Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 116

CAPITOL CXVI.

Com lo Embaxador del camp explica la embaxada al Emperador.

S

Enyor molt excellent, a la voſtra ſereniſſima Majeſtat notifique, com per prechs e manament del gran Coneſtable e dels Menachauts del camp degues venir a voſtra alteſa per ſignificar com en la nit del dijous pus prop paſſat vengueren .xlv. milia homens a peu, e forenſe meſos en ſol de terra en mig de vna gran praderia, e per la abundancia de les moltes aygues es feta la erba molt alta, e per negu no pogueren eſſer viſts: e com lo ſol fon vn poch alt vem venir caualls encubertats e ginets de turchs qui podien eſſer entre tots obra de mil e .cccc. poch mes o menys, e apleguaren a vna flumayra de aygua quey hauia. E lo Duch de Macedonia, home molt ſuperbo e poch entes ſegons los fets que praƈtica, feu ſonar les trompetes que tot hom pujas a cauall. E per lo Coneſtable e per los altres qui ſaben mes de la guerra que no ell, li fon dit e proteſtat que no volgues exir en ampreſa daltri: e per molt que li digueſſen no volgue creure a negu, e ana ab tota la gent fins a la flumayra, e mana paſſar tota la gent axi de peu com de cauall, e la aygua daua fins a les cingles dels caualls, hi en lochs hi hauia que anauen nadant: enuers la part dels enemichs ſtaua vna riba que ab gran afany la podien pujar los caualls. E de alli los enemichs ab lances encontrauenlos, e per poch balanç que lo home darmes prenia o ſon cauall preſtament cahien en la aygua que no ſen podien leuar, e per la flumayra auall ne anauen tots: car ſi lo Duch hagues pres vna milla mes amunt podia paſſar quaſi tota la gent a peu exut. Los enemichs afluxaren vn poch perço que la gent paſſas, e feren demoſtracio de retraures en vn petit mont quey hauia. Lo Duch fahent ſon poder de pendrels: daltra part los nobles per antiquitat de linatge en fets excellents ſeren moltes veguades trobats, e confiantſe en llurs forces feren com a valents e virtuoſos que ells eren ab lo recort de la fidelitat que vaſſalls ſon tenguts a llur ſenyor per conſeruacio de la imperial corona. Com los qui ſtauen en la celada veren los grechs tan fortment batallar, iſqueren ab molt gran furia e feriren en mig dels chreſtians, dels quals feren gran ſcampament de ſanch. E lo Duch no podent mes ſofferir la gran batalla ſecretament fogi, e ſen torna alla de hon era exit ſens hauer feta molta offenſa als enemichs, e tots los que pogueren eſſer ſtaluis ſen anaren ab ell. Los moros ſeguint lur viƈtoria li han poſat ſiti ſobre la ciutat, e es hi vengut en perſona lo gran Turch e lo Solda ab tots los Reys qui ſon venguts en llur valença: e tots los duchs, comtes e marqueſos que de Italia e de Lombardia ſon venguts a ſou de ells. E de continent que lo Solda ſabe tal noua ſe feu intitular Emperador de Grecia, e diu que james nos partira del ſiti fins que haja pres lo Duch e tots quants ſon ab ell, e apres que vendra a poſar lo ſiti ſobre aqueſta ciutat: e ſeus dir, ſenyor, lo Duch no te proueſio ſino per a vn mes, al tot mes larch a mes e mig: axi, ſenyor, veja la Majeſtat voſtra que es de fer, ne quin conſell pendreu en aqueſts affers. Dix Tirant: Digaume, caualler, per voſtra virtut quanta gent ſes perduda en aqueſta batailla. Reſpos lo caualler: Senyor Capita, per ſguart de les ſquadres de les capitanies ſes ſabut, que entre morts en la batailla e negats e preſoners nos fallen .xj. milia. Dcc.xxij. homens. Parla lo Emperador e dix: Noſtre Capita, prechuos per reuerencia de noſtre ſenyor Deu e per amor mia, que doneu diligencia que dins .xv. o .xx. dies ſiau partit ab tota la gent per ſocorrer aquells miſerables, o de vitualles o de gent. O ſenyor, dix Tirant, e com pot dir voſtra Majeſtat ſemblant raho que tan lonch temps com ſon .xx. dies no hajam de partir, lo qual poria eſſer que los enemichs donaſſen combat a la ciutat, e perço com ſon molt poderoſos porien entrar la ciutat. Tirant torna demanar al embaxador que nombre de gents podien eſſer los enemichs. Reſpos lo embaxador: Per la fe mia los turchs ſon en gran nombre, e ſon molt abils en la guerra, e gent molt crudeliſſima e deſconexent, empero al parer de noſaltres e per dit de alguns preſoners ells ſon de .dccc. milia homens en ſus. E perço, ſenyor, ſeria yo de parer, dix Tirant, que fos feta vna crida real per tota la ciutat, que tots aquells qui han pres lo ſou e aquells qui pendre lo volran, que vajen a la caſa del imperi per rebre compliment de pagua, e dins .vj. dies tot hom ſia preſt per partir. Lo Emperador ho tingue a bona ſort, e fon li molt plaſent tot lo que Tirant hauia dit com lo veu ab animo ſforçat de caualler. Com la crida fon feta preſtament ne foren auiſats tots los grans ſenyors qui eren fora de la ciutat: e tots foren alli a la jornada ab los caualls repoſats. E los qui eren venguts de Cicilia eren en couinent punt. La fama e mala noua ana per la ciutat del perdiment que fet hauien, e moltes gents del poble axi homens com dones ſe ajuſtaren en la plaça del mercat, los vns plorauen lurs germans, los altres los fills, los altres los amichs e parents, los altres la deſtruccio del Imperi: com tota la major part del Imperi fos perduda, e tota la ſperança de Emperador e de tots los ſeus no era ſino en vn ſol Deu, perço com duptauen de venir en cruel fam e ſet, per lo enemich qui era viƈtorios, e lo cremament de la ciutat, recordant la captiuitat e ſeruitut miſerable. E digueren al Emperador dos barons del Imperi que trametes ſa filla Carmeſina en Ongria a ſa germana. Com Tirant hoy dir ſemblants paraules tota la ſua anima ſe altera, e torna la ſua cara ſemblant de perſona morta: e daço hagueren noticia totes les donzelles e encara lo Emperador, qui demana a Tirant quin mal tenia que axi li era mudada la color. Senyor, dix Tirant, hui tot lo dia tinch gran dolor de ventrell. Lo Emperador feu venir preſtament los metges perque li donaſſen alguna medecina que fos bona per al ſeu mal: e axi fon fet. Com lo Emperador veu que Tirant ſtaua ja be, dreça les noues a ſa filla Carmeſina, e dixli ſemblants paraules: Ma filla, queus par a vos de les coſes que los del conſell man dit de vos, que lo parer meu es que ſeria ben fet, perço que ſi la gent e lo Imperi ſe perdia que vos nous perdeſſeu. Reſpos a les paraules del pare la diſcreta ſenyora en tal manera: