Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 48
CAPITOL XLVIII.
La reſpoſta que lo deu de Amor feu a la Reyna.
L
O molt merexer voſtre, gracioſa Reyna, me obligua fer vos ſenyora de mon voler, acceptant vos per filla obedient e diſpenſera de les gracies que ixen de aqueſt delitos paradis: donant vos poteſtat abſoluta de poder premiar e punir tots aquells e aquelles que en la mar de amor naueguaran, donant a uns tempeſtats valida ſens atenyer al port que deſigen, als altres proſper vent per atenyer a port de llur voler: acceptant ne tots aquells e aquelles qui ab frau e engany amen que ſien exempts de trobar en vos merce. E dites aqueſtes paraules, lo deu de Amor deſparegue que ja mes pus no fon viſt, ni los angels: e tots los draps ſe començaren a moure quaſi com a terra tremol. E tots pujam alt al apartament de la Reyna: e com nos fem a les fineſtres del pati, no vem drap negu ſino la bella praderia. E dire a la ſenyoria voſtra, coſa de gran admiracio de aqueſta roca: que de continent que los draps foren fora, la vem en quatre parts partida, e en caſcuna part de aqueſtes en la una ſe apoſentaua lo Rey ab tot ſon ſtat: en la ſegona ſtaua apoſentada la Reyna ab tots los franceſos qui ab ella eren venguts: en la terça ſtauen apoſentats tots los ſtrangers, axi com eren los de Alamanya, de Italia, de Lombardia, de Arago, de Caſtella, de Portogal e de Navarra. Senyor, ſeus dir que en caſcuna part de aqueſtes huia moltes ſales molt be emparamentades, e molts lits molt ricament abillats, en tant que tots quants eren alli ſtauen molt ben apoſentats: e ſi mes gent hi hagues, dues voltes mes que no hauia, tots hi tingueren bon lloch. Aço han dit tots los ſtrangers qui han cercat lo mon, que ja mes veren ne han hoit dir que negun gran ſenyor hagues feta una feſta de tanta magnanimitat e abundancia de totes coſes, ne que tant duras. E trobaren que en lo aleujament del Rey, ſtaua una dona tota dargent, quaſi ab lo ventre un poch ruat e les mamelles que un poch li penjauen e ab les mans les ſtaua ſprement, e per los mugarons exia un gran raig daygua molt clara qui venia del riu per canons dargent: e laygua que exia de les mamelles daua en un bell ſafareig de criſtaill. En laltre ſtancia hon la Reyna ſtaua, hauia una donzella tota dor ſmaltada e tenia les mans baxes endret la natura, e de alli exia vin blanch molt fi e eſpecial, e aquell vi daua en un ſafareig de vidre creſtalli. En laltre apartament ſtaua un biſbe ab ſa mitra al cap, qui era tot dargent, e tenia les mans pleguades mirant deuers lo cel, e per la mitra li exia un raig de oli qui daua en un ſafareig fet de jaſpis. En laltre apartament ſtaua un leo tot dor, ab una molt rica corona dor al cap ab moltes pedres fines, e per la boca llançaua mel, qui era molt blanca e clara, e daua en un ſafareig qui era fet de calcedonies. E en mig de aqueſtes quatre ſtancies, ſtaua un nan molt diforme a natura, e tenia la una ma al cap e laltra al ventre, e exiali per lo melich un raig de vi vermell molt fi e ſpecial, e daua en un ſafareig qui era fet de porfi: lo dit nan era lo mig dor e mig dacer, e moſtraues cobert de mig manto: e ſtaua en mig del pati de les quatre ſtancies, e no podia entrar negu dins la roca que nol ves: e caſcu podia pendre libertament de tot lo quey hauia. E un poch mes amunt del nan ſtaua un home tot dargent, moſtrauas eſſer vell ab la barba molt blancha, era molt geperut, ab un baſto en la ma, e en la gran gepa que tenia ſtaua carregat de pa molt bell e blanch, que tot hom ne podia pendre. E totes aqueſtes coſes, ſenyor, no penſe voſtra ſenyoria ſien fetes per encantament ni per art de nigromancia, ſino artificialment. E nos troba dia, tant com eſtes feſtes han durat, que de totes les coſes que dites vos he no fos mes abundanment lo darrer dia que lo primer: e ſeus ben dir que aqueſt bo de panicer no ſtaua james que no tingues prop de ſi paſſats .xxx. milia pans, que ſtaua molt abundos. Les taules ja mes ſe deſparauen ſino per mudar toualles netes: e caſcun dia hauien viandes en gran abundancia: e en caſcun apartament hauia ſon bell tinell parat continuament ab molt bella vexella dargent: que tots quants eren menjauen e beuien en argent. Senyor, ja mes acabaria de recitar a la ſenyoria voſtra les grans magnificencies que ſon ſtades fetes en aqueſtes feſtes: car caſcun ſtat menjaua per ſi, e tots eren molt ben ſeruits de molta volateria de diuerſes natures, de potatges molt ſingulars, de vins de quantes natures ſe poden nomenar, de confits en molt gran abundancia de totes coſes, que tots los ſtrangers ne ſtauen admirats. En les ſpatles de la roca hauia un jardi molt ben arborat, hon lo Rey molt ſouint entraua per deport perque era molt delitos: e en aqueſt ort hauia una porta que entraua en un gran parch, hon hi hauia diuerſes natures de animals ſaluatges, ço es, onços, ceruos, cabirols, porchs ſaluatges, e de totes altres beſties de mont que lo Rey hi hauia fetes poſar per ſon delit, perque prenia molt gran delit de veureles: e teniay moltes tendes parades que paria fos un real. Aquell dia, ſenyor, tot fon de feſtes: e lo dia ſeguent que era diuendres, de mati apres la miſſa e lo offici, anam a la ribera ab moltes barques totes cubertes de drap de ſeda, e de brocat, e de draps de raç, caſcun ſtat ab la diuiſa: e anam per lo riu ſolaçant e peixcant e prenent plaer ab moltes trompetes, clarins e tamborinos. Apres que lo Rey e tots foren dinats, vench lo munter major ab tota la munteria, e tots anam ab lo Rey a caçar. Gran plaer pres lo hermita en les feſtes per Tirant recitades, e ab cara afable pronuncia ſemblants paraules.