Sermonari catalá de Marsella
Entre'ls manuscrits de la Biblioteca pública de Marsella, en la secció de reservats existeix, ab lo nombre 1095, un volúm que conté ademés del «Libre de doctrina pueril» (incomplet), d'algunes composicions poètiques catalanes y de certes consideracions sobre la gelosía y la ira, un petit sermonari també en llengua catalana, que sembla de la primeria del segle XV.
No sabèm si aquest sermonari ha estat estudiat y publicat; però sempre serà profitós donarne algunes mostres, majorment desde que va afermantse més la opinió dels romanistes de que tots los sermons mitjevals endreçats als fidels (no a la clerecía) eren predicats en llengua vulgar, fins los qui estaven escrits en llatí en los sermonaris.
Ja Carlesmany recomanava en alguna capitular que la predicació se fés de manera que'l poble la entengués y axís se veu als concilis de 813 de Reims y Tours prescriure la traducció de les homilies dels Sants Pares in rusticam romanam linguam. En Paulín París ha sostingut que'ls notables sermons de Maurici de Sully havíen estat també primitivament escrits en francès y que després foren traduits al llatí, però no al contrari, com pensava Daunou.
Es, donchs, provable que'ls sermons catalans que presentàm ara, no siguin traducció del llatí feta en la XIV centuria, sinó text original en vulgar, encare que alterat lo primitiu per successives copies que s'anaven subgectant al estat de la llengua en lo temps en que s'efectuaven.
Les mostres del sermonari català de Marsella que donàm son lo sermó de la festa del apòstol Sant Bartomeu y'l de la festa de Sant Mateu, evangelista, qui comencen al foli 189 del esmentat manuscrit y les qui consideràm suficients per conèxer l'istil y la llengua d'aytal colecció:
Segons diu mossen Sent gregori, Non est amor Dei odiosus &. La amor de Deu no deu esser ocios ni pararos ans deu be obrar diligentment les obres de deu car sil hom es negligent en fer e obrar so que deus mana senyal es que la amor de deu no es en aquell; vols tu doncs provar qui es amich de Deu certes aquell qui fa les sues obres. De asso auez eximpli en natura; con conexeras tu lo bon arbre en les fulles, certes no en les flos no doncs en qui en los fruyts sils fa bons, sus axi lo qui diu qui es amich de deu e no fa lo que deu li diu e li mana, aquest es axi com arbre ab fulles so es ab moltes peraules, mas sens fruyt de bona obre. Considerant doncs Ihesu xrispt que ell auia trametra los seus apostols e dexebles per lo mon per apreycar la paraula de deu e que poch sa val preycar de peraula si primerament de fet e de obre lo preycador no no demostra so que preyca per so donchs diu als apostols lo thema comensat: Vos amici mei estis si feceritis qui ego precipio vobis. Vos altres apostols serets amichs meus si fets los manaments que yous man. Vn deuets saber bona gent que iatse sia que tots los apostols sien stats amichs de Ihesu xrispt en general, empero molt singular amich e cordial es stat mossen sent barthomeu, car segons que legim en la sua ystoria, les ydoles en qui habitauen los dimonis les quals adorauen los gentills con fossen enterrogades per lo poble si anien paor de negu responien que hoc de vn gran sant apellat barthomeu e con enterrogassen dient e qui es aquex barthomeu respos vna ydola en la qual staua vn dimoni qui auia nom berith, amicus dei omnipotentis, dic vos que berthomeu es gran amich de deu omnipotent. Ara trop yo que per tres senyal o indicis hom pot conexer de algu si es amich del altre.
Primo si parle del altre loantlo uolenterosament. Secundo si contrasta als contraris de hom virtuosament. Tercio si li dona dels seus bens habundosament. Tots aquests senyals de amicicia ha demostrat mossen sent bertomeu enuers Ihesu xrispt per que podem dir certament que ell es amich seu. Senyal de amicicia primerament, donchs dich yo que lo primer es con algu parla del altre be loantlo uolenterosament, car negu no tindria laltre per amich si perlaua del altre coses de uituperi e diffamacions, mas aquell seria mon amich qui de mi diria be e loaria los meus fets. Aquest senyal de amicicia ha agut mossen sent berthomeu car ell ha uolenterosament loat ihesu en la sua preycacio, vn legim en la sua ystoria que ell ua preycar en les indies vn lagent colia e adoraua vn dimoni appellat Astaroth e vn jorn ell entra en lo temple axi com a paragri e lo dimoni qui solia parlar e donar algunes respostes als sacerdots del temple no sonaue mot ni feya negunes incantacions ni marauelles e con uench la hora que los sacerdots donauen encens al dimoni ell comensa a cridar cessats mesquins cessats que los angells de deu per prechs del apostol barthomeu ma tenen ligat que no gos dir res despuyts que assi es berthomeu, e con lo rey fos aqui feu que demanassen qui era aquest berthomeu e lo dimoni respos que ell anaue uestit de manto blanch e en les faldes aportaue pedres precioses auia la ueu com a trompa e les sues uestidures o calces o sabates XX anys auia que les uestia que nunqua se enuelliren ni sesquinçaren e que cent uegades la nit e cent lo dia feya oracio e loaue e beneya deu. Veus doncs assi lo primer senyal en ques demostra que mossen sent berthomeu amaue Ihesu car uolenterosament lo loaue en la sua preycacio e oracio, per que podem dir dell la peraula qui es scrita: proueruiorum X.º ca.º: Qui diligit cordis mundicia propter graciam labiorum suorum habebit amicum regem.
Mossen sent berthomeu qui ab mundicia de cor ha amat ihesu xrispt e ab los seus labis la loat graciosament per tal aura tostemps per amich lo rey celestial e uets assi lo primer punt.
Lo segon senyal de amicicia es con algu contrasta als contraris e enemichs dhom virtuosament axi com si yo auia enemichs quim impugnassen hom uolguessen tolra ma honor e profit e uenia algu quim aiudas em defenes dels meus enemichs asso seria senyal de gran amistança. Com donques mossen sent berthomeu aia enderrocades moltes ydoles vn stauen dimonis appar que ell ha contrastat als enemichs de ihesu xrispt, per que doncs es son amich legim en la sua ystoria que lo rey de les indias appellat polemi auia vna filla endemoniada e prestament a precs del rey la cura e dix al rey que sis uolia guerir ell li mostraria com era brut e sutze lo deu que adoraua astaroth e lo rey ley promes ques convertiria. Vench vna festa e mossen sent berthomeu con fos en lo temple ab lo rey e gran poble mana al dimoni que ysques de la ydola e axiu feu deuant tot lo poble; ell sa demostra en vil figura e semblança, car era pus negra que vn carbo o vna olla, auia la cara aguda, era tot palos fins als peus, dels vlls li axien flammes de foch, de la boca e del nas sofre pudent e foguiant, tenie les mans ligades detras ab vna cadena de ferro foguaiant e altre cadena en lo coll e mana a la ydola que caygues e queych e totas trenca es trossaia; lauos lo rey e la regina ab sos fills e filles prengueren lo babtisme e la fe xrisptiana e renunciaren al regne, per que podem dir dell e dels altres apostols: Nimis honorati sunt amici tui deus; o senyor e com has honrrats molt be los teus, car en virtut tua los dimonis los son subiugats.
Tercerament dich que aquell demostra que es amich del altre con dels seus bens li dona habundosament, e per ço legim que com ionathas fos gran amich de dauiu vn iorn sa despulla totes les sues uestedures e les hi dona en senyal de gran amor per dauid qui era rey molt fort es entes ihesu xrispt qui ha aguda gran victoria a uencre lo diable; per ionathas entench yo mossen sent berthomeu qui auia gran amistat ab ihesu xrispt e en senyal de aquesta amicicia ell sa despullades totes les sues uestedures, so es hamenyspreades totes les coses terrenals per amor de ihesu xrispt, car con lo rey polemi li tramates camells carragats dor e dargent nou uol pendra ans dix io no desix neguna cosa carnal ni terrenal sino la amicicia de ihesu xrispt.
Semblantment sa despullada la pell del seu cors, car diu la sua ystoria que pres martiri per ihesu xrispt car primerament fonch assotat; apres cap auall crucificat, apres fonch deposat de la creu e tot uiu escorxat e de la pell del cors despullat e finalment degollat. Ell es stat molt saui mercader qui ha donada la pell mortal per la pell de inmortalitat; la pell negra e sangonosa per la pell molt blanca e luminosa, la qual recobrara en la final resurrecció con lo seu cors sera pus clar e pus luent set uegades quel sol, e la sua anima aura clara uista de la gloria de deu eternalment amen.
Surgens secutus est eum. Luce V.º et in euangelio hodierno [1].
Axi com appar manifestament en natura algunes pedres son precioses qui han uirtut atractiua so es de tirar e fer acostar assi les coses quils stant prop axi com ara la caramida ha tanta virtut que si es posada deuant lo ferro axequa lo ferro en alt el tira axi matexa el fa seguir lo lambre per semblant manera tira assi la palla. Ara applicant asso spiritualment ihesu xrispt es pedra preciosa axi con la caramida, lo ferro es mossen sent Matheu qui era dur o fret com a ferro en lo peccat de auaricia que amaue molt lo ferro de les riqueses del mon, mas ihesu xrispt per la sua virtut e gracia ha volgut tirar assi matex mossen sent Matheu e ell hal seguit e acompanyat. Segons diu lo thema comensat Surgens secutus est eum leuat se. Mossen sent Matheu de stament de peccat e ha seguit ihesu xrispt. Un deuets notar que en tres maneres seguexen les gents ihesu xrispt senyor e deu nostre. Alguns forçadament, altres delitosament, altres lo seguexen gloriosament. Dic doncs primerament que alguns seguexen ihesu xrispt forçadament. De asso vos do eximpli con es algun asa qui no uol anar ni seguir los altres donali hom colps o bastonades e lauos ell ua per força o si algun rossi o cauall sa desuia del cami lo caualler li dona ab los sparons e lauos aquest seguex lo cami, sus axi es de alguns qui no tindrian lo cami de bona uida sino per força quant deus los dona persecucions tribulacions, perdua de fills o malalties, asso son les esperonades o bastonades quils forçen de tenir lo cami de paradis, no ha axi seguit mossen sent Matheu axi forçadament ihesu xrispt ans la be seguit de bon grat e plasentment, car diu lo euangeli de vuy que mossen sent Matheu era cambiador o daquests qui leuan lo uitigal o general e feya molts barats e falses mercaderies prestant a vsura, vn iorn ihesu xrispt passa per la sua taula de cambi vn mossen sent Matheu seya e lo beneyt senyor gordal ab lull de la sua pietat e dixli sus leuat, seguexme e sen altra dir ni contrast iaqui la taula e tots los florins e segui nostre mestre ihesu xrispt. Ara fan assi questio los doctos que vol dir asso que mossen sent Matheu axi prestament a vna peraula que li dix ihesu xrispt vina seguexme tantost lo segui.
Responen los doctos que vna resplendor axi de la cara de ihesu xrispt e del seu ull e veu tanta virtut que tantost inclina e doblegua lo coratge de sent Matheu de seguirlo ab gran plaer car si lo sol ha tanta virtut que de luny ell stant en lo cel illumina e escalfa los cossos del mon, quant mes ihesu xrispt qui es deu ha virtut de illuminar ab lo seu sguart lom peccador e ab la sua peraula scalfar la anima en amor sua. Segui doncs mossen sent Matheu graciosament ihesu xrispt axi con lo bon dexeble seguex lo mestre e apres molta bona doctrina e fonc euangelista seu, car feu vn libre del euengeli que preycaua ihesu xrispt e apres la ascencio ana preycar en les parts de ethiopia vn conuerti molta gent e vn iorn mentre ell preycaua de paradis terrenal e de paradis celestial vench missatge al rey qui era aqui present ab gran poble que son fill primogenit era mort e fonch fet aqui gran plant e plor, lo rey mana que portassen aqui lo cors mort e mossen sent Matheu a instancia e prechs del rey dix al mort en nom de ihesu xrispt leuat e tantost ressucita. Vist aquest miracle lo rey ab tots sos fills e muller se conuerti ab tot lo poble qui era aqui present e lo rey era apellat polemi qui auia vna filla appellada Effigenia qui uota virginitat e mossen sent Matheu li comana doentes fadrines uerges en sa gordia e comanda. Podem doncs nos per conclusio de aquest punt dir de Mossen sent Matheu e dels altres apostols Relictis omnibus secuti sunt eum. Luce Vº. Totes coses iaquides temporals e riqueses mundanals los apostols han seguit ihesu xrispt.
Segonament son altres qui seguexen ihesu xrispt delitosament axi con son aquells qui fan elmoynes no pas sino per tal que deu los de mes riqueses o fan oracio demanant honos del mon o bella muller o molts fills. Aquests per lur profit e delit fan totes aquestes coses axils ne pren con a les mosques qui seguexen la mel per la dolçor quey troben no pas per amor de la mel o axi con lo ca qui moltes uegades seguexen lur senyor per amor del pa o del os, axi son molts qui mes fan bones obres per tal que deu los do molt be en aquest mon e delits e asso que dessigen no ha seguit axi ihesu xrispt mossen sent Matheu delitosament car ell preycaua contra aquells qui volien seguir ihesu xrispt per delit segons auem en la sua ystoria que apres que lo rey polemi fonc mort succehi en lo regne un rey appellat hyrtac, lo qual cobeiaua molt la filla uerge del rey polemi Effigenia per la sua gran bellesa e uolia la per muller e con en nenguna manera non pogues auer son cor complit promes a sent Matheu que si ell podia fer que Effigenia consentis a sa intencio que ell sa faria xrisptia e seguiria la ley xrisptiana. Sent Matheu li dix que vn jorn de festa ell loaria molt stament de matrimoni e que fos ell en lo sermo, lo rey donchs ab gran gox uench al sermo pensant que sent Matheu prouocas e inclinas Effigenia a matrimoni lauors mossen sent Matheu preyca molt loant stament de matrimoni e va dir al rey, o rey si tu auies sposada vna doncella e que vengues vn vila pages o alcauot qui prengues la tua sposa per muller not seria feta gran injuria, certes si e quant uols tu fer mes injuria a ihesu xrispt qui es rey sobre tots los reys que uulles pendre per muller Effigenia qui es verge consegrada e sposada ab lo rey de gloria ihesu xrispt. Dites aquestes peraules lo rey sa leu ab gran ira e furor e anassen al palau. Vet doncs assi com reprouaua mossen sent Matheu aquest rey qui per tal que agues son desix complit uolia esser xrisptia e seguir ihesu xrispt delitosament per que pot dir mossen sent Matheu so qui es escrit iob XXIII. vestigia eius sequutus est pes meus, les patiades del meu senyor ihesu xrispt ha seguit lo meu peu tenint aspre uida e preycant contra los delits carnals.
Tercerament e final dic que alguns seguexen lur senyor gloriosament axi con gran gloria es del caualler que seguex lo seu princep e rey feelment e ab gran constancia posant se a perills e a mort per honor e amor de son senyor axi ha seguit mossen sent Matheu com a fel scuder e vassall ihesu xrispt son senyor car apres martiri per amor dell vn legim en la sua ystoria que lo rey demunt dit trames lo scapsador ab gent darmes al temple per a ociure e scapsar mossen sent Matheu e troball que stava prop laltar agenollat ab les mans iuntes faent oracio e pregant den que uolgues conseruar Efigenia ab totes les altres vergens en proposit de virginitat e lo scapsador vench li detras e ficali lo coltell per lo costat e aqui matex ell rete la sua sancta anima a ihesu xrist lo poble uolia anar a metra foch al palau del rey sino que los preueres e diagues ho uedaran dient que iaquissen la ueniança a deu, apres lo rey mana que matessen foch a la casa de Ephigenia e axiu feren mas per pregaria de mossen sent Matheu lo foch ana al palau del rey e crema tot lo palau e tots qui eren aqui sino lo rey e lo fill qui torna endiablat e lo rey de sobre dira desesparas e pres un coltell e el matex matas, e lo poble feu rey lo germa de Effigenia qui regna LXX. anys e cresque la fe xrisptiana. Per conclusio doncs de nostre sermo podem dir de mossen sent Matheu Magna gloria est sequi dominus, per tal com mossen sent Matheu axi com a fel siruent a seguit lo seu senyor ihesu xrispt gran gloria na obtenguda. In secula seculorum amen.»
Fins aci'l sermó de S. Matheu. En la plana 100 de numeració antiga y 201 de la general del volúm actual o relligat aplech de diferents textes, comença'l sermó dels àngels y de Sant Miquel que havèm tingut ocasió de transcriure recentment y que consideràm interessant publicar també:
«Angeli eorurn semper vident faciem patris. Sapiats quels angels daquells ueen tots temps la faç del pare. Mathei XVIII.º et in euangelio hodierne festiuitatis scribitur (?) presens uerbum:
Veym nosaltres que aquests grans senyors reys e princeps que con han dos castells la hu edificat en vna alta muntanya altre en loch bax axi com en vna uall no han gran ancia del qui es en la muntanya car es molt fort e dificil de combatra, mas en aquell qui es en loch bax e en perill dels enemichs sol enuiar homens darmes quil gorden. Spirituatment perlant nostre senyor ihesu xrispt es rey del cel e de la terra e de tota creatura qui ha dues ciutats o castells la vna ciutat es peradis situat en loc molt alt car en lo cel, altre en lo mon present so es la esgleya e congregacio dels fels xrisptians, la ciutat de paradis no pot esser impugnada, mas la iusana so es la qui es en aquest mon tot iorn es combatuda per los dimonis qui tot dia batallen contra les animes per tal com han enueia que elles pugen en lo loch dun ells son cayguts, lo rey donques ihesu xrispt tramet missatges los angells per ha gordar aquesta ciutat segons diu mossen sent Jeroni. Magna dignitas animarum vt vnaquaque ab ortu sue natiuitatis habeat angelum ad sui custodiam deputatum, gran es la noblesa de les animes que cascuna dellas sia de tan gran dignitat que despuys quel hom es nat aia vn angell a gordia sua per deu donat per que doncs nosaltres los deuem molt alegrar dells axi com de aquel qui son nostres gordians e companyons e molt alegrament de aquells fer festa e laor a ells donar car ells son aquell qui en lo cel no fan sino deu contemplar ab gran alegria e iocunditat segons diu lo thema proposat Angeli eorum semper vident faciem patris mei qui in celis est. los angels iatse sia que tostemps de la nostre nativitat fins a la mort sien nostres gordians en la terra em pero tostemps miren e contemplen la fas de nostre senyor deu pare celestial. Ara deuets notar que per tres rahons nos deuem molt honrrar los sants e aquells ab gran gox colrre e loar.
Primerament car son cauallers qui louen la diuinal maiestat, segonament gorden e defensen la humanal fragilitat, tercerament nos porten per penitencia a la celestial heretat. Dic primerament que los angells son caualles qui louen la diuinal maiestat per que doncs molt los deuem honrrar e be ha gran raho si hom honrra los missatges del rey terrenal con mes los siruents e caualles del rey celestial vn deuets pendra eximpli que axi con es en les corts dels reys de aquest mon axi es en paradis car veym nosaltres que alguns seruidos e caualles te lo rey qui li stan deuant tenint li solas qui li canten deuant e sonen instruments loantlo ab gran alegria | altres caualles son qui son tramesos per lo rey per gordar les viles, castells e ciutats de son regne axi com gouernados uagues e batles | altres caualles son los quals tramet lo rey ab gran astol per batellar contra los seus enemichs quis leuen es rebellen contra la corona reyal sus axi propriament es en la cort de paradis car alguns angells tramet nostre senyor deu que sien gordians de regnes e provincies comunitats e ciutats segons es scrit sup muros tuos iherusalem posui custodes, sobre los teus murs iherusalem yo he posat gordians | altres son qui son tramesos per a batallar contra algunes viles o ciutats qui per peccats molt greus son stades abisades o cremades per execucio de angels axi com angells foren tramesos contra Sodoma e Gomorra sobre les quals ploch foch e sofre per lurs maluestats | altres son los qual canten loan e glorifican deu e la sua sobirana maiestat segons diu Isayas propheta VIº caº vidi dominum sedentem super solium excelsum et eleuatum et plena erat omnis terra maiestate eius | et cetera. yo diu Isayes propheta he vist nostre senyor seyent sobre vna alta cadira axequada sobre tota altre cadira e tanta era la resplendor de la sua fas que tot lo cel era luent e la terra era illuminada e plena de aquella refulgencia e viu angels seraphins qui no cessauen dir e cantar en gir hi entorn de la cadira e cridar ab alta veu e de molt dolça melodia Sanctus, Sanctus, Sanctus dominus deus exercituum. Sant, Sant, Sant senyor deu de gents darmes e de homens de batalles plena es tota la terra de la tua gloria e maiestat en so que diuhen tres vegades sant louhen tres persones en trinitat en ço que vna vegade diuhen senyor deu de moltes compaynes confessen vn deu en vnitat de essencia per qui diu lo psalmista dauiu laudate eum omnes angeli eius laudate eum omnes virtutes eius, loats nostre senyor deu uos angells seus loats lo uos altres virtuts sues.
Segonament dich que los angells nos guarden hins defenen la nostre humanal fragilitat, asso declar yo per vn eximpli experiencia demostra que si algun hom freuol e puruch anaua en alguna ciutat gran pler auria e per bon cami e per mal que agues companyia car per lo mal cami auria obs compayno fort quil defenes de ladres e per lo mal (bon?) cami auria obs compayno ab qui se alegras e agues solas axi es del hom mundanal ell ha exir de aquest bon (mon?) e anar en peradis ciutat celestial es molt de flaca natura en lo cami ha molts ladres so es dimonis quins volen robar les virtuts e arrapar la anima doncs be auem ops vn angel compayno e gordia quins defensa ens vulla dar alguna consolacio en lo cami perillos de aquest mon e en lo pas estret e barranch de la mort e per ço auem eximpli e miracle en la ystoria de vuy prouant e demostrant que los angels son gordians dels homens e dels locs vn habita gent vn diu la ystoria de vuy que per ço fem festa de sant miquell per tal com apparech en vn loch del qual era gordia. En la prouincia de Apulia en vn loc o muntayna appellada mont garga auia vn pages qui auia gran bestiar maiorment de bous qui pasturauen aqui esdeuencse que vn toro sa desuia dels altres que no uench al uespre al corrall e lo mati lom lana cerquar e trobal en vn roquisal e mogut de ira tirali vna sageta entoxicada e la segeta retorna al hom e nafral molt malament lo pages dixo al bisbe duna ciutat que hauia aqui prop e lo bisbe ordena e mana que tot lo poble deiunas tres e feu oracio a deu que li uolgues reuelar que volia dir que la sageta era axi retornada e mossen sent miquel li apparech e dix li que per ço sera esdeuengut aquell miracle a donar entendre que en aquell loch un era al bou hedifficasen vna esgleya en remembrança sua car ell era gordia de aquelles partides e de la ciutat tantost lo bisbe ab lo clero e gran poble ab gran professo ysque e ana en aquell loch faent oracio e gracias a mossen sent miquel de la sua bona guarda e feu fabricar e hedificar una sgleya en nom, gloria e laor de mossen sent miquel. Per conclusio doncs de aquest punt podem dir so que diu dauiu in pros angelis suis deus mandauit de te ut custodiant te in omnibus uiis tuis Deus ha manat als seus angels de tu quet gorden et acompanyen en totes les tuas uias per que doncs tu deus auer en gran reuerencia lo teu angel gordia ni deus fer negun peccat ni malesa deuant ell axi com no la faries deuant gents.
Terçament e final dic que los angels nos peruocan a penitencia hins aporten a la celestial heretat de asso auem figura en lo libre dels Reys vn sa lig que Helias anaue per son cami al mont appellat oreb e per anuiament que auia e langell li apparech e despertal dientli Surge sede comede grandis enim tibi restat uia. Sus seu metga e ves tost que gran cami as a ffer, diu que Helies sa desperta e troba al seu cap vn pa cuyt entre dues cenrres e vn cadaf daygo que langell li hauia portat menia e begue e tanta fortalesa li dona aquell pa e aquella aygo que ana XL. dies e XL. nits sens meniar e beura fins al mont de oreb. Per Helies pot esser entes cascun hom qui uol anar en paradis qui es loch pus alt que muntanya del mon e auegades adorm se en lo peccat mas ue langell dientli en la sua pensa ques leu del peccat e que menys del pa cuyt entre dues cenrres so es que fassa penitencia e que li naia al cor que pols es e cenrra tornara e que begua de la aygo so es que plor e git lagremes de contricio e lauors langel lo amena fins al mont de oreb so es en paradis qui es dit muntanya car axi com lo sol illumina les muntanyes ans que res axi nostre senyor deu illumina primer de claredat de gloria los benuyrats angels apres la verge Maria e apres illumina los omens sants e iusts del lum de gracia en aquest mon e apres en lo cel de lum de gloria a vn nos uulla collocar mossen sent miquell archangel princep de les animes in eternum. Amen».
Quan començarem a publicar (n.º 41 del Boletín) aquests sermons, ignoravem que'l Bibliotecari de Marsella, M. Víctor Lieutaud, hagués donat a llum en Lo Gay Saber, periòdich barceloní, en 1879 y 1880 (època segona, anys II y III), un interessant Estudi literari d'un manuscrit català conservat en la Biblioteca de Marsella, que no és altre cosa que'l nostre sermonari. Donà també dit senyor mostres dels sermons; emperò dels tres que acabàm nosaltres de publicar, solament lo primer; lo sermó de la festa de Sant Bartomeu, havia estat publicat per en Lieutaud. Los dos següents, de Sant Matheu y dels Angels, eren inèdits, y afortunadament nostre treball no ha estat axí del tot inútil.
Recompta en Lieutaud que aquest manuscrit fóu adquirit per la Biblioteca de Marsella en 1875, en la venda Bory, y sospita si'l possehidor o'l col·lector dels sermons y obretes que conté era un religiós anomenat Esteve, fondantse en la nota que hi ha al peu de la plana 253, que diu: De frare Vicent Esteve.
En son treball transcriu íntegres en Lieutaud lo sermó del día dels Reys; lo cant al jorn del Judici, tant popular y conegut a Catalunya; la Llegenda de Sancta Caterina, que comença en prosa rimada; la Lletra de Jesucrist, semblant als nombrosos apòcrifs d'aquesta especie; lo sermó de la Magdalena, de lletra del segle XIVè o potser del XIIIè; les receptes contra la epidemia; la poesia Cançó de la concepció de la Nostradona, de Francesch de Mestra (creyèm que llegí mal aquest nom en Lieutaud y que és Francesch de Mescua), del 1440; lo sermó de Sant Bartomeu; un altre sermó dels referents al proprium de tempore per lo diumenge de passió y que té per lema Tulerunt lapides Judei ut jacerunt in eum (Johan, 8.º); dues endevinalles populars; fragments d'un altre sermó de Sancta Magdalena, y la dedicatoria rimada d'uns proverbis a un individuu de la familia dels Mercaders (creyèm que en Lieutaud també llegí malament y que és un Montcada), atribuits a frare Anselm Turmeda. Lo volúm acaba ab una poesía a la Verge ab motiu d'haverse observat un senyal de foch en lo cel, que també la publica en Lieutaud. Ademés, en 1878, dit senyor havía publicat a part la vida de Sant Amador, que's troba en lo mateix manuscrit, planes 257-273.
Creu en Lieutaud que'ls sermons de Sant Bartomeu y Sant Mateu, que havèm publicat, estàn en lo manuscrit copiats ab lletra de principis del segle XIVè y que constituexen belles mostres de liturgia catalana d'aquella època. De la matexa ma, y per consegüent del matex temps, probablement son los sermons de Sant Miquel, Sant Lluch y de Tots-Sants (plana 213 de la numeracio moderna).
Ja havèm indicat que dels sermons del proprium de tempore que seguexen al citat de Tots-Sants, en Lieutaud ha publicat lo derrer del tema «Tulerunt lapides Judei ut jacerunt, etc » Nosaltres per ampliació d'aquesta mostra publicarèm la part principal del sermó que comença a plana 225, ab lo següent lema:
«O uos omnes qui transitis per uiam attendite et uidete si est dolor similis sicut dolor meus trenorum.
Segons din lo Boeci dulcedo presentis felicitatis multis amaritudimbus est respresa, la felicitat lo gox e benuyrança de la uida present es mesclada es plena de moltes amargures e tristors de moltes dolors e engoxas es complida e si de so auem experiencia en tots los homens del mon empero molt mes de nostra mare de misericordia (?) e aduocada dels pecadors la gloriosa verge maria la qual tant com hac maior gox concio e natiuitat del seu car fill tant ha vuy segons representacio da sancta mare esgleya mes dolor e tristicia con ueu e remira que lo sen fill tant amat tan gracios tan plasent e tan benigna lo qual axi carament auia nudrit en tan gran iouentut la perdut hi axi cruelment es passat de aquesta vida ab tanta dolor e amargura la perdut hi quala seria la mara tan cruell que no ploras no gemeguas nos plangues no anyoras lo seu fill tant dols e gracios e si la cruel mara axi forment ploras molt mes deu plorar hi gemegar la verge maria qui es mara dolsa mara piadosa, o en quanta angustia en quanta affliccio e dolor ha vist vuy complida aquella prophecia que li dix Simeon en lo temple lo jorn de la purificacio Tua ipsius anima pertransibit gladius, o verge gloriosa dix aquell sant symeon aquest fill de qui tu has tant de gox sera coltell de dolor qui trauassara ferira lo teu cor o be fonch nafra cruel de gran dolor con la verge maria vaye la lançada que donaran al seu fill glorios lo qual tan carament amaua, Com li demanaran doncs nosaltres la gracia del seu fill com la saludarem con ella sia en tan gran amargura posada mes affliccio li dariem si la saludauem car la salutacio angelical es de gran gox hi a persona trista. Si hom li diu paraula de alegria mes la prouoca hom a plor e mes dolor na per que no la deuem saludar ni gracia al present demanar. Mas tots ensemps a la creu gloriosa anar e ab ella mara dolorosa plorar amargosament. E doncs bona gent agenollam nos humilment deuant la creu deuotament qui es font vuy vberta a tots los peccadors habundosament e digam tots ensemps piadosament Àdoramus te xriste et benedicimus tibi qr p sanctam crucem tuam redemisti mundum.
O uos omnes qui transitis per viam attendite et uidete si est dolor similis sicut dolor meus, libro et caº sic pius.
Si nos uolem deuotament contemplar hi ab vils de compassio considerar tres condicions de dones solen fer gran plant e demostrar gran dolor. Primo, dona sposada con mor lo seu spos en ques delitaua. Secundo, vidua desolada con pert lo seu fill vingeint lo qual molt amaua. Tercio, doncella desconsolada con pert son pare qui li aiudaua. Ara pos yo per cas de uentura que a alguna persona sa esdeuengues tan gran deseuentura e fortuna que en vn dia perdes son fill, son pare e son spos; certes be deuria aquesta aytal persona plorar, lagremejar hoc encara per lo cor soptosament sclatar, Mas poriets vosaltres dir a mi o frare hi ay neguna dona tan mesquina tan amarrida tan desemperada a qui li sia esdeuengut aquex cas o ventura tan cruell, o de la mesquina dolorosa hi qui la pora aconsolar que nosclat per mig del cor per que digau nos ho car si la conexiem iriem la consolar. O senyors o dones en aquest dia de plant, dia de plor vna noble senyora, la maior que al mon sia ha perdut lo seu fill amoros qui li era pare, senyor hi espos, han lo iutjat a mort cruel, volets saber qui es aquexa dona a qui tan fort cas li es esdeuengut, auets res oyt dir de la regina del cel, de la senyora dels angells qui es mara de misericordia de la verge maria, aquesta es qui vuy ha perdut lo seu fill gracios, lo seu spos amoros, lo seu pare glorios ihesu xrispt nostre saluador, lo fill de deu nostre senyor, per que crida axi com a desconsolada com a mesquina e desolada dient nos ab gran plant la paraula proposada O uos omnes qui transitis per uiam attendite et uidete si est dolor similis sicut dolor meus.
Oy lassa o trista ay laceta ay marrida ay mare dolorosa lo meu fill ma vex deuant nafrar, despines coronar, en los peus e mans lo uex clauar, mirlo tot nuu e nol puc abrigar, vexlo cridar hi no li puch aiudar, uex lo suspirar e nol puch aconsolar, O doncs vos altres deuots xrisptians qui passats per la via per lo cami de monthicaluari vullats attendre e ueura si ha dolor semblant si ha tristor pus greu, sia amargura tan gran com la mia, vn deuets notar e ueura V. dolors de la passio e per ço que mils o ueiats recitar uos he la passia breument en V. puncts e cascun punct declarara sa dolor.
En lo primer punt veurem com la passio de ihesu xrispt es stada treydorament tractada. En lo segon ueurem com la persona de ihesu xrispt es stada maliciosament presa e ligada. En lo terçer com la sua persona es per los seus amichs e apostols desemparada. En lo quart com a colps assots e a penjar en la creu innocentment es sentenciada. En lo V. punt e derrer ueurem com deuant la sua dolorosa mare la persona de ihesu xrispt es estada crucificada.
Aquest sermó acaba en lo foli 116 de la antiga numeració, axí:
«O dix la verge maria, fill meu quin cambi es aquex quem donets lo fill del pescador per lo creador, lo peccador per lo iust, lo sirvent per lo senyor, veyent ihesu xrispt la gran dolor de la mare e que no li podia aiudar dix Deus meus, deus meus vt quod dereliquisti me, o deu meu, deu meu hi per que mas desemparat. Respos la verge maria O fill meu deu lo pare nous ha desemparat, mas vos auets iaquida la vostra mare aylassa de regina som feta siruenta, de mara de deu som feta vidua desolada, hi es semblant dolor de la mia, apres ihem xrispt per la gran perdicio de la sanch e turments dix Sicio gran fet he ay negu quim vulla donar aygo. Respon la verge maria mon fill noye altre aygo sino de les mies lagremes e giras la verge maria a la gent hi auriets gens daygo, lauors vn uench e vali donar vinagre ab fell mesclat, fet asso ihesu xrispt acostantsa a la mort ua dir Consumatum est, de vuy mes fet es de mi, acabades son les prophecies qui eren de mi. E a hora de nona ihesu xrispt crida gran crit hi ab grans lagremes dix pater in manus tuas çomendo spiritum meum, pare en les tues mans coman lo meu spirit e inclina lo cap enuers la verge maria saludant aquella hi axi mori placia a nostre senyor deu que en tal forma ell nos uulla donar cor a remembrar la sua passio que finalment aiam saluacio. Amen.
- ↑ Aci comença, sens portar epigraf, lo sermó de S. Matheu