Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 189

CAPITOL CLXXXIX.

Lo vot que fa lo Coneſtable.

A

B paraules ſuaus aſajare ſi de tan deſlimitat deſig me pogues retraure, pero puix veig ja lo foch ences de mon leal voler lo qual porte a Tirant e reſeſtint mes aumenta, puxa ab nouella ſperança reſtaurar ma vida: e per ſatiſfer al gran voler que tinch en les armes, fas vot a Deu e a aquella gentil dama de qui ſo catiu de portar ſenyal en la barba, ni menjar carn aſegut, fins a tant la bandera del gran Solda dins batalla campal haja preſa, ço es la bandera vermella hon es pintada la oſtia e lo calzer, e ab aço ſia mon vot deliure. Feu ſe auant Ypolit e poſa lo peu ſobre lo coll del moro, e en ſtil de ſemblants paraules feu lo ſeguent vot.