Romancer popular català/Los tres tambors

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca




LOS TRES TAMBORS

Si n' eren tres tambors,
qui venen de la guerra:

dels tres lo més petit
porta un pom de rosetes.
          Ram, ram, pataplam.
La filla del bon Rey
exid' és en finestra.
«Tambor, lo bon tambor,
donau-me una roseta!
—Donzella, qui la haurà
serà la sposa meua,
lo ram no-us daré jo
que no-m deu la amoreta.
—La haveu de demanar
al peyre y a la meyre:
si ells vos ne fan dò,
per mi res no-s pot perdre.

«Bon Rey, que Deu vos guart,
si-m daveu la Infanteta?
—Bé-m diràs tu, tambor,
quin' és la hisenda teua?
—La hisenda que jo tinch
la caxa y les manetes.
—Ix-me d' ací, tambor,
abans no-t faça pendre.
—Açò vós no farèu
ni cap d' aquesta terra,
que allí 'n lo meu pahis
hi tinch gent qui-m defensa.
—Bé-m diràs tu, tambor,
bé-m diràs qui-t defensa?
—Defensa-m lo Rey franch
ab tota sa noblesa.
—Digues, digues, tambor,
digues qui és ton peyre?
—Lo meu peyre, qui es?
Lo Rey de la Inglaterra.

—Vina, vina, tambor,
ma filla serà teua.
—De vós no-n sent pas grat,
tampoch ne sent gens d' ella,
que allí 'n lo meu pahis
n' hí hà qui són pus belles.