer, y que posadas alli se esclafen, y cubren ab cals viva, y deprès se rublescan de terra, lo qual medi se creu es millor, que cremarllas per la corrupciò que donan quant se creman, y per altres perills podrian sobrevenir; advertint, que hi ha de haver sis palms de terra ben apretada ab massas, ò picons, atapantla com quant se fa una tapia, y ultimament aplicantse sobre un montò de terra, per evitar, que per los poros de ella transpiren los vapors corruptos.
 Y en cara que la cals viva se judica ser lo mes eficas remey pera consumir ditas Llagostas, y fa llavors; pero en defecte de ella se haurian de offegar dins uns vasos plens de aygua salada de mar, ò de dolsa mesclada ab la sal, en la qual haguessen bullit alguns medicaments convenients, com son cogombres amarchs, ò rels y fullas de la matexa planta, llubins, y altras cosas amargas preservativas de corruptela, y desprès enterrarlas en los pous, com se ha dit.
 ITEM, en lo segon temps en que ditas Llagostas seràn nadas, fins à que volan, ab flassadas, llansols, ramas, y altres cosas semblants, se han de matar, y soterrar en la propdita forma.
 ITEM, en lo tercer temps en que començan à volar, se van escapant per la terra, y no tenan prou forças pera volar molt alt, al qual temps tambè se redueix lo estat en que caminan, se han de recullir axi mateix ab flassadas, llansols, y altres cosas semblants, y se ha de fer lo demes que sobre està advertit.
 Y per quant en lo mateix temps moltas dellas se llançan per las sequias, y per los Rius, se han de recullir en la forma expressada en los capitols antecedents.
 Y respecte de que trobantse las Llagostas en las voras del mar, ò en Rius, Rieras, ò altres ayguas, se podrian matar ab un instrument que los Pescadors anomenan cop, ab lo qual se pescan las llissas à la encesa, y entrantsen moltas dins de las ayguas, podrian pescarse ab lo instrument, ab que se pescan las çabogas, ò ab lo prop anomenat del cop, y sepultarlos en la forma dita ab los capitols precedents. Perçò se usará destos remeys conforme las ocurrencias dictarán mes convenir, pera que lo peix del mar, ò de ayguas dolças no se inficione, y danye á la salut dels homens, no permetent reste en ningu de dits temps multitut dellas sobre la terra, ò la vora de las ayguas, ni dintra, antes be soterrantlas en quant se puga.
 ITEM se prevè, que las diligencias alt referidas, se han de fer una, y moltas vegades, y totas las que convingan, encara que sia per molts mesos, y per est effecte los Ordinaris Reals, y de Barons donaràn los ordes seràn menester, pera que acude al treball la gent serà necessaria, sens que per causa tant precisa se eximesca en son cas persona de qualsevol grau, estament, ò condició que sia, axi en lo contribuir al gasto, com à la fatiga, y ajudar ab tot lo que se offeresca per açò, á que tambè donaràn calor los Consellers Iurats y Paers de las Vniversitats, acudint los de una part à la altra, conforme la necessitat, y estat de las cosas dictará, y à est fi sa Excellencia, y Real Consell destinarà tambè los Ministres seràn convenients.
 ITEM, encara que se tenen esperanças molt fundadas, de que ab las sobreditas, y altres diligencias se preservaran las contingencias de infestarse las ayguas, ab tot en cas succehis esta desgracia (lo que Nostre Senyor no permeta per la suma bondat) se encarrega als Ordinaris, com Reals, com de Barons, que en continent hi haurà recels de açò, fassan publicar Cridas prohibint ab grans penas, que personas, ni animals began de ditas ayguas suspitosas. Entenentse tambè compresas en estas prohibiciò, gallinas, ous, y qualsevols altras cosas en que recayga suspita de estar infestas, lo vs de las quals se llevarâ totalment.
 ITEM, volent donar providencia à que per ocasiò de las ayguas no patescan las personas, y animals, ni se inficionen los ayres, se diu y mana, ques tanquen los pous, y bassas, fent parets, ò pals per impedir la entrada de las Llagostas en la millor manera, que executar se puga.
 Y perque las sobreditas cosas vingan à noticia de tots, se ha manat imprimir la present Instrucciò, que se envia als Pobles mes numerosos del present Principat, peraque los Veguers, Batlles, demes Iusticias dells, los Iurats, Consellers, Paers, y Procuradors, axi Reals, com de Barons, y altres á qui toque, executen, y fassen se observe lo expressat en dits capitols, y tot lo demes convinga per lo remey de que se necessita.




ALTRES REMEYS, QVE HAN VSAT
la Ciutat de Lleyda, y altres Pobles
circumvehins, del tenor
seguent.


L
O primer fonch llaurar los robles, à parts hon están: Aquest remey fonch de poch profit, pero jo ho atribuesch a que sols se llaurà vna vegada, y judico aprofitarà molt sis fa ab lo modo que he vist estar notat per alguns DD. Es à saber, llaurant dos, ò mes vegades la part hont están los canudets, vna al dret, y altra al travès, y ab les orelles del aladre, ò arreu petites, juntes, y baixes.

 Y si en les parts de llenya voldràn fer formiguers de aquesta terra moguda, serà aniquilat del rot la llavor, perque se cremaràn los canuts moguts, y lo que no se avrán arrencat ab la rella, ò aladre.
 Lo segon, y mes principal es, triar, y separar los canuts de la terra, y donarne vn tant per quartera, y aquestos posarlos en sitjes, ò valls ben enterrats, ò llançarlos al Mar, ò Riu, ò cremarlos, regulantho, segons les parts, y la quantitat que sen recullirà.
 Altres Pobles hont la terra serà mes movil, y fluxa, vsen de vnes pales de ferro, ab que acostuman limpiar les eres, raurer los puestos, y parts de la cria, y desprès en aquelles parts possarh llenya, y foch.
 Tambè crech fore bon remey lo posar en vn, ò mes munts la terra moguda, y llaurada, ab los canudets, ò fer vn vall, y soterrarla, perque segons diu, ha provat un Curiòs, que enterrà vns canudets dins vn cove de terra, sols nasqueren los que posá à la cara de la terra, pero los que tenien qvatre dits, y los quen tenien mes, encara que se avivaren en venir lo temps, no empero pugueren exir de devall la terra, y se trobaren ofegats, y morts.
 Lo segon temps en que se deu matar la Llagosta, es desprès de ser nada, fins à que bole, y en aquest temps los remeys de que ha vsat esta Ciutat, y los comarcans son molts.
 Lo primer es, matarles ab vns massons; y de aquest enginy sols se pot vsar als matins, o quant fa lo dia nuvol, que la Llagosta està à munts, com si fos eixams de abelles, y la frescor la detè, y li done espera; que sent sol luego se escampe.
 Lo segon remey, ò enginy es, fer vns valls serca ahont està apletada, y à la part de Sol ixent (perque de ordinari salte à esta part) y desprès de estar fet, ab vnes rames anarla tocant, y guiant al vall y enrrunarla en ell; y de aquest remey han vsat molts Llochs del Aragò; y es remey, que tambè se pot fet quant bole la Llagosta, pero sols es bo per als matins, y per als dies de nuvol, que no pot volar en alt.
 Lo tercer es (si la terra es plana) lo rodet, ò pedra en que se fan, y aplanan les eres, lo qual tire vn parell de mules, y lo fan passar per damunt les Llagostes, y de aquest sols sen vse als matins, y dies de nuvols, quant se troben apletades, y de aquest han vsat alguns Llochs del Vrgell; com Torregrosa, y asseguren ne mataren moltes; y lo mateix se pot fer ab vna biga.
 Lo quart es rodar lo rogle, ò puesto hont està la Llagosta, de palla de arros, ò altra, riscla, ò altra brossa, y pegari foch tot a vn temps; y anant llansant de aquella brossa, palla, ò riscla dins de aquell rogle hont está la Llagosta, y continuarho fins à que estigue estès lo foch per tot lo rogle.
 Lo quint, y mes vsat en Lleyda, es lo dels buitrons, ò borrasses ab vn sach al mitg, ample de la boca, y estret del sol, y posantlo destès á la part hont và caminant la Llagosta, tocantles, ò guiantles; y quant ja lo buitre està ben negre de Llagosta, lo clouhen, y les fan caurer dins del sach, y les porten à vns clots (ques deuhen fer) à enterrarles, y ofegarles ab la terra que sels llanse de damunt.
 Lo sisè, y vltim, es lo de mes profit, de tal manera, que aplicantse cuydado se mate tota sens escaparne apenes vna, y se mate ab molt descans; veritat es, que nos pot fer aquest remey, sino en part de seqvies, y se ha de fer segons la aygua, y lo terreno, y aixi se diu, y adverteix: ques deuhen ben escombrar, y esbrossar les sequies, y si pot ser eixamplares, deixantles ben espaciades; y per quant al temps de avivarse la Llagosta, que es de ordinari als primers de Abril, creix la erba dels caixers, ò ribes de les sequies les canuhilles, y altres erbes ques fan, y neixen dins de la mateixa aygua, serà be en aquest temps fer novament esbrosar, y traurer tota aquesta erba, perque per poca que sia, se vá detenint la Llagosta en ella de poch en poch, y sen fa vna gran molada, ò rebals, y sen ixen moltas.
 En les sequies que no porten molta aygua, y son caixer, ò riba no es alta, se fan vns sachs de drap de marfegues clar, poch menos amples del que ho es la sequia, y en cada vna part de la boca del sach, se deu cosir vna barra vn poch mes llarga, que la boca del sach; y aquestes dos barres cosides à la boca del sach, se posaràn, la vna dins de la aigua, vns quatre dits, y la altra se lligarà ab altra barra travesera, que se ha de posar de caixer à caixer, ò de riba à riba de la sequia, y per açò ha de estar vn poch vbert de cada costat lo sach, y aixi que la aygua entre per dins del sach, y ab ella la Llagosta que aporte, la qual se quede dins, y a la aygua no se li impedeix lo curs, per ser lo borrás, ò drap clar. Y despres que apareixerá havem la Llagosta, que podràn traurer los homens, á este efecte destinats, traurán lo sach ab la Llagosta, y la enterraràn en les sitges, ò clots que tindràn alli previnguts pera est efecte. Advertint, que de tant en tant hi à de haver vn sach, ò parada de estes, tant quant te de tosa, ò enfront la Llagosta, que va venint, y vn mes avall del encontre, ò enfront que aporta la Llagosta, pera que quant se trau lo sach pera buydar la que va passant, vinguè à quedarse en lo vltim sach, que està fora del encontre de la Llagosta.
 En les sequies empero que hi à bastant aygua, y tenen lo queixer, ò marge alt, se ha de posar vna biga quadrada de part à part de sequia, no de dret à dret, sino es al sesgo, y esta no ha de roçar al aygua, y serveix de pont, y à la cara de esta viga gran se han de possar vnes tres, ò quatre estaques, que estiguen ficades baix en lo sol de la sequia; y à la cara de estes se ha de possar vn cañis, que arribe de part à part de sequia, lo qual se mantindrà ab les estaques, y aquest cañis ha de estar forrat de vn borrás de marfega, y no ha de entrar sino es un pam, ò vna ma dins de la aygua, pera que no se empedesque lo curs, y corrent della, y no se rebalse, perque rebalsantse que de la aygua morta, y arribe à herbes del caixer, y sen ix la Llagosta; y al cap mes fondo, ò mes atràs de aquesta parada se ha de romprer lo caixer, ò riba de la sequia, fent un portell dalt á la superficie de la aygua, de tal manera, que per ell ne isque vna regadora, y ab ella eixirà tota la Llagosta, cahent juntament ab la aygua; y á est portell, y salt de la aygua, se possarà vn sach de borràs marfega ab mig sercol en la boca, formantlo com vn arch de ballesta, y a cada costat del sach vna barra que puje desde sol, fins à la boca, y se possarà al salt de esta aygua, de tal manera, que la rebe tota, y ab ella rebra tambe la Llagosta que damunt, com a esquma; y com lo cañis, y parada està al sesgo, llantse tota la espuma, y superficie de la aygua, y ab ella la Llagosta al salt, ò portell. Y en estar lo sach ple, possarni vn altra, y anarlo a buidar als valls, ò sitjes, ques tindrán prevenguts pera enterrarla: Este es lo millor enginy, y mes descansat, que se ha experimentat, y se deu fer en sos puestos, ço es hont salte la Llagosta, y mes avall de hont salte, buscant bon terreno, perque estes parades nos poden fer en totes parts, y fent les que apareixerà ser mes convenients.
 Pera est remey, y enginy, se adverteixen tres coses, es a saber, ques llanse la aygua del portell, se fará en les parets de cañis, y biga en algun brasal, que estigue ben fet, y net, y si pot ser, que vage al Riu, ò al Mar, per si acàs hi havie algun descuit en los que assistiràn, quen deixassen escapar algunes.
 La segona, y mes digna de reparo es, que per quant la Llagosta va sempre per lo fil, y corrent de la aygua, y en les sequies hi a moltes colsades hont se arrime, y se ha vist escapar molta Llagosta en aquestos puestos, y altres en que se retorne, y se rebalse la aygua; se diu, que en aquestos puestos se posaràn trosos de caña, ò bastons ben llisos, ficats en lo queixer, y a la cara de la aygua punta pera vall assi al corrent, perque desta manera les cañes, ò bastons la retornen al corrent, y al fil de la aygua, sens donarli lloch de agafarse en lo caixer, y en va. La tercera es, lo desfer los ponts, ò ferhi cremar brosa, ò estarhi algu que la desvie; perque sino sels empedeix lo pas dels ponts, sen entre per ells a les hortes.
 Tercio, ò en lo tercer temps ques deu treballar en matar la Llagosta, es quant bole; y en aquest temps lo remey es fer valls fondos, y ferles caurer en ells a la matinada, y al tart, y en dies de nuvol, que estàn torpes, y no arrenquen bolada (com se ha dit) de aquest remey se han valgut alguns Llochs.
 De altras han vsat alguns Ciutadans de esta Ciutat, com son fer fum en les heretats, y en lo fort del Sol mourer lo blat, ò ordi hont está la Llagosta, ab vna soga, y per ço nols referesch.
 Y finalment, pera vns, y altres de aquestos tres temps, ne porten molts los DD. y senyaladament Cassio Dionisio en lo tractat, que fa de Agricultura, lib. I 3. cap. I. hont refereix diferents remeis, Ioan Quiñones en lo dit cap. 3. quel rubrique de esta manera: como se remedian los daños que hazen las Langostas.




ALTRES REMEYS VINGUTS DEL REGNE DE
Aragò, del thenor seguent.


L
OS remedios naturales humanos, les dividerè en tres diferencias de tiempo: Porque en tres estados se pueden considerar, y desterrar las Langostas; conviene à saber, en cañutillos; quando saltan, y buelan poco como agora; y quando son grandes. En cañutillo se matan, arando entonce las heredades, y tierras donde las ay con las orejeras de los arados baxas, y los surcos juntos, que de ordinario son partes incultas, y no labradas, dandole algunas bueltas se entierran, y encubren los huevos, y cañutos, y los que no, sacandolos de su lugar, y estando descubiertos encima de la tierra, el Sol, è inclemencias del tiempo los consume, ò las aves se los comen; y assi perecen muchas Langostas, que avian de serlo. Esta diligencia por ser á los principios es importante, pues mueren en los huevos antes que nacen. Esta efectuò en la Ciudad de Huete por orden del Consejo Supremo de Castilla Don Iuan de Quiñones, y dize se matò en cuñato mucha Langosta.

 La misma executo en la Vila, y partido de Consuegra Don Francisco Salvatierra con consejo vniversal de todos los Labradores, pues vnanimes acordaron, que el tal remedio consistia en arar de dos rejas las tierras en langostadas, que por tales estuviessen con sus apeos. Pero que esta labor convenia, para que fuesse de provecho, hazerla dando los surcos juntos, y las orejeras del arado baxas, y cortas; porque de otra suerte no se conseguiria el fin de acabar con los cañutillos. Y lo convence la razon; pues las orejeras en la forma referida, y la reja llevando juntos los surcos, rompen el cañuto que topan, y ponen los demás sobre la superficie de la tierra, para que lo consuman las inclemencias del Cielo y aves del campo. Las tierras enlangostadas, y dehessas, que son de pasto comun, deven arrarse de dos rejas, y romperse a costa de los bienes comunes; y si no tuvieren las Comunidades para ello, entra la piedad, y obligacion de los Señores Diputados del Reyno, para determinar, y executar lo que pareciere ser mas conveniente.
 Cardano dize, que quando la Langosta está en cañuto, que es quando los huevos estàn metidos en la tierra, se ha experimentado, que quemando los campos, y heredades donde están, le acaban, y consumen, y no nacen de ellos las Langostas. Aldrobando afirma, que con quemarse la superficie de las tierras enlangostadas, se consumen los cañutillos; pero tengo por remedio mas seguro el arar de dos rejas en la conformidad que se ha referdio; pues se ha logrado de esta suerte en fin de extinguirlas en cañuto en Andalucia, Castilla, y la Mancha.
 El segundo tiempo, y estado de las Langostas, es quando saltan, y buelan poco como agora; y el remedio mejor, es, cojer vnos buytrones hechos de anego, anchos por arriba, y estrechos por abaxo, y seis ù ocho personas en cada buytrn, coje gran cantidad de ellas, tanta, que matarà cada buytron todos los dias cinco, y seis cahizes, segon la Langosta và creciendo, y despues metiendolas en vnos hoyos, y cubriendolas con tierra, las ahogan, y matan. Pero se ha de hazer esto antes que salga el Sol, que las caliente; porque con el fresco de la noche, y mañana estàn entorpecidas, y encogidas, y con el calor se alientan, y buelan, y no se cojen, ò se cojen mal, y assi todas vienen de partes calidas, y no de frias, y el viento que de ordinario las trae, es el Austro, y no el Aquilon.
 Don Francisco Salvatierra assegura en vna carta que escriviò al Supremo Consejo de Castilla, y otra a Don Iuan de Quiñones, que solo en la Dehessa de Alcudia mataron, y enterraron passadas de ochenta mil fanegas de Langosta, y que constava de ls testimonios de los demás Lugares, aver excedido el numero de quinientas mil fanegas, que parece cosa increyble por cierto. Suelen darse à cojer por celemines, y fanegas, dando vn tanto por cada medida. Assi lo dispuso el Santo Pontifice Estefano Sexto en Roma en año 885. y Hercules Segundo, Duque de Ferrara, el año 1542. Pero advierto, que como el remedio de los buytrones es tan eficaz, será necessario que se apliquen à executarlo, sin reparar en el gasto, aunque contribuyessen con algunas partidillas todos los Lugares del Reyno; y por ser medio tan aproposito, comprò en su Comission Don Francisco Salvatierra passadas de treinta, y tres mil varas de anego para socorrer los Lugares enlangostados. Y no faltan Libros, y Autores que señalan las personas que estàn obligadas à contribuir para atajar vn daño tan vniversal, y pernicioso contra la vida del hombre. Y assi ensanchen por amor de Dios los coraçones, y obren con eficacia antes que se nos passe el tiempo, y la conjuntura.
 El tercero, y vltimo estado de las Langostas, es, quando son grandes, y entonces es mas dificultoso el remedio para atajarlas en comun; pero los particulares podrán aplicar en sus campos alguno, ò todos los remedios siguientes.
 Primó, colgar algunos murcielagos muertos en los arboles mas altos, que huviere en las mieses; assi lo escriven Cassio Dionisio, Giraldo, Arabio, y otros muchos Autores experimentados.
 Secundo, coger muchas Langostas, y quemarlas en los mismos campos, ò en sus margenes; porque en llegar el olor a las demàs, las dexa sin sentido, y parte dellas se mueren, ò el Sol las consume, y acaba. Y esto es natural; porque lo mismo sucede en los Escorpiones, que si se quema vno destos, los demás huyen, ò se dexan coger; y en las Hormigas, como se vè cada dia por la experiencia, y tal vez sucede lo proprio en los demás animales. La causa destas operaciones no es facil saberlas, assi como no alcançamos, en que consiste la virtud con que el imàn atrahe el hierro, y las piedras estancan la sangre. Oleo Magno dize, que para sacarlas de las mieses cojan vnas teas de pino encendidas, y corran de vnas partes a otras de los campos, y las haràn huir. Estos, y otros remedios trae nuestro Vicencio Belvacense de Autores antiguos, y experimentados. Los quales se han executado en Castilla, la Mancha, y Andalucía muchas vezes, embiando el Consejo Supremo vn Iuez a las tierras enlangostadas, y con el dinero, que liberalmente alargaua el Rey nuestro Señor de sus Arcas Reales, y contribuìan todos los Lugares del contorno, se han librado de semejante Plaga.




ALTRE REMEY EXPERIMENTAT EN LA HOR-
ta de Santa Clara de la present Ciutat de Barcelona, a la
matinada, ò, à la tarde, quant les Llagostes
estàn mes torpes.


L
O Hortolà de dita Horta en la ocasiò que dita Horta estava en extrem afligida de la dita Plaga, prenguè vn sedàs, ò garbellet petit, la riscla del qual tenia de alçada cosa de 2. palms, la pell del qual era de pregami llis. Y dit Hortolà ab dit garbellet de rebolada anava secudint las Plantas de dit Hort, fent caurer cada vegada moltes Llagostes dins dit garbellet, ò sedàs; y casi al mateix temps trabocava dites Llagostes dins de vn sach, que vn minyò li aportava a son costat; y en tenirne dins dit sach cosa de vns tres, ò quatre cortans de dita Llagosta, ab lo mateix sach la percudia per terra ab violencia, fins á tenirla morta; y luego la enterrava en vn lloch destinat, y tornava a fer la matexa diligencia; y en esta conformitat experimentá grandissim alivio en dita Horta.



ALTRES REMEYS PORTAN LOS DOCTORS.


C
COM es lo dotar ditas Llagostas a vna certa suma de diner per quartera, com se experimentá en la Ciutat de Milà en lo any 1542. que en espay de molt poch temps sen vmpliren 12. mil sachs. Vulla Nostre Senyor per la infinita Misericordia, que estos remeys, ò altres aprofiten, com desitjàm. Sic. fiat, fiat. Amen.


F I N