Segon llibret de faulas

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca







SEGON
LLIBRET DE FAULAS








SEGON

LLIBRET DE FAULAS

DE

Felip Jacinto Sala

Segon llibret de faulas (1892) (page 7 crop).jpg



BARCELONA
La Ilustració Catalana
1892










Barcelona: Estampa á c. de F. Giró, Passeig St. Joan, 168

Segon llibret de faulas (1892) (page 9 crop).jpg

LA GATETA Y LO MASTÍ

 —M'obriren d'una trampa la portella,
 signantme que cassés un ratolí;
 m'hi atiaren després; jo era novella,
 y ab tot y ésser novella, me'l crospí.
 Llavoras tots, ¡quín modo d'aplaudí'!

 L'ensendemá trobí la gabia oberta,
 y'l verderol pugnant per escapá';
 lo devorí; ni temps de respirá';
 mes tan bell punt sa mort fou descuberta,
 ¡quín odi á mi! Tothom m'assarronà.


 Sobre eix fracàs, durant una setmana,
 oculta en la cendrera, he meditat,
 y d'enuig y tristor, fins he plorat...
 Si aixís se porta la justícia humana,
 ¿què s'han fet, donchs, las lleys de l'equitat?-

 Un Mastí vell, d'esment y de malícia,
 — Gateta,— li digué,— conformació;
 sovint, en aquest món, d'hont ets novicia,
 empunyan lo capritxo y la injustícia
 lo sagrat atribut de la rahó.—


LA LLAGOSTA

 — Llagosteta, Llagosteta,
 ¿quí t'ha umplert lo cap de vent,
 que, tan arran com tu volas,
 ja't presums d'ardit aucell?
 — Es qu'imito als mals rimayres,
 que, sense enlayrarse gens,
 ja pretenen passar plassa
 de poetas eminents.—

Segon llibret de faulas (1892) (page 11 crop).jpg

LO PARCER Y LA VACA

 La Vaca que possehía
 Blay, lo Parcer,
 de bon grat sempre li dava
 tota sa llet.

 Estacada, y en estable
 bò y escurat,
 la trista bèstia enmagría;
 Blay era avar.
 — Res de llàstima pe'ls altres,
 — deya'l coquí;—
 qui reb molt y no don gayre
 ve que's fà rich.—
 Un jorn ab dos grapats d'herba
 n'entra al corral
 hont la Vaca defallia
 morta de fam.
 Tement pèrdrela, s'alarma,
 s'hi penja al coll,
 — Pobreta meva, encorátjat,
 — li diu plorós.—
 D'avuy avant, creume, hermosa,
 no't cal patir
 de pinso, sòrt que me'n vullas
 fins á desdir. —
 La Vaca, á qui repugnava
 tanta ficció,
 — Prou afalachs,—li contesta;—
 ja sé què vols:

 muny la escassa llet que'm queda,
 y, per pietat,
 que no'm juren los teus llabis
 més amistat.—

 Eix Parcer es l' avarícia,
 l' avarícia sense cor,
 qu'á sas víctimas las deixa
 no més qu'ab la pell y l'os.



LA ESTRELLA

 Aquella pura Estrella que tant viva lluhía
 sopte caygué després,
 perdé per sa desditxa lo clar cel que tenía
 per no brillarhi més.

 Bellesa que en mal hora de son pudor s'oblida
 n'es mostra d'eix estel;
 es la Estrella cayguda dins lo fanch de la vida
 no té ni llum ni cel.

Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/14 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/15 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/16 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/17 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/18 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/19 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/20 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/21 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/22 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/23 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/24 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/25 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/26 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/27 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/28 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/29 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/30 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/31 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/32 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/33 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/34 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/35 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/36 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/37 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/38 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/39 Pàgina:Segon llibret de faulas (1892).djvu/40