Tercera serie de cançons populars catalanes/La Mort
Aquest text tracta sobre una versió de 1910. Per a altres versions, vegeu La mort.
Desperteu-vos, donzelletes,
que ja n'aveu prou dormit:
ara n'ha arribada l'ora,
l'ora que aveu de morir.
—Fuig-me d'aquí, cuca fera:
no me'n donis tal espant,
que jo porto la bandera
de les nines principals.
—Donzelleta: só la Mort,
si mai l'heu vista pintada.
—La Mort pintada bé's veu,
però no matant com fèu.
Aon tal vos heu posada?
Mata 'l meu pare, que es vell;
a la mare després d'ell.
—Al teu pare i a ta mare
l'ora no'ls es arribada:
quan arribada serà,
a mi vindran a parâ.
—Valga-m Déu! que sou crudel!
Tingau pietat de mi!
aixís agi de morí!
Jo podria esser casada,
posada amb el bé del món:
els comtes me n'han aimada,
per muller m'han demanada,
i ara la Mort m'ha citada
per anar no sé aon.
—No t'espantis, donzelleta,
ja que tu aniras a un lloc
que no'i ets estada mai:
a l'infern seras per sempre;
grans sorolls ne sentiras.