Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 30

CAPITOL XXX.

Com Tirant demana al hermita en que penſaua.

R

Euerent pare, placia a la voſtra ſanƈtedat fer me gracia quem digau quin es lo voſtre fort penſament? Dix lermita: Amable fill, lo meu penſament es de lorde de caualleria, e de la gran obliguacio en que es poſat lo caualler com haja a mantenir lalt orde de caualleria. Pare reuerent, dix Tirant, ſuplich a la merce voſtra quem diguau ſi ſou caualler? Bon fill, dix lermita, be ha .l. anys que yo rebi lorde de caualleria en les parts de Africha, en una gran batalla de moros. Senyor e pare de caualleria, dix Tirant, ſia de voſtra merce dir me, vos qui tant de temps haueu ſeruit lorde de caualleria, com pot hom millor seruir aquell orde: com noſtre Senyor laja poſat en tan alt grau e dignitat? E com, dix lermita, no ſaps tu qual es la retgla, e lorde de caualleria? e com pots tu demanar caualleria fins que ſapies lorde, car negun caualler no pot mantenir lorde ſi nol ſap, e tot lo que pertany a lorde: e negun caualler ſino ſap lorde de caualleria no es caualler, car deſordenat caualler es qui fa altre caualler, e no li ſap moſtrar los coſtums que pertanyen a caualler? Com Tirant veu que lermita lo reprenia ab tan juſta cauſa, alegras de alegria ineſtimable, e ab humil veu feu principi a tal parlar.