Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 82

CAPITOL LXXXII.

Com fon trobada la deuiſa del collar que lo rey de Anglaterra dona.

S

Enyor, puix a la ſenyoria voſtra he recitat de la Garrotera, ara dire del collar de la deuiſa que fa ara nouament lo Rey. De aço vos prech que you ſapia, dix lo hermita. Anant lo Rey e la Reyna ab tots los ſtats a caça, dix Diafebus, lo Rey hauia manat a los munters que per aquella jornada concertaſſen moltes ſaluatgines de diuerſes natures: e tanta era la gent quey anauen entre homens e dones quen fem una gran matança, car ab la gran multitut de la gent fem venir la ſaluatgina en un portell, e alli ab fletxes, baleſtes e lances ne fon feta una gran deſtruccio, e ab carros e ab adzembles portaren los a la ciutat. Los cochs eſcorxant un gran ceruo que quaſi era tot blanch per antiquitat, trobarenli un collar al coll tot de or: los qui leſcorxauen foren los mes admirats del mon, e digueren ho al comprador major. Aquell preſtament ho ana a veure, e pres lo collar en la ma e portal al Rey. E lo Rey hi pres molt gran plaer: e veren letres en lo collar ſcrites qui dehien que en lo temps que Julius Ceſar vengue per conquiſtar Anglaterra, e la pobbla de alamanys e de viſcahins, a la partida que feu pres aquell ceruo e feuli tallar lo cuyro del coll e poſarenli alli aquell collar e tornaren a cuſir lo cuyro e dexarenlo anar. E preguaua a aquell Rey que aqueſt collar trobaria lo fes per deuiſa. Hauia ſegons lo kalendari del temps que loy poſaren .ccccxcij. anys: e per ço volen molts dir que no ha animal en lo mon qui tant vixqua. E lo collar era tot de eſſes redones, e per ço com en tot lo A. B. C. no trobaren letra, una per una, de major auƈtoritat e perfeccio que pugua ſignificar mes altes coſes que aqueſta letra S.