Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 123

CAPITOL CXXIII.

La reſpoſta que Tirant feu als embaxadors dels altres caps de la embaxada.

A

Ls cauallers es donat ſeguir la noble fi e lahors de les glorioſes batailles en ſenyal de gran virtut. E la gloria antigua dels grechs es oblidada per voſaltres, mas la granea del ſeu nom no pora james preterir tant com durara la memoria de Troya. E com la majeſtat del ſenyor Emperador ſubseheſca en virtut e bondat de caualleria an aquells glorioſos antichs cauallers grechs, es merexedor per la ſua gran dignitat e humanitat de ſenyorejar tots los Reys del uniuers mon. E com lo Solda e lo gran Turch no tement Deu ni lo blaſme de la gent del mon, axi de creſtians com de moros, com ſien encorreguts en les penes de gentilea e de caualleria volent pendre e occupar ab violencia lo titol e dignitat imperial, perque yo confie en lo diuinal auxili, car Deu qui es conexedor de totes coſes me dara virtut que yo dare mort al Solda e al Turch, e ſera manifeſta la veritat de la llur gran maleſa que han feta a la majeſtat del ſenyor Emperador de hauerli leuat la major part del Imperi, e treballen en deſpoſſehir lo del tot, de quem par que es coſa de molt gran inhumana crueltat hon perjudiquen e encatiuen lur honor e fama. E per totes aqueſtes coſes deſſus dites direu al Solda e al gran Turch que yo per res a preſent nols daria pau ni treua ſi ja ells no jurauen al alquibla en preſencia de tots los bons cauallers que de honor ſenten, que dins temps de .vj. meſos ells e tots los ſeus ixquen fora de tot lo Imperi e reſtituixquen totes les terres ques han occupades del Imperi. E no penſeu lo que dich ho digua per menyſpreu de voſtres ſenyors ni per ſpecia neguna de ſuperbia, ſino ſols per no perdre a Deu per la bona juſticia que tinch per la mia part, perço com ſe que en aqueſts fets tendrem molts jutges e pochs aduocats: e dona fi a ſon parlar. Leuas lo embaxador Abdalla Salomo e feu principi a tal reſpoſta: O iniqua fortuna com vens proſpera al nouell Capita, fent li obtenir triumpho de viƈtoria de la paſſada batailla ab molta gloria, honor e fama virtuoſa, en gran dan del poble moriſch e de la antigua ſenyoria de aquell! E per ſforçar lo teu virtuos animo, Capita ſenyor, te vull moſtrar eſſer de tant conſeller com enemich, reduynt te a memoria aquelles coſes qui conſeruen e augmenten la tua honor e fama, la qual la voluble fortuna ta conſentida moſtrant te en tots tos fets valentiſſim e diſcret capita: e deus guardar de no perdre aquella honor e fama glorioſa que deu eſſer donada als cauallers que uſen de virtut. Los romans en llur temps foren ſtats contents de la tua proſpera fortuna, la qual de preſent has obtenguda, la qual ſe moſtra ab ſenyal de la tua gran virtut oblidada la granea del teu nom, moſtres en tu majeſtat real. No penſes tu yo demane pau ſots menaces de batailla, e com fer nou volras ſpera aquella per al quinzen dia de la luna a la qual vendra tanta multitut de gent moriſca que la terra nols pora ſoſtenir. El ſaui Salamo Abdalla gira la cara deuers lo riu nomenat Traſimeno e dix: O pacifich Traſimeno, com veig la tua cara blanca, e ans que paſſen molts dies ſeras tot ſangonos. Les quereles ſeran molt grans e la publica fama ira per tot lo mon. E la lamentacio que fas, Capita virtuos, del teu Emperador, not deuries de res admirar, car tant com lo regne es pus noble e mes excellent e poderos, tant han major enueja los vehins que prop li ſtan de poſſehir aquella. E perço los grechs toſtemps hauran mes cruels enemichs e batailles mortals. E no es juſta coſa, axi com tu dius, per dupte de tu ni dels grechs ſen tornaſſen en llur terra tants Reys e grans ſenyors com hi ha, tenint ells la major part de la ſenyoria del Imperi e voſaltres la menys. Lo millor que pots fer tu e los teus es queus afermeu ab la voſtra fe, axi com deuen fer bons creſtians. E pres comiat de tots: e com foren prop del riu Tirant los trames grans donatius a tots los embaxadors, e ells loy regraciaren molt, e paſſa tota la gent ab la petita barca. Tirant ordena que aquella nit Diafebus partis ab molta gent de peu e de cauall ab tots los preſoners per anar a Conſtantinoble. Apleguas Diafebus prop de la ciutat: tot lo poble axi homens com dones li exien per los camps per veure los preſoners que portauen. Com foren en la gran plaça, lo Emperador era a les fineſtres ab totes les dames. Tots los catius venien ligats ab cordes vns apres daltres ab la bandera del Solda, e dels altres que preſos hauien, roçegantles per terra en ſenyal de viƈtoria. Lo Emperador e tots conegueren Tirant eſſer ſtat vencedor: e tots los cauallers foren exalçats, e la viƈtoria fon molt glorioſa e alegra. E Diafebus dona al Emperador de part de Tirant .iiij. milia e .ccc. preſoners liberalment, perque los grechs conegueren la ſua virtut e gran liberalitat. Lo Emperador los feu pendre e poſar en bona guarda. Apres Diafebus puja alt e feu reuerencia al Emperador e a la Emperadriu, e a la excelſa Princeſa, apres a totes les altres dames. Lo Emperador lo feu deſarmar alli dauant ell, e feuli dar ques veſtis vna roba de ſtat brodada de or e de perles largua fins en terra perque nos refredas, e feulo ſeure en vn ſcabel dauant la ſua cadira, e totes les dames en torn de ell, e feu li recitar del dia que de alli partiren fins al preſent dia tots los aƈtes que fets hauien. Creure podeu que Diafebus nos oblida re que fos en honor e lahor de Tirant. La gloria que de tants ſingulars aƈtes lo Emperador ſenti nou cal demanar, car ſi lo Emperador ne ſtaua content molt mes ho era la Princeſa. E Diafebus aquella nit fon ben ſeruit dins lo palau de totes les coſes neceſſaries, e tots los ſeruidors ſeus: e no comportaren que altri lo ſeruis ſino donzelles. Apres lo ſopar lo Emperador pres ſa fila Carmeſina per la ma, e Diafebus pres la Emperadriu del braç, e entrarenſen en vna cambra que hauien aparellada per a Diafebus ab totes les dames: e tots li fehien molt gran honor, e Diafebus dona del genoll en la dura terra, e regracia molt al Emperador e a totes les dames la molta honor que li fehien: e ſtigueren parlant fins a la mija nit de la guerra, e lo Emperador demanant lo Capita que hauia al cor de fer. E Diafebus li dix que certament nos ſcuſaua en neguna manera del mon que en breus dies no hagueſſen vna fort e cruel batailla. Lo Emperador per que Diafebus pogues repoſar parti de la cambra ab totes les dames e no volgue conſentir que Diafebus ixques de la cambra. Lendema lo Emperador conta los preſoners, e pres del ſeu treſor .xv. ducats per caſcu preſoner, e donals a Diafebus per quels donas al Capita. Com la Princeſa conegue que Diafebus era fora de fahenes trameſ li a dir que vingues a la ſua cambra: e Diafebus no deſijaua altra coſa ſino que poſques parlar ab ella e ab Stephania de la qual era molt enamorat. Com la Princeſa lo veu preſtament li dix: Lo meu bon germa, quines noues me portau de aquell virtuos caualler qui te la mia anima catiua, quant ſera aquell dia que yol veure, e quel pugua tenir prop de mi ſens recel negu? car ab veritat podeu creure que mes lo deſig veure que a totes les coſes del mon: mas yo ſo ben certa que ell penſa molt poch ab mi. E lo que ell falleix per natura you recobre per amor, atorgant vos bona fe conexereu que yo dich gran raho e veritat. Reſpos Diafebus e dix: Les paraules afables que la celſitut de la majeſtat voſtra ha dites alegrarien la anima de aquell famos caualler ſi les hagues hoydes, que la ſua anima fora exalçada fins en lo nouen cel: com la fama del voſtre nom reſplandeix ſobre totes les altres donzelles del mon en gracia, bellea, virtut e dignitat, e yo no ſeria ſufficient a poder ſatiſfer en paraules ni en obres lo gran donatiu que la celſitut voſtra li ha offert de la voſtra noble perſona, perque humilment e deuota vos regracie per part de aquell virtuos Tirant: e per mi offir a voſtra alteſa la perſona, la anima e tot quant he poſar a tot perill per la majeſtat voſtra: e promet vos ab pura fe en res james fallir vos. Mas la majeſtat voſtra ma fet admirar de les paraules offenſiues que la alteſa voſtra ha rahonat de inculpar de poca amor aquell qui es tot pura amor, car Tirant per natura no te negu defalt ni de amor ni de honor ni de res qui fos en derogacio de la excellencia voſtra. E ſi ſabia la celſitut voſtra los treballs que paſſa per la voſtra amor nol inculparieu de res, ans loy pendrieu en algun comte, car caſcuna nit ſta armat fins paſſada mija nit com ſi hagues entrar en batailla, e tots los del camp dormen e repoſen, hi ell vogeix e cerca tot lo camp, e moltes voltes ve ab la pluja a leſquena. E com ve a les ſues tendes veſſen dret a mi e preſtament me parla de voſtra alteſa, e ſi plaer li vull fer ne ſeruir done li dues hores de vida, e toſtemps es alli la majeſtat voſtra preſent. E ſi entra en fet darmes no inuoca ſanƈt negu ſino lo nom de Carmeſina, e yo moltes voltes loy dich per que no inuoca ab lo nom de Carmeſina algun altre ſanƈt per que li ajude en les batailles: diume que per res nou faria, car aquell qui a molts ſerueix no ſerueix a negu. La Princeſa prenia molt gran plaher en lo que Diafebus li recitaua de Tirant. Dix Stephania: Puix voſaltres haueu parlat, la tanda ve a mi. Supplich vos quem vullau hoyr: digaume ſenyora per voſtra nobleſa, qui es aquell qui mereix eſſer digne de portar corona de Emperador ſino Tirant? qui es aquell qui es merexedor de eſſer voſtre marit ſino Tirant? E vos, ſenyora, teniu lo be en les voſtres mans e nol voleu pendre: algun dia vos ne penedireu, car hom deu amor als quius amen: yo ſe be que Tirant no ama a voſtra alteſa per los bens ne per la dignitat que vos teniu: mas ſabeu per queus ama? per les virtuts que la voſtra noble perſona poſſeheix: que anau cercant meſquina de ſenyora? en tot lo mon no trobareu caualler qui ab ell ſe pugua egualar. E voſtre pare no deſija altra coſa en aqueſt mon ſino queus ves caſada. A qui podeu vos pendre millor que aqueſt joue diſpoſt, valentiſſim en les armes, liberal, animos, ſaui e deſtre en totes coſes mes que tot altre? per que Deu nom feu a mi filla del Emperador e que vos foſſeu Stephania e yo Carmeſina? yous aſegur res que fos en la mia perſona no li fora denegat: e ſi ell me alçaua la falda del meu brial, yo li alçaria la mia camiſa que ell no ves, el contentaria en gran part. E ſi voſtra alteſa pren algun Rey eſtranger, que ſabeu ſius fara viure ab dolor? E ſi preniu algu de aqueſta terra, parlare contra mon pare lo qual per major dignitat deu eſſer voſtre marit, e com vos volreu jugar ell roncara, com volreu parlar ell volra dormir. Si preniu lo Duch de Pera no es pertanyent a voſtra edat. Aqueſt es lo que voſtra alteſa ha meſter queus ſapia guardar de mal a vos e tot lo Imperi, el ſapia deffendre e augmentar axi com fa. Aqueſt es aquell quius fara cercar tots los racons de la cambra ades tota nua ades en camiſa. La Princeſa reya molt fort de ço que Stephania dehia. Dix Diafebus: Senyora Stephania, digaume per voſtra noblea una veritat. Si la ſenyora Princeſa per bona ſort de Tirant lo prenia per marit, voſtra merce a qui pendria? Diafebus ſenyor, dix Stephania, yous fas cert que ſi la bona ſort aporta que la ſenyora Princeſa ſia muller de Tirant, yo per dreta raho pendria lo mes acoſtat parent ſeu. Si per linatge de parenteſch ha de eſſer, yo per dreta raho hauria de eſſer aquell, majorment perque ſo obedient a voſtra merce, axi com Tirant es ſtat de la majeſtat de aquella qui tot lo mon ſenyoreja per bellea e dignitat: donchs ſia de voſtra bona merçe acceptar me per cambrer major de la voſtra cambra, e quem beſeu en ſenyal de fe. A mi no ſeria juſta coſa ni honeſta, dix Stephania, que yous fes nius atorguas neguna coſa ſens manament de ma ſenyora, la qual ma criada de poca edat, majorment en preſencia de ſa majeſtat. Diafebus dona dels genolls en la dura terra, e ab les mans pleguades ſuplica a la Princeſa axi deuotament e humil com ſi fos vna ſanƈta de paradis que lay lexas beſar: e per molt que la ſupplicas tal licencia no pogue obtenir. Dix Stephania: O cor endurit a crueltat, james ſes volgut inclinar a pietat per moltes ſupplicacions que li ſien ſtades fetes a ſa majeſtat: e no ſera james alegra ne contenta fins a tant que yo veja ab los meus hulls aquell glorios Tirant. Ay Diafebus germa, dix la Princeſa, ara de preſent nom demaneu coſes injuſtes, car no porieu ſubuertir lo virtuos abit de mon coratge. E ſtant en aqueſtes plaſents rahons lo Emperador trames per Diafebus per que partis preſtament e ſen tornas al camp. Uengueren les guardes de la mar e digueren al Emperador com .v. naus groſſes venien de leuant. E lo Emperador duptant no foſſen de genoueſos detingue aquell dia que Diafebus no partis, e feu poſar molta gent en les ſues naus e galeres que en lo port eren. Com les naus foren apleguades ſaberen com lo Meſtre de Rodes les trametia ab gent darmes. Ixque en terra lo bon Prior de Sanƈt Johan ab molts bons cauallers de la creu blanca: e Diafebus ſtaua en lo port vora mar ab tota la ſua gent ſperant los. Com ſe veren conegueren ſe, e Diafebus los feu molta honor, e anaren enſemps al gran palau del Emperador, e trobaren lo aſegut en ſon ſtat. E lo prior de Sanƈt Johan feta la reuerencia feu principi a tal parlar: