Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 62

CAPITOL LXII.

Com lo ſegon caualler dona al Rey lo ſeu albara de les armes que volia fer.

N

Osaltres quatre germans darmes, ſtant en la gran ciutat de Roma, ſabem noua com lo molt alt e molt poderos ſenyor rey de Anglaterra tenia camp ſegur a tots aquells qui venien a ſa proſpera cort, e ſens engan e mal enginy. E com noſaltres .iiij. germans darmes ſiam deſijoſos de fer armes a tota ultrança, perque ſupplicam a la alteſa voſtra nos done licencia de fer aquelles que a noſaltres ſia ben viſt. E lo Rey feu fer reſpoſta en altre ſcrit, que era molt content, els otorguaua lo loch, la jornada e hora que a ells fos plaſent, apres que alguns dies hagueſſen repoſat, e preguals molt volgueſſen venir al ſeu aleujament, e ſerials feta la honor que ells eren merexedors: e de ſes mans lo Rey la mes en la boca del leo, e aquell torna a ſon ſenyor. Com los cauallers hagueren viſta la reſpoſta del Rey, e la offerta quels feya, tornaren ſe altra volta a leuar los capells del cap e ab una poca de reuerencia humiliaren ſe a ell: e lo Rey ab geſt gracios los rete los ſaluts. Lo tercer caualler feu axi com los altres hauien fet, e porta un ſcrit del tenor seguent: