Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 162

CAPITOL CLXII.

Com lembaxador del Solda eſplica la ſua embaxada.

A

La tua alta mageſtat, ſenyor, ſom trameſos per aquell temeros, excellent e lo major del mon, ſenyor dels ſenyors de la seƈta mafometica, ço es lo gran Solda de Babilonia, hoc encara per lo gran Turch e ſenyor de les Indies, e per los altres Reys quis troben en lo ſeu camp. Venim a la tua prefata mageſtat per tres coſes ſens la primera, los quals tenen gran deſig de ſaber la tua sanitat, vida, honor y ſtat. E venint a la primera: treues de tres meſos per mar e per terra a tu ſien dades ſi admetre les volras. La ſegona, ſabent com aqueſt virtuos Capita dels creſtians ab la ſua fort ſpaſa ha ſubjugat aquell poderos ſenyor lo gran Caramany e lo Rey de la ſubirana India qui venia en ſa companyia, e ſi per preu de reſcat volras dar lo gran Caramany que ſia peſat tres voltes, e tant com ſera ſon pes dor te ſera donat: e com la balança ſera al fi ab pedres precioſes ſera mes en la balança de ta part tantes fins que a laltra faça desdir, e darem per lo Rey de la ſubirana India hun pes e mig. Venint al tercer cap, ſi la tua excellencia volra concordia e paƈtar ſe, tota iniquitat e maluolença apart poſada, mas ab pau, amor e bona confederacio, e tu com a pare per ell ſeras tengut, e tu a ell poras hauer com a fill: e ſi per premi de tal concordia li volras dar a ta filla Carmeſina per muller, ſots aqueſt paƈte e condicio, que ſi fill ix haja a pendre la noſtra seƈta de noſtre ſanƈt profeta Mafomet, e ſi ix filla ſia repreſentada a la mare e vixqua en ley creſtiana, e aquell viura en ſa ley, e la princeſa en la ſua, e axi poria dar fi a tots los mals: e lo dit Solda en premi del dit matrimoni te reſtituhira totes les ciutats, viles, caſtells que dins lo teu Imperi ha preſos. E mes te dara dos comptes de dobles, e fara pau final ab tu e ab los teus, e fer ta valença contra tots aquells qui nouret volran: e dona fi en ſon parlar. Lo Emperador hague be compres tot lo que lembaxador hauia prepoſat, leuas de alli hon ſeya, e entraſen en vna altra ſala ab lo Capita e ab tots los de ſon Conſell, concordaren alli per ſguart de la malaltia del Capita foſſen donades e atorgades les treues. Lemperador feu entrar alli los embaxadors, e dix los que per amor e contemplacio del gran Solda e per ſemblant del gran Turch ell era content de fermar en les dites treues e pau de tres meſes, e de les altres coſes ſe aturaua ſon acort. Fermades les treues ab imperial crida foren publicades, e ſemblantment ho feren los turchs. Lemperador ſolicitaua molt ſouint los conſells, e molts per atenyer pau loauen molt lo matrimoni de la Princeſa, en tant que lanima de Tirant no era ſegura. E hun dia Tirant eſſent dins la cambra de la Princeſa preſent moltes donzelles quey hauia, dix: O com me tinch per malauenturat per eſſer vengut aci, perço com veig dos contraris ſtar enſemps en vna voluntat qui deneguen lo dret a de qui es. O cruel Tirant, per que dubtes morir, que veus lo pare unit ab ſon Conſell contra la excelſa perſona de ſa filla que ſia ſotſmeſa a hun moro enemich de Deu e de la noſtra ſanƈta ley, tanta bellea, virtut e gracia ab tanta magnitut de linatge eſſer aterrada, e poſada en tan gran decayment. E ſi a mi era licit de yo recitar les perfeccions e grans ſingularitats que la ſenyora Princeſa poſſeheix, la qual yo ame e deſige ſeruir, a vna deeſſa la poria acomparar. Ay que yo veig ab la penſa alla hon ab lo cors no puch anar. O miſſatger mes cruel que los altres: yot tengui pres, e ſi tant hagues ſabut quem hauies tant enujar, not haguera perdonada la vida ni poſat en libertat, e donant te de grat lo que tant deſijaues, per que fas tan cruels batalles contra mi ab penſa deliberada? O miſſatger qui Abdalla Salamo nomenar te fas, si eſt en recort com me diguiſt que hauies amat, e ſi nou ſabs vull queu ſapies, que encara que tu no cometes crueldat contra la ſenyora Princeſa, comets la contra mi qui tant de be te fet, que faries tu ſi no ſabeſſes que es amor? Benauenturada coſa es la mort qui dona remey a tots los mals: yo, donzelles, no ſe qual es major dolor: conſellau me voſaltres deſſer luny o prop del que mes ame. La ſperança de la ſenyora Princeſa ara que la tinch prop meſcalfa, per la flama quim crema, mas aqueſt foch mou a mi ſouint a lagremes de pena. e lo qui ſta luny encara que tinga molta ſperança, no leſcalfa tant la ſperança com la flama, e per conſeguent la pena es mes ſimpla e mes larga, e lo qui es mes prop crema mes fort. E ſi la alteſa voſtra ſen va, la pena del deſig que yo ſentire com nous pore veure ſera tal com lo de Tantalus qui vol pendre les pomes que li fugen, e ſeguir ab la boca laygua que li fuig. E que reſta donchs a mi que puga fer? Si la mageſtat voſtra ſen va, quem done yo mateix la mort, e ſera ſenyal per lo qual yo ſere cregut que ſens ficcio amaua la celſitut voſtra mes que a mi mateix. No tarda la Princeſa fer principi a paraules de ſemblant ſtil.