Rondalles del poble/La Rondalla del avi

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca





LA RONDALLA DEL AVI (3)

(Cuento de la llar)




—Conteunos, bon avi, un cuento
—¿Qué voleu? ¿una rondalla?
Puix oixcau, que és molt bonica
La que us vaig á contar ara
Y el bon vellet, caresantlos
Y sentantse baix la parra
Que ombra dona á l' alquería
Ab sa fulla d' esmeragda,
Començá al instant á dirlos
Aquesta senzilla faula.

En una nit
De lluna clara,
Van tres germans
Per una plana.
Orfens pobrets
Deixen la casa
Pera buscar
Fortuna rara.
Era 'l major
Destre en la flauta;
Y quan pels llochs
Dolç la tocava,
Tot home al punt,
Per escoltarla,
Los seus quefers
Content deixava
Lo xich segón
Tan rebé canta,

Que ningún' au
Ad-ell se iguala.
Sols lo més xich
No té cap gracia.

En el moment
Que eixía l'alba,
Apleguen tots
A una encreuada
Lo major d'ells
Aixina parla:
»Yo lo camí
»Prench de la plana
»Que me pot dur
»Hon lo rey casa,
»Y davant d' ell
»Tocar la flauta.
»¡Fora ben rich
»Si ell la escoltara!»
Lo mitjanet
Aixís esclama:
»Yo pendré, puix,
»De la montanya
»Lo vell sender
»Que va en sa falda.
»Ell me durá
»Hon gegant s' alsa
»Lo rich castell
»Que al noble guarda.
»Cantaré dolç
»Tot quant yo sapia;
»Y si per cas
»Hiá alguna dama,
»¡Fora ben rich
»Si m' escoltara!»
Lo més xiquet
Humil els parla:
«Puix ja que hau pres
»Lo que us agrada,
»Lo que oferix
»Més esperança,
»Pel bosch pendré
»Senda ignorada
»Y dúgam Deu
»Hon més li placia»
Los tres germans
Giren la espatla,
Y cadascú
Va per sa banda.

El qui camí
Fa per la plana
Encontra á poch
Tota esqueixada,

Velleta humil
Que aixís li parla:
—«Bon germanet,
»La fam em mata;
»Bocí no tinch
»Pera aplacarla;
»Un tros de pa,
»Feume esta gracia.»
—«El pa que duch
»Me fa á mi falta
»Y es molt poquet,
»No us aliviara.
»Corrent m'en vaig
»Que'l temps em manca.
El qui seguix
Del mont la falda,
Quan es mig-jorn
Troba á l' anciana.
—«¡Ay bon germá,
»la fam em mata;
»Daume un moset,
»Feume eixa gracia!
—«Hosent, no puch,
»Altra vegada.
»El camí es llarch,
»Y, si el pa 'm falta,
»No podré ter
»Tota la marxa.»
El qui pe'l bosch
Sens nort anava,
Boqueta nit
Ou que li parla:
—«Tres díes ja
»La fam em mata;
»Un rossegó
»Feume la gracia.»
—«Preníu, preníu
»Tot lo que vatja
»En lo surró,
»Si es que us agrada.»
—«Sols un poquet.»
—«Quant tingau gana.
»Jo soch robust,
»Ben jove encara,
»Y si tinch fam
»Podré aguantarla.»
—«Que us done Deu
Tota sa gracia.»
Y ab lo captat
Omplint sa falda,
Del jovenet
S' en alluntava.

Quan lo saquet
Lo jove agafa,
Veu tot pasmat
Que pesa masa.
Regira al punt
Lo que 'n ell hatja.
Espahorit,
Puix molt li estranya,
Veulo plé d' or,
D' or y de plata,
De richs brillants
Y perla blanca.
Com no és res d' ell
Entrali basca;
Gira los ulls
Hon va l' anciana
Per si ella acás
Alló es deixava;
Mes ans de dir
Una paraula,
Estes rahóns
Sent que li parla:
—«Pren lo tresor
»Que tant te pasma;
»Te l' he deixat
»En bona paga.»

Quan el del bosch
Torna á sa casa,
Als dos germans
Allí trobava.
Lo major d' ells,
El de la flauta,
Cego del tot;
¡Donava llástima!
Y lo mitjá,
El qui cantava,
Un pobre mut
Sense paraula.
Depreníu fills
D' esta rondalla:
Al qui be fa
Be Deu li paga.