Tercera serie de cançons populars catalanes/El poder del cant
Aquest text tracta sobre una versió de 1910. Per a altres versions, vegeu El poder del cant.
Don Francisco se n' estava
tancadet a la presó.
Quan sa mare 'n reb la nova
Ja n'hi re una gran tristô.
Ja n'hi compra una guitarra
que té un sò consoladô,
i a la presó ja li porta
que la tempri al seu tenô.
—Quan l'aureu a to posada,
cantareu una cançó.
—Quina cantaria, mare?
quina cantaria, jo?
—La que cantava 'l teu pare
a la nit de l'Ascensió.—
Don Francisco la cantava
amb un to enamoradô.
Els aucells, així que'l senten,
se paren per senti 'l sô.
Tots els patges de la reina
no saben caminar, no.
La reina s'ho escoltava
desde 'l més alt miradô.
Ja pregunta an els seus patges:
—Qui es aquest cantadô?
—Aquest es el don Francisco
que està tancat en presó.—
Ja respon així la reina:
—Per fill el voldria jo.—
Ja responia l'infanta:
—Per marit, mare, el vui jo.—
La reina mana als seus patges
que'l treguin de la presó.
La resposta que'ls hi feia
que no se'n vol anar, no;
que no'i ha més galant vida
que estar tancat en presó.