Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 16

CAPITOL XVI.

Les rahons que lo rey de Anglaterra fa en lo conſell ab los ſeus cauallers per entrar en la batalla ab lo rey de la Gran Canaria: e lo que ells li repliquen.

J

Usta coſa es que tan deſordenada demanda ſia hoyda: millor fora que ab duptoſes paraules temptat hagueſſeu ma volentat, perque a mi no plau ni vull que negu de tots voſaltres entre per mi en la batalla. Puix yo la he acceptada, yo tot ſol la vull portar a fi. Leuas un gran baro e dix ſemblants paraules: Senyor, perdon me la excelencia voſtra del que dire, car lo que voſtra alteſa diu james per noſaltres vos ſera conſentit, per be que noſtre ſenyor Deu vos haja dat lo voler, vos ha leuat lo poder, per quant tots noſaltres conexem que la alteſa voſtra no es abil pera tan fort e tan dura batalla com es aqueſta. Regiſquas la ſenyoria voſtra a conſell e voluntat de tots noſaltres: car ſi noſaltres conexiem la voſtra virtuoſa perſona eſſer diſpoſta per a tal meſter, de bon grat haguerem aderit al qui la alteſa voſtra hagues manat. E tots los altres barons e cauallers loaren lo que aquell baro hauia dit. Puix axi es que a voſaltres, fideliſſims vaſſalls e ſubdits meus, dix lo Rey, no plau, e conexeu en mi que no ſo diſpoſt pera combatre lo Rey moro, yous regracie la molta amor quem moſtrau tenir: e diſponch de mi enſeguint la volentat de tots voſaltres. Empero yo vull e man que no ſia negu, ſots pena de la vida, que tingua tant atreuiment que digua que fara per mi la batalla: ſino lo que yo elegire: e aquell vull que ſia per mi hi en loch meu, e en aquell renunciare la corona, lo regne e lo ceptre real. Reſpongueren tots que eren contents. Apres lo Rey feu principi a tal parlar.