Resposta als catalans

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Resposta als catalans

de
tots els signataris a sota especificats

Manifest de resposta al Missatge als mallorquins, publicat a La publicitat el 10 de juny de 1936
'
logo Viquipèdia
Informació sobre el text

Signat per elements representatius de totes les disciplines intel·lectuals, acaba d’ésser tramès als mallorquins un missatge que és alhora d’agraïment per elevades aportacions rebudes i una invitació a intensificar les actuacions conjuntes per un ideal comú de cultura i per un envigoriment de les forces de cohesió moral, social i patriòtica, avui més necessàries que mai en la vida dels pobles.

Ni la més elemental cortesia pot deixar incorrespost aquest reconeixement dels catalans d'avui a tot allò que l'escola mallorquina aportà a la renaixença literària catalana, des dels primers Jocs Florals restaurats, ni la sensibilitat col·lectiva més rudimentària pot esquivar la meditació davant el fet viu d'una cultura catalana, arbo-rada pels seus capdavanters com un estendard de futures victòries a la proa d'una nau de salvació enmig de la depressió espiritual que travessa i amenaça el món de l'Occident.

Per això, amb la nostra simple condició de mallorquins conscients, hereus i dipositaris d'una tradició que ens emmotllà, i en la transmissió de la qual està el secret de la nostra subsistència com a poble, elevem aquí la veu per contestar aquell missatge.

Amb la nostra resposta volem fer primer que res la triple afirmació d'una unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és, per damunt de tota política, la terra on és parlada la mateixa llengua nostra. I afirmació que adrecem a la Catalunya immortal, la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull, la que ressorgí triomfant el dia que un mateix esperit començava d'agermanar, en els inicis d'una renaixença gloriosa, els primers vidents d'enllà i ençà de la mar votats a la restauració de la nostra llengua.

Des que el Rei En Jaume en 1229 conquistava Mallorca, la nostra illa ha seguit el seu camí per la història, coincident a voltes i d'altres divergent, unida o separada políticament de la Catalunya occidental. No ens importa ara. Una realitat ha surat per damunt de totes les altres, en tots els temps, a la nostra terra, i és la realitat única, incommovible, de la llengua viva. I amb aquesta realitat ens emparem avui per afirmar-nos a nosaltres mateixos, segurs de la força incoercible que l'idioma representa, i en la qual fiem totes les esperances de durada com a col·lectivitat humana, arrelada en un solar comú i dotada d'un esperit i d'una fesomia pròpia.

L'afirmació d'una llengua és també l'afirmació d'una cultura. No creiem equivocar-nos en assegurar inscrit l'esdevenidor cultural de Mallorca en l'òrbita de gravitació que la llengua li assenyala. I en ratificar públicament l'adhesió a aquesta llengua i a la seva cultura, no entenem renunciar a cap de les característiques que han modelat al llarg dels segles la nostra fesomia popular, de la mateixa manera que han particularitzat la varietat del parlar mallorquí, dins la unitat inexpugnable de la llengua catalana. Som i serem fidels a una Mallorca que es vol afirmar profundament mallorquina i exaltar així la seva íntima i autèntica personalitat.

Davant el miracle vivent d'una cultura catalana que desplega als nostres ulls la seva carta de ciutadania en els centres de la cultura universal, no defugim de prendre posicions al seu redós amb tota la modèstia del nostre esforç. Aquesta adhesió, instintiva més que no reflexiva, tal volta fins avui, hem de fer-la conscient, viva i estesa a tot el nostre poble. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells actes i projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança.

Signants[modifica]

Alfons Aguiló

Eugeni Aguiló, perit agrònom

Francesc de S. Aguiló, metge

Francesc de S. Aguiló, professor

J. Aguiló de Son Servera, metge

Gaietà Aguiló, president de la Secció Acadèmica de Sant Cosme i Sant Damià

Antoni Albertí, metge

Guillem Alcover, notari

Pau Alcover de Haro, advocat

Gabriel Alomar i Villalonga, publicista

Gabriel Alomar i Esteve, arquitecte

Bartomeu Amengual, secretari de la Cambra de Comerç de Barcelona

Manuel Andreu i Fontirroig, escriptor

Andreu Arbona i Oliver, escriptor

Miquel Arbona, escriptor

Miquel Arrom, mestre

Pere Aulí, mestre nacional

Bartomeu Barceló, escriptor, prevere

Pere Barceló, professor

Miquel Bauçà i Morell, advocat

Rosa Bennàssar, presidenta del Foment de Cultura de la Dona de Sóller

Bartomeu Billoch, escriptor

Miquel Bisbal, metge

Jaume Busquets i Mulet, professor mercantil

Da­mià Canals, llicenciat en Filosofia i Lletres

Joan Capó i Valldepadrines, inspector de Primera Ensenyança

Jaume Cirera i Prim, químic

Guillem Colom i Ferrà, poeta

Guillem Colom i Casa­noves, geòleg

Jaume Colom

Miquel A. Colomar, escrip­tor

Jaume Comes, metge

Andreu Crespí i Salom, professor

Emili Darder i Cànoves, metge

Miquel Deyà, mestre

Miquel Dolç i Dolç, poeta

Llorenç Maria Duran, escriptor,

Josep Ensenyat, professor

Fèlix Escales, advocat

Joan Estelrich, escrip­tor

J. Feliu, advocat

Bartomeu Ferrà, pintor

Miquel Ferrà, llicenciat en lletres

Andreu Ferrer i Ginart, director de l'Escola Graduada P. Garau

Antònia Ferrer, apotecària

Jaume Ferrer, odontòleg

Margarida Ferrer, mestressa nacional

Josep Font i Tries, doctor en Filosofia

Miquel Font i Gorostiza, advocat

Baltasar Forteza, president de l'Orfeó Ma­llorquí

Bartomeu Forteza, enginyer agrònom

Guillem Forteza, enginyer de Camins

Rafael Forteza, crític musi­cal

Josep Forteza-Rey, odontòleg

Ignasi Forteza-Rey Forteza, odontòleg

Lluís Frontera, metge

Vicenç Furió i Kobs, presi­dent de la Comissió de Monuments

Gabriel Fuster i Mayans, advocat

Joan A. Fuster, pintor

Salvador Galmés, director de l'edició de les Obres de Ramon Llull, prevere

Miquel Garau i Massanet, perit industrial

Antoni Garau, professor

Llorenç Garcias, botànic

Antoni Giménez i Vidal, director del Museu Arqueològic Lul·lià

Bernat Jofre, advocat

Bernat Juan i Juan, director del Laboratori Municipal de Palma

Vicenç Juan i Serra, industrial

Joan Llabrés, corresponent de l'Aca­dèmia de la Història

A. Llobera, president dels «Amics d'En Costa»

Josep Malbertí, conservador del Museu de Bellver

Joan Marqués i Arbona, director de «Sóller»

Miquel Marqués i Coll, periodista

Jaume Mas i Porcel, músic

Joan Mascaró, professor

Miquel Massutí i Alzamora, del Laboratori Oceanogràfic

Gabriel Mayol, metge

Josep Mayol i Tries, odontòleg

Maria Mayol, professora

J. Mir i Pena, metge

Josep Miró i Pastor, advocat

Francesc de B. Moll, director de l'Obra del Diccionari i de la Biblioteca «Les Illes d'Or»

Faust Morell i Gual

Ramon Morey i Antich, mestre

Antoni Mulet, agent de Duanes

Joan Mulet i Roig, advocat

Andreu Muntaner i Vanrell, professor

Joan Muntaner i Bujosa, escriptor

Guillem Nadal, secretari d'Ambaixada

Bernat Obrador, ex-tinent d'alcalde

Bartomeu Oliver, director de l'Institut Tècnic Eulàlia

Miquel Oliver i Maimó, músic

P. Oliver Domenge, apotecari

Andreu de Palma, O.M.C.

Mateu Palmer, odontòleg

Joan Palou, apotecari

Antoni Parietti i Coll, enginyer de Camins

Martina Pascual, bibliotecària

Joan Petro, mestre

Josep Picó, director de l'Orfeó Mallorquí

Antoni Pisà, advocat

Joan Pisà i Ensenyat, odontòleg

Antoni Pons i Pastor, historiador, prevere

Fèlix Pons i Marquès, advocat

Joan Pons i Marquès, llicenciat en Lletres

Ferran Pòrcel, doctor en Història

Josep Quinyones i Veny, advocat

Rafael Ramis i Togores, periodista

Pere A. Reus, advocat

Gaspar Reynés, metge

Gaspar Reynés i Quintana, advocat

Antoni Reynés, odontòleg

Guillem Roca i Waring, advocat

Ignasi Ribes i Muntaner, professor

Antoni Rosselló, pèrit agrònom

Bartomeu Rosselló-Pòrcel, llicenciat en Lletres

Marià Rovira, metge

Gaspar Rul·lan i Garcias, membre de la «Royal Photographic Society of Great Britain»

Miquel Sacanell, escultor

B. Sagrera, mestre

Antoni Sagristà, dibuixant

Maria Antònia Salvà i Ripoll

Antoni Salvà i Ripoll, director de «La Nostra Terra»

Baltasar Samper, músic

Josep Sampol, metge

Joan Sanxo i Llodrà, mestre nacional

Francesc Sanxo i Sagaz, metge

Joan Sanxo-Tous, secretari de l'Associació per la Cultura de Mallorca

Elvir Sans i Rosselló, pre­sident de la Societat Arqueològica Lul·liana

Bartomeu Sastre

Gabriel Sastre, mestre nacional

Antoni M. Sbert, director de l'I. d'A.S. Universitària

Joan Sbert, llicenciat en Lletres

Josep Serra, apotecari

M.M. Serra Pastor, escriptor

Pere Serra, mestre nacional

Pere Serra, metge

Jaume Serret i Ramis

Àngel Soler, mestre

Francesc Sureda i Blanes, regent de l'Escola Lliure de Lul·lisme

Josep Sureda i Blanes, president de l'Associació per la Cultura de Mallorca

Miquel Sureda i Blanes, president del Museu Regional d'Artà

Joan M. Thomàs i Sabater, director de la Capella Clàssica

Andreu Torrents, veterinari

Jaume Torrents, apotecari

Joan Torrents, mestre

Martí Torrents, apote­cari

Joan Trian, metge

Joan I. Valentí i Marroig, psiquiatre

Da­mià Vidal, notari

Francesc Vidal-Burdils, escriptor

Martí Vila, metgeJoan Trian, metge

Joan I. Valentí i Marroig, psiquiatre

Da­mià Vidal, notari

Francesc Vidal-Burdils, escriptor

Martí Vila, metge



PD-icon.svg Aquesta obra pertany al domini públic. (Més informació...)