Temporal
TEMPORAL
Trista l'auba se desperta.
Demunt la costa deserta
Llansa l'águila, son crit;
Y, pe 'l vent espellissades,
Passan negres nubolades,
Com á robes esquexades
Del vel inmens de la nit.
La mar crexent s'avalota,
La negror que l'encapota
Claps de sol fan llambrejar;
Y corrent á la ribera,
Entre espessa polsaguera,
Encrespan la cabellera
Los blanchs cavalls de la mar.
Ronca la cova rodona,
Fingint á cada cop d' ona
Bramuls de monstre furiós;
Y xucla l'aigua y la llansa:
Si 'l sol á ferirla alcansa,
Per entre l'escuma dansa
Un íris maravellós.
Allá hont la mar més s' arbora,
Dins l' escuma bullidora,
Los monstruosos esculls
Cobrar la vida parexen...
Y guaytan, y desparexen,
Com los molars que's dalexen
Entre les ones raulls.
La fantástica montanya
Mes alta sembla y extranya
Ab lo front mitx encubert.
La roca inmòvil, aspriva,
'Par que guayti pensativa
Com mira lo temps qu'arriba
La gran Esfinx del desert.
Allá baix, dins la calanca,
Jau demunt l'arena blanca
Lo llahut del pescador.
Vola planyent la gavina;
Y ágil l'águila marina
Revolta'l Cap, que s'empina,
Formidable Adamastor.[1]
Oh tú, qu' ab art fatigosa
Cercas la forma grandiosa
De lo sublim anyorat,
Vina á veure una vegada
Nostra ribera esquerpada,
Obra de Deu que inspirada
Va esculpint la Tempestat.
Y aquesta es l hora ¡oh poeta!
Quant la ventada desfeta
Vola devant del Senyor,
Dins la nubolada obscura
La ribera 's transfigura:
També la baxa natura .
Té son moment de Thabor!
1881.
- ↑ Adamastor nom d'un gegant fabulós, ab lo qual se personifica 'l cap de les Tormentes, are anomenat de Bona Esperansa, en lo gran poema portugues de Camoens.