Seqüencies/La sirena

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre un fragment del poema. Per a d'altres versions, vegeu La sirena.


 LA SIRENA
 (fragment)


Comença al cel l'eterna provatura
de la llum renaixent...

 Per la terra, fosca enllà,
el xiscle ardent de la sirena impura
crida an els pobres cap a treballâ.

No ets pas ben bé com la sirena antiga,
altrament cantadora; mes semblant,
quan am ta veu d'imperiosa amiga
fas acudir la gent al teu voltant.
I, si volen fugir del teu imperi,
roden per la ciutat esmaperduts:
van pels barris dels rics sense saber-hi,
arrocegant els peus, tots desvalguts.

Les bruses la ciutat enterboleixen,
s'extenen per les vies dels palaus:
als fills de llurs suades no coneixen
i se'ls contemplen am tristor d'esclaus.
I tu, a l'altre matí tornes irada
el teu xiscle a llençar imperiós;
mes no't reïx: la turba esgarriada
s'entoçudeix en un silenci ombrós.
I calles tu a la fi; ja més no'ls crides:
s'aixequen albes en una gran quietut,
i en les cases dels pobres, entristides,
hi ha una mena de pau sense virtut.
En hores desusades assegut
el nin mira extranyat al pare a casa,
com si s'hagués tornat festa tot dia,
com si tot l'any fos un seguit extrany
de diumenges en sense l'alegria.
· · · · · · · · ·