Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 54

CAPITOL LIV.

La reſpoſta que Tirant feu al ſenyor de les Viles ermes quant li demana lo fermall que la bella Agnes li hauia dat.

G

Ran offença ſeria per a mi, dix Tirant, que yo donas lo que me es ſtat donat liberalment, e deſliguat ab les mies mans, e la promeſa, fe e jurament que yo he fet: be ſeria tengut per lo mes vil e abatut caualler que ja mes en lo mon fos nat e per a naixer, e bacinet ple de foch me deuria poſar ſobre lo cap ſi yo tal coſa feya: empero, caualler, vos moſtrau, ſegons voſtre mal parlar, maſſa gran ſuperbia, e ſera meſter que yo la us faça abaxar. Lo caualler feu demoſtracio de voler li leuar lo fermall: empero Tirant fon auiſat que mes mans a una copagorja que portaua, e tots los altres arrancaren: e alli fon entre ells una bregua ciuil, en la qual ans que foſſen departits hi moriren .xij. entre cauallers e gentils homens. La Reyna, que ſtaua mes prop dells, ſenti la remor e los grans crits que les gents dauen, poſas en mig de la gent e departils los uns dels altres. E yo us ne puch be comtar noues, que fuy nafrat de .iv. colps en la mia perſona, e molts altres per fer me companyia. Com lo Rey fon ates, tot fon ja pacificat: e no paſſaren .iij. dies que lo frances caualler trames per un petit patge una letra a Tirant, que era del tenor ſeguent:

Letra de batalla trameſa per lo ſenyor de les Viles ermes a Tirant lo Blanch.

A tu Tirant lo Blanch, qui eſt ſtat principi de la deſtruƈtio de la ſanch militar: ſi lo teu animo ſforçat goſara mirar lo perill de les armes que entre cauallers ſon acoſtumades, armat o deſarmat, a peu o a cauall, veſtit o deſpullat, en la manera a tu mes ſegura, concordat ab mi ab condicio que la ſpaſa tua e la mia ajuſtar ſe puguen a mort determenada. Scrit de ma mia e ſagellat ab lo ſagell ſecret de mes armes: Lo senyor de les Viles ermes.