Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 90

CAPITOL XC.

Com lo rey de Cicilia comana la muller e ſa filla a ſon germa lo duch de Meçina, e pregual que digues lo parer ſeu en lo matrimoni de Phelip e de ſa filla.

P

Uix la bona ſort mia ha ordenat, e a la diuina Prouidencia plau, que aqueſt ſanƈt viatge ſcuſar nos pot, la mia anima ſen va aconſolada, puix lo meu germa reſta açi en loch meu, qui es la mia propia anima, al qual prech queus tingua per recomanades en tot lo que manareu e ordenareu, e aqueſt ſera lo major plaer que fer me pora: e mes vos prech, Duch, que digau voſtre parer en aqueſt matrimoni de Phelip, puix Deu lons ha açi aportat, e dieunos la intencio voſtra, e dona fi a ſon parlar. Senyor, dix lo Duch, puix a la excellencia voſtra plau e de la ſenyora Reyna que yo hi digua mon parer, ſo molt content: e dich, que com a les donzelles los parlen algun matrimoni de que elles ſe contenten, e tan preſt no ve a concluſio ſegons lo apetit e llur voluntat, reſten molt agreujades. E puix la alteſa voſtra va en aqueſta ſanƈta perdonança, e Phelip hi va tambe, ſo de parer que aqueſt matrimoni ſe deuria fer ab conſentiment de ſon pare e de ſa mare: e la ſenyoria voſtra trametra per Tirant, e feuli ſcriure letres al rey de França de aqueſt matrimoni ſi li vendra en plaer, perque no façam de la concordia diſcordia e de la pau guerra, perque no pogues dir que per ſon fill eſſer molt joue e de poca edat lo hagueſſen enganat, car ſi era ma filla, mes la ſtimaria dar a un caualler, ab voluntat de los parents, ans que darla a un Rey contra voluntat del ſeu poble. Lo Rey e la Reyna tingueren per molt bo lo conſell del Duch, e la Infanta de vergonya noy goſa contradir, e daltra part fon contenta que tan preſtament nos fes, per ço com volia hauer major experiencia de Phelip, perque nol tenia prou conegut, e concordas ab la voluntat de tots. Preſtament trameteren per Tirant e recitarenli larguament tot lo conſell que hauien tengut ſobre lo matrimoni, e Tirant los loha lo bon deliber que hauien tengut, e reſta lo carrech a Tirant de ſcriure, e ſcriui letres al rey de França narrantli larguament la forma de la concordia del matrimoni, ſi a ell era plaſent. Lo Rey feu armar un berganti per paſſar en la terra ferma, qui ana ab les letres dret a Pumbli. La nau de Tirant fon ben carreguada de forment e de altres vitualles com lo berganti degue partir, lo Rey feu demoſtracio que ſen anaua ab lo berganti, e tancas dins una cambra que de negu no fos viſt, e poſaren fama que anaua la via de Roma per parlar ab lo Papa. E en la nit Tirant feu recollir lo Rey e Phelip, e com tota la gent fon recollida, Tirant ana a pendre comiat de la Reyna e de la Infanta, e de tots los de la cort. E la Reyna feu molta honor a Tirant e pregual que volgues tenir per recomanat al Rey, perque era home de delicada complexio. Senyora, dix Tirant, no dupte la ſenyoria voſtra, que ſera per mi axi ſeruit com ſi fos mon natural ſenyor. E la Infanta loy recomana molt, la qual reſta ab molta dolor e penſament, e aço per cauſa del Rey ſon pare que ſen anaua e molts mes per la amor que tenia a Phelip. E en la primera guayta la nau feu vela, e ixqueren del port ab molt bon temps, e hagueren lo vent molt proſper, que en .iiij. dies paſſaren lo golf de Venecia e foren en viſta de Rodes, e anaren al caſtell de ſanƈt Pere, e aqui ſurgiren per ſperar vent que fos un poch fortunal. E Tirant a conſell de dos mariners que de ſa terra hauia portats, qui amauen molt la honor ſua, com veren lo vent larguer e bo, en la nit donaren vela, e demati, apuntant la alba, ells foren en viſta de Rodes, molt prop. Com les naus de genoueſos veren aquella nau venir, penſaren que era una de dues que hauien trameſes per portar vitualles per al camp, e vehien que venia de Leuant e no podien penſar que neguna altra nau tingues atreuiment de venir en mig de tantes naus com en lo port ſtauen. La nau ſe acoſta, e com fon prop delles carregua de tantes veles com podia portar, e en aço conegueren los genoueſos, e en lo galip de la nau, que no era de les ſues, e poſarenſe en orde del que pogueren: empero la nau los fon tan prop que neguna nau no pogue alçar vela, e aqueſta a veles plenes paſſa per mig de totes les naus a llur deſpit: empero ells foren ben ſeruits de lances e de paſſadors, e de molts cops de bombardes, e de tot lo que en la ma ſe uſa: mas Tirant mana al timoner e al nauxer que no voltaſſen la nau, ſino que donaſſen la proa en terra, endret de la ciutat, en un arenal quey ha peguat ab la muralla, e a veles plenes donaren alli. Com los de la ciutat hagueren viſt la nau donar la proa en terra, penſarenſe que fos de les dels genoueſos que acordadament hagues dat en terra per pendre la ciutat. Tota la gent cuyta en aquella part, e combatienlos molt brauament, e los de les naus los combatien daltra part, que ells ſtauen en prou congoxa: fins a tant que un mariner ana preſtament e pres una bandera de les de Tirant, e alçala. Com los de la ciutat veren la bandera, detinguerenſe que no feren armes. Preſtament feren ſaltar un home quils dix com aquella nau era de ſocors. Com los de terra ſaberen que lo capita de la nau era frances e portaua la nau carreguada de forment per ſocorrer la ciutat, anaren ho a dir al Meſtre, lo qual, ſabuda la bona noua, ſe agenolla en terra, e tots los qui ab ell eren, e feren lahors e gracies a la diuina Prouidencia com era ſtat en recort dells, que nols hauia oblidats. Lo Meſtre deualla del caſtell ab tots los cauallers: e los homens de la ciutat ab talegues entrauen dins la nau per traure forment e poſauenlo en botigues. Lo Meſtre com hague haguda verdadera relacio que era Tirant tingue gran deſig de veurel, conexent per experiencia la molta virtut ſua, e mana a dos cauallers del orde dels majors quey eren, que anaſſen a la nau e que preguaſſen a Tirant de part ſua que volgues exir en terra. Los cauallers pujaren en la nau e demanaren lo Capita, e Tirant axi com aquell qui era pratich e corteſa los rebe ab molta honor. Los cauallers li digueren ſemblants paraules: Senyor Capita, lo ſenyor Meſtre es deuallat del caſtell e es en la ciutat qui us ſpera, e pregaus li façau gracia de exir en terra: per la virtuoſa fama que de vos ha hoida mencionar, deſija molt la voſtra viſta. Cauallers ſenyors, dix Tirant, direu a mon ſenyor lo Meſtre, que molt preſt yo ſere ab la ſenyoria ſua, que ja fora exit a ferli reuerencia ſino que ſpere que haja fet aleujar la nau, perque tinch dupte que ab lo gran carrech que te no s' obra e que perda lo forment: e ſa merce prengua carrech de poſar en ſegur lo forment que trauhen. E voſaltres cauallers, vos prech me façau dues gracies, la una es que per gentilea vullau pendre una poqueta collacio ab mi, la ſegona que dos gentils homens meus ſen vajen en companyia voſtra, perque de neceſſitat tenen a parlar ab lo ſenyor Meſtre ans que yo ixqua en terra. Capita ſenyor, dix lo un caualler, dues coſes nos demanau que no us poden eſſer denegades, e la primera es tan delitoſa per a noſaltres, que per a tots los dies de noſtra vida vos reſtarem obliguats. E Tirant, que hauia ben prouehit en lo paſſat dia en fer coure moltes gallines e altres maneres de carns fiambres, aquils dona be a menjar, e a ells paregue eſſer tornats de mort a vida. E com Tirant tambe hauia prouehit ab lo ſeu majordom e ab los ſeruidors ſeus que en la ciutat li hagueſſen una gran poſada, alli feu aparellar de menjar per al Meſtre e a la Religio, perque ſabia queu hauien molt meſter, e per cauſa de aço Tirant ſe detingue que no volgue exir en terra fins que lo dinar fos aparellat. Com los cauallers ſen volgueren anar, Tirant pres dos gentils homens dels ſeus e dixlos que en ſecret parlaſſen ab lo Meſtre, e que li digueſſen com ell portaua en la ſua nau lo rey de Cicilia e Phelip fill del rey de França, qui anauen a la ſanƈta perdonança de Hieruſalem, ſi ſerien ſegurs en la ſua terra. Com los gentils homens hagueren explicada la embaxada al Meſtre, ab aquella honor e reuerencia que a ell ſe pertanyia, lo Meſtre los dix ſemblants paraules: Gentils homens, digau al virtuos Tirant lo Blanch, que yo ſo molt content de tenir ſecret tot lo que ell volra, e que en la mia terra ell no deu demanar ſeguretat neguna, que yo vull que ell la tingua per ſua, que los ſeus aƈtes ſon ſtats de tanta virtut e ſingularitat, que ell nos ha guanyada tant la voluntat, que es ſenyor de les perſones noſtres e dels bens: e que en la mia terra yol prech que ell mane e ordene axi com ſi fos Meſtre de Rodes, car tot lo que manera ſera complit ſens contradiccio neguna, e ſi vol lo ceptre de la juſticia e les claus del caſtell e de la ciutat, de continent li ſeran liurades. Cobrada la reſpoſta Tirant dels ſeus embaxadors, ne feu relacio al rey de Cicilia de la molta corteſia del Meſtre: e lo Rey e Phelip deſfreçats ixqueren en terra, e anaren a la poſada quels hauien aparellada. E Tirant ixque molt be abillat, e deuiſas en aqueſta forma, ço es, ab gipo de brocat carmeſi, e ſobre lo gipo un geſaran de malla, e ſobre lo geſaran un jaquet dor febreria, e ab moltes perles quey hauia brodades, ab ſpaſa cenyida, y en la cama portaua la garrotera, e al cap un bonet de grana ab un fermall de molt gran ſtima. Entrant Tirant dins la ciutat troba lo Meſtre en una gran plaça: Tirant anaua molt be acompanyat de molts cauallers axi del orde com dels ſeus. Les dones e les donzelles ſtauen per les fineſtres e per portes e terrats per veure qui era aquell benauenturat caualler que de tan cruel fam los hauia deliurats e de penoſa captiuitat. Com Tirant fon dauant lo Meſtre feuli honor de Rey, fica lo genoll e volgueli beſar la ma, empero lo Meſtre nou conſenti, e per bon ſpay ſtigueren altercant. Lo Meſtre lo pres per lo braç, leual de terra e beſal en la boca ab molta amor affable. Aqui paſſaren moltes rahons en preſencia de tots, recitantli lo Meſtre los grans combats que lo Solda nit e dia los dauen per terra, e los genoueſos per mar, e com ſtauen de hora en hora per darſe, per la ſtrema fam que tenien e nols era poſſible poderſe mes ſoſtenir, que tots los caualls e altres animals ſe hauien menjats, fins als gats, que a marauella ſen trobas hu, moltes dones prenyades ſe ſon afollades, e los petits infants ſe moren de fam: aqueſta es la major miſeria quen lo mon ſia ſtada. Acabant lo Meſtre de recitar los paſſats mals, Tirant feu principi a un tal parlar.