Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 166

CAPITOL CLXVI.

Com la Emperadriu ſatiſfa al que ha dit la Princeſa.

M

Oltes voltes ſesdeue que algunes juſtes cauſes ſe perden per culpa de eſſer mal rahonades: e per yo no hauer ſtudiat les liberals arts com ma filla, no puch tan propiament fundar la mia intencio ab dits de philoſofs ni de homens de ſciencia com ella ha fet, ſino que ab natural raho la mia intencio fundare en forma tal que la mageſtat del ſenyor Emperador e tots los hoidors ſeran conexedors de la mia clara juſticia. E dich primerament que ſauieſa no deu eſſer dada als cauallers, car negun caualler qui ſaui ſia no pot fer negun bon fet honoros, car penſa en lo gran perill qui es en les armes, e contempla tots los inconuenients que ſeguir ſen poden, pert lo animo de empendre res que de honor ſia qui ab perill ſe haja atenyer, ans es hun gran couart, perque dich que ſauieſa no deu eſſer acomparada ab ardiment. No ſabeu per a qui fa la ſauieſa? per a ciutadans e juriſtes qui han a regir les comunitats e adminiſtrar la juſticia. Aqueſts tals ab la ſauieſa treballen continuament en fer viure a ſi mateix e a la popular gent en repos, ſquiuant tant com poden tota manera de guerra. E de ardiment ſe veu caſcun dia que de poch home fa gran ſenyor, ſegons ſe lig de Alexandre qui era poch home e per ardiment lo mon tot ſenyoreja, e Juli Ceſar qui per ardiment fon monarca del mon. E no ſabs tu, ma filla, com per lardiment de Eƈtor e de Troyol detingueren deu anys los grechs que no pogueren pendre Troya? Queus dire del bon rey Artus, de Lançolot, de Triſtany, e ſobre tots de aquell ſtrenu caualler Galeas, qui en companyia de Borç e Perſeual la conqueſta del Sanƈt Greal compliren per lur gran ardiment? E de tots aqueſts en lo mon non fora feta mencio alguna per ſauis que foſſen ſtats ſino per lo gran ardiment que tenien. E al caualler que no te ardiment mes li valria la mort que la vida: perques moſtra que mes val ardiment que ſauieſa, e ab ell nos deu acomparar, car lo ſaui toſtemps fuig de alla hon ha perill de mort, e de poca coſa ſe te per content, puix ho puga ſens negun empediment poſſehir, e no cura de la mundana gloria per lo perill que ſen pot ſeguir. E lo animos caualler va per lo mon conquiſtant, e comporta fam, set, fret e calor, e trobas en combats de ciutats, viles e caſtells qui es coſa molt perilloſa. Lo ſaui no fa res de tot aço, ans ſe guarda del ſol en leſtiu e de ſuar, y en liuern de la ſerena, e tota la ſua vida porta molt arreglada: e ſi ell veu foch ences en vila o ciutat plany molt per los bens que nos guaſten, de guerra no ſen alta gens, del temps pren lo millor que pot, elegeix ans lo be que lo mal: e lo caualler animos fa tot lo contrari, que toſtemps treballa en deſtruir ſos enemichs, e com mes mal los pot fer ne reſta mes content. E per moſtrar millor ſperiencia mira lo valeros Tirant com ho ha fet de les grans batalles que ha hagudes, com ab animo ſforçat los ha poſats tots per terra, ens fa viure en noſtra libertat, e a la mageſtat del ſenyor Emperador fa ſeure ab triumpho en la ſua imperial cadira: e de tot aço es cauſa lo ſeu gran ardiment. Donchs clarament ſe moſtra que ardiment es lo ſenyor, e ſauieſa es lo ſeu conſeller. Encara te dire mes: per lo gran ardiment que tingue Iheſucriſt no dubta pendre mort e paſſio en la creu per rembre natura humana obmetent ſe la ſauieſa, perço com ab aquella ſe podia molt be ſcuſar de la mort, que poguera reparar lo peccat de Adam en moltes altres maneres que la ſua inmenſa ſauieſa haguera trobades: mas per lo gran ardiment que tenia no dubta de batallar ab la mort, perque ſabia que morint ell la mataria. E lo qui vol aconſeguir la gloria de paradis li es be meſter que tinga cor e ardiment en batallar contra lo mon e la carn, e contra los ſperits malignes qui continuament li donen guerra, e ſi no te ardiment de tots a combatre ſon fet no es res. Mira los martirs ſanƈts ab quant animo prengueren corona de martiri, e perço aconſeguiren la eterna gloria. Los ſanƈts confeſſors foren los ſauis qui per alta contemplacio obtingueren la gloria de paradis, perque clarament pots veure que prou rahons te fetes fundant largament ma intencio ſi entendre ho volras. E donet licencia que digues tot lo que pugues ni vulles dir en defenſio de ton dret, e moſtra tot ton ſaber, com ardiment ſia fortalea del ſperit, lo qual lo noſtre redemptor Deu Iheſus volgue donar als ſeus ſanƈts apoſtols perque ab ſforçat animo anaſſen a prehicar la ſanƈta catolica fe, axi com ſe lig en los aƈtes dels apoſtols: perque ſuplich a la mageſtat de mon ſenyor Lemperador com veja la mia juſticia molt clara hi vulla donar preſta declaracio. No tarda la Princeſa fer principi a tal reſpoſta.