Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 59

CAPITOL LIX.

Com fon feta la batalla de Tirant ab lo ſenyor de les Viles ermes.

S

I tu, Tirant, vols hauer pau, amor e bona voluntat ab mi, e volras que perdone a la tua jouentut, ho fare ab condicio tal quem dones lo fermall de aquella inclita ſenyora dona Agnes de Berri, enſemps ab la coltellina que tens en la ma e la tarja de paper, perqueu pugua moſtrar a les dames de honor: car tu ſaps be que no eſt digne ne merexedor de poſſehir coſa alguna que ſia de una tan alta e tan virtuoſa ſenyora com aquella: per quant lo teu ſtat, linatge e condicio no es ſuficient per a deſcalçar li lo tapi eſquerre, ni eſt per egualar te ab mi: ſino que yo per la mia benignitat he volgut conſentir de egualar te ab mi e de voler me combatre ab tu. Caualler, dix Tirant, no ignore la tua gentileſa qui eſt, que vals, ni que pots fer: empero no ſom ara en temps ni loch que hajam a venir a merits dels linatges: mas yo ſo Tirant lo Blanch, ab la ſpaſa en la ma, Rey, Duch, Comte ne Marques refuſar nom pot: aço notori es a les gents: empero en tu preſtament poria hom trobar tots los .vij. peccats mortals: e tu creus que ab paraules vils e deſhoneſtes me penſes eſpantar e donar carrech a mi e a ma condicio? dich te que de tan libert caualler com tu eſt no men tinch per injuritat, nim trendria per loat ſi negun be 'm deyes: car ſentencia es comuna que tant val al hom eſſer loat de mals homens, com eſſer loat de males coſes: vinguam a la batalla, e façam lo per que hi ſom, e no ſtiguam mes en ſuperflues paraules de poch valer: car ſol un cabell que de mi fos caygut en terra nol te volria hauer dat, ni conſentiria menys quel prengueſſes. Puix concordar nous voleu, dix lo jutge, voleu vida o mort? Dix lo ſenyor de les Viles ermes: Bem dol la mort de aqueſt joue ſuperbo: vinguam a la batailla, e caſcu torne a ſon loch. Lo jutge puja alt en un cadafal que ſe hauia fet de rames, e dix cridant: Sus, cauallers, caſcu faça com a valent e bon caualler. Lo hu ana deuers laltre com a homens rabioſos: dels primers colps ques tiraren, lo caualler françes portaua la coltellina alt damunt lo cap, e Tirant la portaua damunt los pits: com foren prop lo hu del altre, lo caualler françes tira gran colp a Tirant per mig del cap, e aquell rebate loy e contrapaſſa, de reues dona li un colp ſobre la orella, e tant com ne pres, tant lin feu caure ſobre lo muſcle, e quaſi lo ceruell li paria. Laltre dona a Tirant en mig de la cuxa, que un gran palm badaua la coltellada: torna li tan preſt a dar altra en lo braç ſquerre, que fins al os li aplegua, e tantes armes feya caſcu, que era coſa de ſpant: e ſtauen ſe tan prop, que a caſcun colp ques tirauen ſe trahien ſanch, que era una gran pietat quils vehia les cruels nafres que lo hu e laltre tenien, que totes les camiſes eren tornades vermelles de la molta ſanch que perdien. Triſtes de les mares que parits los hauien. E Hieruſalem dehia molt ſouint al jutge ſi volia quels fes lexar la batalla, e lo cruel jutge reſponia: Lexau los venir a la deſijada fi de los cruels dies. Yo crech be que en aquell cars caſcu de ells ſtimara mes la pau que no la guerra: empero axi com aquells qui eren valentiſſims cauallers e de gran animo, continuament ſe combatien ſens hauer ſe pietat alguna. A la fi vehent ſe Tirant prop de la mort per la molta ſanch que perdia, acoſtas tant com pogue enuers laltre, e tira li de punta, e dona li en la mamella ſquerra endret del cor: e laltre dona li gran coltellada ſobre lo cap, que la viſta li feu perdre dels ulls, e caygue en terra primer que laltre. E ſi lo frances ſe fos pogut ſoſtenir com Tirant caygue, ells lo haguera pogut be matar ſi hagues volgut: empero ell no tingue tanta virtut que no caygues decontinent mort en terra. Com lo jutge veu ſtar los dos cauallers tan pacifichs, deualla del cadafal e acoſtas a ells, e dix los: Per la mia fe voſaltres haueu fet com a bons cauallers dignes de molta honor: no es negu qui us pugua dar carrech. E vals ſenyar dues veguades a caſcu, e pres dos troços de baſtons e feu ne creus, e poſa les ſobre los coſſos, e dix: Encara veig que Tirant te un poch los ulls oberts, e ſi no es mort, ell ne eſta molt prop: ara, Hieruſalem, yo us requir que atureu açi per guardar aqueſts coſſos, e yo hire a la cort per manifeſtar ho al Rey, e als jutges del camp: com per dret axis deuia fer. E troba lo Rey que exia de miſſa, e en preſencia de tots li dix les ſeguents paraules: Senyor, certa coſa es que dos cauallers valentiſſims de nom e darmes, hui de mati eren en la cort de la mageſtat voſtra, e ara ſtan en tal punt, que de mort no poden eſſer ſtaluis. Qui ſon los cauallers? dix lo Rey. Senyor, dix Claros de Clarença, lo hu es lo ſenyor de les Viles ermes, e laltre es Tirant lo Blanch. Molt me deſplau, dix lo Rey, de ſemblant noua: bo ſera que ans de dinar anem alla, e vejam ſils porem ajudar en res. Per ma fe, dix Claros, lo hu es paſſat de esta vida, e yo pens que laltre tan be li volra fer companyia, tan mal nafrats eſtan. Com los parents e amichs dels cauallers ſaberen tal noua, prengueren armes, e a peu e a cauall cuytam lo mes que poguem, e noſtre ſenyor Deu feu nos gracia que arribam primers que los altres, e trobam a Tirant tot ple de ſanch, que no era home quil conegues, ſi be tenia un poch los ulls oberts. Com los altres veren llur ſenyor mort, cuytaren a gran preſſa enuers lo noſtre caualler per voler li tolre la vida, e noſaltres lo defenſam molt be. Noſaltres nos fem dues parts, e poſam lo cors en mig les ſpatles, unes enuers les altres, perque eren molt mes que noſaltres, empero a caſcuna part que venien trobauen gent quils tenia cara: ab tot aço tiraren una fletxa, ab moltes daltres, e dona al pobre de Tirant qui jahia en terra. A poch inſtant aplegua lo gran Coneſtable armat tot en blanch, ab molta gent que portaua, e departins los uns dels altres: e apres, molt preſt, fon aqui lo Rey ab los jutges del camp, e com veren los cauallers, lo hu mort, laltre que paria que ſtigues en paſſament, manaren que nols leuaſſen de alli fins lo conſell fos tengut. Eſtant lo Rey en lo conſell, e hoynt la relacio feta per Claros de Clarença e per Hieruſalem, reys darmes, aplegua la Reyna ab tots los ſtats, ab totes les dones e donzelles, e com veren ſtar axi tan mal adobats los dos cauallers, de gran dolor e compaſſio lançaren dels ulls viues lagremes, dolent ſe de la mort de dos tant ſingulars cauallers. Com la bella Agnes veu ſtar caſcu en tan triſt conport, giras deuers la Reyna e los ſtats, e dix: Senyors, veus açi les honors e grans dolors: e giras als parents de Tirant e dix los: Cauallers, los qui amau a Tirant, e tan poch ſforç moſtrau deuers lo voſtre bon amich e parent, que axil dexau paſſar deſta vida per culpa de voſaltres? axi morra, que jau en la terra freda e tot ſe deſſagna: ſi mija hora ſta, no li reſtara ſanch al cors. Senyora, que voleu que façam? dix un caualler: lo Rey ha manat, ſots pena de mort, no ſia negu que lo gos tocar ni leuar los dalli. Ay meſquina, dix la bella Agnes, noſtre Senyor no vol la mort del peccador, e volra la lo Rey? feu li portar un lit en que ſtigua la ſua perſona, e poſem lo alli fins a tant que lo Rey haja tengut ſon conſell, car lo vent li entra per les nafres e fa li molt gran dan. De continent los parents trameteren per un lit e per una tenda: e en aqueſt ſpay que ells anauen, Tirant baſquaua molt per les nafres quis refredauen e la molta ſanch que perdia. E com la bella Agnes veu axi fortment congoxar a Tirant, dix: Per ma conſciencia, yo no dech eſſer inculpada de pare ni de mare, de germans ni de parents, ni del ſenyor Rey, ni de la ſenyora Reyna, puix ho fas ab ſanƈta intencio: e deſpullas les robes que veſtia, qui eren de vellutat blanch forrades de marts gebellins, e feu les poſar en terra, e feu poſar a Tirant ſobre la roba, e pregua a moltes de les ſues donzelles ſe deſpullaſſen les robes e les poſaſſen ſobre Tirant. Com Tirant ſenti la calor de la roba troba gran remey, e obri los ulls mes que ans no hauia fet: e la bella Agnes aſigues prop dell, e pres lo ſeu cap e poſal ſobre les ſues faldes, e dix: Ay triſta de mi, Tirant, quin tan mal fermall fon aquell que yo us doni: mal dia, mala hora, e mal ſigne fon aquell quant yol fiu fer, e pijor com lo us doni: e ſi ſabes que tal cars ſen hagues a ſeguir, nol vos volguera hauer donat per coſa en lo mon, empero la ventura caſcu las procura: e yo triſta de mi reſte adolorida de la gran deſauentura de voſaltres, car yo puch eſſer dita cauſa de tot aqueſt mal. Prech vos cauallers, tots los qui amau gentileſa, quem porteu açi, prop de mi, lo cors del ſenyor de les Viles ermes, car puix no l' he volgut amar en vida vull li fer honor en la mort. E preſtament loy portaren, e feu li poſar lo cap ſobre les ſues faldes a la part ſineſtra, e dix: Veus açi amor e dolor: aqueſt ſenyor de les Viles ermes que açi jau, tenia de ſon patrimoni .xxxvij. caſtells, e en aquells ciutats e viles e lochs forts, circuits de moltes torres e de bell mur: e tenia una ciutat entre les altres, ques nomena Ermes, e un fortiſſim caſtell quis nomena Viles, e per ço era intitulat lo ſenyor de les Viles ermes: home de gran riqueſa, e molt valentiſſim caualler, que valia tant com negun altre caualler pogues valer: e confiant del ſeu ſforçat animo, podeu veure lo pobre de caualler en que es vengut: que .vij. anys ha volguts perdre per amar me, a la fi aqueſt es lo premi que na hagut: e ha fetes de ſingulars caualleries per amor mia, deſijant hauer me en ſa ſenyoria per licit matrimoni, ço que james haguera aconſeguit per yo eſſer de major auƈtoritat de linatge e de bens de fortuna, ni james volgui aderir en coſa que fos en plaer e contentacio ſua: e ara lo pobre de caualler es mort per zels e per ſa gran deſauentura. Lo Rey ixque del conſell, hauent rebuda plenaria informacio dels reys darmes de ſus nomenats, e feu venir los tres Arquebiſbes e los Biſbes, ab tot lo clero, ab ſolemne proceſſo de la ciutat, per fer honor al caualler mort. E los parents de Tirant feren venir metges, lit e tenda, e tot lo neceſſari per a curar lo, e trobaren que tenia .xj. nafres en la ſua perſona, entre les quals ni hauia .iv. que eren mortals: al altre lin trobaren .v. totes mortals. Com Tirant fon curat, e tot lo clero fon vengut, lo Rey ab los jutges ordenaren que lo caualler mort fos mes dins la caixa que porten los morts, molt honradament cubert ab un molt bell drap dor, que tenien per als cauallers qui morien en armes. Apres dell venia Tirant, poſat ſobre un gran paues: e per be que la ſua ma ſtigues ſens util e profit negu, e no la pogues ſoſtenir, ſon determenat lay liguaſſen en un baſto ab la ſpaſa nua en la ma, ab aquella quel hauia mort: e en tal forma anaren les creus ab lo Clero primer, e apres venia lo mort caualler ab tots los cauallers a peu. Apres venia lo Rey ab tots los grans ſenyors de titol: venia apres Tirant en la forma de ſus dita, ab la Reyna apres ab totes les dones e donzelles de titol e de gran ſtat: apres venia lo gran Coneſtable ab .iij milia homens darmes, e axi anaren fins a la ſgleſia de ſanƈt Jordi, e aqui li digueren la miſſa de requiem ab gran ſolemnitat: e com poſaren lo cors en lo vas, acoſtaren a Tirant tant prop dell, que quaſi de la ma de la ſpaſa ſenyalaua quel poſaſſen dins, ſi be ſera mes mort que viu, car axi era ſtat ordenat per los jutges del camp. Partis lo Rey e la Reyna de la ſgleſia, e ab tots los altres acompanyaren a Tirant fins al ſeu aleujament, ab honor excelſa que li fon feta: e caſcun dia lo Rey ab tots los ſtats anaua a veure a Tirant, fins que hague cobrada la primera ſanitat: e tal praƈtica tenien a tots los qui eren nafrats: e a Tirant foren donades .xxx. donzelles que continuament lo ſeruiſſen. Com hagueren poſat a Tirant en lo lit era ja gran dia, e lo Rey no hauia encara menjat: digueren al Rey ſi ſeria plaſent a la mageſtat ſua dinarſe primer, ans que tornas a la ſgleſia de ſanƈt Jordi per donar la ſentencia al ſenyor de les Viles ermes: e los jutges del camp qui eren alli preſents, digueren al Rey, que ſa mageſtat ſe podia be anar a dinar, perque mig jorn era paſſat, e que dites veſpres porien fer los aƈtes que reſtauen per fer, e axiu feren. E a la hora de les veſpres lo Rey e la Reyna, ab tots los ſtats, anaren a la ſgleſia de ſanƈt Jordi, e feren portar alli Tirant, e dites les veſpres lo Rey feu pronunciar la ſentencia del tenor ſeguent.