Só patit set i calor

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


SÓ PATIT SET I CALOR




  { \key g \major \tempo \markup {\italic Moderat} \time 3/4
     r2 g'8. a'16 | b'4. c''8 a' b' | g'4. r8 g'8. b'16 | \bar "|" \break
     d''4. b'8 g' a' | \bar "||" \noBreak \time 2/4 b'8 c'' d'' b' | g'8 b' d'' d'' | \bar "||" \break \time 3/4   % quan la podré ...
     a'4~ a'8 r8 d'8. fis'16 | a'4. c''8 e'' e'' | \bar "|" \break  % font, d'on se beu ...
     d''8. (b'16) g'4 d'8. fis'16 |  a'4. c''8 e'' e'' | d''8. (b'16) g'4  \bar "||"   % bella, d'on se beu ...
  }
\addlyrics {
Só pa -- tit set i ca -- lor
pen -- sant quan la po -- dré veu -- re
an a -- que -- lla‿er -- mo -- sa font,
d'ont se beu l'ai -- gua tant be -- lla,
d'ont se beu l'ai -- gua tant be -- lla.
}

Só patit set i calor
pensant quan la podré veure
an aquella ermosa font,
d'ont se beu l'aigua tant bella.
Só perduda la salut:
no la puc cobrar sens ella.
Esteu atents i oireu:
tot serà alabances d'ella.
Té lo front blanc i espaiós,
la cara fresca i alegre,
i amorosa en el parlar
com ho tenen les donzelles.
Que la sort bé m'ha tocat
d'haver-men d'anâ a la guerra,
a l'espai de Camp-rodó,
per defensa de la terra.
El meu cor sempre m'ho diu,
el meu cor sempre m'ho deia:
—Ai, que te la casaran
o la trobaras promesa!—
Tant bon punt he estat aquí,
prompte l'he anada a veure:
ja l'he trobada a la font
que prenia l'aigua freda.
Jo li dic.—Déu me la guard,
rosa de la primavera.—
Ella no'm torna raó,
pensant que era més cortesa.
—Ara jo m'explicaré
amb els ulls baixos a terra.
Perdoneu-me, jovenet,
que jo ara só promesa,
perquè'ls meus pares ho han fet
sense demanâ-m llicencia:
per no trencâ'ls manaments.
jo só estada obedienta.—
Quan el meu cor ha sentit
una nova tant dolenta,
ferit del mal de l'amor,
esmortuït, cau a terra:
—Cent escuts m'has de costar,
tant com tinc m'has de fer perdre,
la vida m'has d'acabar,
i ara'm dónes la sentencia.
Amoreta, dô-m la mà;
dô-m la mà, tu, amoreta:
si a la terra no'ns veiem,
dalt del Cel nos poguem veure:
viudeta t'esperaré
si no't puc haver donzella.—
A l'espai d'un any i mig
la donzella ja es viudeta.
Ja li van enviâ a dir,
an en Josep Albareda
de la vila de Ripoll,
si 's volia casâ amb ella.
Li van escriure 'l dissabte,
i ell ja va venî 'l diumenge:
els papers els varen fer
i els van cloure 'l dimars vespre.