Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 191

CAPITOL CXCI.

Lo donatiu que Tirant feu al moro.

C

Om Tirant veu que los ſeus parents hauien votat per amor dell, ab les mans ſe leua tots los diamants e robins e perles que en la calça e çabata portaua, e donau tot al catiu moro e hun rich manto que portaua: anas a deſpullar e trameſ li tota la altra roba que portaua fins a la camiſa, mas la calça ni la çabata james lay volgue dar. Lo catiu moro ho tingue a molta bona ventura, que de catiu que era fon poſat en libertat e en riqueſa, e fon fora de la captiuitat e humana miſeria, car la pobretat li ocupaua la vida: perço ſe diu que la pobrea es vna de les forts paſſions del mon a ſoſtenir. Per cauſa de aço dix lo Emperador, que tal caualler com aqueſt era dit liberal que daua ſens penſar de hon mes ne pogues hauer. Com los embaxadors del Solda veren fer feſtes de tanta magnificencia foren molt admirats: e foren fora de tota ſperança de pau com hoyren los vots que Tirant ab los de la ſua parentela hauien fet. E Abdalla Salamo dix al Rey que venia en ſa companyia per embaxador, que ſi lo cami los fos ſegur que ſens reſpoſta ſen deurien partir. Lo Emperador aquella nit ſen torna ab totes les dames e la ſua gent dins la inſigne ciutat de Conteſtinoble: e lendema hoydes miſſes tots tornaren al mercat, lo qual ſtaua axi be emparamentat e parat com lo primer dia. E venguts los embaxadors del Solda en preſencia de tot lo poble, lo Emperador los feu ſemblant reſpoſta.