Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 169

CAPITOL CLXIX.

La reſpoſta que Lemperador feu a la Emperadriu e a la Princeſa.

S

I ab les noſtres entenebrades penſes, e ab lo enfuſcat entendre fals ſtimam, tant com noſtra voluntat empeny, prejudicant laltitut de noſtra condicio humana, dexant la infinida fi del ſobiran be, elegint en les creatures humanes egualment de noſtres miſeries la ultima benauenturança, fent contra la regla de natural raho quins moſtra la fi de les coſes rahonables e qui ſon de mes valua que les coſes que a elles ſeſguarden: e perque la veritat millor ſe mire ab bon conſell la queſtio voſtra ſera juſtament determenada: per be que al parer meu neguna de voſaltres no fretura de aduocat ni de procurador en defendre la voſtra cauſa, com aquella ſia ſtada molt ben rahonada, no oblidant vos hi res per a dir, e perque caſcuna de voſaltres deſija obtenir la ſua intencio, dema ſiau aci per hoir la ſentencia, e yo haure hagut conſell de cauallers e de doƈtors, e ſens fer fauor a neguna de les parts juſtament ſi declarara. Lemperador ixque de aquella cambra e entra ſen en vna altra, e aplega Conſell de cauallers e de juriſtes. E hague en lo conſell de grans altercacions, que molts tenien la part de ardiment, los altres de ſauieſa, e aqui diſputaren molt e nos podien concordar. A la fi Lemperador ſen ana ab les mes veus, e feu ordenar la ſentencia. E lendema a la hora aſſignada Lemperador fon en la gran ſala ab totes les dames, e aſſeyt en la imperial cadira, la Emperadriu ſe aſſigue al ſeu coſtat, e la Princeſa dauant ells, e tots los barons nobles e cauallers ſe aſſigueren per que hoyſſen millor la ſentencia ques tenia de publicar. Com tots foren aſſeyts e poſat ſilenci, Lemperador mana al ſeu canceller major que publicas la ſentencia. Lo Canceller ſe leua e dona del genoll en terra, e comença a publicar la ſentencia qui era del tenor ſeguent.