Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 157

CAPITOL CLVII.

Reſpoſta que fa Tirant a la replica de la Princeſa.

S

Enyora inmortal, lo ſaui enemich toſtemps ſtudia e penſa com pora enganar ſon enemich: e del foll amich li fa contrari menyſpreant les nobles virtuts e les miſerables forces del cors qui donen ſperança de infinida dolor, ultra lo general deſig que yo tinch en la mageſtat voſtra veure e ſeruir aquella me fa eſſer mes que home, e quaſi Deu pujant me en tan alt grau que a la noble viſta del enteniment li aparen tan poques les coſes de la terra ſens voſtra celſitud, que ab faſtijos menyſpreu les mira. Dexare lo treball de recitar los aƈtes e la virtut que la alteſa voſtra poſſeheix, pero no vull celar lo ver de ma demanda, ço es los amoroſos beſars ſi aquells yo caſcun dia hauer poria eſſer dit mes que glorios, e poſat en la mes alta gerarchia. E perço no poria ſtar de ſatiſfer al que la celſitud voſtra ha dit que noſaltres ſom de mes dignitat e exellencia, dich ab venia e perdo toſtemps parlant que nous atorgaria tal concluſio, com per tots los doƈtors axi antichs com moderns es determenat tot lo contrari, donant major exellencia a les dones que no als homens. E aço ab tota veritat ho prouare ab dits de la ſanƈta Scriptura, e noreſmenys ab los .iiij. euangeliſtes qui mentir no podien perque eren iluminats per Leſperit Sanƈt, recitant en lurs euangelis que Iheſuchriſt com reſuſcita primer aparegue a dona que no a home, perque rahonablement ſeria la dona de major exellencia, conexent la diuina bondat que per la molta virtut de voſaltres ereu merexedores de tanta honor, car primer aparegue a la ſacratiſſima mare ſua e a la Magdalena que no als apoſtols perço com conexia que no eren merexedors de precehir a les dones, e per cauſa de aço toſtemps ſerieu jutjades per millors e de major dignitat. E per millor fortificar lo que dit he en aument de la dignitat que a voſaltres ſeſguarda, com noſtre ſenyor Deu crea lome lo forma del lim de la terra, e la dona forma de la coſtella del home qui es pus pura materia, perço ſe moſtra com es creada de mes noble coſa que no lome. E ultra les auƈtoritats de la ſanƈta Scriptura ſe moſtra per ſperiencia manifeſta que ſi vna dona ſe lauara les mans e apres les ſe torne a lauar no donant ſpay ſino que ſien exutes, laygua quen exira ſera molt clara e neta: feu lauar les mans a hun home, e torne les ſe a lauar ſens que no toque en res, e veureu laygua quen ix eſſer terbola e ſutza per moltes vegades que les ſe laue, e aci ſe moſtra lome que tira a ſon ſemblant del que es format, e no pot james donar ſino del que te, perque es baſtantment prouat la dona eſſer de major dignitat e exellencia que lome: e moltes altres juſtes allegacions ſi porien fer les quals lexe per altre dia. En aço vengueren los metges, e la Emperadriu hague acabades les ores, e acoſtas a Tirant e demana als metges quant darien licencia al Capita pogues anar fins al palau. Senyora, reſpongueren los metges, dins .iij. o .iiij. dies pora anar. La Emperadriu ſen ana ab totes les dames e Tirant reſta ab los metges. E ſap Deu com la Princeſa ſen fos anada lanima de Tirant quanta dolor ſentia. Com la Princeſa fon dins en la ſua cambra penſant en les rahons que Tirant li hauia dit, vengue li hun endolciment al cor de ſobres de amor que li portaua, e vench en tal punt que fon fora de tot recort e caygue eſmortida en terra. Com les donzelles la veren en tal ſo ſtar totes cridaren a grans crits fins a tant que vingue a noticia del Emperador, lo qual ab cuytats paſſos ana penſant que tot lo mon fallit li fos. Com ell veu en terra ſa filla com a morta lanças damunt ella fent lo major dol del mon, e la mare hauia poſat lo cap de ſa filla ſobre la ſua falda, e tan adolorits crits e plors daua que per tot lo palau eren ſentits, e tota la cara e les robes eren banyades de les ſues lagremes. Anaren ho a dir preſtament als metges qui eren en la poſada de Tirant: venguey hun caualler qui ſecretament los dix: Cuytau, ſenyors, que la ſenyora Princeſa ſta en tal punt que haureu prou a fer que ſiau a temps de trobar la viua. Los metges deſempararen lo ſopar de Tirant e ab cuytats paſſos anaren a la cambra de la Princeſa. Lo cor ſentit de Tirant preſtament preſumi que algun cars hauia ſeguit a la Princeſa ſegons los grans crits que ell ſentia donar a homens e a dones, e cregue fermament que axi deuia eſſer. Cuytadament ſe leua axi mal com ſtaua, e ana ſen a la cambra de la Princeſa, e troba la ja retornada, e ſtaua gitada en lo lit: e ſabe com los metges hauien poſada tota lur diligencia en dar li ſalut. Com Lemperador veu ja ſtar a ſa filla en tot ſon recort ana ſen al ſeu apartament ab la Emperadriu, e los metges lo acompanyaren perço com lo veyen molt fatigat per lo cars de ſa filla. E Tirant entrant per la cambra quaſi com a home deſeſperat e veu la Princeſa ſtar gitada en lo lit, acoſtas a ella ab la cara molt alterada, e ab veu piadoſa feu principi a hun tal parlar.