Tirant lo Blanch (1873-1905)
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Libre del valeros e strenu caualler Tirant lo Blanch
Escrita entre 1460 i 1465, és considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Escrita entre 1460 i 1465, és considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
 |
- Dedicatòria - A honor lahor e gloria de nostre senyor deu Jesu christ e de la gloriosa sacratissima uerge Maria mare sua senyora nostra comença la letra del present libre apellat Tirant lo blanch, dirigida per mossen Joanot martorell caualler al serenissimo princep don Ferrando de portogal.
- Prolech.
- 1-Comenca la primera part del llibre ede Tirant, la qual tracta de certs virtuosos actes q féu lo comte Guillem de Varoych en los seus benaventurats darres dies.
- 2-Com lo comte Guillem de Varoych prepofa de anar al fact fepulcre e manifefta a la Comteffa e als fervidors la fua partida.
- 3-Com lo Comte maifefta a la Coteffa fa muler la fua partida e les rabons q li fa, e lo que ella replica.
- 4-Raons de confolacio q lo Comte fa a la Comteffa e lo q ella replica en lo comiat; e com lo Comte ana en Ieruffalem.
- 5-Com lo rey de Canaria, ab gra ftol, paffa en la illa de Anglaterra.
- 6-Lementacio que feu lo Rey.
- 7-Com lo rey de anglaterra prega al hermita.
- 8-La resposta que lermita fa al rey.
- 9-Replica que lo Rey fa al hermita.
- 10-La Resposta diffinitiua que lermita feu al Rey .
- 11-Les gracies que lo rey de Anglaterra fa al hermita.
- 12-Com lo Rey angles dona licencia al hermita que anas a fer les magranes compostes.
- 13-Letra de batalla tramesa per lo Rey de la gran Canaria al rey de Anglaterra.
- 14-Com los embaxadors del Rey de Caria portaren la letra de batalla al Rey de Anglaterra.
- 15-Com per tots los del consell fon deliberat que lermita digues primer son vot sobre la letra de batalla que trames lo rey de la gran canaria al rey de anglaterra.
- 16-Les rahons que lo Rey de anglaterra fa en lo consell ab los seus cauallers per entrar en la batalla ab lo rey de la gran canaria e lo que ells li repliquen.
- 17-Com lo Rey de anglaterra ab voluntat de tots sos Barons e cauallers renuncia lo regne la corona e lo ceptre al hermita que fes la batalla e entras en camp clos ab lo rey de la gran canaria.
- 18-La resposta que lo Rey hermita feu a la comtessa de varoych com lo suplica que li fes merce de dir li son nom ni quina amistat hauia tenguda ab son marit lo comte guillem de varoych, e lo que ell li respongue, recitant li les batalles de la ciutat de roan e dels seus actes.
- 19-Rahons que fa la Comtessa al rey hermita com li demana en gracia que li prestas les armes de son marit lo Comte Guillem de Uaroych, e com ordena la batalla per entrar en camp clos ab lo rey moro, del qual guanya gloriosa victoria.
- 20-Lo vot solemne que lo Rey hermita feu ftant nafrat per lo Rey de la gran canaria.
- 21-Com lo Rey hermita sescusa que no volgue lexar a la coteffa son fill.
- 22-Lementacio que feu la comteffa com hague lexat lo fill.
- 23-Com los cauallers qui hauien acompanyada la comtessa sen tornaren al camp ab lo fill, e recitaren al rey les lementacions de la comtessa.
- 24-Com lo Rey hermita feu vallejar lo seu camp e trames a la comtessa que li trametes dues botes de lauor de spinachs de coure.
- 25-Com lo Rey hermita dona la batall als moros fon vencedor.
- 26-Com lo Rey hermita se manifesta a la comtessa sa muller.
- 27-Com lo rey hermita restituhi al primer rey les robes la corona lo ceptre e lo regne, e torna a seruir deu.
- 28-Com lo Rey de Anglaterra se casa ab la filla del rey de frança e en les bodes foren fetes molt grans festes.
- 29-Com Tirant manifesta son nom e son linatge al hermita.
- 30-Com Tirant demana al hermita en que pensaua.
- 31-Com Tirant prega al hermita que li volgues dir quina cosa era lorde de caualleria.
- 32-Com lermita legi vn capitol a Tirant del libre nomenat arbre de batalles.
- 33-Com lermita legi a Tirant lo segon capitol.
- 34-Com lembaxador del papa menaça al capita del gran Turch dins contestinoble.
- 35-Com lermita dix a Tirant la significacio de les armes.
- 36-Com desagradauen los cauallers.
- 37-Com Tirant demana al hermita que li digues en quina edat del mon eren stats millors cauallers.
- 38-Com Tirant torna a replicar al hermita del precedent capitol.
- 39-Com Tirant se parti del hermita content de les bones doctrines que li hauia dades.
- 40-Com Tirant ab sos companyons tornant de les gran festes que feren fetes en les bodes del rey de anglaterra passaren per lermita hon staua lo pare hermita.
- 41-Com Tirant recita al hermita les grans festes, solempnitats e magnificencies, les quals nos troben per scritura tan bells actes com foren fets en les bodes del rey de anglaterra e del diuis que fon entrels officis.
- 42-Com lo Rey isque de la ciutat ab gran professo ab tots los stats, e ab tot lo clero.
- 43-Com lo Rey de anglaterra pres la benedictio ab la filla del rey de frança.
- 44-De les festes que foren fetes lo dia de les bodes del Rey de anglaterra.
- 45-Los capitols de les armes ques podien fer en aquelles festes.
- 46-de aço matex.
- 47-.
- 48-.
- 49-.
- 50-.
- 51-.
- 52-.
- 53-Com Tirant manifesta al hermita les manificencies de la roca.
- 54-De la suplicacio que la Reyna feu al deu de amor.
- 55-La resposta que lo deu de amor feu a la reyna.
- 56-Com lo hermita demana a Tirant que li digues qui era stat lo millor dels vencedors.
- 57-La resposta que lo Rey feu al conestable.
- 58-Com Diaphebus legi al hermita la carta que lo rey de anglaterra hauia feta a Tirant, donant lo per millor caualler de tots.
- 59-Lo iurament que lo Rey de anglaterra feya fer als gentils homens apres que eren examinats ans quels donas lorde de caualleria.
- 60-Les paraules que Tirant dix al caualler quis combatia com lo tingue vençut.
- 61-La resposta que Tirant feu al senyor de les viles ermes quant li demana lo fermaill que la bella Agnes li hauia dat.
- 62-Letra de batalla tramesa per lo senyor de les viles ermes a Tirant lo blanch.
- 63-Com Tirant demana de consell a vn rey darmes sobre la letra del senyor de les viles hermes.
- 64-Lo consell que Hierusalem rey darmes dona a Tirant lo blanch.
- 65-Com lo senyor de les viles ermes deuisa les armes.
- 66-Lo raonament que lo rey darmes com a iutge de la batalla feu als dos cauallers.
- 67-Com fon feta la batalla de tirant ab lo senyor de les viles ermes.
- 68-Com los iutges del camp donaren sentencia, que tirant hagues la gloria de la batalla.
- 69-Com los .iiii. cauallers germans darmes se presentaren dauant lo rey de anglaterra: los quals eren dos Reys e dos Duchs, e donaren li per scrit lo que volien.
- 70-Com lo segon caualler dona al Rey lo seu albara de les armes que volia fer.
- 71-Com lo terc caualler dona vn albara al Rey de les armes que volien fer.
- 72-De les paraules que contenia lo albara del quart caualler.
- 73-Com Tirant entra en lo camp ab los tres cauallers lo hu apres laltre, e de tots fon vencedor.
- 74-
- 75-
- 76-
- 77-
- 78-
- 79-
- 480-
- 481-
- 482-
- 483-
- 484-
- 485-
- 486-
- 487-Com l’Emperador tragué de presó lo Soldà e lo Turc, e féu pau e lliga ab ells.
Un o més usuaris estan duent a hores d'ara una tasca amb aquest text.
És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.
Comentaris: cap
És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.
Comentaris: cap
