Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 133

CAPITOL CXXXIII.

Com Diafebus pres comiat del Emperador e de les dames per tornar al camp.

A

Questa Stephania no era filla de aqueſt Duch, ſon pare fo glorios princep e valentiſſim caualler molt rich, era coſingerma del Emperador, e no tenia ſino aqueſta filla, e com ſe mori deixa li lo ducat, que com fos de .xiij. anys mana en ſon teſtament que li fos donat. La mare de aqueſta reſta dona poderoſa, tudora e curadora ab lo Emperador enſemps: aqueſta per hauer fills pres lo Comte Dalbi per marit, e aquell intitulas Duch de Macedonia. Aqueſta donzella hauia en aquell cars complits .xiiij. anys. Venint la nit que tots eſtauen en orde per partir, Diafebus mes content que dir nos poria, a la hora que la Princeſa li hauia aſignada trames per la moneda: e com la tingue en ſa poſada, en lo ſpay que la gent ſarmaua ell torna al palau per pendre licencia del Emperador e de totes les dames, en ſpecial de Stephania, a la qual pregua que com ſeria abſent fos en recort dell. Ay Diafebus e ſenyor de mi, dix Stephania, lo be de aqueſt mon tot ſta en fe: e no veu vos en lo ſanƈt Euangeli que diu: Beneyts ſeran aquels qui nom veuran e creuran: vos me veu e no creheu; hajau aço de mi, mes part hi teniu que totes les perſones del mon. E beſa la moltes veguades a la partida, dauant la Princeſa e Plaer de ma vida, e a la partida foren ſcampades moltes lagremes enſemps meſclades, car aqueſt es lo coſtum de aquells qui bes volen: e dona de genolls en la dura terra beſant les mans a la Princeſa de part daquell virtuos Tirant e de la ſua. Com ell fon al cap de la ſcala Stephania cuyta deuers ell e dix li: Perque us recort de mi, leuas vna groſſa cadena de or que portaua al coll e dona lay. Senyora, dix Diafebus, tal penyora tinch voſtra, ſi mil hores hauia en lo dia caſcuna hora per ſi ſeria en recort de la merçe voſtra: e tornala a beſar altra veguada e feu ſon cami enuers la poſada: e feu preſtament carregar les adzembles, e tots pujaren a cauall a les dues hores de la nit, e parti ell hi lo Coneſtable. Hauien ſupplicat al Emperador les naus e les galeres portaſſen vitualles al camp. Arribats que foren ab Tirant no fon poch lo plaer que pres en llur venguda. Lo Coneſtable enſemps ab Diafebus donaren los diners dels preſoners al Capita, e aquell feu venir los comtes qui altra veguada hauien repartit los diners e altres coſes com armes e rocins. Com tot aço fon fet, Diafebus recita a Tirant tot lo ques era ſeguit a los diners que li portaua. Tirant de res no hague major conſolacio com del albara que veu ſcrit de ma de Stephania, e lo ſeu nom com era ſcrit ab la ſua ſanch. Dix Diafebus:

No ſabeu com ho ha fet? ligas lo dit ab vn fil fort, e lo dit inflas, e ab vna agulla punxas lo dit, e preſtament nixque ſanch. Ara, dix Tirant, haure guanyada vna ſentencia envers ma ſenyora, puix aquella galant Stephania ſera de part noſtra. Dix Diafebus: Voleu que peſem quant or nos ha donat? Fon peſat, e trobaren hi dos quintars tots en ducats. Mes ma donat, dix Diafebus, que ſa alteſa nom dix, com la mija carregua no es ſino quintar e mig. Axi es dels grans ſenyors dels qui tenen lo cor valeros que donen mes que no prometen. Dexem los ſtar e vejam que ſi fa en lo camp. Apres que lo gran Coneſtable e Diafebus foren partits, los turchs ſtauen molt deſeſperats com dues voltes eren ſtats deſbaratats, mal dient del mon e de la fortuna qui en tanta dolor los hauia poſats, com trobaſſen per compte los fallien entre morts e preſos mes de cent milia homens. E ſtant ab aqueſta ira tingueren conſell ab quina forma porien dar mort a Tirant, perque fon deliberat que lo Rey de Egipte la li donas, perço com era molt entes e en les armes mes deſtre que negu de tots los altres, e dels moros lo millor, de .ij. celles molt bon caualcador, armaues a la noſtrada ſegons en Italia ſe acoſtuma fer, ab ſos penatxos e los caualls encubertats. Hagueren de acort que ell vingues al camp dels chreſtians. E trames un trompeta a Tirant, e com fon a la vora del riu feu ſon ſenyal poſant vna touallola en vna canya que portaua. E los del camp preſtament li reſpongueren per aquell mateix ſenyal, e paſſaren lo per manament de Tirant ab la petita barca que tenien deça. Com fon dauant lo Capita demana ſal conduyt per al Rey de Egipte e .x. ab ell: e lo Capita fon content datorgar lo. Lendema vench lo Rey, e Tirant ab tots los grans ſenyors lo anaren a recibir a la vora del riu, e li feren molta honor ſegons de Rey ſe pertany, lo qual venia armat, e tal ſe troba lo Capita e tots los ſeus. Lo Rey portaua molt rica ſobreueſta tota de or e de perles, e lo Capita portaua la camiſa ſobre les armes que ſa ſenyora li hauia dat. Lo Capita feu pendre dos moros dels qui eren venguts ab lo Rey, e feu los portar a la ſua tenda perque mataſſen cent parells de capons e gallines que tenia, e feu li aparellar molt be a dinar arroç, e cuſcuſo, e molts altres potatges que hauien aparellat feren lo molt ben ſeruir a la real. E atura alli tot lo dia e la nit fins a lendema, e mira tot lo camp e lo comport de aquell, e com veu tanta gent a cauall demana aquella gent per que ſtauen tant a cauall. Reſpos lo Capita: Senyor, aquells ſtan alli per feſtejar vos. Si noſaltres ho hagueſſem fet axi, dix lo Rey, com tu fas, no hagueres romput lo noſtre camp, e perço deſig la tua mort, car en gran dolor e congoixa nos has poſats per la gent quens has preſa e per los qui ſon anats riu auall que llurs corſos no han rebut ſepultura: e perço tinch a tu en gran hoy de tot mon cor juſtament ſens admiracio alguna, car no es juſta coſa ni rahonable que yo deguia amar a aquell quim perſegueix de hoy capital en brogit de ſemblant guerra, car de guerra null temps no proceheix amor, perquet notifich que per les mies mans tens de morir de mort amargoſa, perço com la tua propia natura es de crueldat que dones mort a qui no la mereix: e poden dir tots aquells a qui lo dan toca que aqueſt es lo mes deſauenturat caualler en lo mes alt ſuperlatiu grau de crueldat, confus e abatut molt mes que dir nos poria. Reſpos Tirant en ſtil de ſemblants paraules: Lo maneig de voſtra lengua me par eſſer molt fort, e axiu deu paſſar per los mals com per los bons, hoc encara per leſtat dels cominals: e perço yo ſpletare la mia taillant ſpaſa ponint aquells qui han ſeguit voſtra mala ſeƈta: e no vull ab vos contendre de paraules deſhoneſtes, majorment ſtant dins la mia tenda. Lo Rey volgue ſatiſfer, e Tirant ixque fora de la tenda, e lo Rey ſen torna al ſeu camp. Lendema ajuſta conſell de tots los grans Senyors, Reys, Duchs, Comtes e tots los chreſtians, e poſaren ſe en mig de vna gran praderia. Com tots foren ajuſtats lo Rey de Egipte feu principi a paraules de ſemblant ſtil.