Segona serie de cançons populars catalanes/En Serrallonga

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1909. Per a d'altres versions, vegeu Serrallonga.


EN SERRALLONGA




  {  \key g \major \tempo \markup {\italic Moderat}
     \time 2/4
     r4. d'8 g' g' g' a'16 a' b'4. 
     c''8 \bar "|" \break d'' e'' d'' c''16 b' a'8 g'
     \bar "'" \noBreak  % pausa de respiració
     a'8 b' \bar "|" \break c'' b' a' g' b' a'4
     g'8 b' a' c'' b'16 a' \bar "|" \break fis'8 g'4
     b'8 d'' ees'' d'' c''16 a' \bar "|" \break fis'8 g'4.~ g'4
    \bar "||" 
  }
\addlyrics {
   Jo -- an Sa -- la‿i Vi -- la -- drau 
   e -- ra‿el nom que jo te -- ni -- a,
   per so -- bre -- nom Se -- rra -- llon -- ga, 
   ca -- sat e -- ra‿amb la pu -- bi -- lla,
   ca -- sat e -- ra‿amb la pu -- bi -- lla.
}

Joan Sala i Viladrau
era'l nom que jo tenia,
per sobrenom Serrallonga,
casat era amb la pubilla.
Teniem tres heretats,
els dos descansats viviem,
de continu tres criats
fins a taula nos servien.
Un dilluns al dematí
Déu vol la fortuna mia:
tinguerem quatre pendencies
amb un fadrí de la vila.
De raons ve més raons:
jo li vaig llevar la vida;
fadrí es fill de bona part,
de gent principal i rica.
Manaren que'm perseguís
el rei de nit i de dia.
Veient-me avorrit del món,
perseguit de la justicia,
aní amb en Roca a dinar
si me'n vol en sa quadrilla.
Divuit anys vaig anar amb ell
perseguint la mala vida.
Jo li mirava'ls profits
i ell ane mi no me'ls mira:
jo me'n vaig determinar
de fer-me'n cap de quadrilla.
Jo me'n posí a llogar moços,
cinquanta tots en un dia;
ja forem cinquanta i dos,
jo i un company que tenia.

En el regne de Valencia
m'encontrava sol un dia,
trobant-me sense diners
jo i la camarada mia.
Anàrem a un hostal:
de diners prou n'hi havia:
d allí'ns en varem portar
prop de cinccentes lliures.
Acabats són els diners,
jo a l'hostal ja hi tornaria;
jo me'n vaig determinar
de tornar-hi sol un dia.
De tant lluny com veig l'hostesa
—Teniu gent de mala vida?
—Bé n'hi ha haguda per mi,
m'han robat tot quant tenia.
—Me'n dirà, senyora hostesa,
el lladre quin nom tenia?
—El traidor den Serrallonga,
llamp que li llevés la vida.—
Jo penso de baix en baix:
—Lo que'm desitges te vingui.—
A la taula hi han dos moços
que'm miren com jo me'ls miro.
Que ells ne porten floviols,
pel cert jo també'n tenia,
que si ells guessin sonat,
jo també sonat hauria.