Romancer popular català/La romeua del Mont-serrat
Lo romeu e la romeua
anaren al Mont-serrat:
la romeua está prenyada,
lo romeu va boy descalç.
Qui de la Verge confia
no roman desamparat.
Ajudau-nos tota hora,
princesa del Mont-serrat!
En essent a mija costa,
la romeua va de part.
Ja se-n gira a la mà esquerra
e veu qu' és lluny de poblat;
a mà dreta va girar-se,
troba una dona al costat...
«Quí sou vos, la bona dona,
que axí m' haveu ajudat?
— Jo som Aquella beneyta
que tant haveu demanat.
—Si sou Aquella beneyta,
lo meu fill vos sia dat;
fèu-lo frare, fèu-lo monge
o abat del Mont-serrat,
—No serà frare ni monge
ni abat del Mont-serrat,
sinó un àngel entre-ls àngels
quì cantarà al meu costat.»