Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 100

De Viquitexts
Sou a «Capítol 100»
Tirant lo Blanch (vol. I)
Joanot Martorell
(1905)
CAPITOL C.
Com Ricart en preſencia del rey de França, dix que combatria a Tirant a tota ultrança. E com lo rey de França combate Tripol de Suria, e apres roba la coſta de Turquia.


T
Ots los qui no tenen verdadera noticia de la honor de aqueſt mon, moſtren llur poch ſaber manifeſtant ab llur boca aquell groſſer parlar qui diu: ab la raho de mon compare men vaig, no aduertint ni ſabent lo gentil ſtil ni virtuoſa pratica de noſtres anteceſſors, ſegons ſe lig de aquell famos rey Artus, ſenyor qui fon de la petita e gran Bretanya, lo qual dona fi e compliment a la proſpera e pompoſa taula redona, hon tants nobles e virtuoſos cauallers en ella ſegueren, qui foren conexedors e merexedors de tota honor e gentilea, e auorridors de tot engan, falſia e maldat: e ſi per art de caualleria la coſa era ben jutjada, la honor e la gloria de aqueſt mon a qui deu eſſer atribuida ſino a mi? car Tirant per eſſer couart e home poch ſforçat en batalles, per be que la proſpera fortuna li ſia ſtada fauorable e li haja ajudat en moltes coſes, no reſta que lo premi de aqueſt aƈte no degua eſſer dat a altri ſino a mi, ab totes les forces e honors de caualleria ques merexen com al mes benauenturat de tots: e yo, que ſtich deſcalç, james calçare çabates en los meus peus fins a tant que per la majeſtat del ſenyor Rey, e per los nobles cauallers, ſia determenat aqueſt fet, car a tots es notori e manifeſt que apres que tota la gent fon recollida reſtam Tirant e yo ſols a la vora de la mar, dell a mi paſſaren moltes rahons qui ſeria aquell qui primer ſe recolliria, ell tenint vot fet e yo no, volgui veure los majors perills que en les armes poden eſſer ab la gran multitut de moros quey hauia, e vehent ell yo no volerme recollir, fon ell content de poſar primer lo peu en la eſcala ans de mi: donchs Senyor, ſia de voſtra merce de ajuſtar voſtre ſacre conſell, e ſens afeccio la majeſtat voſtra done la honor a aquell a qui pertany, com de dret e de juſticia a mi pertangua: e ſi voſtra alteſa aço jutjar no volra, dich, en preſencia de tots, yo eſſer millor caualler que Tirant, e de combatrel de la mia perſona a la ſua a tota ultrança. Lo Rey li reſpos ſemblants paraules: Ricart, negun bon jutge no pot be res determenar ſino hou primer les parts, perque nos pot fer ſi Tirant noy es preſent. Aqueſtes rahons vengueren a noticia de Tirant, e ab la ſua galera ſe acoſta a la nau del Rey. Com fon alt, lo Rey era en la ſua cambra que dormia, e com Ricart ſabe que Tirant era vengut, acoſtas a ell e dixli: Tirant, perques vulla que ſia, yo mo tindre dins mon cor, pero ſi goſau dir yo no ſia millor caualler que vos, yous offir batalla a tota ultrança: e lançali uns guants per guatge. Tirant que veu que ab tan poch fonament lo volia combatre, alſa la ma e donali una gran galtada. La remor fon entre ells tan gran, que lo Rey hi hague a pujar ab una ſpaſa en la ma. Com Tirant veu lo Rey, pujaſen en lo caſtell de proa, e alli ell ſe defene molt be, e dix al Rey: Senyor, caſtigue la majeſtat voſtra aqueix desuergonyit caualler, qui es principiador de tot mal: james ſes viſt en fet darmes, ni menys ſpaſa fellona dauant los ſeus ulls, e ara me volia combatre a tota ultrança ſobre no res, e ſi ell venç a mi, haura vençudes totes les caualleries que ab mon treball yo me ſabudes percaſſar en gloria e lahor mia, e ſi yo ſo vencedor, haure vençut un home que james ſes viſt en armes. Acabant de dir Tirant ſemblants paraules, feu ſenyal a la galera, e ab una corda baxa en ella tenint ſe alli per ſegur: e ſi lo Rey en aquell cars lo hagues pogut hauer, perque en la ſua nau hauia fet ſemblant ultrage, fora ſtada poca marauella no li hagues fet leuar lo cap de les ſpatles. Lo Rey parti ab tot lo eſtol de Tripol de Suria, e feu la via de Chipre, e roba tota la coſta de Turquia e mes a foch e a flama, que carreguaren totes les fuſtes de molta riquea que preſa hauien. Com foren en Chipre, ixqueren en la ciutat de Famagoſta, e aqui prengueren vitualles e tiraren la volta de Tuniç. Aqui lo Rey deſembarca e combateren la ciutat molt eſtretament, e Tirant ab los ſeus combatien una torre, e al peu de la torre hauia un gran foſſat, e Tirant caygue de dins. Ricart anaua tot armat per veure ſis poria venjar de Tirant, com fon a la torre e veu que Tirant jahia dins lo foſſat, Ricart ſalta axi armat com ſtaua dins lo foſſat, e ajuda a leuar a Tirant, e dixli: Tirant: vet açi lo teu mortal enemich lo qual te pot donar la mort e la vida, e no placia a Deu que yo conſenta que muyres per mans de moros puix ajudarte puch, e per bella valentia lo trague defora, car certament lo hagueren alli mort ſi Ricart tan preſt nol ne hagues tret. Com fon fora, dixli: Ara Tirant eſt poſat en libertat, guarda be la tua perſona de morir, que yot faç cert que fare tot mon poder de matarte. Caualler virtuos, dix Tirant, yo he viſta en tu molta bondat e gentilea, e conech que ab animo ſforçat de caualler has reſtaurada la mia perſona de cruel mort, agenoll me en terra e deman te perdo de la offenſa que t'he feta, e don te la mia ſpaſa, la qual pos en la tua ma, que prengues de mi aquella venjança que a tu plaura, car poſat cars que tu ara nom vulles admetre mos prechs ni ma demanda, james en dies de ma vida tirare ſpaſa contra tu, car la venjança que vols hauer de mi açi la tens preſent, e agenollat als teus peus, axi com ſtich, la pots pendre, puix gracioſament lat do, e yo la rebre ab molta paciencia. Lo caualler com veu dir a Tirant paraules de tanta humilitat e ſubmiſſio li perdona, e fon content de eſſer ſon amich, e apres foren tan grans amichs, que james de llur vida ſe partiren fins que la mort los separa. Com lo Rey hague preſa la ciutat de Tuniç e barrejada, Ricart no volgue anar en la nau del Rey ſino en la galera de Tirant. Com lo Rey e los cauallers ſaberen lo fet com era paſſat, donaren molta lahor als dos, perque caſcu hauia uſat de molta gentilea. Partint lo rey de França de la ciutat de Tuniç, tiraren la volta de Cicilia per veure ſa nora, e deſembarcaren en Palerm. Com lo rey de Cicilia ſabe de la llur venguda, feu aparellar molt gran feſta al rey de França: lo rey de Cicilia entra en la nau del rey de França, e com ſe veren fon molta alegria entre ells, ixqueren en terra, e la nora fon a la vora de la mar e aqui ſe feren molt gran feſta sogre e nora. E lo rey de França li dona de grans donatius, e tot lo dia la portaua per la ma que no las dexaua partir, e tans dies com atura alli lo rey de França, caſcun dia ans que la Infanta fos leuada li trametia un rich preſent, lo un dia de brocats, altre ſedes, cadenes de or, fermalls e altres joyes de molta ſtima. Lo rey de Cicilia feſteja molt be al rey de França, e preſentali cent caualls molt bells e molt ſingulars, de que lo rey de França feu molt gran ſtima: e lo rey de Cicilia mana a ſa filla que ella en perſona entras en totes les fuſtes e les regonegues con ſtauen de vitualles, e que les fornis de tot lo haurien que meſter. Lo rey de França pres en gran ſtima del que la nora fehia, e tenian molta conſolacio com vehia que era dona molt diſcreta e per a molts afers, que caſcu dia ſtaua del mati fins al veſpre en les fuſtes, que no menjaua, fins que hague acabat de fornirles. Auituallades que foren les fuſtes e recollits los caualls, lo rey de França pres comiat del rey de Cicilia, de la Reyna e de la Infanta, e recollis, e portaſen ab ſi lo princep de Cicilia: e com fon en França donali una filla ſua per muller. Lo eſtol parti del port de Palerm e tira la volta de Barberia, e coſterejant vengueren a Malegua, a Oran e a Tremicen, e paſſaren lo eſtret de Gibaltar, foren a Cepta, e Alcaſcer Ceguer e a Tanger: e al tornar que feu paſſa per laltra coſta de Caliç, e Tarifa, e Gibaltar, e paſſa per Cartagenia, car tota la coſta en aquell temps era de moros, e de alli paſſaren per les ylles de Ayviça e de Mallorqua, e apres anaren a deſembarcar en lo port de Macella. Aqui dona licencia lo Rey a totes les fuſtes, exçeptat les de ſon fill Phelip perque volgue que anas ab ell per veure la Reyna ſa mare, e Tirant ana ab ells: e de alli paſſa en Bretanya en companyia de ſon natural ſenyor per veure ſon pare e ſa mare, e los parents. E apres alguns dies que lo rey de França hague dat compliment en lo matrimoni de ſa filla ab lo princep de Cicilia, volgue que Phelip tornas a ſa muller, lo qual hague noua com laltre fill del rey de Cicilia ſera fet frare, e hauia renunciat al mon: e Phelip ſupplica a ſon pare, lo rey de França, que volgues trametre per Tirant perque li fes companyia fins que fos en Cicilia. Lo Rey ſcriui letres al duch de Bretanya, e a Tirant volgues anar per amor ſua ab Phelip en Cicilia, e al Duch quel ne preguas molt. Tirant, vehent les preguaries dels dos tan grans ſenyors, li fon forçat de obeir los llurs manaments, e parti de Bretanya, e vingue a la cort del Rey, e lo Rey e la Reyna lo preguaren molt que volgues anar ab Phelip, e ell molt gracioſament los ho atorgua. Partiren de la cort Phelip e Tirant e anaren a Macella, hon trobaren les galeres que ſtauen molt en orde de tot lo que meſter hauien. Phelip e Tirant ſe recolliren, e hagueren lo temps tan proſper que en breus dies foren en Cicilia. Lo Rey e Reyna e la Infanta hagueren gran conſolacio de la llur venguda, hon foren molt ben feſtejats.


fi del primer volum.