Tercera serie de cançons populars catalanes/El Rossinyol

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu



El rossinyol, prenent-ne la fresca,
sobre d'un roure se posa a cantar:
ell ne dictà una cançoneta

per les donzelles poder-ne alegrar.
El rossinyol, a la primavera,
canta, s'alegra i fa niu tot sol:
sempre se'l fa al cimet d'una branca,
que no l'alcança aquell qui'l vol.
Si'l rossinyol allí molestar-lo
algú intenta, com solem di,
luego'ls canta la seva amoreta
i, repetint-la, els diu aixi:
— Vós, donzelleta, que anau a la plaça
i una cistella de flors ne portau:
vostres mirades pera mi són falses,
i al rossinyol vós no l'enganyau. —
Quan són promesos, de cop són entesos:
l'afició luego'ls farà casar:
el rossinyol, amb aquella alegria,
antes de dia se posa a cantar.
Quan són casats, els primers vuit dies
tot norabones i tot són consols:
el rossinyol, amb aquella alegría,
sempre vos canta aquell sò tant dolç,
Antes d'un any de fetes les bodes
tot són sospirs, llantos i plors:
el rossinyol, amb tota la pausa,
vos anuncía sereu més de dos.
Ditxós el pare i també la mare!
Que Déu els dô un bon ereuet!
El rossinyol, amb tota canturia,
sempre vos diu: — Guardeu-lo del fret. —
I si'l marit ne porta bon sangro,
quan la partera'l va alletant
mata gallina i li porta recapte,

i amb el caldo se va reforçant.
Si ell ne té vicis, quina desgracia!
sovint la tusta amb el bastó.
El rossinyol, de dalt de la branca,
luego'ls canta: — Aqui no'i só jo. —
Si ella té sogra i es mostatxuda,
si es iracunda, quina aflicció!
El rossinyol ja se'ls-e contempla,
i no'ls hi canta dolça cançó.
Si en Cota-blanca allí se barreja,
seguit no'i falta desunió:
el rossinyol, a l'apuntâ'l dia,
canta l'aurora i's riu d'això.
Molt a menut segueix els seus passos
per saber qui tracta amb afició:
el rossinyol d'això sempre's burla
i pren la rosada amb son bon to.
Si l'experimenta, quina desgracia!
tota alegria mor amb allò.
El rossinyol, amb sa melodia,
canta amb gran pena: — Que Déu els perdô! —
Qui no té culpa, tot això paga:
es la familia amb viu dolô.
El rossinyol molt bé vos avisa
i amb melodia alaba'l Senyô.
El rossinyol per a totom canta
i més alaba an els bons casats;
i an els que sou aixís, al contrari,
sempre vos canta desgraciats.