Teseu

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Teseu

de
Baquílides

(Traduït per Vicenç Solé de Sojo (1910))

Filigrana.
Theseu y Procoptes Theseu y Escirón Theseu y Sinis


THESEU


estrofa i


chor

Oh monarca d'Athenes sagrada,
Rei dels jonis de vida ditxosa:
¿per què llencen llur cántic de guerra
les trompetes de boca bronzinia?
Es que algún general enemic
nostra terra ab ses tropes rodeja,
ó bé, lladres perversos,
fent violença als pastors
qui vigilen constants les ovelles,
les remades s'emporten?
Què afligeix el teu cor?
Parla! Crec que si algú té l'ajuda
dels mortals valerosos,
a tu, fill de Kreúsa i Pandíon,
no 't té pas de mancar la dels joves.

estrofa ii


egeu

Recentment ha arribat un heraut
que ha seguit el camí llarc del Istme,
i que conta inaudites proeses
d'un fort home. Ell ha mort al violent
Sinis, que era el que havía més força
dels mortals: el Kronida Lytaios,
que la terra conmou, li era pare.
En la vall de Kremmyón va occir
al singlà homeier, i la vida
va arrencar al altívol Skiron.
Amb Kerkyon combat va sostindre,
i Prokoptes, al veure un altre home
més fort que ell, de ses mans deixà caure
el martell polypèmic. Jo temo
per la fi de les coses aqueixes.


estrofa iii


chor

Aquest home qui és? Quina terra
és la seva? Quina vesta porta?
Es tal vòlta que amb bèliques armes
un exèrcit nombrós dirigeix,
o pot ser desarmat i tot sol
com errant caminant
que a unes terres estranyes arriba,
és vingut aquest home, que ardit,
poderós y valent
resistir va la força suprema
d'enemics com els seus.
Es tal vòlta que un deu ens l'envía
per damnar la injusticia dels homes,

car no és fàcil obrar sense caure
dintre'l mal que hi ha arreu. Tota cosa
troba fi dins el temps perdurable


estrofa iv


egeu

Diuen que sols l'acompanyen dos homes,
i que sostenen les belles espatlles
seves, un glavi que té'l puny d'ivori.
Porta en ses mans dues llances fabrides,
i en el seu cap, de cabells que volejen
rojos com flames, un elm de Laconia.
Diuen també que de porpra una túnica
i de Thessalia un mantell tupidíssim
son pit cobreixen. La flama de Lemnos
tota rojenca, en els seus ulls fulgura.
Ell és tot just un infant, qui comença
la pubertat. Dels jocs d'Ares, de guerres,
de fortes lluites d'estrèpit bronzini
serva memoria, i a Athenes, l'amanta
de tot lo bell, are adreça ses passes.

 



Filigrana.
Teseo y Sinis