Sant Sacrifici de la Missa
SANT SACRIFICI
DE LA MISSA.
BREU DECLARACIÓ
DEL SACRIFICI EN GENERAL, DE LAS EXCEL·LEN-
CIAS Y EFECTES DE LA SANTA MISSA,
Y
MODO DE OHIRLA DEVOTAMENT,
ARREGLAT
ALS FINS DELS SACRIFICIS.
REDACTAT PER UN SACERDOT,
à benefici espiritual dels fiels.
BARCELONA.
En la estampa dels H. de la V. Pla,
carrer dels Cotoners. 1849.
Ab llicencia.
No té lo cristiá modo mes propi y eficás pera donar á Deu lo culto que convé, cumplir las obligacions que li déu, y alcansar las gracias de sa misericordia, quel sant Sacrifici de la Missa. Es la acció mes santa, mes gloriosa á Deu; en tant, que excedeix als actes dels sants, qui en lo cel aman á Deu: es la mes admirable devoció instituhida per lo mateix Deu, y quens ha recomanat per sa mateixa boca: es una renovació de aquell inefable sacrifici, quel Fill de Deu oferí al Pare etern sobre lo sant arbre de la creu, derramant la sua sanch, y donant la sua vida per la redempció del género humá: es una actual oferta á son Pare diví de tots sos mérits per nosaltres, y lo medi mes poderós per alcansar favors del cel, espirituals y temporals. Y per últim se pot dir, que la santa Eucaristía, en rahó de sacrifici, no sols té eficacia de meréixer, si que també de satisfer per nostres pecats; y que, en rahó del fi, es mes perfet lo sacrifici y de major dignitat quel sagrament; perquel sacrifici se ordena á un mes noble fi, que es lo culto, la gloria y la honra de Deu, y lo regoneixement de son domini y suprema excel·lencia. Per lo que, mereix una singular devoció, una summa reverencia, gratitut y amor.
En nom de sacrifici se enten una oferta exterior, que solament se fa á Deu, en senyal de que es supremo senyor de totas las cosas criadas. Aquesta gran excel·lencia de Deu ha fet, que en tot temps se li han ofert sacrificis pera honrarlo com á sol principi de tot. Quant lo real Profeta convida á alabar al Senyor á totas las criaturas dels cels, als Ángels, á las ayguas, al sol y á la lluna, dòna lo motiu y la causa en lo salm 148: Perque ell digué, y foren fetas; ell maná, y foren criadas. Y havent lo home estat criat ab tant insigne noblesa, pera que fos criatura racional, era decent que venerás á Deu ab un mes insigne culto, dit de latría, qual culto y honra se déu donar tan solament al Senyor soberá de incomparable grandesa, al summo Bé y al supremo Governador del mon. Y aquest fou aquell rito ó ceremonia de sacrificis, en erigir temples y altars, en adorar y alabar la Divinitat. Y per mantenir Deu á son poble en son culto diví, los maná tants y tan varios sacrificis, holocaustos, hostias pacíficas, ofertas per los pecats. Antes de la lley escrita, cada hu podia oferir á Deu las cosas que judicava mes dignes de sa grandesa y mes propias pera manifestarli sa gratitut. Abel oferia lo millor de sos remats; Cain los fruyts de la terra; Noé lliurat ab sa familia de la inundació del diluvi, sacrificá á Deu aucells y altres animals. En la lley de Moysés eran los sacrificis, en materia destinada, en tres classes dividits. Lo primer era de animals; lo segon dels fruyts de la terra, y lo tercer de licors. En la Iley evangélica no es ja lícit oferir á Deu altre sacrifici, quel del Cos y Sanch de Jesucrist; perque Cristo per axó se vestí de la carn mortal, pera oferirla per nosaltres al Etern Pare en sacrifici. Se encarná de nostra substancia, y se feu per nosaltres Summo Pontífice, y oferí sa carn, diu sant Joan Crisóstomo.
Cristo nostre senyor dos vegadas feu aquesta oferta; la primera sens derramament de sanch, quant en la Cena ab los deixebles, consagrá lo pa y lo vi, y convertit en son Cos y Sanch, lo oferí al Pare etern; lo altre ab derramament de sanch, quant fou crucificat per los jueus. Aquest es mon Cos entregat per vosaltres; aquesta es ma Sanch derramada per vosaltres, digué Cristo á sos Apóstols lo dia antes de morir: feu axó en memoria mia. Sempre era la Sanch de Cristo la que havia de reconciliar los pecadors; y fins que fou derramada, ningun sant ni just pogué entrar al cel.
Lo sacrifici se diu una oferta exterior, perque lo home reb de Deu, com á primer y supremo principi de totas las cosas, la ánima, lo cos y totas las cosas exteriors, y ab totas li déu donar culto: ab la ánima, ab los exercicis de fé, esperansa, caritat ó amor, reverencia, gratitut y temor; ab lo cos, ab oracions, genuflexions y adoracions; y ab las cosas quens ha donat y possehim, oferintli las mes preciosas, com fan los vassalls y súbdits ab sos senyors. Deu es lo senyor, y totas las cosas son suas; y per axó res li podém donar, sinó oferir.
En tot sacrifici hi ha de haver alguna destrucció ó mudansa de la cosa que se ofereix ó se sacrifica; y axó succehia en los antichs sacrificis aprobats per lo mateix Deu, quant los animals eran degollats y consumits després en tot ó en part al foch; quant la sal, la farina y los encens eran cremats, y quant la sanch, lo vi y la aygua eran derramats sobre lo altar ó en lo foch.
En lo sacrifici de la lley nova, que es la santa Missa, se fa aquesta mudansa ó destrucció místicament, quant ab las paraulas de la consagració se destruheix la substancia de pa y de vi, y se posa la separació mística de la Sanch del Cos de Cristo, que realment fou feta en la creu, y en la sumpció se destruheix la Víctima, só es, Cristo, en quant deixa de exîstir sagramentalment luego de consumidas las especies sagramentals.
Ab aquesta destrucció ó mudansa ques fa en tot sacrifici de la cosa que se ofereix, protestan los homes á Deu, 1.r quel miran com á senyor absolut de totas las cosas, y á totas las criaturas, comparadas á ell, com á no res. 2.n que no necessita Deu dels béns de las criaturas; puig se destruheixen quant se li ofereixen en sacrifici: 3.r que Deu es senyor absolut de sa vida y de sa mort, y que sa divina Majestat es digne de que tots consumen sa propia vida, y tot quant posseheixen per son honor y culto.
Tots los sacrificis se oferien á Deu ó per honrarlo com á soberá, ó per agrahir sos beneficis, ó per alcansar lo perdó dels pecats, ó per conseguir los sants auxîlis en las necessitats; y per aquestos mateixos fins se ofereix lo sant sacrifici de la Missa. Los primers se anomenavan Holocaustos, los segons Eucarístichs, los tercers Propiciatoris, y los últims Impetratoris.
Cristo no está en lo altar, sinó pera honrar á son Pare; pera donarli gracias dels beneficis; pera aplacar la sua ira, y pera demanarli sas misericordias, y los auxîlis que necessitám.
Totas las innumerables obligacions que devém á Deu, son per quatre causas las mes principals, diu St. Tomás. La primera es, perque havém de honrarlo, com á supremo senyor, que es de tots: la segona es, perque havém de donarli satisfacció per las ofensas comesas contra sa Divina Majestat: la tercera, perque devém donarli gracias per los beneficis rebuts; y la quarta, per la confiansa dels molts beneficis que esperám rébrer de la sua lliberalitat infinita. (1, 2, q., 102, art. 3.)
EXCEL·LENCIAS Y EFECTES
DE LA
SANTA MISSA.
I.
En lo sacrifici dit Holocausto, tota la víctima se cremava, pera que resolta en vapor pujás á dalt, pera significar lo summo domini de Deu en totas las cosas, y que tot quant tenian tot venia de Deu; y que totas las havian de referir á ell y á sa gloria. Cristo en lo sacrifici de la Missa, que es una representació del de la creu, ab sa santa Humanitat tributa á Deu son pare la adoració que li es deguda; ofereix al mateix Pare Etern per nosaltres sa vida, sos treballs, sas humiliacions y sa mort, y se entrega tot á son Pare per oferta de nostra servitut. Tot lo que indica lo sacerdot fer lo poble que assisteix á la missa, quant extén la ma al pa y vi que ha de consagrar, com feyan en los antichs sacrificis los qui oferian las víctimas, qual ceremonia ensenya, quels que assisteixen també ofereixen ab Io sacerdot, y se sacrifican y consagran á Deu en aquella Hostia, y per axó diu: Vos suplicam, puig, Senyor, rebéu propici aqueixa oferta de nostra servitut, que es també la de tota vostra familia etc.
II.
La santa Missa dòna á Deu las gracias dels beneficis. Melquisedech en acció de gracias per la victoria que dels Reys havia conseguit Abraham, tornat Lot son germá, oferí pa y vi, com á sacrifici pacífich, hostia incruenta. De la mateixa manera Cristo, sacerdot segons lo orde de Melquisedech, haventse de partir de aquest mon á son Pare, prengué lo pa en sas venerables y santas mans, y elevats sos ulls al cel, lo oferí, donant gracias al Pare, y lo distribuhí á sos apóstols, manantlos que fins á la fi del mon oferissen la mateixa Víctima en sa memoria. Per qual motiu diu lo sacerdot: Per tant, fent memoria, Senyor, nosaltres que som vostres criats, y fins vostre sant poble, de la benaventurada passió del mateix Jesucrist vostre fill nostre senyor, y de sa resurrecció dels inferns, com també de sa gloriosa ascensió al cel; oferim á vostra incomparable Majestat, dels dons quens haveu donat, una Hostia ✠ pura, una Hostia ✠ santa, una Hostia ✠ immaculada, lo pa sant ✠ de la vida eterna, y lo cálser ✠ de la perpetua salvació. Noé deslliurat de las ayguas del diluvi, en acció de gracias oferí sacrifici de animals al Senyor, y li fou tan acceptable, que li prometé, que may mes castigaria als homes com havia fet. ¿Quant mes agraheix Deu la Víctima de Cristo, que se li presenta en lo altar pera suplir nostra ingratitut als beneficis de Deu? Per aquest motiu, lo sacerdot antes del Prefaci de la Missa, dirigeix ab veu alta aquellas paraulas al poble: Donem gracias á Deu nostre senyor, y respon lo poble: es cosa digna y justa, y contexta lo sacerdot: En veritat es cosa digna, equitativa y saludable, donarvos gracias en tot temps y en tot lloch, ó Senyor, Pare sant, Deu tot poderós y etern, per Jesucrist nostre senyor. Y finalment, lo mateix Sacerdot antes de sumir lo cálser, diu aquestas paraulas: ¿Qué retribuhiré al Senyor per totas las cosas que me ha donat? Pendré lo cálser saludable, é invocaré lo nom del Senyor.
III.
La santa Missa nos alcansa lo perdó dels pecats. Quant Cristo instituhí aquest sacrifici, digué: Aqueix es mon Cos entregat per vosaltres: aquesta es ma Sanch, derramada per vosaltres y per molts, per la remissió dels pecats. En la lley antigua los sacrificis aplacavan la ira del Senyor per virtut de la Sanch de Jesucrist, de que eran figura. En la lley nova, lo Cos y Sanch de Jesucrist, no en figura, sinó en realitat, se ofereix al Etern Pare, pera la remissió dels pecats. La Missa no solament es una representació, sinó també una mística renovació de la passió y mort de Cristo. Per qual motiu, axí com patint una vegada en la creu y en lo Calvari, rebé en sí tots los pecats del mon, que havia de esborrar ab sa Sanch, axí transferím en ell nostres pecats, pera ques digne Deu perdonarlos. Per axó ora lo Sacerdot en persona de Cristo en la missa, dihent: Rebeu, ó Pare sant, Deu tot poderós y etern, aquesta Hostia pura y sens mácula, que vos oferesch, jo vostre sirvent indigne, á Vos que sóu mon Deu, lo Deu viu, lo Deu verdader. Vos la oferesch per mos pecats, per mas ofensas y negligencias mias, que son innumerables; per tots los ques troban aquí presents, y també per tots los fiels cristians vius y difunts; pera que axí á ells com á mi nos aprofite per la salvació de la vida eterna. Axí sia. Peró no se ha de enténdrer, que per sí immediatament perdone los pecats, sinó mediant la misericordia de Deu y lo dó de la penitencia , quens alcansa pera convertirnos, aquella oferta del sant sacrifici. Aplacat lo Senyor, concedintnos gracia y lo dó de la penitencia, també perdona grans crims y pecats, diu lo Concili de Trento. Axí succehí á Guillem duch de Aquitania, ques convertí de mortals culpas, en virtut del sacrifici de la Missa que
oferí per ell sant Bernat, diu Baronio. Lo sacrifici de la Missa desde sa institució té virtut també de perdonar las penas dels pecats, tant per los vius com per los difunts que existeixen en lo purgatori. Y aquesta remissió de las penas, prové de la eficacia de la passió de Cristo, de qual sacrifici es la Missa una representació, y com una renovació del sacrifici de la creu, en que se ofereix cada dia Cristo al Etern Pare per nostres pecats. Peró se ha de advertir, que si la Missa se ofereix per los vius, pera satisfer, han de estar en gracia; perque en pecat, axí com no poden meréixer, tampoch poden satisfer. Al contrari, la Missa aplicada per las ánimas del purgatori, sempre té son efecte, per estar en estat de gracia y ser amigas de Deu.
III.
La santa Missa té virtut pera lliurarnos de tots mals y calamitats. Per axó la Iglesia té propias missas; en temps de guerra, per la pau; en sequedat, pera demanar pluja; en parts perillosos, per demanar á Deu lo auxîli. David oferí sacrifici impetratori pera apartarla peste, y ho alcansá. Onías oferí hostia saludable pera deslliurar de la mort a Heliodoro, y conseguí la sua vida: Gedeon, en virtut del sacrifici y oferta que feu á Deu de un moltó y de pans, deslliurá als israelitas de la dura servitut y esclavitut dels madianitas. Per aquest motiu, diu lo Sacerdot en la missa la següent súplica y oració: Senyor Jesucrist, Fill de Deu viu, qui per la voluntat del Pare y per la cooperació del Esperit sant donareu per vostra mort la vida al mon, deslliuraume per vostre sant y sagrat Cos y Sanch aquí present de tots mos pecats y de tots los altres mals &c.
Al mateix temps que la santa Missa té virtut de deslliurarnos de tots mals y calamitats, nos alcansa també tots los bens temporals, sins convenen. Manué tenia la dona estéril, oferí sacrifici á Deu, y parí un fill, y lo anomená Samsó, qui cresqué y Deu lo benehí. (Judic. 13) Salomó, despres de haver edificat lo gran temple al Senyor, y ofert en ell tants sacrificis y tresors, se li aparegué lo mateix Deu, dihentli: Demana lo que vulgas, pera que te ho done,y prospera; anyadintli: He ohit la tua oració. Si tanco lo cel, y no plou, y mano á la llagosta que devore la terra, y envio la pestilencia al meu poble, si se converteix y me demana, jo lo ohiré desdel cel, y li perdonaré los pecats y remediaré la sua terra.
Pare etern, criador de totas las cosas, digníssim de infinita honra. A Vos, grau Deu, oferesch lo present sacrifici, en unió de aquella mateixa intenció que tingué vostre amantíssim Fill quant instituhí aquest sant sacrifici, volent ser sacrificat en la creu pera donarvos honor infinit, oferirvos accions de gracias infinitas, satisfervos ab tot rigor de justicia per los pecats del mon, y donarnos un poderós medi per alcansar de Vos tots los auxîlis temporals y espirituals que necessitám. Ab aquestas intencions, Senyor, me postro devant de vostres altars, desitjant oferirvos aquest sacrifici ab aquell ardor de caritat y amor ab que se oferí per mi mon divino Redemptor.
¡Gran Deu! Jo me miro ab la mes sagrada obligació de adorarvos ú honrarvos, en regoneixement de vostra suprema excel-lencia, com á primer principi y supremo senyor de totas las cosas. ¿Cóm vos donaré, Deu meu, aquest culto supremo que vos dech, quant ningun dels mortals pot donarvos la honra que mereixéu? ¿Qué vos podré donar, quant totas las cosas son vostras? ¡Ah, Senyor! No puch cumplir aquesta tan justa obligació sinó per vostre Fill salvador y pontífice etern, que se ofereix en aqueix altar, renovant la memoria del sacrifici de sa trista mort, que féu per mi en la creu, destruhint la sua vida per honranvos infinitament. Miráulo, Senyor, ab los brassos estesos, lo cos nú, ulls baixos, y cap inclinat. ¡O Pare celestial! feu que com un verdader fill vostre desitje la vostra gloria, mes que tots mos interessos, fins espirituals; peró, al mateix temps, que aprenga de vostre Fill mon redemptor, que, axí com allá en lo Calvari vos sacrificá no solament sas alabansas y afectes, si també la sua vida mes preciosa, vos oferesca jo també lo sacrifici de mi mateix, las potencias de la mia ánima, los sentits de mon cos, Io temps, la vida y tots mos bens. Ja veig, Deu meu, que tot axó es infinitament menor á lo que vos dech. Per aquest motiu unesch la mia oferta y sacrifici ab la de vostre Fill mon redemptor. Feu, Senyor, que, á sa imitació, me rendesca devant de vostra Majestat, que ame solament los desprecis y tot lo que me pot humiliar.
Pare meu y lliberalíssim benefactor: si vostra excel-lencia suprema me obliga á adorarvos y honrarvos, vostra lliberalitat immensa me obliga á correspóndrer á vostres beneficis. ¡Quant just es que vos pague en tot lloch lo tribut de gracias, quant continuament me miro afavorit de tants beneficis, de la vida, salut, bens y gracias! Peró, ¡ay mou Deu! ¿De ahont trauré accions de gracias dignas de presentarse á Vos, y que igualen á la mia obligació? Certament que me encontraria á quedar ingrat á vostres immensos favors, si no vos pogués oferir aquella Víctima de infinita excel-lencia, que es mon adorable Redemptor, qui se ofereix ara aquí mateix en lo altar pera pagarvos aqueix tribut. Recordauvos, Pare etern, que aquell amat Fill vostre en la cena que féu ab sos apóstols, quant instituhí aquell divino Sagrament, alsá los ulls al cel, y vos doná gracias antes de consagrar lo pa que prengué en sas mans, y allí suplí las faltas que cometrian las gents en agrahir vostres beneficis. Concediume, Senyor, que en aquest sant sacrifici, unintme de tot cor y voluntat ab mon amabilíssim Redemptor, vos done las mes rendidas gracias de vostres favors, y dignes de vostra infinita grandesa. Esforséu mon cor á uns desitgs continuos de alabar vostra bondat immensa; de reconéixer, que totas las gracias venen de Vos; y de correspóndrer á vostres favors ab la oferta que vos presento del cálser del divino sacrifici de mon redemptor Jesucrist.
Deu just y rectíssim: si vostra lliberalitat infinita me obliga á rendirvos gracias infinitas, vostra rectíssima justicia me obliga á satisfervos tants desacatos que he comés contra de vostra Majestat suprema. ¡Ay Deu meu! ¿cóm podré donar una satisfacció infinita á Vos que sóu un Deu infinit? Jo, Senyor, regonesch tants medis, que per un efecte de vostra bondat me donáu pera expiar mas culpas; dejunis, limosnas y oracions. Peró, ¡ay Senyor! Després de haver dejunat tota ma vida, derramat en limosnas tots los tresors, fet las mes fervorosas oracions, penitencias y obras de virtut y devoció fins á la fi del mon, tot junt no tindria de molt tant valor com un sol sacrifici de la missa, en que se ofereix, per satisfervos, lo Cos adorable de vostre santíssim Fill.
Benehida sia, Deu meu, la vostra caritat infinita, que vos portá del cel á la terra, pera redimir los pecadors. Ea, Pare clementíssim, miráu que vos oferesch lo vostre Fill unigénit. Miraulo pendent en la creu, y que clama, que tingáu misericordia de nosaltres.
Vos adoro Sanch preciosíssima de mon Redemptor.
Ea, Pare clementíssim, miráu la sanch de Vostre Fill, que vos clama desde la terra, que tingáu misericordia de nosaltres.
Aquesta mateixa sanch, Senyor, vos oferesch pera reparar los desprecis que haveu rebut de mi. Si vos he desobehit, Deu meu, ab los vicis de la superbia, de ira, de interés, incontinencia, miréu, Senyor, la profundíssima humilitat de vostre Fill entrels majors afronts: miréu las llagas y la sanch de son immaculat Cos, la sua extremada pobresa, fins á morir despullat en la creu. Y á la vista de tals virtuts y de sos infinits mérits, vos demano que aplaquéu vostra justicia y quem perdonéu.
Pare etern: las mias miserias y necessitats me obligan á postrarmae al trono de vostra immensa bondat, pera demanarvos las gracias y auxîlis de que tant necessito. Ja veyeu, Pare meu, que las mias súplicas son sens algun mérit. Peró recordeuvos, Senyor, que en lo sant Evangeli me prometéu que si alguna cosa demano en nom de Jesucrist, se me concedirá. Fins ara, en son nom y ab sa infinita virtut, he procurat donarvos una honra infinita, una acció de gracias digna de vostres dons; aplacar vostra justicia y satisfer mos delictes. Vinch ja, Senyor, á implorar vostres auxîlis ab lo poderós medi de vostre Fill mon divino redemptor; per alcansar lo que vas á demanarvos. Ab tan poderós medi vos prego á la fi de aquest sant sacrifici, lo dó de la humilitat, á exêmple de vostre Fill que se humiliá fentse obedient fins á la mort. Vos sabeu, Senyor, quant poch fervor tinch en mon cor, y quanta tibiesa en vostre servey; axí feume participant de aquell ardor ab que mon Salvador se entregá en mans dels jueus per la mia redempció. Concediume Io dolor de mos pecats; victoria de las tentacions; lo subjectar mas passions, y tots los auxîlis pera servirvos y salvarme. Donéu á las santas ánimas del purgatori lo alivio en sas penas y la llum perpetua de vostra gloria. Concediu la exâltació de la fé y lo aument de la santa Religió. Y en quant als bens temporals, los demano si son convenients per ma salvació. De aquest modo, Senyor, vos demano la salut, la pau, la abundancia, quem lliuréu de la pesta, terremotos, tempestats, de la pobresa, desgracias y demés mals de la vida. Y per últim vos demano la perseverancia dels justos y conversió dels pecadors, y tot lo que sia pera major honra y gloria vostra. Y Vos, amabilíssim Redemptor: que acabau de sacrificarvos per mi en las aras del altar, concediume la gracia de possehirvos en mon cor, imitant los exêmples de vostra vida, de vostra passió y de vostra mort. Amen.
Lo Exm. é. Ilm. Sr. D. Pere Martinez de Sanmartin bisbe de Barcelona, en 10 desembre de 1848 concedí 40 dias de indulgencia á tots los fiels que llegescan ú oygan llegir aquest llibret; y á mes altres 40 per lo oferiment y per cada un dels afectes que van continuats en ell, pregant per la exâltació de la santa fe católica &c.