Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 108

CAPITOL CVIII.

La reſpoſta que Tirant feu al Emperador en lo conſell.

N

O es digna coſa ni ſuficient que la majeſtat voſtra, Senyor, me haja a mi de preguar ſino de manar: car a mi es maſſa gracia la honor que la alteſa voſtra me ha feta de ferme Capita e lochtinent general ſeu ſens que yo non era merexedor: e puix he acceptat lo offici, yo ſo tengut e obligat de ſeruirlo, car lo dia que yo deliberi de partir de la noble ylla de Cicilia me deſpulli de tota ma libertat, poſant aquella en mans de la majeſtat voſtra, e de les coſes voſtres. Donchs puix vos he fet mon ſenyor, e la molta benignitat de la alteſa voſtra ma volgut acceptar per ſeruidor jatsia indigne: Supplich vos que de açi auant la majeſtat voſtra nom vulla de res preguar ſino manarme axi com al mes ſimple ſeruidor que la alteſa voſtra te, e açous tindre a gracia ſingular perque manem la majeſtat voſtra quant li ſera plaſent que yo vaja a veure los genoueſos, que yo ſo preſt de bon grat de anarhi: empero, ſenyor, ab venia e perdo de voſtra alteſa dire lo meu parer: que dich que la guerra guerrejada ha meſter tres coſes, e ſi la una de aqueſtes defall, la guerra nos pot fer. Molt me plauria, Capita, dix lo Emperador, de ſaber quines coſes ſon aquexes tres que la guerra ha meſter. Senyor, dix Tirant, yo les vos dire: gent, argent e forment: e ſi qualſeuulla de aqueſtes coſes hi fall, la guerra hauria de ceſſar. Com los moros hui en dia ſon molts, e ab ſforç e ajuda de genoueſos quels porten moltes vitualles, armes e caualls encubertats, e gent ben armada, es de neceſſari façam tot noſtre ſforç de ſtar auiſats e molt en orde per darlos batailla cruel, fort e dura. Nos tenim, dix lo Emperador, tot lo que vos dieu: de noſtre repleguat treſor podeu dar ſou a .cc. milia bacinets pagats per a .xx. o a .xxx. anys. Teniu gent en nombre qui porien eſſer entre los qui ſon en la frontera ſots la capitania del Duch de Macedonia .lx. milia combatents, e los que encara poſſehim mes de .lxxx. milia, los qui venen ab les .xl. naus ſon .xxv. milia. Som molt ben fornits de moltes armes, de caualls, e de molta artilleria de totes les maneres que ſon neceſſaries per a la guerra: del forment vos dich ne paſſam fretura: mas aqueſtes naus que ara venen ne porten prou, empero de fet que ſien arribades los manare tornar en Cicilia, e que porten toſtemps forment: e yo he manat per via de Sclauonia a Eſcandalor que vingua forment, e altres vitualles. De tot lo que la majeſtat voſtra me ha dit, dix Tirant, ſtich molt aconſolat, e de açi auant, Senyor, donem fi al conſell, puix ſom prouehits de totes coſes neceſſaries, e no entengam ſino en la guerra. Yous dire que teniu a fer, dix lo Emperador, anau a la caſa a la Saphir hon ſta la mia cadira del juhi, e manuos queus aſigau alli hoint a caſcu de ſos drets, uſant de juſticia e de miſericordia. Leuas hu del conſell quis nomenaua Montſaluat, e dix: Senyor, voſtra majeſtat deu mirar millor en aqueſts afers que no ha, per quant hi ha empediment de tres coſes: la primera es com no deu eſſer leuat al Duch de Macedonia ſon dret que es la capitania general, com a ell ſe pertangua eſſent mes afix a la imperial corona. La ſegona es que no deu eſſer donat loch que home ſtranger haia offici ni benefici en lo Imperi, majorment que ſien de loch o de terra no coneguda. La terça es que ans que partixquen de açi la gent darmes deuen anar en romiatge, e fer grans preſentalles als deus en la ylla don Paris ſen porta la reyna Elena: e perço hagueren en temps antich los grechs viƈtoria dels troyans. No pogue mes comportar lo Emperador les folles paraules del caualler, ſino que ab molta ira ſe pres a dir: