Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 176
Aparença
CAPITOL CLXXVI.
Parla lo Rey Artus.
L
O ſtament real requir que indueixca los altres a virtut, perço com no es poch dificil que la voluntat en lo regne de noſtra anima ſenyora del ver juhi, al enteniment no faça los ſeus paſſos torçre: car la virtut es ſperança de tot be, e del vici no ſen ſpera ſino mal e temor de confuſio, e negu no deu poſar la ſua ſperança ſino en ſdeuenidor be: noblea, riquea e potencia deuen eſſer comptades en los bens de virtut, uſant be de aquelles: empero no diem que ſien hun mateix be, car ſegueix ſe que alguns ſon nobles perque deuallen de noble linatge, empero no ſon richs, per aço la inopia no baſta a contraſtar que lo qui es noble de cor no puga uſar de la virtut de noblea: fent lo contrari no ſon dits nobles. Altres ni ha qui ſon richs e exits de poch linatge qui ſon tan virtuoſos que amen les virtuts de noblea e uſen de aquelles, e deuen eſſer molt ſtimats perque fan mes que lur natura nols atorga: e de aço axi los doƈtors ſanƈts com los philoſofs en eſta ſentencia ſon concordes, perque coue que les virtuts ſien ligades, car ells digueren que qui poſſeheix vna virtut totes les te, e aquell qui fretura de vna de totes fretura, donchs lla hon es trobada raho e bondat que deu eſſer mes principal, e majorment hauer amor als bens diuinals, perque dich yo aqueſtes coſes perço com veig anar aqueſt miſerable de mon rodant de mal en pijor, car veig que los mals homens qui amen ab decepcio e frau ſon proſperats, e veig abaxar virtut e lealtat, e veig dones e donzelles qui en lo paſſat temps e en lo preſent ſolien be amar, ara per or e per argent ſon difraudades. No es negu qui virtuoſament ame, dix lo caualler Feſenſpietat alli en preſencia de tots. Digau ſenyor, la ſenyoria voſtra qui ſemblants coſes en exa ſpaſa de virtuts troba, quines ſon les paſſions que donzella te? E aço li dix perque la Princeſa lon hauia pregat que loy demanas: e lo Rey reſponent, dix: Dexa mo veure, que yo to dire. Com ho hague viſt dix: Amor, oy, deſig, abominacio, ſperança, deſeſperacio, temor, vergonya que negu nou ſapia, audacia, ira, deleƈtacio, triſticia: lo major do que la noble en virtuts deu hauer, ſi es vida caſta. Sia de voſtra merce, dix Feſenſpietat, me digau les abominacions del hom. Com hague mirat en la ſpaſa, dix: Saui ſens bones obres, vell ſens honeſtat, joue ſens obediencia, rich ſens almoyna, biſbe negligent, Rey inich, pobre ergullos, ſenyor ſens veritat, catiu ſens temor, poble ſens diſciplina, regne ſens ley. Dix Lemperador: Demanau li quins ſon los bens de natura. Reſpos lo Rey que eren huyt, los quis ſeguexen.