Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 8

CAPITOL VIII.

La reſpoſta que lermita fa al Rey

L

A celſitut de voſtra ſenyoria e excellencia, mon ſenyor, me fa ſtar molt admirat com yo eſſent pobre e debil, que la ſenyoria voſtra me demane conſell e ajuda, conſiderada la condicio e diſpoſicio mia. Com la excellencia voſtra no ignora la mia debil e antigua perſona eſſer poſada en decrepitut gran, axi per los molts dies com per la aſpra vida que per lonch temps he ſoſtenguda en la muntanya, no viuint ſino de erbes e de pa: la mia virtut no pot eſſer tal que baſtas a comportar les armes majorment com non ſia uſat. E demana la ſenyoria voſtra a mi conſell qui teniu en lo regne voſtre tants barons e cauallers valentiſſims, abtes e molt deſtres en les armes quius poden millor de mi aconſellar e ajudar? Eus ſe dir, mon ſenyor, que ſi yo fos ſtat virtuos caualler, ni ſabes alguna coſa en lart de la caualleria, e deſtre en les armes, yo de bona voluntat ſeruiria la mageſtat voſtra, e poſaria la mia debil perſona a tot perill de mort per poſar en llibertat tant de poble creſtia: e majorment a la mageſtat voſtra de la qual ſera gran dan que en tan gran jouentut hajau eſſer deſpoſſehit de la voſtra real ſenyoria. Perque ſupplich a la excellencia voſtra que me hajau per ſcuſat. Lo adolorit Rey molt enujat de tal reſposta feu principi a tal parlar.