Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 189

CAPITOL CLXXXIX.

Lo vot que fa lo Coneſtable.

AB paraules ſuaus aſajare ſi de tan deſlimitat deſig me pogues retraure, pero puix veig ja lo foch ences de mon leal voler lo qual porte a Tirant e reſeſtint mes aumenta, puxa ab nouella ſperança reſtaurar ma vida: e per ſatiſfer al gran voler que tinch en les armes, fas vot a Deu e a aquella gentil dama de qui ſo catiu de portar ſenyal en la barba, ni menjar carn aſegut, fins a tant la bandera del gran Solda dins batalla campal haja preſa, ço es la bandera vermella hon es pintada la oſtia e lo calzer, e ab aço ſia mon vot deliure. Feu ſe auant Ypolit e poſa lo peu ſobre lo coll del moro, e en ſtil de ſemblants paraules feu lo ſeguent vot.